Adam i Eva (1932) de Tamara de Lampicka (Barbara Streisand's Private Collection)Volem sexe a missa
:
A rel d'un intercanvi d'e-mails amb una lectora del blog se m'ha passat pel cap que hem de fer el que sigui perquè la Santa Mare Església incorpori activament el Càntic dels Càntics a les lectures del diumenge. O, si no, que els nuvis pressionin perquè es col·loqui com a primera lectura dels casaments. És un text d'alt contingut eròtic, que ha inspirat grans autors (em ve a la memòria Fray Luis de León o Jacint Verdaguer) i que, de fet, compara l'amor sensual dels amants amb l'amor de Déu. En una cultura com la nostra, tan sexualitzada, estic convençut que seria normement il·lustratiu. Amb una imatge de l'Església tan, diem-ne, anti-sensual i tancada en temes de sexualitat, seria tota una declaració de principis.
:
Ja he dit altres vegades que, àvids de ritus com som, els humans, cerquem fora del llegat cultural que encara conservem del cristianisme allò que el propi cristianisme ja resolia. Des dels massatges orientals fins a les celebracions de futbol. O la festa de Les Santes. També vaig parlar sobre el procés de desritualització de les cerimònies religioses i el de ritualització constant d'akltres elements adjacents, com el dinar de bodes. Crec que hi ha un altre element que s'ha ritualitzat força (a vegades molt molt cutre) i és el del comiat de solter. Una ritualització descaradament sexual, amb exhibicions de cossos nus, d'actes sexuals en directe o strip-tease, de tots ls sexes, junt amb processons de nois o noies difressats, a vegades amb nines inflables o penis al cap (em fa pensar en una cerimònia japonesa en què es passegen reproduccions de penis pel carrer).
:
Bé, la meva teoria era que, si volem que la cerimònia religiosa sigui eficaç, ha d'internalitzar de nou els rituals que hom busca fora. Jo també crec que es pot internalitzar el ritual sexual. I una manera de començar, perquè no se'ns espanti ningú, seria la lectura (a poder ser, a duo, un noi i una noia llegint sensualment) del Càntic dels Càntics. Més endavant, si voleu, tinc altres idees, però em temo que haurem d'esperar una mica més...
:
Mentretant, una recomanació pels qui us interessi el tema: el llibre de Maria Caterina Jacobelli Risus Paschalis. El fonament teològic del plaer sexual, (Ed. Planeta, 1991).
:Què són els blogs?
:
A mesura que els anem fent ho anem descobrint, és clar, ja que més o menys tots partim sense programa, només amb alguns referents. Carles Bellver publicava fa pocs dies algunes definicions, amb la idea que cadascú en vagi afegint. Jaume Subirana n'afegeix una altra: la idea d'unes vacances enmig del brogit (enmig de les vacances, potser, ho dic pels que estem de vacances i no faltem a la cita...) i, com deia fa uns dies, ja havia aportat alguns estudis recents. I fa uns dies més, encara, en Manuel Cuyàs feia a la seva columna d'El Punt una crítica als dietaris que, en fi, ens podem començar a aplicar tots aquests aprenents que fem blogs. Encara que, evidentment, som conscients que no arribarem mai a la sola de la sabata dels que critica. O sigui, que, apliquem-nos-la multiplicada al cub, més que res per no avorrir més del compte els internautes que tenen la gentilesa de clicar-nos. Diu que troba a faltar-hi "algunes tombarelles i, segurament -però això no és culpa seva-, unes agitacions d'origen extern que aquells [Pla, Fuster, Segarra o Gaziel] van tenir i que quan no hi són generen hipocondria". Gràcies, Manuel.
:
El Govern dels barris
:
A més d'estatuts, aquesta legistatura passarà a la història com la primera que ha aprovat ajuts directes a la promoció i revitalització els barris de Catalunya, el veritable contenidor de la majoria de preocupacions importants que hi ha al país i, creieu-me, no són justament els drets històrics. A Mataró ho sabem bé. Tant, que una diputada socialista de Mataró, la companya Consol Prados, ho explica millor que ningú a El Punt, en un article publicat ahir i que recomano amb tot el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada