El 1969, amb motiu de la conversió de l'antiga Caixa d'Estalvis de Mataró en la malaguanyada Caixa d'Estalvis Laietana, els directius de l'entitat bancària van encarregar al pintor Josep M. Rovira-Brull, aleshores un reputat dissenyador gràfic en publicitat, que preparés un logotip que donés identitat als nous temps que s'obrien per la institució. El resultat, unes característiques lletres al voltant d'un cercle, on s'hi enquadrava una mà tancada sostenint una mata (símbol genuí de l'escut heràldic de Mataró), ha sobreviscut amb alguns canvis fins a l'abrupte final de la caixa. Sobretot les lletres i el quadre amb la mata i el puny.
L'autor de Laia l'Arquera o dels murals de Tíntex que ara hi ha a la Biblioteca Pompeu Fabra també és l'autor del disseny de les capses de torrons i de senyors i senyores, almenys, que es dispensaven a la també recentment malaguanyada pastisseria Miracle (la versió actual del logotip de la qual, si no m'erro, també havia adapta ell). Aquella locomotora Mataró (un altre tret de la identitat i orgull local) que destinava el vagó de càrrega al transport de la saca amb l'escut romboïdal de Mataró que porten dos pastissers grassonets, plena de colors, anunciava el plaer indescriptible, segurament ja irrepetible, del seu contingut.
No entraré aquí, tot i que segurament seria el més rellevant, a pensar per què aquestes dues entitats tan simbòliques, especialment simbòliques d'un temps i d'una estructura social de la ciutat que ja no tronaran mai més, han hagut de caure ara, arrossegades amb no massa dignitat per la crisi actual. Però anuncio que hi ha tema de tesi. No, només vull assenyalar que dos testimonis de l'època publicitària de Rovira-Brull, tan important per la configuració del seu particular llenguatge, són a punt de desaparèixer, si no ho han fet ja. De desaparèixer com a eina, no com a peça artística, espero (suposo que algú guarda alguna capsa o alguna llibreta d'estalvis). Com a eina, dic, d'assenyalar aquell 'producte' com a element significatiu de Mataró.
És per això que faig dues propostes. Una, a la Fundació Iluro, l'entitat que s'ha constituït per donar continuïtat a l'obra social de l'antiga Caixa Laietana. Ja sé que tenen altres maldecaps. però, fins ara (que jo sàpiga) no tenen logotip. Els proposo que adoptin el que des de 1969 llueix Caixa Laietana, almenys el famós puny amb la mata en un quadre. Exemplificaria, a banda del nom, el seu compromís amb la ciutat i la seva història i, de passada, homenatjaríem Rovira-Brull recuperant-lo per a l'ús quotidià.
Dues, que algú, potser alguna altra pastisseria ambiciosa, que n'hi ha més d'una, recuperi el disseny (almenys, si pot ser la recepta, també) de les capses de torrons, neules, senyors i senyores i tot el que calgui de l'antiga pastisseria Miracle, aquell casalot decorat amb arabescos per Jeroni Boada (un atreviment, a Mataró) on ara ja hi ha una botiga de roba clònica d'un centenar d'altres repartides per tota Espanya. Si us plau, una mica d'orgull.
article pel digital Capgròs.