Mats Lindrgren | L'Església perplexa *

Mats Lindrgren
:

Avui, "la contra" de La Vanguardia ens ofereix una interessant entrevista al suec Mats Lindgren, expert en prospectiva i fundador de l'empresa Kairos Future i, com ell mateix diu, cristià practicant. Parla del que ell diu que anem avançant al món occidental, "l"apoteosi del jo", que es concreta en el pas dels compromisos i fidelitats que cal complir a les opcions que es poden elegir o descartar. De fet, descriu, és el pas de tenir les necessitats cobertes a la satisfacció del desig el que fa triomfar l'ego com a centre del món, on aquest es pren a trossos i a la carta de cadascú.
:
Parla de l'evolució del paper de les iaies, com a exemple que "la necesidad de mantener la familia ha cedido hoy ante el deseo de realizarse como personas".

:

"De igual modo", segueix, "todos los valores en nuestra existencia serán a la carta: tendremos religiones de menú personal, donde cada uno habrá elegido lo mejor del budismo y del cristianismo, por ejemplo, o dirá que es socialista en unas cosas y liberal en otras; o en la vida familiar querrá ser padre, pero no pareja, o al revés... ¡Opciones, no obligaciones!". Recordo que en Rubert de Ventós parlava d'aquestes identitats a la carta en un llibre recent. I adverteix que "el peligro está en pasar de la necesidad al deseo y del deseo al capricho, a la tontería. No habrá grandes fes ni grandes principios, ni grandes decisiones, y desde luego nada será de por vida". Em temo que ja hi som.
:

Encara més. Em fa pensar en aquesta mania dels blocs com a exemple de l'egocentrisme contemporani barrejat amb una explosió creativa a rel de la tecnologia: "El bajo coste tecnológico proyectará los egos al poner al alcance de cualquiera una enorme capacidad de proyectar sus obsesiones, incluso de ser artista". Diu que el fenomen del baix cost es deu a que "el tardocapitalismo ha hipertrofiado el sistema de producción: producimos demasiado de todo. Nos sobra un 20 por ciento de la capacidad productiva de necesidades pasadas; esto obliga a abaratar precios y conecta con la otra gran tendencia: la democratización del diseño, como en Zara o Ikea".
:

"La democratización de la tecnología", aderteix, "acentúa las ganas de personalizarse, ser diferente". De nou penso amb els blocs: "O el periodismo masivo... ¡Todos somos ya periodistas, porque todos podemos enviar una noticia y, si es interesante, se difundirá en la red! Incluso podemos jugar a abogados, economistas o médicos al consultar la red".
:

Lindgren acaba parlant del poder, com no podia ser d'una altra manera, creu que cada vegada serà més difús: "grandes bloques de influencia donde las partes estatales cederán potestades del centro a la periferia, mientras que los centros de decisión se trasladan cada vez más del Oeste al Este", tenint clar que "los paradigmas antaño eran mecanicistas y jerárquicos, hoy son organicistas y complejos: imitan a la naturaleza. Igual en las empresas: YouTube, Skype, Wikipedia o Google en realidad han sido las masas quienes los han creado, no las elites. Tendremos que ir aprendiendo a rentabilizar el poder de todos".

:

Ja sabeu.
:
L'Església perplexa *

:
Una de les contradiccions més interessants que vivim les societats occidentals en els nostres dies és, d'una banda, la crisi de la religió tradicional, especialment del cristianisme, i, de l'altra, l'aparició d'un creixent interès pel misteri i allò sagrat. Per un cantó, els bisbes es queixen de la poca influència que tenen les seves pastorals a la societat secularitzada alhora que veiem com decreix l'assistència a missa, especialment entre els joves, cosa que preocupa seriosament per la pervivència de l'Església. Per l'altre cantó, els best-sellers tenen com a referència una suposada mitologia cristiana (des d'El Codi Da Vinci fins a La catedral del mar), els filòsofs creients i no creients redescobreixen la fe i el sentit, la religiositat popular perviu a les ciutats, amulets i marededéus competeixen en braçalets i collarets o, de cop, un film lent i mut sobre uns cartoixans porta força gent a les sales comercials.
:
Aquesta contradicció, és a dir, la perplexitat que provoca la necessitat aparent de misteri i de transcendència de molta gent i el fet que una institució com l'Església, que es dedica a això, vagi buidant-se, porta molts de maldecaps als cristians. Hi ha vàries vies per curar el maldecap. Una, la fàcil, és l'atrinxerament: això és el que hi ha i qui no li agradi que no vingui. L'altra, també simple, és l'abandonament, l'entotsolament: Jo practico la fe a la meva manera però que no em busquin, passo de capellans i d'esglésies, que les trobo massa carques, i de tant en tant signaré un manifest pels teòlegs de l'alliberament, posem per cas.
:
Hi ha una via, però, que és una mica més complicada, que requereix cert esforç i que, sobretot, no sabem massa com pot acabar. Consisteix en mirar d'entendre què passa, quins són els fonaments de la crisi que estem vivint (crisi vo dir canvi, no ens n'oblidem) i, si en treiem alguna cosa clara, mirar com hi pot respondre l'Església. Des de dalt, o des de sota.
:
Aquersta és la via que va proposar el professor basc José María Mardones en unes conferències que va fer a l'Aula Joan Maragall, l'any 2003. L'any passat, poc abans que Mardones morís, als 63 anys, la Fundació Maragall va aplegar les conferències en el llibre que avui us presento, que porta per títol Retorn del sagrat i cristianisme**. És un llibre molt complert, va al gra però no es deixa res.
:
El llibre té cinc parts, que recull les cinc xerrades. En primer lloc, descriu breument en quin marc cultural es troba el fet religiós, des de tots els punts de vista. En una societat on no té la religió al seu centre, que desconfia de les institucions religioses i que ha deixat l'Església una mica a la intempèrie. Després avança cap a un diagnòstic que, de fet, posa de manifest la doble crisi: no tan sols la del cristianisme, sinó també de la modernitat, és a dir, dels valors de la Il·lustració. De manera que no és que aquests valors (la igualtat, la llibertat i la fraternitat, per resumir) hagin substituït els valors religiosos... sinó que tots ells es troben en situació de crisi de la seva legitimitat.
:
La tercera part es centra en els canvis en la forma de viure l'experiència religiosa, en dos pols (que ja he avançat abans dient-ne solucions fàcils als maldecaps), dos pols que, encara que potser no majoritaris, sí que són els que tenen més força i més vigor. D'una banda, el que l'autor en diu "la religió difusa", prop de new age i altres experiències semblants, religió que en diríem fluixa, que es basa més en l'experiència que en la doctrina. De l'altra, una religió forta, fonamentalista, reactiva a la Modernitat, que ofereix seguretats.
:
La quarta part fa una mirada concreta a les religions cristianes, fent una diferència entre "el cristianisme que s'ensorra", segons ell, que seria la típica formulació de la cristiandat que amb menys força que mai i potser esgotada ja la seva formulació postconciliar perviu a casa nostra, amb "el cristianisme que s'expandeix". D'aquest darrer, posa d'exemple el pentecostalisme, que creix exponencialment als països pobres i que té característiques litúrgiques, comunitàries i evangelitzadores molt atractives.
:
El darrer capítol és una proposta de "reconstrucció catòlica", diu Mardones, a partir dels trets de renovació que ha observat en els moviments pentecostalistes. També proposa no pas abandonar sinó refundar el símbol cristià en un món que va a la recerca de símbols, fent-lo més proper a l'experiència humana del segle XXI. No pas la mandra, ni tampoc la nostàlgia. El camí que proposa és trobar de nou el Crist encarnat en les dones i els homes que es mereixen ser feliços.
:
I, en fi, que sigui el que Déu vulgui.

:

* text del comentari sobre llibres que s'ha emès avui a les 8 del vespre (reemissió dilluns al migdia) al programa "Creure Avui" de Televisió de Mataró.

** n'he parlat en aquest post.

Vegeu article de Mardones de tema sililar.

: