:
La visió de l'esdeveniment digne de ser representat en l'obra de Josep Mª Codina és la del plec, la del traç, la del rastre, la del llençol que insinua un bony o una absència, la de la pell marcada per una arruga o una cicatriu (el veritable tatoo), la de la cantonada amb pèl tallat o caigut escombrat pel vent. I de tots els trajectes del mapa que dibuixen: la vida que amaguen o que engendren, les taques no se sap si de sang, de suor o de semen que hi anem deixant (estem fets d'humors, ja ho deien els grecs), les cruïlles que després serviran als quiromàntics per somniar els propers esdeveniments...
Aquesta poètica de Codina es conjuga encara amb més elements. En destacaré només tres. Un, el diàleg vital que suggereixen aquests esdeveniments. Dos, la potència de les formes i la seva relació amb el color. I tres, el treball plàstic. A veure si me'n surto del que vull dir.
Un esdeveniment és un conflicte, una confrontació, un diàleg en el millor dels casos: la pell rompuda o gravada, per exemple, ens pot donar notícia d'un tumor o de l'escletxa del plaer, pot ser una obertura -com la boca- o un tancament -com la cicatriu-, pot ser la guia d'una carícia o el relat de la violència, pot ser una al·lèrgia (nom d'un políptic exposat) o una piga, pot ser un òrgan -l'oïda, el sexe- o una ferida, ara llisa ara arrugada o plena de petges, la podem foradar per curar o per matar... El que compta, però, com en el vers que s'hi exposa de Paul Valéry, és que "el més profund de l'home és la seva pell". Compareu-ho amb l'exposició Bodies (aquests dies a Barcelona) i ho entendreu tot.
El segon element de reflexió, com deia, és el formal. En el primer quadre ja hi ha un contundent cercle, que podria ser un cós (cós-mos), és a dir, el paisatge dels esdeveniments rituals (els toros, el circ, els esports). O un melic, és a dir, el que ens uneix i ens separa de la filiació, de la història humana, de la creació. O, com després es veu en una magnífica sèrie alimentada per una estrofa de Joan Vinyoli, un ovocit ("xarxa finíssima", "guany de vida", "llavor que germina", "fruits intocables però que sadollen" diu el poema). O, deixeu-me ser frívol, un llit rodó i les nostres fantasies. La vida concentrada en aquell espai buit. La seva relació amb aquest espai buit, ens obre una nova reflexió sobre el color blanc, il·lustrada per un altre poema de Caballero Bonald que li conferex al blanc la iniciativa inaugural de l'esdeveniment.
El darrer a comentar és l'aspecte plàstic. Sempre m'ha agradat de Josep Mª Codina el seu joc amb les textures, el seu respecte per la matèria i la seva capacitat per versatilitzar-la i fer-la expressar artísticament. En aquesta exposició pren gran importància en identificar la matèria de base amb la pell protagonista: pell de mel o d'arruga, pell tacada o neta, pell llisa o aspra, pell jove o vella, pell viscuda o verge, pell vestida o nua. La pell, ja ens ho diuen, el més profund de l'home.
La visió de l'esdeveniment digne de ser representat en l'obra de Josep Mª Codina és la del plec, la del traç, la del rastre, la del llençol que insinua un bony o una absència, la de la pell marcada per una arruga o una cicatriu (el veritable tatoo), la de la cantonada amb pèl tallat o caigut escombrat pel vent. I de tots els trajectes del mapa que dibuixen: la vida que amaguen o que engendren, les taques no se sap si de sang, de suor o de semen que hi anem deixant (estem fets d'humors, ja ho deien els grecs), les cruïlles que després serviran als quiromàntics per somniar els propers esdeveniments...Aquesta poètica de Codina es conjuga encara amb més elements. En destacaré només tres. Un, el diàleg vital que suggereixen aquests esdeveniments. Dos, la potència de les formes i la seva relació amb el color. I tres, el treball plàstic. A veure si me'n surto del que vull dir.
Un esdeveniment és un conflicte, una confrontació, un diàleg en el millor dels casos: la pell rompuda o gravada, per exemple, ens pot donar notícia d'un tumor o de l'escletxa del plaer, pot ser una obertura -com la boca- o un tancament -com la cicatriu-, pot ser la guia d'una carícia o el relat de la violència, pot ser una al·lèrgia (nom d'un políptic exposat) o una piga, pot ser un òrgan -l'oïda, el sexe- o una ferida, ara llisa ara arrugada o plena de petges, la podem foradar per curar o per matar... El que compta, però, com en el vers que s'hi exposa de Paul Valéry, és que "el més profund de l'home és la seva pell". Compareu-ho amb l'exposició Bodies (aquests dies a Barcelona) i ho entendreu tot.
El segon element de reflexió, com deia, és el formal. En el primer quadre ja hi ha un contundent cercle, que podria ser un cós (cós-mos), és a dir, el paisatge dels esdeveniments rituals (els toros, el circ, els esports). O un melic, és a dir, el que ens uneix i ens separa de la filiació, de la història humana, de la creació. O, com després es veu en una magnífica sèrie alimentada per una estrofa de Joan Vinyoli, un ovocit ("xarxa finíssima", "guany de vida", "llavor que germina", "fruits intocables però que sadollen" diu el poema). O, deixeu-me ser frívol, un llit rodó i les nostres fantasies. La vida concentrada en aquell espai buit. La seva relació amb aquest espai buit, ens obre una nova reflexió sobre el color blanc, il·lustrada per un altre poema de Caballero Bonald que li conferex al blanc la iniciativa inaugural de l'esdeveniment.El darrer a comentar és l'aspecte plàstic. Sempre m'ha agradat de Josep Mª Codina el seu joc amb les textures, el seu respecte per la matèria i la seva capacitat per versatilitzar-la i fer-la expressar artísticament. En aquesta exposició pren gran importància en identificar la matèria de base amb la pell protagonista: pell de mel o d'arruga, pell tacada o neta, pell llisa o aspra, pell jove o vella, pell viscuda o verge, pell vestida o nua. La pell, ja ens ho diuen, el més profund de l'home.- * Article a la revista Valors del mes de març de 2008.
- He fet servir un altre quadre de l'exosioció per il·lustrar aquest post.
- Fotos: Obres de Josep Mª Codina (4, 2, 9 i 11), cedides per l'autor; moment de la inauguració, de Conxi Duro, capgros.com.
- Notícia a capgros.com
- Notícia a TotMataro.cat
- Post de Pere Pascual
http://forojai.mforos.com/1413178/6800735-simplemente-para-que-se-sepa/
ResponEliminaEs sólo una muestra más de la tolerancia de la progresía.
Recientemente en cataluña se ha puesto en marcha por la progresía de turno una campaña que lleva por nombre "Volem Bisbes Cristians" (Queremos Obispos Cristianos). Sólo basta ver la web ( http://www.volembisbescristians.org/ ) y el manifiesto para constatar de qué pie cojean estos muchachitos. Así mismo tienen un blog ( http://volembisbescristians.blogspot.com/ ) en el cual van dando cuenta de sus cosillas. Toda esta introducción viene a cuento simplemente porque en uno de los posts ( http://volembisbescristians.blogspot.com/2008/03/dilluns-10-taula-rodona.html ) de este blog se anunciaba una mesa redonda a celebrar en los locales de cierta entidad de la cual es consiliario Mn. Turull, rector del seminario de Barcelona. Pasado el evento e intrigado (y lo reconozco, con cierta dosis de mala milk) escribí este comentario:
*Pauper dice:
¿cuántos miles estuvisteis, que no contáis nada...? Por cierto, a Turull, consiliario del CCU (Centre Cristià dels Universitaris)donde habeis celebrado este carnaval, le parece bien?
La reacción del blogguer fué la siguiente:
*Blogguer VBC dice:
Hem hagut d'eliminar un comentari pel seu to burleta i perquè ratllava la mala educació. Animem a que els comentaris aportin eines al diàleg i no el dinamitin.
(Hemos tenido que eliminar un comentario por su tono burlesco y porque rallava la mala educación. Animamos a que los comentarios aporten herramientas al diálogo y no lo dinamiten)
Mi contestación fue esta:
* Pauper dice:
¿Dónde está la mala educación de este comentario que habéis eliminado? Burleta... sí, pero no maleducado. Yo, jamás.
"¿cuántos miles estuvisteis, que no contáis nada...? Por cierto, a Turull, consiliario del CCU (Centre Cristià dels Universitaris)donde habeis celebrado este carnaval, le parece bien?"
Aparece otro diciendo:
*Jazzadlimitum dice:
Llamar "carnaval" a una mesa redonda seria con ponentes de esta talla a mi si me parece maleducado.Tanto importa el número? O lo importante es que se reflexione, se dialogue y se crezca siempre con la mirada puesta en el Reino? Te agradeceriamos que nos digeras cual es tu opinión de la campanya y como ves tu la situación actual de la Iglesia y no que dejaras estos comentarios.
gracias
Respondo:
*Pauper dice:
Precisamente la "calidad" de los ponentes así como el manifiesto de "volem bisbes cristians" es lo que me lleva a llamar carnaval a eso. A mí sí que me parece de mala educación insinuar que los obispos que tenemos no son cristianos. En cuanto a mi opinión sobre la situación actual de la Iglesia, se aproxima bastante a la que mantienen en http://www.germinansgerminabit.org
Aparece otro elemento diciendo:
*Josep ha dicho:
Bon dia Pauper! Volia comentar-te cinc coses:
1. La trajectòria, compromís i COHERÈNCIA dels tertulians no accepta crítica. Potser no eren del teu parer, però això no treu que la seva qualitat humana i el seu fonament no fossin de primer ordre.
2. No sé quina part et fa gràcia del manifest. Alguns ens l'han qualificat de massa "light". Potser també és el que opines tu. Crec que va ser fet ampli per englobar a tots els carismes cristians, i a tots els cristians en la seva vessant més cultural, política i social. Potser no és una joia literària ni teològica, sinó un clam al vent de descontent i desil·lusió d'uns cristians joves cap a la seva mare.
3. Nosaltres no diem qui és cristià i qui no ho és. Això correspon a cada persona i en últim terme a Déu. Si que volem posar de manifest que hi ha actituds poc cristianes.
4. T'agraden els carnavals? Jo en vaig veure un en una declaració de la Conferència Episcopal Espanyola dient que no podíem votar a partits nacionalistes (exceptuant nacionalistes espanyols, es clar!), ni a partits que negociaven amb els terroristes (com si l'Església no hagués fet d'intermediària en molts conflictes armats de tot el món, incloent les negociacions reiterades amb ETA), ni partits que no recolzessin el model tradicional de família... però si que podíem votar partits que decideixen anar a una guerra que el mateix Sant Pare va dir que els cristians ens havíem de posicionar en contra per coherència amb l'Evangeli d'Amor.
Aquest carnestoltes em va fer plorar de riure... fins que vaig veure que no ho deien en broma.
5. Està molt bé que combreguis amb els pensaments de "germinans", però potser hauries de contrastar una mica més la informació. Quina credibilitat té un web que deia que tots els actes que havia fet VBC havien estat un fracàs quan ENCARA NO N'HAVIEN FET CAP!!!?
La pau sigui amb tu,
Desacomplexat
(No lo traduzco, me da pereza, pero creo que se entiende, ¿no?) Cuando le voy a contestar, me encuentro conque el blogguer a partir de este momento modera los comentarios y ya no me dejar contestar. Pues con vuestro permiso y después de todo este rrollo, reproduzco aquí lo que me han censurado:
*Pauper dice:
Dices "Quina credibilitat té un web que deia que tots els actes que havia fet VBC havien estat un fracàs quan ENCARA NO N'HAVIEN FET CAP!!!"
¿Dónde dice eso? Si te refieres al artículo en el cual se dice que es un fracaso lo de colgar sábanas en los balcones con las letras VBC (llamamiento que sí ha hecho VBC http://www.volembisbescristians.org/catala/participa.htm ), pues sí que ha sido un fracaso...
*Pauper dice:
Dices: "T'agraden els carnavals? Jo en vaig veure un en una declaració de la Conferència Episcopal Espanyola dient que no podíem votar a partits nacionalistes (exceptuant nacionalistes espanyols, es clar!)"
Pues no sé dónde lo has visto. Lo que dice ese documento (deberías leerlo para opinar) respecto al nacionalismo es
"9. La Iglesia reconoce, en principio, la legitimidad de las posiciones nacionalistas que, sin recurrir a la violencia, por métodos democráticos, pretendan modificar la configuración política de la unidad de España (n. 73). Al mismo tiempo, enseña que, también en este caso, es necesario tutelar el bien común de una sociedad pluricentenaria y - en palabras de Juan Pablo II a los obispos italianos - “superar decididamente las tendencias corporativas y los peligros del separatismo con una actitud honrada de amor al bien de la propia nación y con comportamientos de solidaridad renovada” por parte de todos. Hay que evitar los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública en favor de pretensiones particularistas o reivindicaciones ideológicas (n. 74)."
Dices:
"ni a partits que negociaven amb els terroristes (com si l'Església no hagués fet d'intermediària en molts conflictes armats de tot el món, incloent les negociacions reiterades amb ETA)"
Lo que dice la CEE es que no se puede reconocer a una organización terrorista como interlocutor político. ¿Tú piensas que sí?
"8. El terrorismo es una práctica intrínsecamente perversa, del todo incompatible con una visión moral de la vida justa y razonable. No sólo vulnera gravemente el derecho a la vida y a la libertad, sino que es muestra de la más dura intolerancia y totalitarismo (n. 65). Una sociedad que quiera ser libre y justa no puede reconocer explícita ni implícitamente a una organización terrorista como representante político de ningún sector de la población, ni puede tenerla como interlocutor político (n. 68)"
Dices:
"ni partits que no recolzessin el model tradicional de família"
En esto sí que dices casi la verdad. ¿Te parece mal lo que dice es documento por boca de Benedicto XVI? Cúando montareis la web "volem Papas cristians... rizando el rizo?
"6. “Es preciso afrontar - señala el Papa - con determinación y claridad de propósitos, el peligro de opciones políticas y legislativas que contradicen valores fundamentales y principios antropológicos y éticos arraigados en la naturaleza del ser humano, en particular con respecto a la defensa de la vida humana en todas sus etapas, desde la concepción hasta la muerte natural, y a la promoción de la familia fundada en el matrimonio, evitando introducir en el ordenamiento público otras formas de unión que contribuirían a desestabilizarla, oscureciendo su carácter peculiar y su insustituible función social” (n. 56). La legislación debe proteger al matrimonio, empezando por reconocerlo en su ser propio y específico (n. 41)"
Dices:
"però si que podíem votar partits que decideixen anar a una guerra que el mateix Sant Pare va dir que els cristians ens havíem de posicionar en contra per coherència amb l'Evangeli d'Amor."
José, majo, no lees lo que pone y te inventas lo que no pone. Fíjate que le he dado varias lecturas al documento y no he hallado lo que dices...
Ahora llora de risa...
*Pauper dice:
Si a partir de ahora me censuran, encontraré otros medios de hacer pública mi opinión. Y tal vez sean más... públicos.
Pues en esto estoy. Toma talante. Gracias por vuestra paciencia.
- Pauper,
ResponEliminaOye ¿tú te aburres?
No tengo tiempo de aburrirme. Ese es un lujo que solo tenéis las familias enchufadas en la adminstración desde tiempos inmemoriales...
ResponEliminaPauper,
ResponEliminaYa veo que sí que te aburres. Un abrazo