Feliç 2005

Amb problemes amb el meu ordinador (amb la qual cosa potser redueixo aquests dies les meves aparcicions al ciberespai), arribem al final d'aquest inclassificable any, agredolç, i, com no pot ser d'altra manera, em plau de desitjar-vos els millors desigs per l'any que comença d'aquí a unes hores. Hi ha qui diu que no li agrada l'alegria i la festa "per decret" o per obligació, perquè toca. Bé, ens adotzena una mica, és cert, però també és una meravellosa oportunitat per expressar la nostra alegria, per cultivar les relacions i l'acolliment, cosa que sempre val la pena de fer.

:

Amb això us deixo, i, així, amb la reflexió que feia Jaume Subirana al llibre Soumenlinna (Ed. Proa, Barcelona, 1999, p. 17): "Penso què ho deu fer, que l'alegria de veritat tingui per a uns ressò de silenci interior i per a d'altres (o potser no són uns i altres sinó uns moments i uns altres?) aquesta arrel de comunió, aquesta essència que demana ser transmesa, escampada: veure la cara dels altres, veure't en la cara dels altres, viure l'alegria sobretot donant-la, compartint-la, comunicant-la".

Religions i homosexualitat

Rebo Dialogal, revista de dièleg interreligiós, el número corresponent a l'hivern de 2004, i, entre d'altres coses, dediquen un ampli reportatge al tractament rebut per part de les religions al fenomen de l'homosexualitat. Ho fa amb un article central del professor Joseph Runzo, que n'ha escrit un llibre al respecte, i altres testimonis (un musulmà, un cristià, un jueu i una budista). Val la pena d'aturar-se'hi per varis motius. El primer, perquè avui el Govern espanyol aprovarà la llei que permet els matrimonis gais, i serem un dels pocs països al món que ho permetran. El segon, perquè és bo saber que no és cert que l'únic camí possible de l'homosexualitat, al món religiós i en especial al món catòlic, passi pel rebuig i l'oprobi, com tan fervorosament es dediquen alguns bisbes i altres obsessos. El tercer, perquè fa unes conclusions molt reveladores sobre el tema. Per exemple, que el seu grau de rebuig es deu inversament al grau d'infertilitat que hi ha a la societat o bé en la importància que la fertilitat dóna en aquell moment el pensament religiós. O que a més jerarquia que té una organització, menys tolerància sexual permet. O que on més s'accepta és justament en institucions d'elit: corts imperials, monestirs i cossos militars. En fi, una perspectiva interessant o, almenys, novedosa.

Mai més vulnerables

Ferreres a El Periódico, 28.12.2004

:

Més d'un i de dos, especialment més d'una i unes quantes, temem els dies de festa que s'allarguen més de dues jornades perquè, indefectiblement, en sorgeix una munió de casos de violència domèstica, un fenomen "redescobert" gràcies a la visibilitat i a l'avenç dels drets que, finalment, entren en algunes cases. Algunes històries, les mínimes per sort (però quines mínimes!), arriben a fer córrer la sang. Hi ha qui atribueix aquest fenomen a la pèrdua del factor preponderant del rol masculí. I sembla que el mòbil més corrent és el de la insatisfacció sexual. No sé. No m'agradaria minimitzar-ho.

:

En tot cas, de forma discreta, els serveis públics han organitzat un operatiu específic per aquests casos. Amb la nova Llei de Mesures Contra la Violència de Gènere, aprovada per unanimitat a les Corts fa uns dies, estic convençut que tindrem més elements per, d'una banda, protegir al màxim les víctimes que ho són en un àmbit de màxima vulnerabilitat (el domicili) i, d'una altra, desenvolupar un conjunt de mesures preventives. Ho conec prou perquè ho veig amb el treball constant de la policia local, que forma ppart del protocol signat el seu dia a Mataró, de forma pionera (amb la direcció notable del regidor Oriol Batista), en una actuació a la frontera entre la vida pública i privada, un lloc inhòspit per als amants de la llibertat. Però just per protegir la llibertat, just per viure una vida privada responsable, és per la raó que no podem dubtar ni un moment en intervenir-hi.

:

Tornant a l'acudit (?) de Ferreres d'avui, també som molts els que trobem a faltar una actitud més ferma dels nostres bisbes en aquest tema. En aquesta desacralització intolerable de la vida matrimonial.

Tremolor fins a la cantonada

En fi, ningú millor que l'amic i company Toni Comín per explicar els vasos counicants entre el món creient i no creient, en una molt recomanable entrevista que publica el darrer número de la revista Espai de Llibertat, de la Fundació F. Ferrer i Guàrdia, on també hi tinc amics. "Les preguntes fonamentals de la vida no les pot respondre ningú", es titula. Aquí van uns fragments (la negreta és meva):

• "Crec que el cristianisme pot ajudar, i força, a conrear la dimensió espiritual que hi ha en tota persona. Jo em quedo amb la part nuclear del cristianisme: la idea que Déu, si existeix, ha de ser Amor (...); la idea que Déu, sempre que les persones vulguem, permet que participem en la seva vida divina (això és el que vol dir el dogma de la Resurrecció)".
• "Cap dels dos, ni elcreient ni l'agnòstic, sap si Déu existeix o no (el creient no ho sap sinó que creu, cosa molt diferent)".
• "Les religions, l'únic que fan, de fet, és intentar expressar el silenci. M'explico: ls pregunts fonamentals de la vida ens les pdoem fer tots, però no les pot respondre ningú (...) l'única resposta vàlida davant d'això és el silenci (...). I les religions l'únic que han fet ha estat agafar aquest silenci i donar-li una forma, a través de ritus, de dogmes, de sagraments. A través d'un llenguatge que és sempre simbòlic, metafòric".
• "Diguem que això de 'formalitzar el silenci per mitjà de símbols' és un procés de destil·lació lentíssim, i que per això les tradicions religioses tenen més a dir-nos del que podríem pensar d'entrada".
• "Per a mi totes les religions tenen la mateixa legitimitat (...) A les religions cal donar-los el seu espai, tot el seu espai, però només el seu espai. (...) Les religions no han d'explicar com és el món, perquè això ho fan les ciències. (...) Ni les ciències han d'ocupar el lloc de la religió, perquè les ciències no poden respondre les preguntes relatives al 'per què'"´"És clar que hi pot haver una recerca espiritual agnòstica (...): Crec que una cosmovisió agnòstica té tant a dir sobre l'experiència del 'misteri de la vida' com una cosmovisió religiosa"
• "L'Eugenio Trías (...) diu que al segle XX la modernitat ha entrat en crisi perquè ens hem adonat que la raó no ho pot explicar tot, i que si la raó s'absolutitza i ho vol explicar tot, aleshores acaba sent irracional, valgui la paradoxa". (...) La raó només pot explicar coses que sabem, no les que no sabem. El racionalisme, per tant, no resol els anhels més profunds de la vida humana".
• "La fe, per definició, és precària. El daram de les Esglésies, quan es tornen fonamentalistes i dogmàtiques, és que et venen el seu discurs com si fos un discurs segur. En canvi, jo crec que en l'experiència espiritual autèntica hi ha un tremolor, una inseguretat, que en som inherents (...) Per dir-ho d'una manera provocativa: no hi ha fe sense agnosticisme".
• "Jo crec que a Déu se'l 'coneix' (...) a través d'intermediaris. No se'l coneix directament. (...) Són: els símbols propis de les religions, o de l'art, però també a través de l'experiència bàsica de la vida, que és la d'estimar i la de ser estimat (...) És a través del món que pots fer l'experiència religiosa".
• "Sembla que quan se'l necessita, Déu mai no hi és. I això és intolerable. Perquè quan un amic et necessita, tu hi ets, i, en canvi, Déu sempre s'absenta (...). Déu, diu la [Simone] Weil, ha renunciat a la seva omnipotència per amor (...) per permetre l'existència del món, de l'univers, de la naturalesa (...) La creació és allò 'que no és Déu', 'va ser /(...) un acte de renunciament'. (...) Déu es retira per deixar un espai al món, per deixar espai a 'allò que no és ell'."
• "Perquè quan estimem necessitem comunicar-nos i necessitem 'l'altre' per comunicar-nos amb ell. No hi ha amor si no hi ha 'altre', l'amor amb un mateix no és veritable amor (...) Si Déu és amor és normal que sigui un Déu creador, és a dir, que crea 'allò altre' respecte de si, que és el món".
• "Déu se n'ha hagut d'anar per deixar-nos espai, però resulta que Déu ens està esperant a la cantonada (...) Per quin mecanisme pot el món reconciliar-se amb Déu? Doncs amb la llibertat humana".

Entrevista a "L'Agulla"

Avui he rebut a casa l'exemplar corresponent a desembre de la revista "L'Agulla", un butlletí "de reflexió i diàleg" que un grup de cristians d'esquerres (per simplificar), entre els que hi tinc uns quants amics, tenen les ganes i la valentia de treure cada mes. Hi vaig participar fa uns anys amb un article sobre "què calia canviar a Catalunya". Ara, sobre el meu compromís polític, en una secció dedicada a diferents testimonis entre els quals el meu, sense dubtar-ho, és el menys interessant. L'honor que me la faci en Pep Lligadas, una persona que admiro i amb la que he compartit alguns trajectes, atorga un plus impagable d'autoestima, us ho asseguro. Aquí va (els links són meus).

Ramon Bassas i la dedicació política
[Josep Lligadas]
:

Des del passat 27 de novembre, Ramon Bassas és el primer secretari (o sigui, el màxim responsable) del PSC de Mataró. Feia ja uns quinze anys que s'hi dedicava de ple, com a secretari d'organització. I en fa tretze, a més, que és regidor de l'ajuntament: actualment, com a quart Tinent d'Alcalde, responsable de Via Pública, Seguretat i Prevenció.

:
Ramon Bassas Segura va néixer a Mataró el 30 de novembre de 1968, o sigui que, si un calcula quan va començar a tenir responsabilitats polítiques serioses, s'adona que realment era molt jove. En tot cas, cal dir que, a més de polític, Ramon Bassas és membre de l'ACO, és casat i té un fill, i darrerament s'ha tret el títol de tècnic en relacions institucionals i protocol. I li agrada molt llegir.
:
- Per què estàs ficat en política?

:

- Realment m'hi vaig ficar molt jove, i m'hi vaig apassionar, i hi vaig entrar de ple… Tenia la intuïció que, davant les coses que en aquest món cal canviar, des del camp polític podia canviar-les o almenys influir-hi. I certament que ha estat un camí imparable. No vaig entrar-hi com qui comença una carrera, però de fet ho ha estat: un camí que he anat fent i continuo fent.
:

- I els motius de fons?

:

- Perquè hi ha moltes coses que no m'agraden. Jo sóc bastant crític i exigent, i crec que val la pena posar-se a treballar per canviar aquestes coses. Em molesta molt la xerrameca d'anar dient que el món està molt malament i limitar-se a contemplar-ho. Jo he viscut pràcticament tota la vida en democràcia, i sé que les coses es poden canviar, i sé també que hi ha més gent que pensa com jo. I a més, també deu ser cert que tinc unes certes habilitats en aquest camp, d'anàlisi de les situacions, de priorització de les coses que cal fer, etc.. De manera que, com que m'ha agradat i m'he sentit bé en aquesta tasca, doncs aquí estic.
:

- Explica'ns el teu itinerari polític.

:

- Cap als 16 anys vaig entrar a les Joventuts Socialistes. Abans havia tontejat amb grups independentistes i radicals, amb la idea de ruptura que es viu en èpoques més adolescents, amb ganes de canviar-ho tot de dalt a baix. Però aviat vaig veure que més valia anar de mica en mica, perquè els canvis són més ferms si són més pensats i acompassats. I també tenia molt d'interès de posar-me al costat de la gent per a la qual volia canviar les coses; perquè resulta que als grups minoritaris, encara que potser tinguessin raó, els faltava aquesta connexió amb la gent. Eren els anys 80, a l'inici del govern socialista, i hi havia molta il.lusió. I apuntar-me a les Joventuts Socialistes era també una manera de poder mantenir un cert esperit crític respecte a la línia oficial del PSC.
:

Després vaig anar-me vinculant cada vegada més, i l'any 1991 vaig anar de "candidat jove" a la llista municipal. Vaig ser primer regidor de joventut, després, el 95, vaig ser adscrit a l'alcaldia, amb tasques de comunicació i d'assistència a l'alcalde, i el 97, quan tenia 28 anys, em van fer regidor d'Hisenda i tinent d'alcalde, cosa que vista des d'ara em sembla exageradíssima i arriscada, però que em va sortir prou bé. I des del 2003 que porto els temes de Seguretat i Policia, que són uns camps que s'acostumen a encarregar a gent amb força experiència…

:

I d'altra banda, des de finals dels anys 80 que he estat secretari d'organització del partit, on em vaig proposar de fer una feina de dignificació de la tasca política partidària i de la vida militant, des de les coses més pràctiques, com la utilització de les noves tecnologies (perquè a vegades els partits funcionen com si fossin grups d'esplai), fins a l'ampliació de la particiupació dels militants i dels simpatitzants. I a més de tot això, portar les campanyes electorals… O sigui que Déu n'hi do.
:

- De què et sents més satisfet?
:

- En general, em fa la sensació que he estat útil, que he fet coses útils. Que he convertit les coses que m'han encarregat en eines millors, treballant molt en un segon pla. A l'ajuntament, una de les coses que més em va agradar va ser, com a regidor d'Hisenda, haver provocat un canvi en l'atenció a la gent, fent això que se'n diu polítiques de qualitat. L'administració, de fet, no està muntada per servir la gent, i si no la forces, més aviat actua en sentit contrari. L'administració és allò que ha de servir perquè la gent estigui més ben atesa, però a vegades es converteix en un agent contra la llibertat de les persones. A l'ajuntament, aquesta mena de coses es poden manegar més fàcilment, i per això hem fet un cert canvi en aquesta línia. I és del que n'estic més content.

:

I també hi ha més coses. Ara, per exemple, hem fet un canvi d'alcalde. Doncs el fet de produir un relleu sense generar problemes interns, amb un debat força obert, sense mals rotllos, i fer-ho després de vint-i-un anys de tenir el mateix alcalde, és una cosa de la qual també n'estic satisfet. Perquè no les teníem totes, amb aquest canvi. I les coses han anat bé no tant perquè tot estigués controlat, sinó perquè teníem el partit prou madur per afrontar una cosa així.
:

- I quines contradiccions et trobes, en aquesta feina?

:

- Jo en destacaria una de positiva i una de negativa. La positiva, que sovint cal triar entre el que no està bé i el que està pitjor. I dic positiva, perquè això permet que avancin les coses. I és que no sempre pots optar pel que seria millor, sinó que has d'optar pel que és factible. Per exemple, les polítiques d'aparcament. Un té clar que la gent hauria de fer-se responsable del seu cotxe i que cal evitar-ne al màxim l'ús. Però saps que aconseguir això plenament ara no és factible, i per tant cal fer concessions. Si no fessis concessions, aconseguiries posar tothom en contra, i no s'avançaria gens. I això que dic dels aparcaments, val igual amb les mesquites, o amb la política fiscal, o amb qualsevol altre tema.
:

I la contradicció negativa, la que realment em sap greu, és que en aquesta feina pel camí deixes molts enemics. Que saps que hi ha gent que no et pot ni veure. Quan vaig ser regidor d'Hisenda, portava també els temes de personal, i aquesta és una de les coses més difícils, perquè hi ha gent que se sent injustament tractada. O també quan cal expropiar algú, i que per molt clar que sigui que allò és un bé per a tothom, a aquella persona afectada no li agradarà gens i et considerarà també, potser, un enemic. Aquestes situacions són les que em costa més de superar.

:

- Això que deies de les concessions: fins on cal arribar, fent concessions?
:

- Se n'han de fer, però tampoc tantes. A vegades has de rebaixar els plantejaments, perquè no són prou compartits, o perquè hi ha factors que obliguen a retardar allò que caldria fer.
Però torno a dir que en tot això el que més em preocupa són les coses que afecten a les persones. Per exemple, ara que em dedico a la policia, hi ha les qüestions de tipus disciplinari: hi ha decisions que fan mal, i que et costa de prendre, com és ara separar algú del servei, o acomiadar algú. I això costa, perquè jo no em vaig ficar a la política per fer mal a ningú. Llavors, el que cal és saber-ho explicar, a partir de la consciència de que estàs fent el que cal fet. I el problema està en els límits: fins on tens dret a ficar-te en coses que tenen conseqüències personals.

:

- Què hi té a veure, la teva fe, en tot això?
:

- L'altre dia, un periodista em deia que a Mataró els catòlics tenim copat el PSC: a més de jo, hi ha el Joan Antoni Barón que és l'alcalde, la Consol Prados diputada al Parlament, la Montse López que m'ha succeït com a secretària d'organització… Però de fet, si el PSC té molts votants catòlics, deu ser normal que n'hi hagi també un bon nombre que en siguin dirigents: el que seria sorprenent fóra el contrari.

:

Però anant a la teva pregunta, diré que, certament, ara hem estat parlant de coses molt pràctiques, perquè de fet la política és posar en pràctica coses concretes. Però encara que parlem de tant de pragmatisme, la fe té per a mi un paper cabdal en la meva dedicació política. A mi, que provinc d'una família de classe mitjana, sense tradició d'esquerres, la fe va ser una de les causes de considerar que allò que se'n deia lsa vida burgesa no era la vida que jo volia ni la vida que valia la pena. I a casa, que eren molt de missa, aquesta contradicció em va fer prendre posicions més d'esquerres. I en tot això que hem estat parlant ara crec que la fe hi té molt a veure. Estem parlant sobre el bé i el mal que fas a les persones, i la manera que jo tinc d'entendre el bé i el mal és a través de la fe.
:

- I l'Església?

:
- Jo he de dir que, a l'Església més concreta que conec, que és la de Mataró, hi estic agraït. Perquè jo certament que no sóc una persona gaire ortodoxa, i no he trobat mai cap actitud de rebuig, sinó que el que he trobat ha estat sempre una actitud de respecte i acolliment. I els problemes que té l'Església aquesta que conec, gairebé que més aviat m'entendreixen. És cert que és molt feble i molt pobra, però és el que és. I això no és cap problema.

:
Després, si mirem més amunt, cap a la jerarquia, he de reconèixer que és un món que em queda lluny. Segurament que el que ens n'arriba és el pitjor, el seu rostre més conservador. I em sembla que l'Església té tants problemes de comunicació amb la societat i organitzatius, que no sé si el programa conservador que volen tirar endavant servirà de gaire per als objectius que pretenen..
:

Aquí, el que ha fet saltar totes les alarmes han estat els xocs amb el govern, que jo crec que són més aparents que reals. Perquè, per exemple, ni s'està regulant l'eutanàsia, que és una de les coses que diuen, ni s'està replantejant el finançament de l'Església. I en el cas dels matrimonis homosexuals la diferència és de matís: els bisbes catalans que s'han pronunciat, diuen que en el que no estan d'acord és en que s'anomeni matrimoni. Doncs si el problema és aquest, de fet no hi ha problema.
:

I, per l'altra banda, el que no estaria gens bé és que es caigués en la temptació de fer anticlericalisme, perquè això no ajudaria gens.

:

Cal dir, però, que hi ha un debat més de fons, que no podem resoldre només a Espanya, que és el del paper de la religió en la societat. I aquest debat va des dels problemes que pugui haver-hi en determinats llocs amb les processons, fins a les eleccions americanes, que han situat el tema dels valors lligats a l'experiència religiosa en el primer rengle del debat polític. I un govern, sigui del tipus que sigui, no pot pensar que aquest tema no existeix i que pertany exclusivament a l'àmbit privat.
:

- Acabem. A tu t'agrada molt llegir, segons crec. Què, en concret?

:
- Assaig i poesia, bàsicament. Novel·la: Javier Marías, policíaca... darrerament he descobert Donna Leon, novel·les el protagonista de les quals és un comissari "normal" a Venècia. I diaris, força. Sóc un lector empedreït, és que estic molt despistat, és a dir, busco pistes.

Terratrèmol a Sumatra

Vista del port de Madràs (Índia), després del sisme submarí. AFP

El proper que digui que la natura, així com a tal, és un bé suprem a protegir, recordeu-li aquests prop dotze mil morts fins ara comptabilitzats. La humanitat és en tant que no es resigna al destí que la natura ha preparat per les seves criatures. Els primers filòsofs volien imitar-la, els il·lustrats diran que volen dominar-la, els creients que volen transcendir-la. No la podem evitar, és clar, en formem part i no som sense ella. Però aquests estralls topen amb el nostre projecte, és a dir, amb la mínima capacitat d'harmonia. Fixa't: el dia que no hi hagi més assassinats ni guerres la natura serà l'única arma mortífera de "destrucció massiva" contra la qual no podrem lluitar.

:

Té l'avantatge que recorda la nostra petitesa, malgrat tot, la nostra finitud que ens segueix com a estigma durat tota la vida. Ens posa de manifest que, efectivament, el que podem controlar és únicament una part petitíssima del nostre destí. Molt bé, però la vindicació d'aquesta petitíssima part, la lluita per preservar-la i usar-la, la nostra brevíssima possibilitat de no resignar-nos a l'enorme pes del determinisme, és l'única possibilitat que tenim de ser feliços i lliures. Que no ens l'empetiteixin, ni que sigui en nom de la natura. Ni que sigui perquè, almenys, no passi com ara, devastant del tot el que ja era prou devastat per la pobresa i la misèria. Plou sobre mullat.

No paris de néixer. No paris mai.

Recomanacions nadalenques
:
Jaume Subirana, el blog del qual segueixo amb assiduïtat, em fa llegir el magnífic article/poema de Nadal de Màrius Sampere a l'Avui (i que, entre d'altres veritats, diu: "Però si de la creació en treus la foscor, en treus la llum"). A La Vanguardia Sampere escriu cinc poemes de Nadal (mireu més avall). L'article de Juanjo Millás A El País de divendres ironitza sobre el problema semàntic (matrimoni ve de mare) que addueixen alguns per negar-lo a persones del mateix sexe. És boníssim. En aquest diari, però avui, surt un article de Pilar Rahola defensant el Nadal contra tota la plèiade de pseudo-progres i gent de mala consciència, que també recomano. Més endavant, l'actriu Amparo Baró (la Sole de "Siete Vidas") confessa el seu catolicisme (lluny de la versió beata) i diu que li agrada anar a missa de tant en tant. I de Sartre, a La Vanguardia, s'explica l'edició d'una peça que relata el neixement de Crist en clau de diàleg entre cristians i no creients, escrita en un camp de concentració el 1940. Per últim, recomanar un llibret que ha editat la parròquia mataronina de sant Josep sobre la tradició de sant Albert a Mataró, especialment en aquesta parròquia. És molt divertit.
:
Sorpreses
:
Trobar-se persones que enyores a Missa del Gall (l'acte més laic i participat que fa l'Església). Olorar fum de llar de foc el dia de Nadal al teu carrer. Sortir a quarts de quatre de la nit de Nadal de Can Pera amb una foto dedicada per la teva neboda. Que en Toni Civit et digui que et llegeix, al blog (i que tres persones, en RM, en MM i la ML et diguin que et "despulles" massa, l'EA, però matisa que "estàs romàntic", i les quatre reaccions et semblen lluny del que vols...).
:
Agraïments
:

Als que em llegiu. El passat dia 23, dos mesos exactes des que ho compto, vam arribar a les 2.000 visites a la plana principal i més de 2.700 si les comptem totes. Espero que, a més d'agradar-me a mi, us sigu útil a més. A l'ACO Maresme per fixar-se en el meu text a l'hora d'anunciar els 10 minuts del dia 24. A tots els que m'heu felicitat el Nadal per terra, mar i aire. A l'anònim que em va dedicar un comentari amb un poema adequadíssim de Josep Carner (sí, em sento una mica passarell...), que sembla que em deu conèixer molt bé. Qui ets?

:

"Nit de Nadal", de Màrius Sampere

:

(De La Vanguardia d'avui)

:

¿Qui neix

sense necessitat? ¿Qui no neix

de Dona, sinó de mare-nit?

¿Qui ve, qui marxarà

com vent i jo

i es quedarà per sempre?

:

Naixement? No sé què és

això. No ho recordo. Tu, Crist,

ho recordes? ¿I recordes

els apòstols, els màrtirs, els lladres,

els malalts, tots, tot

el dolor de la Terra?

:

Si? Doncs que la memòria

inundi el món com l'aiguat

devastador. I no paris

de néixer: riu avall

fustots, els meus pares, les males herbes

de l'amor. No paris mai.

Ara toca la carn

Pessebre a l'Ajuntament de Mataró (fet per l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Ara ja hem fet el silenci. Ara ja hem fet parlar el Nadal i n'hem sentit les paraules. La Paraula. Una "llum veritable" que ja "era present al món" (Joan 1, 9-10) però que costa de reconèixer. Cal alguna cosa, alguna acció per fer-la present, i per fer-la gaudir a tothom. En fi, que la Paraula es fa carn (Joan 1, 14), que desvetllem darrere les coses i les persones una llum que no reconeixíem. La felicitat pren cos, esdevé cos, i ho fa en forma de Nen, o en forma de jo mateix.

::

Ara toca la carn. Toquen les persones i la seva vida concreta ("el único argumento de la obra" diria Gil de Biedma), aquesta que vivim indissociadament amb el cos, la ment, les esperances, les manies, les febleses, els desitjos, els intercanvis, les gelosies. Ara que hem dit que ens estimem és l'hora del bes.

:

Una última consideració. Ja em sembla bé que ens desencantem de l'"esperit nadalenc" i del consumisme. Però em guardaré prou de criticar-ho (em temo que m'ha passat l'edat). Recordo sempre què deien els bisbes holandesos (una alenada d'aire fresc als anys seixanta): "D'una banda, Nadal és una festa de pobresa, de sortir del cercle propi, d'amor. De l'altra, és una festa de l'abundor, de restar en el propi cercle, d'una intimitat més intensa i, per tant, també d'amor". (Nou Catecisme per Adults, Ed. Herder, Barcelona, 1969, p. 82).

:

O sigui que ja sabeu, Bon Nadal.

El 'Valors' de Nadal

Aquí teuniu la meva aportació al número extraordinari de la revista Valors corresponent a Nadal (i sospito que de gener). Curiosament, tant valdria per comentar l'exposició (l'encàrrec que em van fer) com segurament per l'acte que postejava fa uns dies. i que se celebra aquesta tarda.


OASI A LA PLAÇA DE SANTA ANNA

Ja sé que, malgrat tot, per Nadal i Reis anem de bòlit entre àpats i compres. I que això provoca un dèficit en forma de nostàlgia, en alguns, o depressió, en d'altres. En fi, si voleu una estona de calma, si voleu deixar parlar l'esperit un moment, si no teniu temps (o prou fe) per anar d'exercicis espirituals, us recomano que visiteu l'exposició de fotografies, ambientada amb versos, llibres, un vídeo i alguns arxius sonors, que evoquen la poesia de Miquel Martí i Pol. Es tracta d'una producció de Caixa Laietana i l'Espai de Fotografia Francesc Català-Roca (per cert, Català-Roca va estar vivint a Mataró...) oberta amb motiu del primer aniversari de la mort d'un dels poetes més populars que hi ha hagut mai a Catalunya.
:
Crec que val la pena de passar-s'hi, per aquest oasi. Llegir i rellegir els versos i els poemes que s'hi exposen. Escoltar-los. Recitar-los (si no us criden l'atenció). Entrar en les propostes de les fotos. Comprovar (en unes imatges de 1988) que realment es tractava d'un poeta estimat, que les coses de les que parla són realment les que interessen. Porteu-hi a algú qui estimeu i brindeu-li aquest regal. Bon Nadal.
:_____________________
"Mirant a Miquel Martí i Pol" Sala d'Exposicions Caixa Laietana Plaça Santa Anna, 1-4 Mataró fins el 23 de gener

del Ple d'ahir | El PP radical

El Ple d'ahir, extraordinari bàsicament per aprovar definitivament el Pressupost, crec que es va saldar prou positivament pel Govern. El Pressupost d'enguany és el que més inversió preveu dels que haguem fet mai, garanteix la cobertura qualitativa de nombrosos serveis i possibilita que ens puguem plantejar reptes molt més enllà del dia a dia.
:

El primer que s'ha de dir és que aquesta aprovació del Pressupost demostra la bona forma del tripartit mataroní: teim els deures fets, i ara cal concentrar-se a treballar i complir amb els objectius plantejats. Hi ha hagut força participació en el procés de debat i discussió del Pressupost, i el Govern ha fet un esforç d'aproximació als grups de l'oposició incorporant nombroses esmenes, bé en la seva literalitat, bé amb una proposta transaccional.

:
Llàstima que aquesta aproximació no hagi obtingut correspondència. De fet, ni tan sols CiU ni PP han plantejat cap alternativa al pressupost i el programa de 2005, ni tampoc cap alternativa seriosa de Govern. Contra la majoria dels 16 regidors del Govern, CiU només va recollir els 6 vots del seu propi grup en les seves propostes, i el PP, en absència del seu cap (cosa estranya seria la contrària...), també només es va votar les seves, amb 4 vots.

:
Valdria la pena, vist això, que els dos grups de l'oposició es prenguessin seriosament les oportunitats obertes en aquest pressupost. Em refereixo a la possibilitat de trobar un denominador comú que es converteixi en el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, una oferta que tenen de l'Alcalde i que espero que acabi amb un compromís més enllà de les pica-baralles. I també ens agradaria que, en aquest marc, parléssim desacomplexadament de la Nova Estratègia Urbana, així com d'altres temes que són clau per al futur. Per cert, no s'ha aturat el debat d'aquesta estratègia, ni els criteris del Govern per desenvolupar els sectors que queden (i que volem variar respecte al Pla actual), sinó que tan sols, amb la nova Llei d'Urbanisme, s'ha pogut obviar el tràmit de l'aprovació del PAUM al Ple.

:

Tema a part fou la manifestació d'unes vint-i-cinc persones (20 diu la Policia, 40 capgros.com) que van manifestar-se ahir a la porta de l'Ajuntament mentre se celebrava el Ple per protestar contra les tarifes del nou servei de brossa comercial. En fi, malgrat l'acord unànime de grups polítics i de 17 associacions gremials i empresarials, malgrat el gran esforç d'explicació que s'ha fet al respecte (més de 7.000 cartes, nombroses accions de premsa, 29 reunions -i moltes més d'informals- amb diferents sectors, més de 1.000 declaracions voluntàries efectuades fins a dia d'avui), segurament encara és possible que hi hagi qui no en tingui prou. O que hi estigui en contra. Fins aquí cap problema.

:

Però també cal posar de manifest que, fins ara, el Govern ha mostrat sempre voluntat d'acord i flexibilitat en la posada en marxa del servei (plasmada en un decret del què ahir se'n donà compte al Ple, o en la reunió prèvia amb dos dels convocants, que va ser molt positiva), alhora que ha acollit totes les consultes per minimitzar l'efecte econòmic d'aquest servei que la Llei obliga a fer.

:

El veritable problema és que, de nou, el PP menteix. A rel d'una reunió que van fer el passat dia 9, segons va reconèixer un dels convocants, es veu que va començar a muntar aquesta manifestació, a més de propagar mentides. Per cert, aquest mateix senyor, ahir rebia o donava instruccions, abans, durant i després del Ple, dels regidors del PP, ostensiblement.

:
I no s'acaba aquí. A baix, es va veure clarament que hi ha una aliança entre el PP i el partit Alternativa Vecinal de Mataró -una força que no va obtenir representació i que té obsessió contra els socialistes- per capitalitzar la manifestació. De fet, els seus dirigents sempre s'apunten a qualsevol protesta, sigui quina sigui. Ahir també, en perfecta coordinació. No cal dir que força assistents, però, venien de forma pacífica i segurament no tenien res a veure amb cap d'aquests.

:

Seria bo que el PP torni a les institucions a fer la feina que ha de fer, que no es radicalitzi i, sobretot, que no digui més mentides.

10 minuts de silenci per escoltar el Nadal

Ben senzill, i potser ben tonto. Cada any esperem conquerir el silenci i els de Comerç Mataró centre s'esforcen per fer força soroll amb el tió (pura casualitat, és clar). Cada any s'obre un cercle d'espelmes al voltant de quatre "pirats", un cercle que comença a donar voltes com un cós taurí en forma de cràter com els que dibuixa Barceló. Voltes de silenci i de soroll, voltes d'espais tipus kit-kat, ben inútils potser perquè són ben estranys. Voltes de recerca interior que malden per fer-se un lloc en les llistes mentals de la compra de Reis, del conat de depressió nadalenca. Corrent d'aire de tanta buidor. De tant d'abisme que s'obre tot inicar la recerca. Ens sentim esrtanys perquè no el visitem gaire, el silenci, i menys en públic. Silenci de la pressa i l'estrés, silenci dels mil temes que has d'enllestir abans que no acabi l'any (i, després, abans que no acabi el gener, abans que no acabi el referèndum, abans que no acabi el trimestre, i així sense parar). Silenci de respir i de predisposició. Silenci com el dejuni que et reclama el cos. I el cor. Tot net. Per rebre de nou l'impuls que ens salva. Per rebre't. Vine, sisplau.

• 10 minuts de silenci per escoltar el Nadal. Divendres 24 de desembe de 2004, a les 7 de la tarda, a la Plaça de Santa Anna (Mataró). Organitzen: ACO i revista Valors.

Feed-back

Aquests dies m'han passat dues coses amb aquest blog. Una: saber que en Joan Catà em llegeix (glups!). Un periodista al que respecto i aprecio, de Mataró, i que diu que em va seguint. Bé, això només és un estímul per dir menys tonteries. L'altra, un missatge que he rebut al meu correu d'una persona a la que no conec però que diu que també segueix el meu blog, especialment els qu escric sobre les relacions Església-Estat. Li he aclarit ràpidament que no en sé gaire, d'això, que tan sols m'interessa i prou, i l'he animat a escriure també ell. Em fa alguna reflexió sobre el comentari que feia Jáuregui, i que jo vaig reproduir, sobre l'ofensiva conservadora de l'actual majoria a la Conferència Episcopal. En fi, ell entén que l'Opus és més plural del que pensem. Certament, ho conec més aviat poc, i les referències no em són gaire positives. O sigui que, com sempre, estic disposat a que em convencin. Curiosament, alguns em diuen que el blog és massa de missa, jo penso que potser són els posts que interessen menys, però em temo que a uns i altres és realment el que els interessa.

:

Seguint amb això (o no) us he de dir que m'agrada molt que, sense massa complexos, les felicitacions per Internet que enguany ofereix l'Ajuntament reprenguin el tema natural (hauria de dir radical) del Nadal: el pessebre. Reprodueixen parts del pessebre que s'ha muntat a la planta baixa de l'Ajuntament, un veritable fenomen. Avui, el conserge em deia que havia estat un boom de visites. És que potser tot és més senzill. I un petit pessebre ens ho ha de recordar.

:

Darrer feed-back d'avui. He estat aquest vespre a l'acte d'explicació del programa municipal pel 2005 que ha fet l'Alcalde al Pla d'En Boet, organitzat pel PSC, al voltant d'un cafè amb uns quants veïns del barri. Ha sortit de tot, hem parlat de força coses que interessen als veïns i ha estat un d'aquells dies en què realmen hi ha contacte, retorn crític, de les coses que fas cada dia. I he pogut felicitar el Nadal a una colla de companys i companyes del barri que m'aprecio.

Joan Rangel

Foto: Ferran Nadeu

Destaca avui a El Periódico un reportatge/entrevista a Joan Rangel, el delegat del Govern a Catalunya, exalcalde de Caldes d'Estrac i magnífic company. Us ho recomano, perquè mostra clarament quina és la voluntat del Govern Zapatero al país. Una administració perifèrica al servei de Catalunya, treballant en xarxa, posant-se al servei de les institucions, des dels ajuntaments a la Generalitat. L'anècdota que s'explica al final és fantàstica: "El dia en què Rangel va irrompre a la cuina de la Delegació portant els plats que havia utilitzat en un dinar amb els funcionaris de la casa, la cuinera es va posar a plorar. Compta amb 30 anys de servei i no havia vist mai un governador o un delegat als seus dominis". Rangel en estat pur.

Excessos i discurs

Si fos un seguidor d'aquests del ying i el yang i coses d'aquestes, hauria de mirar com compensar tant de menjar ...quan encara falten dies pels tradicionals excessos nadalencs!

:

En fi, només dir-vos que el matí ha estat esplèndid i hem pogut inaugurar la seu de l'Àrea de l'Ajuntament on treballo. Abans, hem fet també la signatura del conveni que permet trballar amb les competències delegades sobre policia d'espectacle entre la consellera Tura i l'alcalde Baron. Un matí de celebració amb força gent coneguda, tant dels cossos policials, d'aquí d d'arreu, com de les entitats ciutadanes, companys de Partit, veïns i veïnes, etcètera. Tots hem brindat amb cava (sí, tots, que algun malpensat es pensava que faríem una copa elitista) i ens ho hem passat força bé.

Foto: Óscar Rojano

Bé, després he dinat pantagruèlicament al Santuari del Corredor (bé, al restaurant, on no havia estat mai) amb uns amics i els seus fills que, amb el meu, feien patxoca tots junts. Segurament la primera vegada que vaig anar al Corredor devia tenir l'edat del meu fill, o una mica menys. L'etern retorn ...al Corredor. I ara a la nit, he sopat amb el meu fill i la seva mare, la dona que estimo, estrenant un pernil adquirit en un establiment mític de Rocafonda. Què més es pot demanar? Com compensaré l'excés?

Foto: www.dosrius.net

Ara us transcric l'esquema (que té molts orígens, especialment les aportacions de l'Intendent Major Joan Cernuda i el cap de l'Àrea, en Joan Soler) del discurs d'obertura que m'han encarregat que faci aquest matí:
:
DISCURS INAUGURACIÓ DEL NOU EDIFICI DE VIA PÚBLICA
19 de desembre de 2004

Foto: Adela Genís

Il·lm Sr. Alcalde, Excm. Sr. Delegat del Govern, Hble. Sra. Consellera d’Interior, Exms. i il·lustres diputats, senyores i Srs. regidors, ciutadanes i ciutadans, molt bon dia
Dia de celebració i satisfacció per la inauguració de l’edifici que tenim al darrere…
:

Si haguéssim de descriure amb un símil que significa aquest edifici per als serveis que hi ofereix l’Ajuntament de Mataró, podríem dir que el que avui inaugurem no és un edifici sinó un "iceberg", perquè amaga molt més del que deixa veure.
:

El primer fet que crida l’atenció quan transitem per aquests carrers amb les preses del dia a dia és que l’edifici no crida especialment l’atenció. És discret:
una única planta de proporcions molt horitzontals
amagada per arbres
amb àmplies places i voreres al voltant
i amb colors i formes perfectament integrats en l’entorn, amb un disseny funcional.
:

Però, com deia abans, aquesta planta visible és només la punta d’una estructura arquitectònica i d’una organització de serveis que converteixen aquest edifici en el veritable centre estratègic de la seguretat i la mobilitat a Mataró.
:

Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici consta de 4 plantes (n’hi ha 3 de subterrànies que no veiem).
:

A la primera planta es situen les zones d’atenció al públic, el centre de coordinació de la policia local / centre de control de trànsit, així com els despatxos dels diferents serveis i unitats de l’Àrea de Via Pública.
:

A la planta subterrània –1 es situa la logística de l’edifici, l’aparcament de vehicles de servei i el Dipòsit de Detinguts.
:

I a les plantes –2 i –3 , amb accessos independents de les plantes de servei de Via Pública, es situen respectivament el Dipòsit de Vehicles i l’aparcament públic per als ciutadans, que ja fa temps que funcionen. (avui no visitarem, en fi, espero que el dipòsit de vehicles l’hagin de visitar poques vegades)
:

Molts són els aspectes que es podrien destacar d’aquest edifici, però alguns són especialment significatius.
:

Els 4.700 m2 que, amb les plantes 1 i –1 es destinen als quatre serveis de Via Pública. Donem servei les 24 h els 365 dies de l’any.
:

Els espais destinats als ciutadans, per dos motius: perquè s’han ampliat notablement (recepció, oficines, despatxos, etc.); i perquè s’han pogut crear espais d’atenció específica que permeten donar la màxima garantia, qualitat i personalització en el servei (sales de visita, d’actes, de recepció de denúncies, d’atenció a les víctimes de violència domèstica, de custòdia de persones i objectes, etc.)
:

L’equipament tecnològic de l’edifici (avui les millors eines per a la seguretat i la mobilitat són la informació, no ho dubtin):
· Sistemes de vigilància i control d’accessos
· Sistemes de video-vigilància a la ciutat
· Sistemes de control del trànsit
· Sistemes de comunicació i coordinació operativa
:

L’equipament és al servei de la coordinació de tots els agents que vetllen per la seguretat, tant prevenivament com pal·liativament, quan s’ha d’actuar
· Cossos policials (MMEE, CNP, Guàrdia Civil)
· Bombers
· Associacions de Defensa Forestal
· Creu Roja
· etcètera
:

Perquè avui els problemes de la seguretat i la mobilitat són molt complexos, i necessiten que tots, tota la complexitat d’agents i d’administracions, ens hi posem, perquè, això sí, els ciutadans ens demanen una única resposta a cada problema. Exemple: acabem de sigar un conveni de delegació de competències sobre el control d’activitats de l’oci: la generalitat confia en la responsabilitat de l’Ajuntament (gràcies) i l’Ajuntament vetllarà per la tranquil·litat, especialment de les nostres nits.
:

Finalment, però, tant l’edifici com el seu equipament són únicament eines per al funcionament d’una organització, que han aquest canvi d’ubicació ha millor sense dubte la seva capacitat de treball i servei als ciutadans.
:

Pensem que el volum de necessitats d’una ciutat amb 116.000 habitants, 65.000 vehicles censats (més el parc mòbil flotant) i una activitat comercial i lúdica creixent, són enormes. I que aquestes necessitats, quan es tracta de qüestions com la seguretat o la mobilitat, són considerades com prioritàries i urgents pels ciutadans.
:

La mena de temes que tractem aquí són dels més sensibles, ho sabem molt bé tant el meu company Fermí Manchado, regidor de Mobilitat, com jo mateix. :

:
La seguretat, que ens permet gaudir amb llibertat de l’espai públic i de la vida en comú.
:

La mobilitat, la fluïdesa de la qual és bàsica per a l’activitat econòmica i ciutadana, i per les relacions socials.
:

Per tant els serveis de via pública estan obligats a treballar molt i molt ràpid. I aquest edifici, sense dubte, ajudarà a fer-ho possible, perquè ha estat dissenyat i realitzat pensant en aquest objectiu.
:

Agraïments
Tant en els que han participat del disseny (de les funcions i de l’espai) com els que ho han executat (personal municipal i empreses externes), així com els que han fet possible un trasllat exemplar, que no ha afectat substancialment el servei que es dóna als ciutadans. I també a tots vostès, per la paciència en les obres. A tots, moltíssimes gràcies.

El seu nom serà Emmanuel

"El naixement de Jesús fou així: La seva mare, Maria, era promesa amb Josep, però abans de viure junts es va trobar encinta pel poder de l'Esperit Sant. El seu espòs, Josep, que era un home just i no volia denunciar-la públicament, va decidir de repudiar-la en secret. Mentre s'ho pensava se li va manifestar l'àngel del Senyor, en somnis, i li digué: "Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria per muller, perquè és pel poder de l'Esperit Sant que ella està encinta. Tindrà un fill i li posaràs de nom Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats." Tot això succeí per tal que es complís el que el Senyor havia dit pel profeta, quan diu: Mireu, la verge concebrà i infantarà un fill,i el seu nom serà Emmanuel, que vol dir: Déu amb nosaltres. Quan Josep es va despertar del somni, va fer el que li havia dit l'àngel del Senyor i va prendre Maria per muller. Però no es van ajuntar com a esposos fins que ella infantà el fill, al qual va posar el nom de Jesús." (Mateu 1, 18-25)

Avui se celebra el IV Diumenge d'Advent amb aquesta lectura. Ahir, valia la pena mirar el programa Millenium (Canal 33) dedicat a la figura de Jesús, que comptava amb la filòloga Montserrat Camps, el biblista Armand Puig (imprescindible, el seu llibre), i els escriptors Miquel de Palol i Jérôme Prieur. Va ser un debat magnífic, que posava de manifest les dificultats dels paràmetres racionals per admetre els textos bíblics. No és rar que ens preguntem sobre els miracles i la virginitat de Maria, sobre si realment va passar el que es relata als Evangelia, etc. Camps deia: això és veritat, i tant, però si entenem veritat com a fet històric potser aleshores no és veritat.

:

Aquest fragment de Mateu em suggereix moltes coses. Algunes de molt íntimes. D'altres pertanyen a aqust diàleg entre raó i fe. Per exemple: la possibilitat que s'hi barregi una concepció mítica (necessària per a la revelació) amb una concepció real, fora del matrimoni (Jesús bastard?). Segon, el signe definitiu del procés de Josep: el dubte i l'opció. L'opció per al felicitat, sens dubte, si bé potser no l'opció més senzilla, ni la més espontània. Tercer: Allò que precisava de sacerdots i de profetes per ser interpretat és revelat als senzills. Aquella pràctica que començava i acabava amb rituals i temples, és a dir, la religió, es transformava en una possibilitat a la mà de tothom ("Déu és amb nosaltres"). I es basava en l'alteritat ("Estima els altres com a tu mateix").

:

Per últim, penso sovint (i m'hi va fer pensar Vattimo fa uns anys) que la secularització, és a dir, la dissolució del fet religiós en una societat civil oberta, talment com la deriva antropocèntrica del pensament occidental, són, en part, fruit (volgut o no) del "Déu és amb nosaltres". Amb nosaltres, és a dir, no tan sols en les esglésies ni a través dels sacerdots. És a dir, especialment al cor dels homes i dones "de bona voluntat". Homes i dones que, com ens recordarà Mateu (21, 28-32) no fa pas falta que hagin dit que sí, que hagin dit que creguin. Avui diríem que Déu és amb agnòstics i ateus, és a dir, és amb nosaltres.

Avui inaugurem | Dels diaris

Dia d'inauguració

:

D'aquí a una estona inaugurarem la nova seu de l'Àrea de Via Pública de l'Ajuntament (on hi tinc el despatx), amb la presència, a més de l'Alcalde, del delegat del Govern, Joan Rangel, i de la consellera d'Interior, Montserrat Tura. Me n'he d'anar de seguida: a les 11, una hora abans, signarem a la Casa Gran un conveni marc per exercir les competències delegades per la Generalitat a l'Ajuntament en matèria de jocs i espectacle. Una petita victòria a favor de la responsabilitat municipal (i contra la desídia -siguem compassius-) de l'anterior Govern.

La nova sala de comandament. Foto: Sr. Ruiz.

:

Els socialistes guanyarien de nou

:

Això és el que es desprèn de l'enquesta d'El País feta per Opina, que també diu que Zapatero va ser molt més creïble que Aznar a la Comissió de l'11-M. En general, satisfacció per haver canviat de Govern i ampli recolzament de la població de les seves decissions.

:

Maragall

:

Us recomano l'entrevista a Pasqual Maragall que publica avui La Vanguardia. La millor decissió: invertir en els barris. Sí senyor. Fa un repàs a tots els temes més importants i crec que és bo aturar-se i llegir-se'ls per treure'ns alguns dels tòpics que ja estan instal·lant-se respecte a aquest Govern, que és a punt de complir un any, i del que molts esperem que tingui un futur immillorable.

En Lloveras s'ha mort

M'ho deia ahir la Mª Carme Maltas en un e-mail. Vaig fer-li una visita quan en va fer 100 i els vaig veure molt espabilat (a la foto, se'l veu aquell dia amb en Tristany). Aquí transcric la nota que hem preparat des del PSC.

Francesc Tristany (a l'esquerra) acompanya Lloveras el dia abans que fes 100 anys. Foto: El Punt.

Mor el veterà socialista Llorenç Lloveras als 102 anys

El PSC havia homenatjat el que fou anfitrió d'Azaña en la seva visita a Mataró

Llorenç Lloveras i Valldeneu (Mataró, 1902) morí ahir. Lloveras, que fou electricista de professió, presidí el sindicat del seu ram al si de la Unió General de Treballadors (UGT) durant la II República. Fou membre, a més, de les juntes de l'Ateneu Popular i del Montepio de Xofers i Motoristes. L'estiu de 1934, rebé i acompanyà l'aleshores president de la República, Manuel Azaña, en la visita inesperada que aquest féu a la Casa del Poble (actualment a la plaça de les Tereses de Mataró) i, dies més tard, ja de forma oficial, ho féu en la visita del mateix President Azaña a la Clínica Aliança, de la Junta de la qual en formava també part.

Llorenç Lloveras rebé l'homenatge del PSC de Mataró l'octubre de l'any 2000 en el sopar anual d'inici de curs d'aquest Partit a Mataró, amb la presència del Primer Secretari del PSC, Josep Montilla, i de l'alsehores Alcalde Manuel Mas. El 2002 una delegació del PSC de Mataró, encapçalada pel seu President, Remigi Herrero, i el President d'Honor, Francesc Tristany, el visità amb motiu de la celebració del seu 100 aniversari.

El Primer Secretari del PSC a la ciutat, Ramon Bassas, ha destacat que "amb Lloveras perdem un testimoni viu del que ha estat el socialisme mataroní en temps convulsos, especialment sota la dictadura, format de persones d'una sola peça, fortament vinculats amb els moviments cooperatius i mutualistes, sense l'experiència i la lluita dels quals avui no seríem aquí".

• Els funerals se celebraran aquest dilluns dia 20 de desembre, a les 10:30 h., a la Basílica Parroquial de Santa Maria de Mataró.
• Enllaç: Article biogràfic de referència de Josep Puig Pla amb motiu del seu 100 aniversari.

El pessebre | Arreglant el món

Torna el pessebre

:

Avui al matí he anat a la Casa Gran a la Junta de Portaveus prèvia al Ple extraordinari de dimecres que ve. A l'entrar, ja he vist que hi havia instal·lat el pessebre que ha encarregat l'Alcalde, recuperant una tradició que s'havia perdut fa pocs anys. Ho va demanar a l'Associació de Pessebristes fa pocs dies (n'he estat un discret testimoni) i ara ja està muntat. És una molt bona idea. Després, quan he baixat, l'he anat a veure i m'he trobat amb l'advocat Jordi Surinyach, el qual (ell, tan laïcista) m'ha dit que ho trobava molt bé. En fi, el compromís amb la identitat, amb el record viu que ens permet de sentir-nos comunitat i història alhora, és un altre dels reptes que Baron va introduint dia a dia en la seva pràctica a l'Alcaldia. Sense complexos.

:

La iniciativa del PSE-EE

Foto: CNN+

Pocs dies abans que el Parlament basc voti sobre el controvertit "Pla Ibarretxe", els companys del País Basc han posat sobre la taula un document que presumiblement demà aprovarà el Consell Nacional del PSE-EE. Clarament inspirat en els treballs assolits fins avui per la ponència parlamentària de revisió de l'Estatut de Catalunya, es presenta més com un punt d'encontre que no pas de confrontació, com el Pla del president nacionalista. El PSE esdevé així en actor central, en el pas necessari que cal que uns i altres facin per avançar cap a cotes d'autogovern que parteixin de la integració. La integració com a base nacional. I l'exclusió del projecte només dels que s'autoexclouen del sistema democràtic. Ah, i això es deu a la valentia i el saber fer de Patxi López. (Pel gener vaig uns dies al País Basc, en una trobada municipal dels socialistes, ja us en parlaré).

:

Es redreça Israel?

:

Almenys, Sharon ha hagut de pactar amb els laboristes per poder afrontar els seus comprmisos amb la comunitat internacional, és a dir, la retirada dels assentaments pactats. Enmig de tant de merder, notícies així són grans notícies. Un gran acord polític que allunya el Govern israelià del radicalisme que el bloquejava.

:

Turquia, més a prop

:

Malgrat tots els temors, que hi són, la decissió d'avançar cap a l'ampliació d'Europa amb l'ingrés d'aquest país que viu a les dues ribes del Bòsfor és enormement positiu pel futur d'Europa. És un país magnífic, us ho avanço. L'entrada a la UE els portarà força avantatges, si saben jugar bé les cartes: els fa falta sanejar l'economia, obrir-la i endreçar-la (i això té algun preu); i els fa falta també avançar en la democratització interna, en alguns aspectes encara molt precària. La UE també haurà de fer bé els deures per evitar una allau d'immigració turca que llenci tots els esforços de modernització del país i que provoqui més problemes a la resta de països comunitaris. Però parlem una mica dels resultats. Crec que es poden resumir en el fet que, finalmment, la Unió té l'oportunitat d'esdevenir una gran potència influent.

:

En primer lloc, per donar una sortida a l'islamisme moderat o com es digui això que governa a Ankara, amb el controvertit Primer Ministre Erdogan fent canvis que altres, més progressistes i laics, no havien gosat fer, i desafiant les pors inicials (que no eren infuindades del tot, val a dir-ho). Els ponts en aquest àmbit poden ser claus per desmuntar el creixement de l'islamisme radical. En segon lloc, per la vinculació amb la potència militar i política d'aquest país euroasiàtic. En tercer lloc, perquè Turquia influeix decissivament en un entorn molt més ampli (països caucàsics, etc.). I, en quart lloc, perquè a causa de tot això, la UE avança en la política d'envoltar les seves fronteres de països "coixií", menys pobres, més integrats (sí, més occidentals, i què)... Per això el procés ha d'anar acompanyat en aconseguir acords associatius amb els països del Magrib, per exemple. No cal que en parlem gaire, els de Mataró: tenir un Marroc més desenvolupat ens evitaria algun problema, no?

Camp i Clap

A veces veo muertos
:

M'he quedat astorat: la Consol Prados fa miracles, enre ells, ressuscitar els morts. Morts polítics, és clar (que visqui molts anys!!). Gent que ha decidit que passa del territori on viu, pèrò que un dia, ai las, torna. Mai no diu res, s'ha passat anys sense dir res (ell sap per què), i la Consol fa que reaccioni. És clar que el que diu són bajanades de l'alçada d'un campanar, mentides de propaganda barata que no es creu ni ell (Adigsa? que vagi al Pla d'En Boet i veurà què en pensen de la gestió de CiU al front d'aquesta emprsa pública que ha deixat tirada a tanta gent...). Que tremolin les criatures i els esperalbes, com els mañachs el seu dia. Panta rei, deia Heràclit, o, parafrasejant Capri, l'amor se'n va, però ell es queda.

:

Cultura

:

La marxa de l'amic Toni Cabré de la direcció del Patronat Municipal de Cultura de Mataró, deguda a qüestions professionals (gràcies per tot, Toni), no deixa potser copsar del tot la importància del conveni que avui, Generalitat, Ajuntament i la sala Clap han signat. És tot un exemple de col·laboració entre la iniciativa pública i privada per al suport a la creació i difussió de la música, que val la pena de tenir en compte per altres casos. Hi ha treballat molta gent, alguns dels quals molt calladament, però avui m'agradaria reivindicar el paper promotor d'en Josep Mª Carbonell, a la passada campanya de les eleccions autonòmiques. El que es promet s'ha de complir.

Civisme i valentia

Civisme a Les Esmandies
Foto: J.S.

Ahir vaig tenir l'honor d'obrir un cicle de xerrades a Les Esmandies, organitzades per l'associació de veïns de Peramàs/Esmandies en aquest vell casalot del segle XVIII, amb una xerrada sobre Urbanitat i Residus, compartida amb el president de l'associació, en Pep Sivilla. A mi em tocava, especialent, explicar això de l'Ordenança de Civisme.

:

Em va permetre, especialment el diàleg, fer una sèrie de rflexions sobre l'ús dels espais públics i les responsabilitats de tothom, etc. Però, sobretot, apuntar-me un munt de "deures" per resoldre. M'encanta fer aquestes coses.

:

Valentia

:

Amb valentia s'han comportat tant el president d'una altra associació de veïns, el de Pla d'En Boet, i l'editorial de capgros.com, defensant la legalitat idignificant la tasca veïnal i periodística, davant la impresentable actitud d'uns pocs que van, pressumptament, cometre un delicte quan van interromple un ple. En fi, el jutge ho dictaminarà. Malgrat l'intent de politització, o de desviar l'atenció, espero que les coses es posin al seu lloc. A vegades em toca fer aquest paper, precisament a mi, però ara toca deixar fer la feina amb calma als jutges i fiscals.

De Nadal a Reis

Avui, amb en Santi (mireu la foto), i l'Ivan, que ho ha muntat tot, hem estrenat el "dinar de Nadal" del PSC del Maresme i de Mataró amb periodistes. En primer lloc, per posar-nos a la seva disposició i, després, per parlar una mica de com ha anat el 2004, pel PSC.
Foto: F.C.

:

D'altra banda, l'apartat de preguntes a l'Alcalde de capgros.com va revelant-se com una eina importantíssima de proximitat, de resposta ràpida i de copsar les preocupacions de la gent.
:

No escric més perquè és tard i perquè estic una mica moix. No sé si revelo cap intimitat si dic que avui el meu fill ha descobert el misteri dels Reis. I això vol dir que ens fem una mica més grans.

Zapatero | Cerdanyola | Hospital | Horaris

Zapatero compareix

:

Hores d'ara, el president Zapatero deu portar més de 14 hores a la Comissió d'Investigació de l'11-M, al Congrés de Diputats a Madrid, on compareix. L'he anat seguint als resums dels noticiaris i una mica en directe. Amb calma, ha anat desgranant un per un els arguments avalats amb prou dades que confirmen l'autoria real dels atemptats i l'"engany massiu" que l'anterior Govern. També ha anunciat un gran acord contra el terrorisme internacional que, d'una vegada, aporti solucions de futur a una Comissió massa centrada, fina ara, en el passat. Això, l'anunci de mesures d'incerment de la cooperació policial, i d'altres iniciatives, a més d'un esforç ingent per escoltar i respondre tothom, marquen l'estil d'un president que va per feina i que dista molt de l'exhibició de rancor i mala educació del seu antecessor, en el mateix escenari, fa uns dies.

Reuters.

Cerdanyola

:

Aquest és el nom d'un barri de Mataró que, per unanimitat, l'Ajuntament va presentar perquè el seu projecte de millora rebi una aportació de la Llei de Millora dels Barris. Una Llei que, anys després de ser demanada infructuosament al Govern de CiU, amb suport del PP, rebé llum verda amb el nou Govern Maragall, i que pretén subvencionar les reformes integrals de barris que tinguin projectes de futur i que evitin riscos de marginació.

:

En fi, en la primera convocatòria (n'hi haurà més), no ens han atorgat l'ajut, però tot sembla indicar que més endavant sí que n'hi haurà. Mentretant, l'Ajuntament no cessa i seguirà invertint en el barri, a l'espera d'aquesta nova ocasió (que caurà, estic segur). A Rocafonda-El Palau, uns altres barris que hem decidit rehabilitar integralment, ens va passar el mateix, i vam obtenir ajut dels Fons europeus de Cohesió en una següent ocasió. Per cert, encara queden uns 6 milions d'euros per invertir en aquest projecte.

:

Hospital segur

:

La setmana passada vaig assistir (una mica d'incògnit, el tema ho portava) a un simulacre d'incendi en una planta inferior de l'Hospital de Mataró, fet que va fer mobilitzar força efectius (policials, de Bombers, Creu Roja...) i que va demostrar la capacitat de reacció, la boníssima capacitat de reacció, dels nostres serveis de protecció civil. N'estic força satisfet.

:

Horaris comercials i xinesos

:

Una escena que m'ha passat sovint i avui també. Abans d'arribar a casa, he passat per una botiga on em guardaven una camisa. He fet un comentari sobre la feina per Nadal i em diu, el dependent, "no et creguis... hi ha molts xinesos"; després de parlar-ne una estona, em diu:

- "És clar, com que no paguen impostos...".

Jo li dic

- "I a tu qui t'ha dit que no en paguen?"

- "No sé, a mi m'ho han dit"

- "Doncs sí que en paguen, per què no n'han de pagar? Ostres, si fos veritat em disfressaria de xinès..."

Aleshores hi intervé la mestressa, preguntant:

- "Així no és veritat que no pagen impostos, els paguen com jo?"

- "I com jo, només faltaria!"

Hem acabat parlant sobre tot aquest tema, i sobre el fet que la vigent Llei d'Horaris Comercials (votada només pel PP) permet que establiments inferiors a 300 m. quadrats puguin obrir tothora. "Amb les noves leis, tant la del Congrés com al del Parlament, aquesta mida es redueix a més de la meitat, es centra tan sols en botigues d'alimentació i es limiten algunes franges horàries també per aquests". "Doncs ja era hora", em diuen. I tenen tota la raó. Avui ho explica molt bé el diputat autonòmic Bernardo Fernández a El País. El liberalisme no és això, la llibertat total d'horaris fa esclaus, provoca la destrucció del comerç tradicional i genera sensació d'inseguretat. Ep! I aquí hi ha tingut un gran paper el diputat mataroní Manuel Mas.

:

Sospito que els que van fer la Llei i els que fan córrer mentides sobre els impostos i els xinesoso tenen molt en comú.

De bruixes i poetes

Diumenge a Núria

:

Abans d'anar a dormir tinc moltes ganes de dir que m'ho he passat molt bé, i amb una companyia molt agradable, anant a Núria. L'objectiu, o l'excusa, era que el meu fill toqués per primera vegada la neu. I ha estat fantàstic.

L'anècdota

Hem anat a dinar al restaurant de l'hotel. A la taula del costat hi havia dues exconselleres de la Generalitat. I, una mica més enllà, el dinar de cloenda de la "9ª Convenció Catalana de Simbologia i Buixologia", cosa que m'ha fet riure una mica. He agafat el programa de la convenció i, a banda dels termes i dels noms de les persones, cada un més entranyablement graciós (m'ha fet pensar en un famós conte de Roald Dahl, Les Bruixes), m'ha fet gràcia com està redactat. Així, el dinar de divendres era "bajo la radiación energizante y cosmo-telúrica del Pirineo" i el sopar "a la luz de la Luna y con vistas al Lago (Helado o no)" (no sé si es referia al postre o a l'estat físic del llac...). Després d'unes quantes pràctiques enigmàtiques (per mi), entre les que hi ha una "Experiencia Geobiológica ante el Lago, con testimonio de la presencia de las fuerzas Telúricas de la Tierra", dissabte dinaven "bajo la radiación energética de la Virgen Negra".

A mitja nit tornaven a fer coses incomprensibles a l'aire lliure (m'imagino que no era sexe, donada la temperatura) i a la una de l'endemà (és a dir, avui, mentre jo devia ser al mirador del Pic de l'Àliga), abans de dinar, es feien una sessió de fotos "Histórica efectuada en la explanada, ante el Lago de Núria, con la presencia física y Metafísica de todos los participantes en la Convención". El programa delirant que amb fruïció us resumeixo acaba, i no és conya amb un "Vuelta a la realidad".

El poeta que agraeix

Quan he arribat a casa, ara fa una estona, he consultat el correu i veig que m'escriu l'Enric Virgili, a qui vaig citar en un post recent. Gràcies per les paraules. Vaig descobrir-lo remenant, fa poc, els llibres de poemes d'un establiment. Vaig llegir un tros de Mamut (Ed. 62 / Empúries, Barcelona, 2004, III Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater), i em va agradar. Ja l'he llegit i us he de dir que no em va defraudar. Ni el seu estil, diríem que deconstruint llocs comuns, presentant paradoxes, amb una estructura de versos molt formal; ni el seu contingut, reflexionant sobre la vida sense evitar per allà on realment passa, elaborant símbols propis (bisbes, familiars, el cos...), etcètera. El tinc subratllat pertot i ara us en faig una tria (a banda del que ja vaig avançar):

Amb el benentès que em miris
ompliré l'aire de gestos (p.11)
:
M'he prohibit la victòria
i ara fracasso amb més ganes (p.12)
:
Tinc uns dubtes amagats
per quan vinguin temps millors (p.16)
:
- He esporgat unes idees
que tenia mig pansides.
- I les altres, com s'ho han pres?
- Aplaudien sense ganes. (p.16)
:
Abans de l'adolescència
ja m'havia decidit.
Dsprés he rectificat (p. 19)
:
Tinc una estona i un lloc,
em disposo a ser feliç (p. 24)
:
He tendit a anar vivint
i ara no hi ha qui m'aturi (p. 27)
:
Sóc intensament contrari
i lleugerament conforme.
Quan convé, però, m'adapto
a qualsevol servitud. (p. 28)
:
Ja sé que prdomino.
ara m'hauré d'eclipsar (p. 29)
:
Ambulaves sense nord
o temptaves el destí? (p. 35)
:
A mig viure fes la ronda,
observa bé tots els canvis,
modifica els teus costums
i pren l'última embranzida. (p.44)
:
No acumulis tanta vida:
se't farà malbé. (p. 48)
:
Tens un tarannà marítim
i una presència boirosa:
mai no deixaràs constància! (p. 53)
:
El teu germà no té arestes
i rodola per la vida (p. 60)
:
Les idees se'm consagren
elles soles, i m'ignoren. (p. 75)
;
Sóc beat però tinc tendència
a exaltar-me com un faune (p. 78)
:
Ja no vol ressuscitar:
s'ha emmandrit en el no-res. (p. 79)

Silenci i Valors

La revista Valors corresponent al mes de desembre ja ha sortit. Com és habitual, transcric la meva modestíssima col·laboració a un excel·lent número monogràfic dedicat al silenci, que recomano amb tot l'entusiasme.

:

El web del Mas Blanc

Fa uns quants anys, entre Sant Esteve i fi d'any, un grup de persones vam anar a passar uns dies de pregària i repòs al Mas Blanc, una petita i senzilla comunitat de monjos a les muntanyes de Centelles, en un paratge bellíssim. De fet, no hi he tornat mai més, però encara ho recordo i encara tinc el cuquet de tornar-hi un dia. L'experiència del silenci és el primer pas universal a la resposta íntima a les preguntes més fonamentals, encara que ens les plantegem de diverses maneres. És a dir, hi és en totes les religions o pseudo-religions, i ho fem totes les persones que volem anar més enllà de l'experiència, per concreta, petita, poc profunda ni "glamourosa" que aquesta sigui.

No sé massa què impulsa els homes i les dones a passar uns dies en silenci (en aquell cas, relatiu: necessitàvem el contacte humà), tant en un monestir durant uns dies, com en un temple durant unes hores, als espai de silenci creats per Tàpies o Rothko, o en un parc o un bosc passejant. Sé del que fugim: del soroll. Del soroll físic amb el qual no tenim més remei que viure, però també del soroll espiritual, del que no ens deixa sentir el cor: les angoixes, la pressa, preocupacions que no ho són tant, la programació televisiva, els desamors, el despertador...

Mentre sóc a casa, però, si m'esmerço una mica, també sabré trobar el silenci, aquesta condició per escoltar-te a tu mateix i allò de tu mateix més íntim. Atura't un moment. Si no te'n saps avenir tot sol, obre el PC i connecta't a http://www.santamariamasblanc.org/silenci.htm i comença a llegir: "No arribem al més íntim de l'existència cristiana quan parlem, sinó només quan callem".

TVM | Ocupació | CiU pel sí

TVM: Els primers vint anys

:

Ahir al vespre em va agradar molt l'acte commemoratiu del 20è aniversari de Televisió de Mataró, al Teatre Monumental. Es van currar força uns vídeos magnífics sobre aquests vint anys, sobre el que fan, sobre el que esperen, de vàries persones felicitant-los... L'Alcalde va comprometre's en el futur d'aquest projecte que, sovint, sobreviu amb condicions precàries i sense el qual ja no sabríem estar-nos, a Mataró.

:

Tornen els plans d'ocupació

Jesús Caldera i Josep Maria Rañé en una reunió de fa uns mesos. Foto: Juan Manuel Prats, El Periódico.
:

És una gran notícia. Després que els governs del PP (a Espanya) i de CiU (a Catalunya) eliminessin les subvencions als plans d'ocupació municipals, els nous governs progressistes reprenen aquesta interessantíssima forma de fer polítiques actives d'ocupació, especialment en sectors on l'atur fa estralls. A la ciutat, això permetrà que 76 persones a l'atur, on tenien perpectiva de quedar-s'hi, treballin durant un temps i aduireixin una experiència que després esls serà clau per a la seva reinserció. 710 mil euros que surten del Departament que lidera el conseller Josep Maria Rañé, que per primera vegada en molt de temps té les coses claríssimes respecte al que cal fer. Ja ho veieu, no tan sols en els plans d'ocupació i le spolítiques contra l'atur, sinó també en la millora de la competitivitat empresarial a partir de la millora de la qualtat del producte i de la innovació tecnològica dels processos de producció.

:

El sí de CiU

Moratinos, flanquejat per Duran i Mas, ahir a la seu del Ministeri d'Exteriors. Foto: Agustín Catalán, El Periódico.

:

Finalment, sembla que el conjunt de la federació de CiU se sumarà al vot favorable a la Constitució europea. Benvinguts. El Govern espanyol ha complert amb els seus comprmisos i ara hi ha via lliure per un ampli suport dels partits al referèndum que se celebrarà d'aquí a dos mesos i mig. M'imagino que Artur Mas tindrà molta feina per fer canviar d'opinió als seus hooligans, començant pel secretari general de CDC, Felip Puig, i tot l'estol d'agressius i sobrats sobiranistes de despatx. Però penso també amb el poblre militant convençut del no, que obligà a fer un nou congrés a CDC, pel que es veu sense que servís de massa, i que ara haurà de fer de tripas corazón. Just el que no volia fer. El que ja estava massa cansat de fer i que la perpectiva de ser oposició, pensava, l'exonerava d'aquest suplici.

Primer dia d'Executiva

Avui he tingut la primera reunió de la nova Comissió Executiva del PSC de Mataró. Amb els primers nervis i balbucejos, també apareixen els primers debats importants sobre quina ha de ser l'estratègia en algun dels temes prioritaris. Ens posem deures, tindrem un Nadal ple de feina definint les tasques de cadascú per elaborar el propi Pla de Treball. Entremig, algunes urgències i els primers passos. Després, anem a sopar. Bon ambient.

:

D'avui, recomano l'article de Joan Ferran que, com sempre, posa una mica de llum. En aquest cas aclarint que ERC i el PSC, bo i tenir objectius diferents (i no cal cap complexe per acceptar-ho), podem també compartir-ne de comuns.

:

He hagut de sortir a denunciar les mentides i el doble joc del PP respecte a la recollida de residus comercials a Mataró. Primer hi voten tot a favor, quan surt algú que no ho veu clar, es fan els suecs i donde dije digo digo Diego. Tant li fa que l'Ajuntament hagi arribat a un acord amb 17 associacions, la qüestió és desgastar a qualsevol preu. En fi, de què val el consens? Per quina raó haurem d'acudir a buscar el recolzament del PP a qualsevol tema si després diuen que nanai?

:

No vull deixar de passar un enorme reconeixement al meu company Francesc Melero, que es passa tot el dia aclarint dubtes (i desenredant les mentides del PP) sobre aquest tema. Diu que porta 27 reunions! El col·lega s'està guanyant el sou a base de bé. I demostra ser un polític de primer ordre. Quina sort tenir-lo com a membre del Grup Socialista i de l'Executiva del Partit!