divendres, de desembre 24, 2004

El 'Valors' de Nadal

Aquí teuniu la meva aportació al número extraordinari de la revista Valors corresponent a Nadal (i sospito que de gener). Curiosament, tant valdria per comentar l'exposició (l'encàrrec que em van fer) com segurament per l'acte que postejava fa uns dies. i que se celebra aquesta tarda.


OASI A LA PLAÇA DE SANTA ANNA

Ja sé que, malgrat tot, per Nadal i Reis anem de bòlit entre àpats i compres. I que això provoca un dèficit en forma de nostàlgia, en alguns, o depressió, en d'altres. En fi, si voleu una estona de calma, si voleu deixar parlar l'esperit un moment, si no teniu temps (o prou fe) per anar d'exercicis espirituals, us recomano que visiteu l'exposició de fotografies, ambientada amb versos, llibres, un vídeo i alguns arxius sonors, que evoquen la poesia de Miquel Martí i Pol. Es tracta d'una producció de Caixa Laietana i l'Espai de Fotografia Francesc Català-Roca (per cert, Català-Roca va estar vivint a Mataró...) oberta amb motiu del primer aniversari de la mort d'un dels poetes més populars que hi ha hagut mai a Catalunya.
:
Crec que val la pena de passar-s'hi, per aquest oasi. Llegir i rellegir els versos i els poemes que s'hi exposen. Escoltar-los. Recitar-los (si no us criden l'atenció). Entrar en les propostes de les fotos. Comprovar (en unes imatges de 1988) que realment es tractava d'un poeta estimat, que les coses de les que parla són realment les que interessen. Porteu-hi a algú qui estimeu i brindeu-li aquest regal. Bon Nadal.
:_____________________
"Mirant a Miquel Martí i Pol" Sala d'Exposicions Caixa Laietana Plaça Santa Anna, 1-4 Mataró fins el 23 de gener

2 comentaris:

Judith ha dit...

Una bona recomanació, en prenc nota. Bon Nadal!

Anònim ha dit...

SOLITUD SERENA


Mon cor s’adona
del passerell
que havia refilat tota l’estona
i amb tu en els ulls no m’adonava d’ell.

Tot m’asserena
aquest llanguir
de la llum de biaix en la carena
i la pau de la pols en el camí.

I no val una fulla de ridorta
ni el plomissó de card volant al vent
l’afany que et porta
a esguards, esguards i bonior de gent.

Dolça m’inunda
la solitud, amb l’inoït cantar.
L’arbre i el riu i l’ànima profunda,
tot es refà.

I lluny del goig amarg de tes senderes
ve el meu conhort,
i faig més dolç i meu que tu no m’eres,
com ungit de rosada, el teu record.

Josep CARNER, Obres completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1968..