Ben senzill, i potser ben tonto. Cada any esperem conquerir el silenci i els de Comerç Mataró centre s'esforcen per fer força soroll amb el tió (pura casualitat, és clar). Cada any s'obre un cercle d'espelmes al voltant de quatre "pirats", un cercle que comença a donar voltes com un cós taurí en forma de cràter com els que dibuixa Barceló. Voltes de silenci i de soroll, voltes d'espais tipus kit-kat, ben inútils potser perquè són ben estranys. Voltes de recerca interior que malden per fer-se un lloc en les llistes mentals de la compra de Reis, del conat de depressió nadalenca. Corrent d'aire de tanta buidor. De tant d'abisme que s'obre tot inicar la recerca. Ens sentim esrtanys perquè no el visitem gaire, el silenci, i menys en públic. Silenci de la pressa i l'estrés, silenci dels mil temes que has d'enllestir abans que no acabi l'any (i, després, abans que no acabi el gener, abans que no acabi el referèndum, abans que no acabi el trimestre, i així sense parar). Silenci de respir i de predisposició. Silenci com el dejuni que et reclama el cos. I el cor. Tot net. Per rebre de nou l'impuls que ens salva. Per rebre't. Vine, sisplau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada