Pàgines
dijous, de juny 30, 2005
Protecció Civil
dimecres, de juny 29, 2005
Baron a TVM i UPEC
dimarts, de juny 28, 2005
És l'economia, estúpid
La Jornada es diu Mataró, ciutat mediterrània, tractarà diversos aspectes sobre la promoció de ciutat i serà oberta per l'Alcalde, Joan Antoni Baron. Hi ha agut alguna polémica respecte a la decissió de l'Ajuntament de fer aquest format, i no una Fira del Mar, com s'haviua anunciat. El cert és que, per problemes diversos que no vénen al cas, un d'ells la poca participació d'expositors, han recomant justament començar la casa no precisament per la teulada. Estic segur que una primera edició deslluïda i precipitada hauria estat un pas en fals en l'objectiu veritable: situar els actius de la ciutat en posició de competir qualitativament en el mapa turístic català.
Però això no s’acaba aquí, hi ha dues activitats més a destacar. El mateix dimarts dia 5, l’Alcalde visita un edifici industrial fet per PUMSA al polígon de Les Hortes del Camí Ral (se n’està fent un altre al de Vallveric). I el dijous dia 14 de juliol, hi ha una nova reunió de la comissió sectorial d’Economia i Habitatge del PSC, a la seu del Partit de Mataró. Ja ho deia, un mes ple d'oportunitats.
dilluns, de juny 27, 2005
Touriño | Terricabras | Pedrolo | 'Creure avui'
:
El el moment d'escriure aquest post sembla que es confirma la victòria del bloc alternatiu sobre el PP, ja que el darrer diputat assolit pel PSdG a la província de Pontevedra no ha pogut ser arrabassat. Per poc, sí, pels pèls, deia, malgrat que en nombre de vots la diferència és més clara i més contundent. Derrotar Fraga, malgrat tot, i, especialment, fer president Emilio Pérez Touriño esdevé una gran notícia per al canvi, possible amb els vots per primera vegada en aquella estimada comunitat. En fi, el blog de Manuel Tordera ens n'informarà puntualment.
:
Dos cursos interessants
:
diumenge, de juny 26, 2005
Què faré sense Eurídice?
:
Com cada quinzena, en Manuel Mas escriu a capgros.com, amb uns flashos sobre la mort de Moncada, el seu recent viatge al Bierzo, el tema europeu i les eleccions gallegues. Fa uns dies deia que els polítics xerrem molt i ens expliquem poc. El diputat i exalcalde se'n fa un fart d'explicar-se. Ja estem preparant un acte a Mataró sobre Europa i l'economia mundial, per exemple, però us puc assegurar que no para i que s'ha pres seriosament això d'escriure.
- Foto: Detall d'Orfeu i Eurídice (George Frederick Watts, 1869), col·lecció privada.
- Més obres d'art del mite d'Orfeu:. Cliqueu aquí.
dissabte, de juny 25, 2005
Rahola | Soler | Missaires | Bloggers
- "Sin embargo, a pesar de todo lo dicho, me preocupa el clima que estamos creando. Tengo la impresión, desde hace mucho tiempo, de que lo políticamente correcto se está convirtiendo en una losa que no corrige el pensamiento represivo, sino que lo esconde en las catacumbas, lo enquista y, quizá, le permite una larga vida en la clandestinidad. Estoy a favor de luchar contra las tesis de don Aquilino y de regular las leyes que desmientan sus miedos y sus prejuicios, y de que pierda en todos lo frentes. Pero también estoy a favor de que su pensamiento aflore a la superficie, de que sepamos qué piensa la sociedad, más allá de lo que le parece correcto decir, para quedar bien".
- "Al final resultará que tendremos una sociedad que sólo se atreverá a decir lo que queda bien en los salones públicos, pero que ahondará más en sus prejuicios y en sus miedos callados, sencillamente porque los hemos ignorado".
- "La forma de combatirlo, desde mi punto de vista, no es con la demonización de los pocos que se atreven a verbalizar el pensamiento de muchos. La forma de combatirlo es venciendo dialécticamente y convenciendo".
L'abat Soler
A rel del tema de la Llei, i de parlar lliurement també, val la pena llegir l'entrevista que El Punt dedica avui a Josep Mª Soler, abat de Montserrat, qui mostra un tarannà absolutament allunyat del redicalisme de la minoria conservadora de l'Església, proposa algunes línies de treball per acostar posicions i, a més, demana una actitud positiva del missatge de l'Església al món. Soler (això ho deuen fer els aires de Montserrat) és un home optimista i proposo que siguin aquests amb els que ens fixem els que segurament no ho som tant.
L'Abat Josep Mª Soler (Foto: El Punt)
Molts catòlics, pocs missaires
Seguint amb el tema, així podríem titular les conclusions d'una part d'un recent estudi del CIS, a banda d'altres (satisfacció amb la feina, o l'alta edat d'emancipació dels fills, etcètera) que avui ressenya El País. D'aquesta manera, un 78% dels enquestats diuen ser catòlics (un 1,8% d'una altra religió, ho dic per desmuntar algun esquema sobre l'auge del l'oferta religiosa), però un 51% reconeix no anar gairebé mai a missa. Un 17% diu anar-hi de tant en tant, un 11,4% alguna vegada al mes i només un 18% reconeix anar-hi gairebé cada diumenge o festius. En fi, els no creients sumen un 12% i els ateus un 6%. Aquesta radiografia val la pena de retenir-la. D'una banda, per constatar que la majoria de ciutadans se senten formar part de l'Església, bo i no practicar (no és només aquí, passa en l'amor, en la política, en el futbol, a la feina...) Per això , d'entrada (hi hauria més raons), encara avui l'Església és una institució a considerar i respectar d'una manera especial, malgrat que formem part d'una societat laica. I també ha de fer reflexionar l'Església sobre el grau de vinculació dels seus fidels, enormement versàtil (el que segurament ho fa més suportable), però també fràgil. Pensar una mica més en l'Església com a lloc d'acolliment i no d'exclusió, tal i com la representava Jesús mateix, com a àmbit de llibertat, com a lloc d'expressió de lànsia de transcendència... I fer-ho des de tots els punts de vista, el litúrgic, és clar, però també el pastoral, el comunicatiu. I és que hi ha molta gent, molta, que sembla que ho esperi.
Capgrossos a la blogosfera
:
divendres, de juny 24, 2005
Pedrolo | Premsa | Sant Joan
:
:
Foto de Sergio Ruiz, aquesta matinada a Mataró, immortalitzant els que encara no s'havien anat a dormir.
dijous, de juny 23, 2005
Nit de Sant Joan
Cliqueu aquí.
dimecres, de juny 22, 2005
La meva primera incursió com a "teòric" del fenomen blogger
:
Primer, de referència a les revistes i els diaris; després, gràcies al blog de Miquel Iceta, en plena campanya de les Autonòmiques de 2003, i seguint el web de Jaume Subirana, un escriptor que m’agrada, i que té blog. Això deuira ser el juliol passat, just quan vaig provar. I m’hi vaig enganxar. Tenia la mania que les coses que escrivia (per mi o pel món) podien un dia recollir-se en un web, perquè sóc una mica exhibicionista, suposo. Però no tenia temps, i un blog és molt més senzill. I m’agrada molt escriure, cosa que, si la fas per tu, no deixa de ser una mica d’onanisme.
Com definiries l’estil del teu blog?
:
:
:
Quin procés segueixes alhora d'escriure un post? Quan els escrius i quan de temps hi dediques?
Hi penso alguna vegada durant el dia, especialment quan em copsa algun fet o alguna lectura, o quan em ve un pensament al cap, o ves a saber. L’escric a la nit, havent sopat, mentre tinc la tele al davant. Em vaig proposar la gimnàstica d’escriure-hi cada dia, per això, tinc alguns trucs. Si al vespre o a la nit no hi sóc o no puc, escriure’l abans (o després, i posar la data i l’hora del dia anterior). Un dia que tinc temps, avançar-ne alguns pels propers dies, com a esborrany. Hi dedico una mitja hora diària. Em manego bastant amb el Google i tinc els meus llibres i les meves collonades a prop d’on escric. T’he de dir que hi ha qui es pensa que no l’escric jo (que tinc un negre, vaja) i qui es pensa que no foto brot durant el dia. Crec que tenen tots dos molt mitificat això dels blogs.
Fer el blog t’ha obligat a deixar de banda alguna altra activitat?
:
:
:
:
:
Hi tens algun contacte?
:
:
:
:
:
:
:
Quins són els blogs que segueixes més assiduament?
:
:
:
dimarts, de juny 21, 2005
Un gall i un gos
:
Hemeroteca i blogosfera
L'entrevista de "la contra" d'avui, a La Vanguardia, que es fa a un expert en coaching, m'ha agradat molt. Ja sé que aquesta mena d'assessoraments són per gent molt rica o per executius, però em sembla que val per la vida estressada que portem tots plegats. Steven Poelmans, així es diu, un holandès que viu a Catalunya, insisteix en la necssitat d'estudiar bé l'agenda, de saber dir que no, de reflexionar prèviament sobre el que fem abans de fer-ho. Que no ens portin sinó que ens portem nosaltres mateixos. I també de desprendre's delque no et cal. "És un alliberament", diu. Com que ho diu un assessor d'executius, li farem cas. Si arriba a ser una monja, hauria passat desaparcebuda. Encara hi ha classes.
Fotograma d'"Une liaison pornographique" de Frédéric Fonteyne (1997) © Samsa Film
:
dilluns, de juny 20, 2005
Una mica de política
diumenge, de juny 19, 2005
Digueu-ho a plena llum
Font: El Periódico.
:
Articles
:
És de destacar avui un parell d'articles a El País que, a banda de desmuntar arguments teològics o bíblics que s'oposin al matrimoni entre persones del mateix sexe, expressen algunes idees de cap on caldria que anés l'Església en aquest àmbit. Són el teòleg Juan José Tamayo i el coordinador del grup de cistians del PSOE, Carlos García de Andoin (gràcies, Miquel). A propòsit d'això, vegeu la notícia que surt avui al portal digital capgros.com del sopar debat celebrat ahir a Mataró, amb Josep Lligadas, amb el títol "Sóc cristià, i què?" (m'agrada aquest enunciat entre desafiant i paorós, entre sortir de l'armari i despistat). No hi vaig poder assistir, però t'adones que realment tens amics de veres quan avui reps un sms dient que t'ho han enregistrat en vídeo (gràcies, Marc, Quim i Joan). Finalment, us recomano la crítica que fa Pere Pascual també a capgros.com de l'exposició de la 1ª Biennal d'Art Torres Garcia - Ciutat de Mataró. L'he pogut visitar aquest matí, amb una mica més de calma, i alberga realment obres magnífiques. Hi he de tornar.
dissabte, de juny 18, 2005
Andrade i la foscor
Junho chegara ao fim, a magoada
luz dos jacarandás, que me pousava
nos ombros, era agora o que tinha
para repartir comigo,
e um coração desmantelado
que só aos gatos servirá de abrigo.
:
- BIBLIOGRAFIA: Eugénio de Andrade, Materia solar y otros libros, obra selecta 1980-2002, Ed. Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores.
Escrit per si un dia ho veus fosc
:
Francisco de Goya "Buen Viage" (1799), de la sèrie "Los caprichos"
:
Com que ets tan ignorant, t'has passat la vida llegint, observant i no entenent res. Cap casuística a les que acuts resol el moment en què vius. Enagrames i autoajuda (això sí, disfressada de filosofia o pregària, deu ser l'orgull), encara no el zodíac o qualsevol altre exercici que aporti llum, artificial o natural, a la foscor a la qual has de penetrar. Ja la coneixes, i això és un avantatge. I t'has passat la vida repetint les gràcies de "veure-hi fosc", com deia Rubert. Fins i tot, no fa gaire has estrenat les teves primeres ulleres fosques que has tingut mai. T'obsessiona, la llum i la foscor, des dels primers relats del Gènesi fins a les obres negres de Perecoll, des de les albes a les quals has anat a dormir fins els capvespres en els que has iniciat la vida. I la seva plasmació en matèries, o pells, blanques i negres. I ara, que has de travessar la pell i veure què et corca, ara que has de descobrir el cos mort per fer-lo viure, com una pasqua a deshora, cap exorcista t'acaba de fer el pes. Treballar en el teu cantó fosc, com Orfeu i Lot (no miris enrera), com Llàtzer, és també un viatge apassionant que, com tots els que valen la pena, pots acabar perdent-te. Perdent-ho tot. Allà, a la foscor, t'espera l'odi però també la vida, una anada difícil però un retorn d'esperança. La lluita està servida. Amb poca llum, però amb la teva espasa i el teu valor. Fins que arribi el dia que agraeixis de tot cor la vida que t'ha tocat viure. I tothom -tothom- amb qui t'hi has trobat.
divendres, de juny 17, 2005
Bisbes dignes | Mas i Mas
:
dijous, de juny 16, 2005
Articles i actes
dimecres, de juny 15, 2005
Escriure al blog | L'autoritat
dimarts, de juny 14, 2005
Del dolor i dels bloggers
Jenny Saville, Closed Contact Nr. 4 (1995)
:
- Luis Rosales, Antología Poética, Alianza Ed., Madrid, 1984, p. 137.
:
:
Si voleu seguir la campanya gallega a través del blog que han preparat els companys de la caravana electoral PSdG, cliqueu aquí.
dilluns, de juny 13, 2005
Puigverd | funeral | cap de setmana
diumenge, de juny 12, 2005
Reflexions de diumenge
Foto: Lluís Martínez
:
dissabte, de juny 11, 2005
Jornada, CIS i 'mani' anti-gai
:
:
L'enquesta del CIS sobre Galícia
:
Per veure-ho millor, clica aquí.
:
A una setmana de les eleccions gallegues, després de la qual per art de màgia segurament deixarà d'haver-hi, almenys tan seguides, aquestes manifestacions de la dreta, el CIS publicava una enquesta que confirma la tendència alcista del PSdG-PSOE i a la baixa dels altres dos, especialment del PP, qui, al perdre la majoria, podria passar a l'oposició. I, el més rellevant, ´s que el 61,9% vol un canvi contra el 28,4% que no.
divendres, de juny 10, 2005
De Vilanova als llibres, la mort sobtada
:
:
- Uns vint o trenta, o quaranta, no sé.
- Biblioteca, la meva. Tinc un gen que es pensa que vindrà una guerra i que m'he de proveir. En tinc un altre que, contra tota la resta, té la mà foradada. I un tercer que persegueix llibreries (a les estacions, a les ciutats que són teves i a les que no ho són, als quioscos) com qui cerca aquell paradís... que t'enduries a casa.
- De dalt i de baix, de Yannick Garcia i Porres (Ed. 62 / Empúries; Barcelona, 2003)
- Quantes mentides fan una sola veritat, de Núria Martínez i Vernis (Ed. Proa; Barcelona, 2004)
- La política y su sombra, d'Eugenio Trías (Ed. Anagrama, Barcelona, 2005)
- Un amor fora ciutat, de Manuel de Pedrolo, perquè em va encantar la seva estructura (dos contes, un sobre l'altre) i pel tema. Era molt jove, i Pedrolo -a qui vull homenatjar- va ser un dels meus primers autors per adults.
- Llibre d'absències, Miquel Martí i Pol, que ja sé que és un tòpic, però no sabia com concentrar tanta poesia que porto a la memòria. Aquest llibre, senzillament, és una aproximació al fenomen de la mort, un fenomen que no s'entén, fent que s'entengui, més o menys.
- Negra espalda del tiempo, Javier Marías, perquè no la podia deixar. De què va? de tot i de res, però està excel·lentment escrita i, dins un aparent caos, hi és tot. De tots, és el més recent; els altres que he posat corresponen tots a llibres llegits quan era adolescent.
- Moral, de Xavier Rubert de Ventós, perquè va ser un dels meus primers llibres de filosofia i perquè, en el meu viatge de sortida i retorn als referents cristians, he passat per camins així d'esplèndids i laics.
- El Aleph, Joge Luis Borges, senzillament perquè em va encantar. Bé, avui trio aquests cinc, però ja me n'estan venint cinc més a la memòria.