diumenge, de juny 12, 2005

Reflexions de diumenge

Avui a El Punt ja parlen de l'acte d'ahir.
:
baronsoleret Foto: Lluís Martínez
:
Encara que algú m'ho ha demanat, parlaré més aviat poc d'aquest manifest dels intel·lectuals (caram, si que n'hi ha...) que demanen un nou partit no nacionalista. En fi, jo ja hi sóc. Però permeteru-me uns breus comentaris. Primer, que en algunes coses hi estic d'acord. En especial, aquesta mena de pensament fort (els del feble ens falta fe) nacionalista que, mica en mica, ho envaeix tot. I que se centra en l'ús dels símbols (campanya per eliminar la bandera constitucional, denominacions nacionalistes com "Estat espanyol" o "Països Catalans", etcètera) per passar del llenguatge a la ideologia, o viceversa. Estic d'acord en que els que no ens agrada, això, ens hem de fer sentir una mica més, especialment en el camp on ells es mouen, l'universitari
:
Segon, en el que no estic d'acord. Sucintament ho apunto: D'entrada, que, com fan els nacionalistes (per això CiU està tan encantada amb la notícia), situen l'eix polític en el pol identitari i no en el pol ideològic. Fa poc, Villatoro alertava que havíem canviat el pol polític a Catalunya, i que aquesta era la pitjor desgràcia de CiU. També trobo criticable que es digui que el debat polític català, especialment al voltant de l'Estatut, se centri amb els símbols. Sí que això és del que es parla més, avui mateix, per exemple, però és injust menysprear els canvis que, abans i després de l'Estatut, el Govern Maragall està fent. Especialment en el camp de la salut, o de l'economia, etcètera (deu ser que ells no en són usuaris). També crec que obvien una cosa importantíssima: l'home és un animal simbòlic, i la recerca de la identitat (saber qui som i d'on som) és una de les bases de la nostra vida. No ho podem menystenir, ni en la política. I per acabar, un partit són tres coses: unes idees (ben poques, d'altra banda), unes persones i uns interessos concrets (en fi, quins?) i una organització (em temo que és massa feina). És obvi que no és un partit nou el que volen. Més comentaris: Cinto Amat, Quico Catsanyer, Cesc Amat, Miquel Guillén, Joan Safont, Saül Gordillo... Potser ja n'hem parlat prou.
:
Per cert, ERC i PP es retroalimenten.
:
Només un breu apunt per dir que les enquestes d'avui (darrer dia permès de publicació) confirmen les conclusions de l que comentava ahir, a rel de les eleccions a Galícia diuemnge que ve. En totes es preveu una pèrdua de la majoria absoluta del PP (excepte en dues, de diaris afins al PP, les altres no contemplen aquesta possibilitat) i en algunes els líders socialistes són més valorats que els populars. També es confirma el desig de canvi.
:
Aquest migdia he assistit a la missa conjunta (no se n'ha fet cap més, a la parròquia) que la comunitat de Sant Josep ha celebrat sota la presidència del bisbe d'Ayaviri (Perú), el mataroní Joan Godayol. M'ha encantat la seva defensa de la delegació, que podria il·lustrar unn curset per a executius (i per molts polítics): "He deixat tres vicaris episcopals i ho estan fent més bé que jo". I també m'ha agradat contemplar com es rejoveneix la parròquia. Ho fa (miracles, a Lurdes) gràcies a la incipient comunitat sud-americana que ja s'ha instal·lat a Mataró i que, en general, practica la seva fe catòlica. L'ús del castellà, algunes cançons noves, la pell morena, la moda hip-hop, les bambes grosses, els mòbils indiscrets, les mulates desacomplexades, els rossos tenyits també desacomplexats, una certa desimboltura (des de parlar de diners en públic, tema en l'únic que els feligresos de Sant Josep no ens assemblem als protestants, fins als aplaudiments, a la ruptura del protocol, etc.)... són elements que potser posen una mica nerviosos als habituals però que, sens dubte, és com un regal del cel per a la sovint enquilosada església local. En fi, que la renovació de la fe, des de Les Santes, ens ve enllà del mar.
:
Aquest blog, permeteu-me l'autobombo, ha arribat avui a la xifra rodona de deu mil visites a la plana central, compaginada amb més de 12.700 planes visitades... Glups. Un dels visitants, un periodista amb qui vaig compartir taua ahir a l'acte del PSC, em comentava, entre d'altres coses, que estava "molt filosòfic" i "molt catòlic". En fi, depèn dels dies. I depèn de la referència des de la qual es diu "molt". Jo li vaig dir que deuria ser per les hores a les que em posos a escriure perquè, en realitat, tinc una vida un pèl mundana i pagana.
Publica un comentari a l'entrada