dissabte, de juny 25, 2005

Rahola | Soler | Missaires | Bloggers

Parlar lliurement
:
He de dir que, bo i que no sempre coincideixo amb el que diu, la cito força sovint perquè quan sí que hi estic d'acord trobo que s'explica molt bé. O quan dóna alguna idea nova, trobo que és molt interessant. Parlo de la Pilar Rahola, que avui escriu a El País sobre la necessitat de deixar expressar amb llibertat els que no pensen com tu, a rel de la intervenció de l'expert que el PP va convidar al Senat en ple procés de discussió de la Llei de matrimonis homosexuals. En Cinto Amat, pel mateix tema, demanava una posició, crec, semblant. Diu Rahola algunes coses que m'han semblat molt bé. Aquí van:
  • "Sin embargo, a pesar de todo lo dicho, me preocupa el clima que estamos creando. Tengo la impresión, desde hace mucho tiempo, de que lo políticamente correcto se está convirtiendo en una losa que no corrige el pensamiento represivo, sino que lo esconde en las catacumbas, lo enquista y, quizá, le permite una larga vida en la clandestinidad. Estoy a favor de luchar contra las tesis de don Aquilino y de regular las leyes que desmientan sus miedos y sus prejuicios, y de que pierda en todos lo frentes. Pero también estoy a favor de que su pensamiento aflore a la superficie, de que sepamos qué piensa la sociedad, más allá de lo que le parece correcto decir, para quedar bien".
  • "Al final resultará que tendremos una sociedad que sólo se atreverá a decir lo que queda bien en los salones públicos, pero que ahondará más en sus prejuicios y en sus miedos callados, sencillamente porque los hemos ignorado".
  • "La forma de combatirlo, desde mi punto de vista, no es con la demonización de los pocos que se atreven a verbalizar el pensamiento de muchos. La forma de combatirlo es venciendo dialécticamente y convenciendo".

L'abat Soler

A rel del tema de la Llei, i de parlar lliurement també, val la pena llegir l'entrevista que El Punt dedica avui a Josep Mª Soler, abat de Montserrat, qui mostra un tarannà absolutament allunyat del redicalisme de la minoria conservadora de l'Església, proposa algunes línies de treball per acostar posicions i, a més, demana una actitud positiva del missatge de l'Església al món. Soler (això ho deuen fer els aires de Montserrat) és un home optimista i proposo que siguin aquests amb els que ens fixem els que segurament no ho som tant.

abatsoler L'Abat Josep Mª Soler (Foto: El Punt)

Molts catòlics, pocs missaires

Seguint amb el tema, així podríem titular les conclusions d'una part d'un recent estudi del CIS, a banda d'altres (satisfacció amb la feina, o l'alta edat d'emancipació dels fills, etcètera) que avui ressenya El País. D'aquesta manera, un 78% dels enquestats diuen ser catòlics (un 1,8% d'una altra religió, ho dic per desmuntar algun esquema sobre l'auge del l'oferta religiosa), però un 51% reconeix no anar gairebé mai a missa. Un 17% diu anar-hi de tant en tant, un 11,4% alguna vegada al mes i només un 18% reconeix anar-hi gairebé cada diumenge o festius. En fi, els no creients sumen un 12% i els ateus un 6%. Aquesta radiografia val la pena de retenir-la. D'una banda, per constatar que la majoria de ciutadans se senten formar part de l'Església, bo i no practicar (no és només aquí, passa en l'amor, en la política, en el futbol, a la feina...) Per això , d'entrada (hi hauria més raons), encara avui l'Església és una institució a considerar i respectar d'una manera especial, malgrat que formem part d'una societat laica. I també ha de fer reflexionar l'Església sobre el grau de vinculació dels seus fidels, enormement versàtil (el que segurament ho fa més suportable), però també fràgil. Pensar una mica més en l'Església com a lloc d'acolliment i no d'exclusió, tal i com la representava Jesús mateix, com a àmbit de llibertat, com a lloc d'expressió de lànsia de transcendència... I fer-ho des de tots els punts de vista, el litúrgic, és clar, però també el pastoral, el comunicatiu. I és que hi ha molta gent, molta, que sembla que ho esperi.

Capgrossos a la blogosfera
:

Avui (ahir divendres era festa), el gratuït setmanal Capgròs dedica una plana (una plana!) a reproduir una versió reduïda del qüestionari que us reproduïa l'altre dia, que ha publicat també al portal del setmanari. Pel que es veu, a cada número d'estiu oferiran aquesta enquesta a altres bloggers mataronins i tinc l'honor de ser el primer. Mai m'hauria pensat tant de soroll... Bé, capgros.com també ha publicat com a article el post de Miguel Guillén sobre el Pla Jove de Mataró, amb la qual cosa, per poc que ho fem bé, hem trobat una altra utilitat als blogs: ser un alboratori d'opinió. Només falta una cosa, a l'article, una foto. I és que us puc assegurar, noies, que la que té al blog desmereix l'original (ens vam conèixer personalment el dia, justament, de la presentació del Pla Jove) i millor que no la posi.
Publica un comentari a l'entrada