No podia començar pitjor aquest matí. Semblava que l'operació havia ant bé, però el seu cor, tan fràgil però tan intens, ha dit prou. En Quico, el mestre en organitzar meticulosament i en fer que les coses funcionin, el discret, l'amant de les coses "que no es veuen" per fer funcionar "les que es veuen". Ja no el veurem més, a ell. I a nosaltres se'ns estremeix el cor.
- Cerminònia: demà diumenge dia 1 a les 13:30 al Tanatori de Mataró.
Amb en Josep Puig Pla estem muntant una ràpida semblança per mirar de ser publicada demà o quan pugui ser. Aquí va els apunts que hem pogut recollir corre-cuita aquest matí:
:
DADES BIOGRÀFIQUES SOBRE FRANCESC (QUICO) OLLER I ROVIRA
:
- N. 10.8.1941 a Mataró. Estudia a l'Escola Pia de Santa Anna. Obté el títol perit industrial a l'Escola del Treball de Barcelona. De gran es va llicenciar en Història per la Universitat de Barcelona (UB).
- Casat amb Magda Soler i Regàs. Dos fills: Xantal i Ivó. 1 néta.
- Havia treballat en algunes indústries mataronines i a la vidriera Carim Otto molts anys abans d'entrar a l'Ajuntament.
- 1958/1963. Forma part del grup CC (Crist Catalunya?), liderat per Jordi Pujol. Precisament a rel de la detenció i processament de Pujol (1960) el grup participa a la campanya "Llibertat Jordi Pujol" (pintades, monedes, etc...) de la qual Oller n'és activista. A CC fan estudis sobre sociologia i cooperativisme.
- 1965. Amb alguns provinents del sector progressista de CC, i d'altres, formen el Frontt Socialista Federal, a Mataró (que té relacions amb el Frente de Liberación Popular, FELiPE, a nivell espanyol); després molts d'ells entraran al FOC.
- 1967. Entra a formar part de la coordinadora local de CCOO (amb Rafael Montserrat, entre d'altres), després que l'anterior fos detinguda; n'és el responsable del sector del vidre.
- 1968. Entra a formar part del Front Obrer de Catalunya, amb Xavier Manté, entre d'altres. El FOC té com a màxim dirigent al recentment traspassat Josep Ignasi Urenda, i compta també amb Isidre Molas i Pasqual Maragall.
- 1973, 18/7. A títol individual, participa a la constitució de l'Assemblea Democràtica de Mataró (ADM).
- 1975. Entra a formar part de la Comissió Permanent de l'ADM, representant a Independents pel Socialisme (Secretariat per al PSC-C), grup liderat per Alexandre Cirici i Pellicer i que el 1976 llançaria la crida per al Congrés Constituent del PSC que formà primer el PSC-C i, després, el PSC (PSC-PSOE), partits als quals ha militat fins avui.
- Etapa democràtica:
- Participa en diverses executives del PSC de Mataró.
- Ha format part de tots els comitès electorals, dirgnit o assessorant sobre la mobilització i formació dels interventors electorals.
- El 1979, participà en l'operació que portà Joan Majó a encapçalar la llista municipal del PSC, de la qual formà part.
- Etapa municipal (1979-1999):
- Diverses responsabilitats: destaquen la de cap de la Brigada Municipal i les relacionades amb la Mobilitat
- Reorganitzà i estructurà la Brigada Municipal.
- Cap del Departament de Circulació i Transports
- Muntà l'operatiu de la Marató Mataró-Bercelona, amb E. Terradas.
- Muntà el primer Pla d'Emergències Municipal de Mataró, amb R. Herrero, i ha dirigit diversos operatius especials a l'Ajuntament de Mataró.
BIBLIOGRAFIA
- CUSACHS i Corredor, Manuel, i PUIG i Pla, Josep. L'Assemblea Democràtica de Mataró (1973-1977). Ed. del Maresme / Robafaves. Mataró, 1983.
- CUSACHS i Corredor, Manuel. De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980. Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 2003. Vegeu web de l'exposició.
- " "Mataronins a la campanya 'Llibertat Jordi Pujol'" a Mataró escrit, núm. 50, Mataró; maig 1990.
- PUIG i Pla, Josep. "L'Assemblea de Catalunya i l'Assemblea Democràtica de Mataró. Reflexions i notes complementàries" dins la XII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2001