Transcendint la matèria

:

M'ha agradat veure, a Mataró, que el grup Te de Tertúlia organitza un cicle sobre "L'espitirualitat: transcendint la matèria", a Can Palauet. En realitat, el programa sembla més centrar-se en el fenomen de la religió, però ja se sap que la paraula és tabú. Sort que després ja s'especifica. M'agrada com a punt de partida la idea de matèria transcendent. El fet religiós és això, no tant especular sobre una realitat llunyana a la que accedim ritualment (realitat i ritus que són d'altra banda vehicles imprescindibles per al llenguatge religiós) o quan ens morim, com la relació entre la matèria (els fets, nosaltres, els objectes) i la seva dimensió de sentit: què val la pena? com? amb què comptem per viure plenament en harmonia amb el que val a pena? què ens queda per arribar-hi? què ens hi allunya?

:

De manera que el professor Andreu Majó ha preparat una sèrie de xerrades sobre el fet genètic de l'espitirualitat, sobre l'experiència religiosa (em temo que massa centrat en el ritu, pel títol), sobre les grans religios i sobre l'ateïsme. L'horari em va fatal, però crec que pot ser una molt bona oportunitat per aclarir coses i acostar-nos amb més saviesa al fenomen tan incomprès per la societat actual (i tan desitjat) com el religiós. Us apunto el text del programa.

:

No es coneix cap poble remot ni cap tribu perduda que no practiqui algun tipus de religió. Allà on la religió és prohibida, arrela amb més força. És una necessitat de la nostra espècie aquest desig de transcendir-nos? Quin és el paper de la religió en el conjunt de la cultura?

Mirarem d’aproximar-nos al fenomen religiós, a les seves dimensions, als textos sagrats, a les seves pràctiques. Presentarem les grans religions i els seus credos. Analitzarem les crítiques a la religió que s’han fet des dels pensadors ateus.

1.- Dimarts, 5 de maig de 2009
Espiritualitat i genètica Des de la neurobiologia i la genètica podem parlar de propensió a la religiositat? Existeix el gen de Déu? Les creences són antievolutives? Fe i Raó.

2.- Dimarts, 12 de maig de 2009
L’experiència religiosa. Mantres, rituals, cultes...les vies cap a la transcendència. Les dimensions profètica, sacramental i mística de les religions. La religió com a negoci: l’engany de les sectes.

3.- Dimarts, 19 de maig de 2009
Les grans religions. L’Hinduisme: un conglomerat religiós. El Budisme: una religió sense Déu. Judaisme, Cristianisme, Islam.

4. - Dimarts, 26 de maig de 2009
Pensadors ateus. Repassarem les propostes i les crítiques a la religió dels pensadors ateus més rellevants (Nietzsche, Feuerbach, Marx, Freud, Sartre...)

Aquests cursos s’organitzen des de l’Institut Municipal d’Educació. Lloc: Can Palauet – carrer d’en Palau, 32-34. Mataró. Tel. 93 758 21 01; inscripcions: IME, Baixada de les Figueretes, 1, 2n piso en el cas de quedar places a Can Palauet a l’inici de cada sessió. Preu: 3 € per sessió. Més informació Servei d’Atenció Ciutadana 010 i IME 93 758 23 31. Col·labora Institut Municipal d'Acció Cultural.

:

El Pla Zapatero ja es nota

Aquests dies s'estan començant a Mataró el gruix principal de les obres incloses al que s'anomenà "Pla Zapatero", un fons d'inversió cap els ajuntaments per al finançament d'obra pública intensa en mà d'obra. Podeu veure el llistat aquí.

:

A tota Espanya, representa 8 mil milions d'euros finançant 30 mil projectes que, de moment, ja han donat feina a 150 mil persones. Aquest Pla fou un dels primers de les seves característiques que s'aprova a Europa per lluitar contra els efectes de ls crisi. Ara coenixem que la utilitat i l'encert d'aquest Pla han estat reconeguts per l'OCDE en un recent Informe, en el que afirma que Espanya és el tercer país desenvolupat el pla d'estímul del qual tindrà un impacte més gran sobre el creixement a l'any 2009, aportant un 1% al Producte Interior Brut.

:

La resta del Pla incloïa 3 mil milions addicionals per a diversos sectors (obra pública, rehabilitació, automòbil, R+D+i, dependència...) que també es troben en execució. I finalment es dotaven uns fons per préstecs de l'ICO, dels que s'han adjudicat ja 4.600 milions d'euros, un 20% més de l'inicialment previst, que financesn més de 120.000 projectes.
:

Un exemple del que s'ha de fer quan hi ha crisi; d'accions enlloc de paraules.

:

Foto: Can Masjuan, obra de Jordi Capell, al Parc Central de Mataró, es restaurarà per fer-hi un Centre d'Educació Ambiental amb el Fons Zapatero. Autor: R. Gallofré.

:

Peiró i Samsó

He de dir que em va agradar força la presentació, ahir, de dos llibres que han coincidit a ressaltar la figura del sindicalista i Ministre de la II República Joan Peiró. Els llibres eren Joan Peiró afusellat, del recentment finat Josep Benet (Ed. 62), que fou presentat pel seu col·laborador Josep Poca, i Memòria de Joan Peiró i Belis. Retrats d'un sindicalista, ministre de la Segona República, de Pere Gabriel, Josep Puig i Pla i Maria Salicrú-Maltas(Ed. Galerada), que fou presentat pels dos primers.

:

Em va agradar tot molt, però especialment voldria destacar la segona part del que va dir l'amic Josep Puig Pla (llegiu el discurs aquí), qui, contra els que volen contraposar la figura del Dr. Josep Samsó (rector de Santa Maria de Mataró assassinat i ara en procés de beatificació) i del propi Peiró, proposava elements comuns d'ambdós personatges. Puig, abans d'aportar un testimoni sobre la reacció de Peiró en conèixer -del cap de l'escamot que en fou autor- l'assassinat de Samsó, en diu el següent:

:

Detinguem-nos-hi una mica. Per començar, el més anecdòtic: l'any de naixement: Tots dos són de 1887. L'un neix el 17 de gener; l'altre, el 18 de febrer. Només un mes i un dia els separaven. Tots dos eren persones amb influència destacada sobre els seus seguidors, però la seva influència arribava més enllà, transcendia els seus cercles més propers.

Ambdós tenien partidaris fervents, incondicionals i entusiastes. I també ambdós tenien aferrissats contraris. Així ens ha arribat respecte de tots dos, a través de distints testimonis, de paraula i per escrit. Però, qui no té algun contrari en aquest món? Qui, implicat a fons en els afers del seu temps i parlant de manera oberta, clara i valenta, no en té? Josep Samsó i Joan Peiró tenien aquestes qualitats. Eren conseqüents amb el seu pensament i així actuaven.

Es tracta de dues personalitats fortes, molt marcades. D'un caràcter ben acusat, i de fermes conviccions. I influents en les masses dels seus seguidors. Dues persones que es coneixien i es respectaven.

I l'un i l'altre, en uns moments convulsos i tràgics del nostre país, tindran la mateixa fi: la mort violenta. Moriran fidels als seus ideals, i donant exemple. Els dos moriran assassinats per la intolerància i la violència gratuïta.

:

Una cosa semblant va dir fa poc Hilari Raguer (en vaig parlar en aquest bloc el novembre passat, aquí), citant el mateix Peiró que es manifestava a favor que la gent tingui sentiments religiosos contra la persecució que va rebre l'Església. L'historiador Julián Casanovas també explicava a El País, també l'any passat, el distanciament de Peiró i la CNT quan aquesta es va radicalitzar a causa d'aquest i altres temes.

:

Crec que els dos processos que estem vivint en relació al nostre passat (la recuperació de la memòria històrica i les beatificacions massives -de les quals vaig parlar-ne aquí), enlloc de significar un 'reobriment de ferides' poden ser una oportunitat històrica per a la reconciliació, per posar en valor les personalitats com les de Peiró i Samsó i les seves actituds de pacte i entesa, compatibles amb la fermesa de les conviccions. Aquest és el camí que modestament proposo i que probablement caldrà eivindicar en el ja molt proper dia de beatificació del rector màrtir de la nostra parròquia més antiga. Gràcies, Josep Puig, per fer-nos-hi pensar.

:

En parlen Joan Antoni Baron, capgros.com i El Punt.

:

Masià i l'avortament

Al mateix diari que parlava ahir, El País de dissabte, hi ha una entrevista al jesuïta Juan Masiá, des del Japó, on exerceix. Ja he parlat d'aquest eminent teòleg i catedràtic de Bioètica alguna vegada en aquest bloc (Masiá, llei de terminis i Eluana, Jesús i el sexe) i he recomanat el seu fabulós bloc.

:

A la resposta sobre quan creu que comença la vida humana i, per tant, un avortament seria comparable a una mort diu una cosa ben assenyada que m'agradaria que els obsessos d'una i altra banda d'aquesta polèmica es llegissin amb calma.

:

Si me preguntan por el comienzo de una vida humana individual, diré que no antes de la implantación del preembrión en el útero materno y no después, como muy tarde, de la novena semana. Pero no hay que mezclar este tema con el de la legislación. La pregunta no es si ha comenzado o no una vida humana, sino en qué casos y con qué condiciones de seguridad jurídica se puede interrumpir el proceso de una vida naciente (en camino hacia el nacimiento), sin hacer violencia al respeto debido tanto al feto como a la gestante. Es lamentable que no se pueda debatir serenamente sobre estas cuestiones. Tengo mucha confianza en que hay bastantes parlamentarios, tanto en el partido del Gobierno como en la oposición, y tanto de una confesionalidad como de otra o de ninguna, que coinciden en el sentido común, en la responsabilidad en cuestiones de Estado, en hacer compatible la defensa de la vida con la despenalización y la seguridad jurídica de madres y profesionales de la sanidad.

:

El burka modern

:

A El País de dissabte hi ha una entrevista a l'escriptora Toni Morrison, Premi Nobel de Literatura el 1993. En ella diu que "Ahora el sometimiento de la mujer continúa con el burka clásico o con lo que yo llamo el burka moderno, la cirugía plástica que me impide saber quién es quién".

:

La cirurgia estètica, ja veieu, és una magnífica metàfora dels temps moderns per veure què hi passa, què ens passa. En parlava jo mateix fa capa tres anys en aquest bloc, aquí, a propòsit de la magnífica sèrie Nip/Tuck.

:
Foto: Guillermo Arias
:

Fer una foto a Déu

O quelcom que s'hi assembli, o quelcom que en parli. Aquest és l'objectiu d'un premi de fotografia (bases, aquí) que ha instituït la Llibreria Claret i la Fundació Català-Roca i al que pot presentar-s'hi tothom que vulgui fins a finals de maig.

:

A banda d'animar-vos (la revitalització de la fotografia és un dels elements més rellevants del web 2.0 i la universalització de les càmeres digitals en diversos suports), m'agradaria apuntar que la idea em sembla genial. Acostar-se al fenomen religiós ha estat sempre relacionat amb la imatge. O bé la seva veneració, o bé com a mitjà de 'revelació' o bé -paradoxalment- com a tabú per expressar idees o formes relatives a la religió o a les persones.

:

No cal dir que en un món com el nostre, que basa les idees i les narracions amb llenguatge bàsicament visual -permanentment present arreu-, és molt suggerent que un tema tan incomprès com el de la creença hi pugui retornar. I una altra cosa: probablement (com ha passat sempre, de fet), és una magnífica idea per obrir mirades externes a les comunitats de creients al fenomen religiós. D'aquesta relació entre cultura i fe, amb més o menys dosi d'una i de l'altra, n'han sortit vehicles molt suggerents a la recerca del sentit, això tan universal.

:

Rivas i l'oftalmologia

:

Los primeros síntomas del declive de un gobernante tienen mucho que ver con la oftalmología. El político se extravía en su propio país. Se desenamora de la realidad. Y a un gobernante le tiene que gustar la realidad, por más que le lleve la contraria. (...)

:

En los pasados tres años, y en lo que se refiere a las inquietudes económicas, el desajuste es abismal. Mientras una buena parte de la política y el periodismo debatía la fecha de la España del Último Día y otras obsesiones de la Contrarreforma, la mayoría social lleva desde diciembre de 2005, un mes tras otro, avisando donde más iba a dolerle a España: el paro, la nueva pobreza y la desigualdad.

:
Manuel Rivas, Lo que duele, El País, 18.4.2009.
:

Rosa de Sant Jordi

Dijo Tennyson que si pudiéramos comprender una sola flor sabríamos quiénes somos y qué es el mundo.

:

Jorge Luis Borges "El Zahir" a El Aleph (Alianza Ed. Barcelona, 1984-14-, p. 115).

:

Pascual, guardonat

Fa molts anys que conec Pascual, tants com fa que sóc vinculat al PSC. És un company que parla clar, se l'entén i es fa respectar. Que penca i hi és sempre que el demanes. Que té l'ull que s'ha de tenir per no perdre les coses de vista. Estic molt orgullós d'haver fet coses junts, d'haver-nos confiat mútuament en la política i en altres àmbits de la vida. De manera que no us puc dir prou quina alegria m'ha suposat saber que ell, com a sindicalista i exregidor, ha estat guardonat amb la medalla President Macià que atorga el Govern de la Generalitat "pel seu compromís en la defensa de la llibertat, igualtat i millora de les condicions de les persones treballadores, i per l’impuls per enfortir i fer créixer el món sindical i associacionista", segons diu una nota publicada ahir.

:

Les Medalles i Plaques President Macià, que s'atorgaran a 19 persones i 10 empreses i entitats el proper 5 de maig a Barcelona, són un reconeixement "als treballadors i als empresaris que s’han distingit per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball, alhora que volen recompensar la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana", diuen. I també "als treballadors i als empresaris que s'han distingit per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball, i a les empreses i les entitats que han adoptat millores i iniciatives de progrés en l’ordre laboral".

:

Dades biogràfiques de Pascual Fernàndez Pruñanosa

:
Nascut el setembre de 1932 a Cehegín (Múrcia), Pascual Fernàndez, des de jove, viu a Mataró. És casat, té dues filles i un nét. Jubilat actualment, ha treballat a les Cristalleries de Mataró. El 1960 emigrà a Bèlgica, on s'afilià al PSOE i la UGT. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Mataró de 1983 a 1987. Ha estat coordinador de la Comissió Sectorial de la Gent Gran del PSC a Mataró, secretari general del Sindicat de Jubilats i Pensionistes de la UGT (Nord-Oriental-Maresme) i membre de Consell Municipal de la Gent Gran.

:
Actualment és vocal de la Junta de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. El 2006 va rebre d'aquesta institució una insígnia d'homenatge per la seva permanència a l'òrgan rector de la institució mataronina des de la represa municipal democràtica, l'any 1979. El 2006 també rebé un homenatge del PSC de Mataró, el qual edità la seva biografia en un llibret col·lectiu.
:

Lletres a l'aparador

:

Aquest Sant Jordi, al centre de Mataró, hi ha hagut una iniciativa molt vistosa per al qual alguns aparadors de botigues de la ciutat han aparegut amb textos d'autors locals. És una bona idea portada endavant per l'Institut d'Acció Cultural de l'Ajuntament (IMAC) i l'escriptor i periodista Albert Calls.

:

Hi participen el guionista i contista Manel Bonany, el dramaturg Toni Cabré, el poeta J. Mª Calleja, l'escriptor Jordi Carrión, la contista Lola Casas, el poeta Joan Carles González Pujalte, el crític Manuel Guerrero, l'escriptor Jordi Lopesino, la poetessa Eva Rumí i els novel·listes Guillem Sànchez i Care Santos. L'acció es complementa amb xerrades amb els autors i un col·loqui el dijous dia 30 a les 80 del vespre a Ca l'Arenas, centre d'art. Vegeu programa de tot plegat aquí.

:

Els establiments on ho podeu trobar són Llibreria Màrquez, El Caminet, la Biblioteca de Caixa Laietana, Boixet, Robafaves, l’Ateneu de Caixa Laietana, la Biblioteca Pompeu Fabra i Ca l’Arenas són els establiments que particpen en la proposta. A veure si en una porpoera ocasió encara s'hi apunta més gent. Això sí que és portar la literatura al carrer, com toca per Sant Jordi... i més sovint.

:
Foto: capgros.com.
:

Ja tenim Xabaca

Dissabte passat, els del PSC de Mataró vam celebrar una jornada important. Sota el títol Què fem amb la immigració aplegàvem bàsicament tres activitats. Una, donar a conèixer quina és la política dels socialistes en aquesta matèria. En aquest sentit, vam comptar amb Josep Mª Sala, secretari de Formació i Ciutadania del PSC a l'obertura i Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró, a la cloenda. I una de les taules fou per a l'explicació dels dos grans acords en matèria d'immigració que ens afecten. El Pacte per a la Nova Ciutadania de Mataró, de la mà del regidor Carlos Fernàndez, i el Pacte Nacional d'Immigració, amb la diputada i secretària d'Immigració del PSC, la mataronina Consol Prados.

:

La segona fou una repassada a algunes de les entitats que treballen amb l'objectiu de procurar que els immigrants passin a ser ciutadans de ple dret (i deure). La taula rodona que moderava Mohamed Belkaid (per cert, amb un bloc, nou), Secretari de Ciutadania del PSC de Mataró, va comptar amb representants de l'associació de senegalesos Planeta, amb l'associació laica de ciutadans d'origen marroquí "Forjadores de la vida", del Centre sant Pau de Caritas de Mataró, de l'Associació d'Estudiants Marroquins de Barcelona i del Moviment Educatiu del Maresme. Tots ells traspuaven molta responsabilitat i ganes de treballar.

:

I la tercera fou per presentar el nou grup 'Xabaca Nova Ciutadania" de Mataró, un grup de reunió i de treball per tractar aquestst temes amb més calma, des del PSC, i oferir respostes a aquest nou fenomen, el de la immigració, que genera força maldecaps, però també moltes oportunitats per fer millor la nostra ciutat.

:

Dos articles de Jordi López

De l'amic Jordi López Camps us recomano dos articles recents. Un d'ells ja el vaig mig citar aquí fa poc. És al número d'aquest mes de la revista Valors i us el podeu descarregar aquí. A propòsit de com és aquesta societat 'líquida', l'actual president del Patronat dela Muntanya de Montserrat reflexiona sobre els individus actuals, 'a la recerca de sentit', diu, malgrat la buidor de referents simbòlics (la manera com el sentit es representa) i també comunitaris (que és on es transmet) que vivim: "Els individus estan més fragmentats i mòbils, fluïts i socialment independents", descriu, uns individus que van restant solitaris davant un món global que els supera, que van restant nus. "Des de la nuesa personal, l'individu contemporani, situat més a la intempèrie que mai, sap que ha de refer el camí de l'esperança a partir d'una obertura als demés a través d'un teixit de relacions que fa que els altres no li siguin estranys. Des de la debilitat, l'individu segueix esperant", acaba.

:

El segon article forma part d'una interessantíssima publicació, el darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, que centra el seu monogràfic en el paper de la religió a la ciutat moderna. El monogràfic, del que no descarto tornar-ne a parlar ja que hi ha articles molt bons, és descrit pel propi López en aquest post.

:

El seu article, "Campanars, xemeneies i cels", l'obre magistralment. En ell reconeix que "la laïcitat ha esdevingut la millor garantia de llibertat per a les religions modernes, malgrat que algunes pensin el contrari. L'espai públic laic dóna a les religions l'oportunitat d'oferir els seus valors i exigir respecte a la seva missió". Alhora, en una societat a la recerca de nous valors, "les religions (...) tenen molt a aportar perquè tenen propostes d'esperança dirigides al cor de les persones" de manera que "el govern de la ciutat ha de garantir que les religions puguin aportar els seus valors en les mateixes condicions que altres formes del pensament contemporani", ja que "l'elogi del relativisme i el seu afavoriment no fa millors les nostres ciutats".

:
I acaba reivindicant el paper públic de la religió amb aquest paràgraf:

:

El diàleg urbà entre les religions no vol dir diluir la seva identitat en un magma de tradicions i creences. El valor de la diversitat religiosa és un bé si les tradicions religioses són fidels a les seves respectives identitats particulars. La construcció de la civilitat humanitzada reclama la pràctica sincera dels valors propis de cadascuna de les religions. Cal defugir els sincretismes bonistes. Cal afirmar les identitats pròpies des de la diversitat. El pluralisme no vol dir uniformització, sinó respecte per la diferència i afirmació de les identitats que fan possible la diferència. La ciutat de la diferència respecta allò que té cadascú de particular que el fa únic i diferent de l'altre, a la vegada que defensa la igualtat i la no discriminació dins d'aquesta pluralitat.

:

Les noies d'en Sànchez

:

Ara que s'ha conegut que la sentència segons la qual alts càrrecs del Govern de CiU on hi havia Artur Mas eren corruptes (cas Treball), m'envien un article de Salvador Sostres, periodista proper a CDC, publicat fa poc al digital El Matí que parla d'una sucosa anècdota que va ocórrer a Mataró durant la campanya de les eleccions generals de 2004 protagonitzada pel dirigent d'Unió, Josep Sánchez Llibre, i el de CDC, David Madí, on aquest "hi veié entrar una indescriptible col·leció de putots sense excusa ni pretext". I acaba així: " Ningú no m’ha pogut confirmar si les senyoretes foren pagades en B o amb A, o amb algun remanent que encara sobrés dels fons de Treball." No sé si és certa o no però és molt bona. És aquí.

:

Solidificant

A partir de la tesi de Bauman sobre la societat líquida, el número d'aquest mes de la revista Valors a reflexionar-hi i a contraposar-ho amb els 'valors forts' que suposadament edifiquen millor els projectes personals o col·lectius. Hi estic d'acord, és clar, magrat que penso que els 'valors líquids' ofereixen oportunitats interssantíssimes per redescobrir les idees, les relacions, allò que consideràvem 'menor'. Però també participo d'un cert reclam a la fortalesa de les conviccions i la crítica al relativisme cultural després d'haver-me remullat en la liqüositat cultural que m'ha tocat viure, no pas rebutjant-la. No hem d'anar als valors d'abans sinó als nous valors, als nous reclams, que la postmodernitat ha ajudat a rconduir.

:

De moment, podreu anar fent boca amb les col·laboracions més detacades d'aquest número, les de Pere Casaldàliga [llegir la carta enviada des de Sâo Félix do Araguaia] amb motiu d'un cicle que se li dedica a Mataró, Bernat Dedéu, Francesc Escribano, Miquel-Àngel Ferrés, Lluís Flaquer, Jordi López Camps [article, bloc] i Joan Rigol [article].

:

He parlat de Bauman en aquest bloc aquí , aquí, aquí i aquí.

:

El canvi que ha fet la ciutat fa pensar que encara pot avançar molt més*

:

Ilm. Sr, Alcalde, Sres. i Srs. regidors, Excm. Diputat,

Alguns dels regidors que seuen en aquest Consistori ni tan sols havien nascut. Un servidor, per exemple, tenia deu anys. Bona part de l’èxit d’aquests tres decennis de democràcia municipal s’explica així: persones que han viscut pràcticament tota la seva vida en un règim democràtic participen ja del sufragi actiu i de tasques de responsabilitat pública per encàrrec dels seus conciutadans. Per ells, per nosaltres, la democràcia ja no és una excepció. S’ha instal·lat ja en aquest país, progressa en l’exercici dels drets civils, s’aventura en empreses més complexes.... tot això en una sensació que el que hem obtingut és irreversible, que el que anem guanyant només suma i que els períodes de dictadura o d’inestabilitat que han presidit els governs del nostre país durant el segle XX són ja del passat i ben enterrats.

Sens dubte, això és així. Avui la disjuntiva no és la d’una democràcia fèrtil que avanci en tots els terrenys que la dictadura havia deixat erms. Però ens temem que sí que hi ha encara batalles a guanyar per la democràcia i la seva fertilitat. Institucions com els municipis, on la democràcia va trigar més a arribar, són avui el lloc on la intervenció dels ciutadans pot ser més decisiva pel seu futur, pel seu govern, pels seus somnis.
:
Ho hem assolit
:

Això és el que han demostrat aquests trenta anys. D’una banda, l’eficàcia per les petites coses (que és on es juguen les grans idees) i de l’altra, la construcció d’un futur compartit que ens situï molt més lluny d’on partíem. Espais en barris densos; educació per persones a les quals se li havia arrabassat; àmbits de relació i cooperació per a projectes col·lectius; equipaments per fer una vida més digna, més saludable i més lliure; ordre davant el desgavell urbanístic, o del trànsit, o de les finances; cooperació per sortir-nos de problemes que compartim; festa per capgirar la ciutat grisa que vam ser; ambició per transformar la nostra economia; tremp i diàleg per fer de Mataró una ciutat ben comunicada i ben dotada...

Ho hem assolit. Ho han fet els ajuntaments democràtics, sí (que avui representen tots vostès, a qui els cal agrair de tot cor), però sobretot ho ha fet la gent, els ciutadans, els nous protagonistes que elecció rera elecció han anat decidint cap a on (i amb qui) volien anar. No ho oblidem això: cada quatre anys un Consistori ha comptat amb la legitimitat popular que han desitjat els mataronins i mataronines. Ningú més que ells.
:
Respostes concretes

:

Avui, el 2009, les realitats més punyents, les més actuals, truquen en primer lloc a la porta dels ajuntaments. La sequera quan no plou o les inundacions quan plou massa. La immigració. La crisi i l’atur. El model escolar. La convivència ciutadana quan aquesta es veu torbada. La necessitat de conciliació familiar o d’emancipació dels joves. L’energia dels avis. Les noves dependències. L’aparcament. Els residus. Tot això i més truca a la porta de l’Ajuntament diàriament no pas a la recerca de solucions globals sinó de respostes concretes. Els ajuntaments són fàbriques de respostes concretes i en la capacitat de fer-les efectives rau el seu èxit o fracàs.

S’ha parlat, parlat massa i fet poc, de la necessitat de millorar el finançament dels municipis. Aquest Ple s’hi ha pronunciat vàries vegades. Però el que volem, en realitat, és poder ser més efectius en les respostes concretes, ser més competents, acostar més determinats nivells de decisió prop d’on hi ha el problema. Estem convençuts, els municipalistes, que és dins dels problemes on hi ha les solucions, per això hem fet efectiu i creiem en la subsidiarietat, en acostar el poder on hi ha la gent. El camí és ja imparable.
:
Ens agradem més. Volem més.

:

Però potser on més hem avançat, segur que sense adonar-nos-en ni pretendre-ho massa directament, és en la nostra pròpia percepció com a mataronins, en la nostra autoestima. La nostra ciutat, sovint desconfiada d’ella mateixa, de discreció quasi levítica, discretíssima, ha viscut en la democràcia el seu redescobriment. Sabem que podem assolir reptes que ni tan sols somniàvem fa trenta anys, hem descobert en nosaltres una força imparable, ens agradem més. Es nota quan la ciutat s’aboca a les seves festes i com ha bastit tradicions quasi del no-res, o quan veiem què fan els nostres emprenedors, o quan compartim projectes d’ambició com el TecnoCampus, o quan ens aventurem a parlar entre nosaltres amb una ràdio o a recitar Shakespeare en ple mes d’agost. Volem anar més enllà. Petites coses, respostes concretes, sí, però més enllà.

Acabo. Els socialistes hem tingut un paper important, innegablement, en aquests trenta anys. En una ciutat que sempre que se li ha demanat qui vol que el governi ho ha fet per l’esquerra, no era d’estranyar. Però el cert és que estem orgullosos d’haver encapçalat aquesta trajectòria i –ens sembla- tenim capacitat i ganes per continuar fent la ciutat més de la gent, amb més oportunitats per tothom, amb una qualitat de vida a l’abast. Qui havia de dir a Joan Rocafort i Prous, el 1895, el primer socialista que va ser elegit regidor d’aquest Ajuntament, que els seus serien qui elegirien els ciutadans per representar-los i assolir els canvis que volien. Ell també va començar amb un programa molt modest, molt concret, que pretenia millorar de mica en mica les condicions dels treballadors. De mica en mica, doncs, sense escarafalls ni programes màxims, el canvi que ha fet la ciutat fa pensar que encara pot avançar molt més, que el que truca a la porta pot trobar noves respostes. Concretes i eficaces. Comprensives i esperançadores. Realistes però valentes.

* Intervenció del Portaveu del Grup Municipal Socialista en la commemoració dels 30 anys d’ajuntament democràtic (Mataró, 15 d’abril de 2009)

En parlen l'Ajuntament de Mataró, Joan Antoni Baron, Manuel Mas, El Punt i Capgròs.

Fotos: Ajuntament de Mataró i R. Gallofré.

:

Madina

M'agrada Eduardo Madina, diputat socialista basc que ha estat nomenat com a nou Secretari general del Grup Parlamentari Socialista a les Corts Generals, substituint Ramón Jáuregui, que serà candidat del PSOE a les eleccions europees del proper dia 7 de juny. El trobo un noi simpàtic, vlar i d'una línia política dins el socialisme basc que -en general- comparteixo. Una de les coses que més m'agraden d'ell és el seu bloc, aquí. El trobo exemplar. Podeu conèixer més coses d'ell en una entrevista (i vídeo) que li dedicà El País, aquí. I també trobo que és excel·lent una entrevista que va fer a la revista Valors, ell, com a víctima d'Eta que no va de víctima pel món, parlant del dolor i la rancúnia. I del perdó.

:

Foto de danielsanchez.

:

Fent memòria

Per segon any consecutiu, l'Ajuntament de Mataró ha agrupat en una única Memòria tota la relació d'activitats i indicadors corresponents a l'exercici anterior, que ja es pot consultar al web municipal. La tasca ha estat dirigida per l'equip de dirigeix la regidora Montse López i és una informació molt valuosa perquè els ciutadans puuin conèixer de primera mà les dades exactes de qualsevol de les múltiples coses que fa el seu ajuntament.

Paral·lelament, s'ha fet públic el balanç dels deu primers anys del funcionament del servei d'atenció ciutadana, també a l'Ajuntament, que incloïa primer la informació presencial -desplegada després sobre el territori- i que s'ha anat ampliant a la telefònica i telemàtica.

Em va tocar a mi, aleshores regidor de Serveis Centrals, dirigir políticament el procés. Vaig comptar amb el suport de tot l'equip de govern (i també de l'oposició), de nombrosos directius i treblladors municipals i d'altres que ens van assessorar des de fora. Tots ells van ser importantíssims i no deixo mai d'agrair-los-hi prou. El recordo amb molt d'orgull, veient com afrontàvem una empresa important. A la vista dels resultats del servei, que ha multiplicat per quatre les gestions realitzades i manté una bona opinió dels usuaris, crec que valia la pena. I que encara s'ha de continuar apostant per la millora contínua en la relació amb els administrats. Que són els amos dels administradors.

:
Foto: Saül Gordillo.
:

'Ruptura' formalista i angoixa *

Potser per falta de perspectiva, potser perquè l'art com l'enteníem ha arribat al final del seu camí, potser perquè a força de trencar ja no podem recollir les peces esmicolades el cas és que fa de molt mal definir el que es diu (el nom mateix ho delata) art contemporani. Un intent recent d'explicar-lo és el projecte de Borja-Villel pretén pel Centre Reina Sofía, a Madrid, on s'hi introduïran peces de Goya en un intent de reescriure l'evolució de l'art actual no tan des d'una perspectiva cronològica (absurd) sinó des dels diferents corrents, des de les diferents ambicions, que l'artista modern proposa. Goya és un bon inici. El Goya que s'endinsa en la foscor que ja ens parlava el barroc naturalista i n'extreu tots els monstres, o que fragmenta els cossos com fragmentada és avui la cultura, el pensament, la vida.

Si fem un zoom, tenim ocasió de visitar aquests dies una excel·lent mostra de la col·lecció d'art contemporani que la Ciutat de Reus va atresorant, en una exposició itinerant que es pot veure ara a Mataró. Hi trobareu autors de dues generacions d'artistes plàstics catalans, i algun de la resta d'Espanya, alguns de molt reconeguda trajectòria, que expliquen d'una revolada algunes de les característiques d'aquest fenomen. Com a norma general, podríem dir que l'art contemporani explora nous llenguatges artístics. Però amb això diem poc. Ho feien també les avantguardes, per exemple, però, és clar, difícilment podem parlar avui d'art rupturista perquè la ruptura estètica forma part avui ja de l'establishment. Res no és el que sembla.

La segona contradicció rupturista és la següent: si resulta que la forma no és el que compta, sinó que precisament el joc amb la forma és la que ens permet d'entrellucar el fons (aquesta era la idea de l'art modern), sembla com si l'art actual es quedés amb el joc de la forma, que tingui problemes per al fons. El fons, doncs, fa la mandra que fa avui la ideologia, la política, la religió... la mandra del hard, dels valors forts. L'absència de fons, l'aversió pel sentit i la crisi de 'relats totals', crea dos elements claus, crec: un, la dificultat de la narració (p. ex: l'escultura "Palabra oscura" de Rufino Mesa, sis mollons foscos de ferro); dos, l'angoixa representada per una perplexitat objectual: res no és el que sembla, ja ho hem dit, però el que sembla permet una gran verstatilitat de textures, d'imatges com a impactes (la cultura de la imatge és la gran novetat del segle XX), de la recerca de formats diversos, de descontextualitzacions nues... Ara, ningú no pot dir que aquesta perpexitat, que aquesta recreació formal, no pugui ser transmissora d'emocions artístiques. Just el contrari, l'art se'n nodreix.

* Article de la revista Valors, del mes d'abril.
L'exposició 'Fons d'art contemporani de la ciutat de Reus' serà a Can Palauet (C. Palau 32, Mataró) fins el 19 d'abril. Fotos: meves.

Salvar-ho tot

(Demà és Dilluns de Pasqua)

:

Avui, enlloc de fer com els darrers dies, no prendré un referent laic (profà) per referenciar-me al dia sant que toca, ja que tinc moltes ganes de parlar-vos del darrer quadern de Cristianisme i Justícia, un escrit del jesuïta Josep Giménez que porta per títol Les preguntes que portem dins.

:

El recomano perquè, d'una manera molt clara i panera, s'atreveix amb la difícil empresa de fer comprensibles els termes més complicats d'entendre avui, o més malinterpretats (el cel, la resurrecció, l'infern...), respecte a la finalitat (en el concepte d'allò final, o de fi, o d'aquells que són al fi) del cristianisme, allò que els teòlegs en diuen escatologia. No ho hem de confondre en una altra accepció més grollera.

:

La tesi de Giménez és que no hem d'entendre el 'més enllà' en clau temporal, o en clau d'immortalitat de les ànimes, sinó en el fet transcendent de considerar les víctimes i marginats com a membres de ple dret del Regne de Déu. El Déu monoteista fundat pels jueus té la particularitat que 'actua en la història' i competia amb altres divinitzacions de realitats a-històriques. Els cristians, diu Giménez, "no sabem, esperem", i en aquesta esperança en la realització plena del Regne és on basem la nostra fe.

:

Déu intervé en la història, diu, perquè deixada a la seva inèrcia faria "que les víctimes segueixin sent víctimes i els botxins, botxins". Tot el que signifiqui fer el contrari és el que els cristians en diem "el Pla de Déu" i els que no ho són ho diuen de diverses maneres.

:

Per últim, l'autor fa notar que "la Ressurecció de la carn", no "la imortalitat de l'ànima" platònica, respon al fet que Déu vol "salvar-ho tot, mentre que nosaltres només voldríem salvar aquells aspectes de la nostra realitat que més ens agraden o dels quals ens sentim més orgullosos". Tot inclou especialment aquells que allunyem, que volem fora de la vida, almenys de la nostra vida. I allò de nosaltres mateixos que sabem que no ens satisfà. Aquesta és la feina, la joiosa feina, el pas (de Pas-qua) que ens porta la Ressurrecció.

:

Bona Pasqua.

:
Foto: Detall de Resurrexit, de Jordi Arenas (1952), fons del Museu de Mataró.
:

A quant cotitza el silenci?

(Demà és Diumenge de Resurreció)

:

A la contraportada d'El Punt de dilluns passat vaig llegir dos articles de gran interès. El primer era una crònica d'un acte meditatiu celebrat a l'Auditori de Bracelona convocat per un programa de la ràdio pública i dirigida per un monjo budista. El director del programa, Gaspar Hernàndez, va guanyar el premi Josep Pla amb una novel·la que porta per títol El silenci, i porta diverses setmanes com a llibre més venut a Catalunya.

:

El cronista creu que la meditació és un procés d'ordre interior: "Es tracta que el silenci interior es sobreposi al soroll exterior: aturar la xerrameca mental". I prossegueix "Cada vegada més gent ha entès que meditar ajuda a viure millor, a concentrar-se més, a ser més productiu, i cada cop més gent ho demana als gimnasos, sobretot en la seva vessant més moguda: el ioga, meditació en moviment".

:

Certament, el camí de la trobada d'un mateix passa per determinades condicions ambientals. El silenci, l'absència de pressa, la quietud, l'aturada de determinades pulsions (els dejunis, per exemple)...

:

Però les condicions no ho són tot. Es pot utilitzar el silenci i el ioga 'per ser més productiu', però també per orientar la teva vida a camins de felicitat i de sentit que amb el brogit potser no havies parat esment. Aquest plus és massa sovint el que trobo a faltar en aquesta mena de propostes.

:

I al revés, llocs com l'Església despatrofiten força aquest desig de trobada interior. També ella té temples com l'auditori, misses com programes de ràdio, guionistes que feien evangelis i exercicis, sacerdots com els presentadors o monjos com els budistes. I una excusa perfecta com la Quaresma o el dia d'avui, el del Gran Silenci previ a la vida, a la vida de veritat que celebrem aquesta nit i els dies que vénen.

:

El segon article és una columna de Narcís-Jordi Aragó a propòsit del Davallament (1435), de Roger van der Weyden, i de la llàgrima desgoberta gràcies a Google sota un ull de sant Joan. Amb ella us deixo.

:
Foto: José Mª Campillo El Punt.
:

"It beats a lonely rhythm all night long"

(Demà és Dissabte Sant)

:

Ja sé que em repeteixo, però no se m'acut millor recomanació d'aquesta Setmana Santa amb refereints laics que la de veure, de nou, Gran Torino, de Clint Eastwood, i, entre d'altres coses, sentir aquesta magnífica banda sonora de Jamie Cullum. Almenys us acompanyarà aquest ritme solitari en aquesta llarga nit del Divendres Sant fins la Pasqua.

:

:

Pas de temps, temps de pas

(demà és Divendres Sant)
:

:
Terra negra, terra negra,
llistons blancs.
Mans obertes, mans obertes
van cercant
cercles màgics
foradats, foradats,

Creus atracen, creus atracen,
cors trencats
-viva vida, viva vida
morta mort-
claus et claven
l'ull i el plany, I'ull i el plany.

Terra negra, terra negra,
negre sol.
Blanca argila, blanca argila
del teu nom:
aigua encesa
gel cremat, gel cremat.

I aquest perenne dolor
de sentir-se sempe humà.
Pas de temps,
pas de temps, temps de pas.
:
Raimon, "Terra negra, llistons blancs" a Raimon a l'Olympia (2006).
Il·lustració: Antoni Tàpies, Terra negra (2003), col·lecció particular, Barcelona © Gasull Fotografia.
:

M'escapo de l'infern

(demà és Dijous Sant)
:

:

Programa 'Tons. Poesia per a cantar', canal 33. Enric Casasses "Jo", interpretat per Joel Joan. Lectura, comentari i música: Gerard Quintana. Canta: Joel Joan, a la guitarra Francesc Bertran.

:

Bon Govern | Reciclem el 30%

Bon Govern
: :

Cal saludar aquest nou Govern després de la profunda remodelació que ha fet el president Zapatero. Més pes polític i més centrat en la prioritat -la crisi-. Els del PSC estem molt esperançats. S'incorporen noms que són molt bons (haurem de veure si també en el terreny polític). Especialment Manuel Chaves, amb orígens familiars a Mataró, on encara de tant en tant passa a veure els parents.

:

Reciclem
:
:

El meu company Francesc Melero va presentar ahir una campanya que pretén mantenir els excel·lents resultats que la ciutadania està mostrant vers el fenomen del reciclatge, especialment de la fracció orgànica: un 30% del conjunt d'escombraries recollides ja ho són des del 'contenidor marró', en dos anys s'ha més que doblat. Segons m'informa el regidor, aquestes xifres són per damunt tant de les expectatives, com d'altres municipis, algun dels quals han optat per mètodes 'porta a porta'.

:

La conseqüència de la reutilització d'aquestes deixalles s'ha de notar al conjunt de la recollida, baixant el nombre de tones que es porten a cremar (bo i que es reutilitza també a través de la generació d'energia eleèctica). Malgrat tot, però, si és el 30%, vol dir que encara hi ha molt camp a recórrer. Des de la depuració de la brossa selectiva (el que s'anomena 'impropis', encara que a Mataró han baixat) fins al trasvàs de més residus de la brossa general (la del contenidor gris) a la selectiva. Crec que l'èxit d'aquests temes es deu a l'enorme sensibilitat ciutadana que hi ha al respecte. Aprofitem-ho.

:
Fotos: El País i SF, de capgros.com.
:

'Costaleros' interreligiosos

:

Em vaig trobar ahir amb aquesta curiosa notícia al diari, segons la qual una bona colla de 'sense papers' interns al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants a Melilla. Diu el diari que "La mayoría de los nuevos costaleros está formada por católicos subsaharianos que en su día saltaron la valla de Melilla, pero entre ellos hay también cinco indios y paquistaníes de otras religiones, entre otras el hinduismo. "No plantea ningún problema; son hermanos a los que hay que ayudar a integrarse", comenta" un dels responsables d'una de les confraries. Un dels participants diu que 'Déu es el mateix per tothom'. Uf, ves de quina manera s'ha resumit tanta i tanta teologia catòlica, paraula que vol dir 'universal' i que es basa en què, com diu Sant Pau, "No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els altres pobles, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l'invoca", (Rm 10,12).

:

Ara només caldria que també hi hagués un islam 'catòlic', o un hinduisme 'catòlic'... o un ateïsme 'catòlic'. En el bon sentit de la paraula, és clar. Ens ajudaríem més els uns als altres a dur el nostre pas.

:

Foto: Antonio Ruiz El País

:

Felicitat i orgasme

Deia Joan Margarit, a "La Contra" de La Vanguardia de divendres passat que

:

"Buen poema es el que lees infinitas veces sin cansarte, saliendo siempre mejor de lo que entraste. ¿Por qué? ¡Ni puñetera idea! Sales, misteriosamente, más feliz. Yo ya nunca digo feliz sin añadir misteriosamente".

:

"El orgasmo propicia la reproducción de la vida, es decir, del orden brutal del cosmos. Poca broma. Es algo que la poesía sólo puede tomarse muy en serio. (...) Todo lo que pasa por la mente deja huella en el cuerpo, y viceversa: decir alma es decir cuerpo."

:

Em sembla una bona manera de començar la Setmana Santa (i d'anunciar-vos que pels dies assenyalats he triat alguna peça del món laic, per dir-ho d'alguna manera, que expressi més o menys els mateixos valors que m'inspiren les dates). Dic que em sembla una bona manera per entendre alguns elements claus d'aquests dies. Ell ho fa amb lleguatge, diem-ne, laic, però ja veureu que no tant.

:

Un: el misteri de la felicitat. La felicitat (o Déu, o el cel, o el que vulgueu) no es pot descriure ni és evident. Sempre ens hi haurem de referir bé simbòlicament o bé a través del que és el món real, sense que el món rea ho acabi essent del tot. El món real, jo, tu, aquesta ciutat, la meva família... tot això que ens fa tanta nosa a vegades, que és tan imperfecte, és el camí misteriós del més valuós que tenim.

:

Dos: La nostra experiència personal, i el seu gaudi (i responsabilitat), és l'ordre del cosmos, és on es conceta l'univers (la Creació, diríem), és on viu la plenitud allò que no és nostre però que s'experimenta tan sols a través nostre. L'orgasme, aquí, fa de símbol. Igualment com la reproducció que propicia, una afirmació de la Humanitat com a projecte. De fet, ja he dit algunes vegades que hi ha persones que manifesten sentir l'experiència de Déu quan fan l'amor.

:

Tres: que dir ànima és dir cos. Que desitjar la pau i l'harmonia mundials ha de venir acompanyat d'unes mesures pràctiques que ho propiciïn; que la vida espiritual no és tan sols el silenci sinó també el fet de la donació activa, tota. La creu és això.

:

En definitiva, ens diem cristians els que resolem aquestes coses amb els símbols, les referències escrites i l'experiència comú dels cristians. Si no ens quedem en l'anècdota, segur que podem compartir aquestes reflexions. Ja dic que ho intentaré. Aquesta nota de Margarit m'hi ha ajudat.

:

Foto: Joan Margarit, per Norto

:

La Bíblia al mòbil

:

Fa uns dies, aquí, suggeria mig en broma que l'Església utilitzés els mecanismes actuals del món hiperconnectat a través de la xarxa per complementar tant la seva acció pastoral com la litúrgica. I posava algun exemple exagerat. El mateix dia rebia el Foc Nou d'aquest mes, on hi ha aquesta vinyeta de l'Eloi Aran, que és com una continuació del post i una reiteració dels seus arguments. Per cert, vegeu-ne més aquí. I aquí.

:

Avui tinc més notícies per l'estil. Gràcies a un comentari anònim en aquest bloc, he sabut que hi ha la versió d'una Bíblia per mòbils en en català, castellà i anglès, aquí. Suggereixo que haurien d'incorporar noves maneres de fer recerca (per exemple, amb paraules, o temes clau). Ja fa temps que hi ha una molt bona versió en català en un web, aquí. Ambues iniciatives són molt interessants.

:

Demà és Diumenge de Pasqua, on es commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem, amb mostres de joia i alegria. Era un rei que entrava a les muralles no per regnar-hi sinó per donar-se fins la mort, que entrava no amb banderes sinó amb palmes, que ho feia dalt d'un burro, la mínima expressió de tot luxe. Com seria avui? M'imagino com correrien les càmeres de mòbil a penjar l'esdeveniment al Facebook, o com sortiria fum del twitter o els sms, en com exprressaríem un estat d'ànim esperançat en un món d'hiperconnectats on les eines són ja d'abast quasi universal.

:

Final de la crisi?

Val la pena llegir l'extracte del discurs d'Isidre Fainé (foto) a la darerra Junta General d'Abertis, companyia que presideix, que publicava ahir ElPlural.com en el que pronostica un canvi de tendència en els indicados macroeconòmics a partir de finals d'enguany. Ho va dir també ahir el president Zapatero a Londres, a la cimera de caps de govern, que pren decisions globals importants respecte a la regulaciód el sistema financer mundial. Sí a la globalització, és clar, però governant-la. La crisi ho ha fet encara més evident.

:

De moment, hi ha un parell de dades significativament favorables. Va publicar-se ahir que els registres del conjunt de les oficines dels Serveis d'Ocupació d'Espanya corresponents al mes de març recullen un increment de 123.543 persones (3,5%) respecte al mes anterior i situen la xifra total en 3.605.402 desocupats.

:

Paral·lelament, es publicava ahir també la notícia que, fruit de l'aturada el consum, creix la renda disponible i l'estalvi de les famílies arriba al seu màxim històric, per damunt del 23%. Aquesta dada hauria de contribuir a la confiança per l'incentiu del consum o la inversió que engegués el procés de recuperació. Esperem que les baixades del tipus d'interès, avui se n'anuncia una, hi ajudin.

:

Plantem cara a la crisi *

:

El Govern impulsa projectes que creïn llocs de treball i que atenguin les famílies afectades
:
Hi ha dos objectius clars que té l'Ajuntament per afrontar la crisi econòmica a la ciutat, amb Joan Antoni Baron i el PSC al capdavant: potenciar al màxim aquelles mesures que reactivin la nostra economia, perquè així es creï més ocupació, i atendre les noves demandes socials que expressen les famílies que més afectades estan a rel de la recessió. Encara que la crisi tingui un origen i abast mundial, no ens podem quedar amb els braços plegats. Li hem de plantar cara.

Del primer bloc, destaca el procés, imparable, perquè a Mataró hi vingui El Corte Inglés i serveixi de veritable locomotora per fer de la ciutat un gran atractiu comercial i que crearà 1000 llocs de treball. La inversió al TecnoCampus, les propostes per al front de mar o el treball per acollir nous centres universitaris marquen el caràcter d'alt nivell pel qual Mataró vol competir en la nova economia que prima el coneixement i la innovació, amb la creació de milers de llocs de treball. Així, la inversió pública de l'Ajuntament per 2009 es manté a l'alça (112 milions d'euros en nous equipaments, vials, infrastructures...) i cal afegir-hi els 21 milions d'euros del Fons Zapatero que crearan prop de 600 de llocs de treball.

Del segon objectiu, el Govern va presentar fa unes setmanes un paquet de 19 mesures addicionals per afrontar l'actual conjuntura socioeconòmica i, especialment, atendre aquelles famílies que més ho necessiten. Així, se sumen al pressupost més de 800.000 euros, retallats d'altres partides, per agilitar els tràmits dels serveis socials, augmentar les partides de prestacions socials, assegurar sostre i aliments, fomentar les empreses dinserció, mobilitzar el conjunt d'entitats socials i el voluntariat i ajudar a la liquidesa de les economies familiars.

Finalment, l'Alcalde Baron va signar l'Acord pel Desenvolupament Econòmic i l'Ocupació del Maresme, que agrupa els esforços de foment d el'ocupació de Mataró i de la resta de municipis de la comarca, de manera que podrà fer-los molt més eficients en la creació de més feina per als ciutadans i ciutadanes.
:

* Article per al butlletí municipal MésMataró (abril 2009) com a portaveu del grup municipal Socialista a l'Ajuntament de Mataró.

Fotos: Joan Antoni Baron, ahir, a l'acte 'Plantem cara a a crisi', del PSC, a Rocafonda, meva. A sota, els tres caps dels grups del Govern presentant es 19 mesures socials. Autor: Romuald Gallofré.

:

TCM, Rierot i Molí de Vent

:

Tres notícies relatives directament o indirecta a la meva responsabilitat municipal com a regidor d'Urbanisme han aparegut aquests dies. La primera té a veure amb la visita que el Delegat del Govern a Catalunya ha fet a la seu del TecnoCampus de Mataró, que s'està construint. Vegeu el vídeo de més amunt.

La segona té a veure amb l'inici de les obres de 12 habitatges protegits al Rierot, continuant amb la política del Pla d'Habitatge vigent, signat per unanimitat el 2006, i anant resolent els contenciosos històrics de 'antic patrimoni de la Unió de Cooperadors.

La tercera correspon a la presentació que hem fet avui de l'aprovació provisional de la modificació del Pla general a l'àmbit dels carrers Maragall, Ronda Dr. Turró i Salesians, al barri de Cerdanyola. Més escoles (una bressol i una de primària), més aparcament, més zones verdes i més habitatge protegit de caràcter dootacional. He explicat així com hem resolt les al·legacions presentades, estimant-les: Ampliem l'amplada del carrer Maragall, doblem l'aparcament públic en superfície i soterrat, reduïm la façana dels habitatges pel carrer Maragall i millorem 'accés a les zones verdes.

Fotos: Lluís Martínez, meva i Salva Fernàndez.

.