No es coneix cap poble remot ni cap tribu perduda que no practiqui algun tipus de religió. Allà on la religió és prohibida, arrela amb més força. És una necessitat de la nostra espècie aquest desig de transcendir-nos? Quin és el paper de la religió en el conjunt de la cultura?
Mirarem d’aproximar-nos al fenomen religiós, a les seves dimensions, als textos sagrats, a les seves pràctiques. Presentarem les grans religions i els seus credos. Analitzarem les crítiques a la religió que s’han fet des dels pensadors ateus.
1.- Dimarts, 5 de maig de 2009
Espiritualitat i genètica Des de la neurobiologia i la genètica podem parlar de propensió a la religiositat? Existeix el gen de Déu? Les creences són antievolutives? Fe i Raó.2.- Dimarts, 12 de maig de 2009
L’experiència religiosa. Mantres, rituals, cultes...les vies cap a la transcendència. Les dimensions profètica, sacramental i mística de les religions. La religió com a negoci: l’engany de les sectes.3.- Dimarts, 19 de maig de 2009
Les grans religions. L’Hinduisme: un conglomerat religiós. El Budisme: una religió sense Déu. Judaisme, Cristianisme, Islam.4. - Dimarts, 26 de maig de 2009
Pensadors ateus. Repassarem les propostes i les crítiques a la religió dels pensadors ateus més rellevants (Nietzsche, Feuerbach, Marx, Freud, Sartre...)Aquests cursos s’organitzen des de l’Institut Municipal d’Educació. Lloc: Can Palauet – carrer d’en Palau, 32-34. Mataró. Tel. 93 758 21 01; inscripcions: IME, Baixada de les Figueretes, 1, 2n piso en el cas de quedar places a Can Palauet a l’inici de cada sessió. Preu: 3 € per sessió. Més informació Servei d’Atenció Ciutadana 010 i IME 93 758 23 31. Col·labora Institut Municipal d'Acció Cultural.
dijous, d’abril 30, 2009
Transcendint la matèria
dimecres, d’abril 29, 2009
El Pla Zapatero ja es nota
:
dimarts, d’abril 28, 2009
Peiró i Samsó
:Detinguem-nos-hi una mica. Per començar, el més anecdòtic: l'any de naixement: Tots dos són de 1887. L'un neix el 17 de gener; l'altre, el 18 de febrer. Només un mes i un dia els separaven. Tots dos eren persones amb influència destacada sobre els seus seguidors, però la seva influència arribava més enllà, transcendia els seus cercles més propers.
Ambdós tenien partidaris fervents, incondicionals i entusiastes. I també ambdós tenien aferrissats contraris. Així ens ha arribat respecte de tots dos, a través de distints testimonis, de paraula i per escrit. Però, qui no té algun contrari en aquest món? Qui, implicat a fons en els afers del seu temps i parlant de manera oberta, clara i valenta, no en té? Josep Samsó i Joan Peiró tenien aquestes qualitats. Eren conseqüents amb el seu pensament i així actuaven.
Es tracta de dues personalitats fortes, molt marcades. D'un caràcter ben acusat, i de fermes conviccions. I influents en les masses dels seus seguidors. Dues persones que es coneixien i es respectaven.
I l'un i l'altre, en uns moments convulsos i tràgics del nostre país, tindran la mateixa fi: la mort violenta. Moriran fidels als seus ideals, i donant exemple. Els dos moriran assassinats per la intolerància i la violència gratuïta.
:
dilluns, d’abril 27, 2009
Masià i l'avortament
Si me preguntan por el comienzo de una vida humana individual, diré que no antes de la implantación del preembrión en el útero materno y no después, como muy tarde, de la novena semana. Pero no hay que mezclar este tema con el de la legislación. La pregunta no es si ha comenzado o no una vida humana, sino en qué casos y con qué condiciones de seguridad jurídica se puede interrumpir el proceso de una vida naciente (en camino hacia el nacimiento), sin hacer violencia al respeto debido tanto al feto como a la gestante. Es lamentable que no se pueda debatir serenamente sobre estas cuestiones. Tengo mucha confianza en que hay bastantes parlamentarios, tanto en el partido del Gobierno como en la oposición, y tanto de una confesionalidad como de otra o de ninguna, que coinciden en el sentido común, en la responsabilidad en cuestiones de Estado, en hacer compatible la defensa de la vida con la despenalización y la seguridad jurídica de madres y profesionales de la sanidad.:
diumenge, d’abril 26, 2009
El burka modern
Foto: Guillermo Arias
:
dissabte, d’abril 25, 2009
Fer una foto a Déu
divendres, d’abril 24, 2009
Rivas i l'oftalmologia
Manuel Rivas, Lo que duele, El País, 18.4.2009.
:
dijous, d’abril 23, 2009
Rosa de Sant Jordi
dimecres, d’abril 22, 2009
Pascual, guardonat
Nascut el setembre de 1932 a Cehegín (Múrcia), Pascual Fernàndez, des de jove, viu a Mataró. És casat, té dues filles i un nét. Jubilat actualment, ha treballat a les Cristalleries de Mataró. El 1960 emigrà a Bèlgica, on s'afilià al PSOE i la UGT. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Mataró de 1983 a 1987. Ha estat coordinador de la Comissió Sectorial de la Gent Gran del PSC a Mataró, secretari general del Sindicat de Jubilats i Pensionistes de la UGT (Nord-Oriental-Maresme) i membre de Consell Municipal de la Gent Gran.
Actualment és vocal de la Junta de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. El 2006 va rebre d'aquesta institució una insígnia d'homenatge per la seva permanència a l'òrgan rector de la institució mataronina des de la represa municipal democràtica, l'any 1979. El 2006 també rebé un homenatge del PSC de Mataró, el qual edità la seva biografia en un llibret col·lectiu.
:
dimarts, d’abril 21, 2009
Lletres a l'aparador
Foto: capgros.com.
:
dilluns, d’abril 20, 2009
Ja tenim Xabaca
diumenge, d’abril 19, 2009
Dos articles de Jordi López
I acaba reivindicant el paper públic de la religió amb aquest paràgraf:
El diàleg urbà entre les religions no vol dir diluir la seva identitat en un magma de tradicions i creences. El valor de la diversitat religiosa és un bé si les tradicions religioses són fidels a les seves respectives identitats particulars. La construcció de la civilitat humanitzada reclama la pràctica sincera dels valors propis de cadascuna de les religions. Cal defugir els sincretismes bonistes. Cal afirmar les identitats pròpies des de la diversitat. El pluralisme no vol dir uniformització, sinó respecte per la diferència i afirmació de les identitats que fan possible la diferència. La ciutat de la diferència respecta allò que té cadascú de particular que el fa únic i diferent de l'altre, a la vegada que defensa la igualtat i la no discriminació dins d'aquesta pluralitat.
dissabte, d’abril 18, 2009
Les noies d'en Sànchez
divendres, d’abril 17, 2009
Solidificant
dijous, d’abril 16, 2009
El canvi que ha fet la ciutat fa pensar que encara pot avançar molt més*
Alguns dels regidors que seuen en aquest Consistori ni tan sols havien nascut. Un servidor, per exemple, tenia deu anys. Bona part de l’èxit d’aquests tres decennis de democràcia municipal s’explica així: persones que han viscut pràcticament tota la seva vida en un règim democràtic participen ja del sufragi actiu i de tasques de responsabilitat pública per encàrrec dels seus conciutadans. Per ells, per nosaltres, la democràcia ja no és una excepció. S’ha instal·lat ja en aquest país, progressa en l’exercici dels drets civils, s’aventura en empreses més complexes.... tot això en una sensació que el que hem obtingut és irreversible, que el que anem guanyant només suma i que els períodes de dictadura o d’inestabilitat que han presidit els governs del nostre país durant el segle XX són ja del passat i ben enterrats.
Sens dubte, això és així. Avui la disjuntiva no és la d’una democràcia fèrtil que avanci en tots els terrenys que la dictadura havia deixat erms. Però ens temem que sí que hi ha encara batalles a guanyar per la democràcia i la seva fertilitat. Institucions com els municipis, on la democràcia va trigar més a arribar, són avui el lloc on la intervenció dels ciutadans pot ser més decisiva pel seu futur, pel seu govern, pels seus somnis.
:
Ho hem assolit
:
Ho hem assolit. Ho han fet els ajuntaments democràtics, sí (que avui representen tots vostès, a qui els cal agrair de tot cor), però sobretot ho ha fet la gent, els ciutadans, els nous protagonistes que elecció rera elecció han anat decidint cap a on (i amb qui) volien anar. No ho oblidem això: cada quatre anys un Consistori ha comptat amb la legitimitat popular que han desitjat els mataronins i mataronines. Ningú més que ells.
:
Respostes concretes
S’ha parlat, parlat massa i fet poc, de la necessitat de millorar el finançament dels municipis. Aquest Ple s’hi ha pronunciat vàries vegades. Però el que volem, en realitat, és poder ser més efectius en les respostes concretes, ser més competents, acostar més determinats nivells de decisió prop d’on hi ha el problema. Estem convençuts, els municipalistes, que és dins dels problemes on hi ha les solucions, per això hem fet efectiu i creiem en la subsidiarietat, en acostar el poder on hi ha la gent. El camí és ja imparable.
:
Ens agradem més. Volem més.
Acabo. Els socialistes hem tingut un paper important, innegablement, en aquests trenta anys. En una ciutat que sempre que se li ha demanat qui vol que el governi ho ha fet per l’esquerra, no era d’estranyar. Però el cert és que estem orgullosos d’haver encapçalat aquesta trajectòria i –ens sembla- tenim capacitat i ganes per continuar fent la ciutat més de la gent, amb més oportunitats per tothom, amb una qualitat de vida a l’abast. Qui havia de dir a Joan Rocafort i Prous, el 1895, el primer socialista que va ser elegit regidor d’aquest Ajuntament, que els seus serien qui elegirien els ciutadans per representar-los i assolir els canvis que volien. Ell també va començar amb un programa molt modest, molt concret, que pretenia millorar de mica en mica les condicions dels treballadors. De mica en mica, doncs, sense escarafalls ni programes màxims, el canvi que ha fet la ciutat fa pensar que encara pot avançar molt més, que el que truca a la porta pot trobar noves respostes. Concretes i eficaces. Comprensives i esperançadores. Realistes però valentes.
* Intervenció del Portaveu del Grup Municipal Socialista en la commemoració dels 30 anys d’ajuntament democràtic (Mataró, 15 d’abril de 2009)
dimecres, d’abril 15, 2009
Madina
dimarts, d’abril 14, 2009
Fent memòria
Paral·lelament, s'ha fet públic el balanç dels deu primers anys del funcionament del servei d'atenció ciutadana, també a l'Ajuntament, que incloïa primer la informació presencial -desplegada després sobre el territori- i que s'ha anat ampliant a la telefònica i telemàtica.
Em va tocar a mi, aleshores regidor de Serveis Centrals, dirigir políticament el procés. Vaig comptar amb el suport de tot l'equip de govern (i també de l'oposició), de nombrosos directius i treblladors municipals i d'altres que ens van assessorar des de fora. Tots ells van ser importantíssims i no deixo mai d'agrair-los-hi prou. El recordo amb molt d'orgull, veient com afrontàvem una empresa important. A la vista dels resultats del servei, que ha multiplicat per quatre les gestions realitzades i manté una bona opinió dels usuaris, crec que valia la pena. I que encara s'ha de continuar apostant per la millora contínua en la relació amb els administrats. Que són els amos dels administradors.
Foto: Saül Gordillo.
:
dilluns, d’abril 13, 2009
'Ruptura' formalista i angoixa *
Si fem un zoom, tenim ocasió de visitar aquests dies una excel·lent mostra de la col·lecció d'art contemporani que la Ciutat de Reus va atresorant, en una exposició itinerant que es pot veure ara a Mataró. Hi trobareu autors de dues generacions d'artistes plàstics catalans, i algun de la resta d'Espanya, alguns de molt reconeguda trajectòria, que expliquen d'una revolada algunes de les característiques d'aquest fenomen. Com a norma general, podríem dir que l'art contemporani explora nous llenguatges artístics. Però amb això diem poc. Ho feien també les avantguardes, per exemple, però, és clar, difícilment podem parlar avui d'art rupturista perquè la ruptura estètica forma part avui ja de l'establishment. Res no és el que sembla.
La segona contradicció rupturista és la següent: si resulta que la forma no és el que compta, sinó que precisament el joc amb la forma és la que ens permet d'entrellucar el fons (aquesta era la idea de l'art modern), sembla com si l'art actual es quedés amb el joc de la forma, que tingui problemes per al fons. El fons, doncs, fa la mandra que fa avui la ideologia, la política, la religió... la mandra del hard, dels valors forts. L'absència de fons, l'aversió pel sentit i la crisi de 'relats totals', crea dos elements claus, crec: un, la dificultat de la narració (p. ex: l'escultura "Palabra oscura" de Rufino Mesa, sis mollons foscos de ferro); dos, l'angoixa representada per una perplexitat objectual: res no és el que sembla, ja ho hem dit, però el que sembla permet una gran verstatilitat de textures, d'imatges com a impactes (la cultura de la imatge és la gran novetat del segle XX), de la recerca de formats diversos, de descontextualitzacions nues... Ara, ningú no pot dir que aquesta perpexitat, que aquesta recreació formal, no pugui ser transmissora d'emocions artístiques. Just el contrari, l'art se'n nodreix.
* Article de la revista Valors, del mes d'abril.
L'exposició 'Fons d'art contemporani de la ciutat de Reus' serà a Can Palauet (C. Palau 32, Mataró) fins el 19 d'abril. Fotos: meves.
diumenge, d’abril 12, 2009
Salvar-ho tot
Foto: Detall de Resurrexit, de Jordi Arenas (1952), fons del Museu de Mataró.
:
dissabte, d’abril 11, 2009
A quant cotitza el silenci?
Foto: José Mª Campillo El Punt.
:
divendres, d’abril 10, 2009
"It beats a lonely rhythm all night long"
dijous, d’abril 09, 2009
Pas de temps, temps de pas
:
:
Terra negra, terra negra,
llistons blancs.
Mans obertes, mans obertes
van cercant
cercles màgics
foradats, foradats,
Creus atracen, creus atracen,
cors trencats
-viva vida, viva vida
morta mort-
claus et claven
l'ull i el plany, I'ull i el plany.
Terra negra, terra negra,
negre sol.
Blanca argila, blanca argila
del teu nom:
aigua encesa
gel cremat, gel cremat.
I aquest perenne dolor
de sentir-se sempe humà.
Pas de temps,
pas de temps, temps de pas.
:
Raimon, "Terra negra, llistons blancs" a Raimon a l'Olympia (2006).
Il·lustració: Antoni Tàpies, Terra negra (2003), col·lecció particular, Barcelona © Gasull Fotografia.
:
dimecres, d’abril 08, 2009
M'escapo de l'infern
:
:
dimarts, d’abril 07, 2009
Bon Govern | Reciclem el 30%
: :
:
:
Fotos: El País i SF, de capgros.com.
:
dilluns, d’abril 06, 2009
'Costaleros' interreligiosos
diumenge, d’abril 05, 2009
Felicitat i orgasme
"Buen poema es el que lees infinitas veces sin cansarte, saliendo siempre mejor de lo que entraste. ¿Por qué? ¡Ni puñetera idea! Sales, misteriosamente, más feliz. Yo ya nunca digo feliz sin añadir misteriosamente".:"El orgasmo propicia la reproducción de la vida, es decir, del orden brutal del cosmos. Poca broma. Es algo que la poesía sólo puede tomarse muy en serio. (...) Todo lo que pasa por la mente deja huella en el cuerpo, y viceversa: decir alma es decir cuerpo."
dissabte, d’abril 04, 2009
La Bíblia al mòbil
divendres, d’abril 03, 2009
Final de la crisi?
dijous, d’abril 02, 2009
Plantem cara a la crisi *
:
Hi ha dos objectius clars que té l'Ajuntament per afrontar la crisi econòmica a la ciutat, amb Joan Antoni Baron i el PSC al capdavant: potenciar al màxim aquelles mesures que reactivin la nostra economia, perquè així es creï més ocupació, i atendre les noves demandes socials que expressen les famílies que més afectades estan a rel de la recessió. Encara que la crisi tingui un origen i abast mundial, no ens podem quedar amb els braços plegats. Li hem de plantar cara.
Del primer bloc, destaca el procés, imparable, perquè a Mataró hi vingui El Corte Inglés i serveixi de veritable locomotora per fer de la ciutat un gran atractiu comercial i que crearà 1000 llocs de treball. La inversió al TecnoCampus, les propostes per al front de mar o el treball per acollir nous centres universitaris marquen el caràcter d'alt nivell pel qual Mataró vol competir en la nova economia que prima el coneixement i la innovació, amb la creació de milers de llocs de treball. Així, la inversió pública de l'Ajuntament per 2009 es manté a l'alça (112 milions d'euros en nous equipaments, vials, infrastructures...) i cal afegir-hi els 21 milions d'euros del Fons Zapatero que crearan prop de 600 de llocs de treball.
Del segon objectiu, el Govern va presentar fa unes setmanes un paquet de 19 mesures addicionals per afrontar l'actual conjuntura socioeconòmica i, especialment, atendre aquelles famílies que més ho necessiten. Així, se sumen al pressupost més de 800.000 euros, retallats d'altres partides, per agilitar els tràmits dels serveis socials, augmentar les partides de prestacions socials, assegurar sostre i aliments, fomentar les empreses dinserció, mobilitzar el conjunt d'entitats socials i el voluntariat i ajudar a la liquidesa de les economies familiars.
Finalment, l'Alcalde Baron va signar l'Acord pel Desenvolupament Econòmic i l'Ocupació del Maresme, que agrupa els esforços de foment d el'ocupació de Mataró i de la resta de municipis de la comarca, de manera que podrà fer-los molt més eficients en la creació de més feina per als ciutadans i ciutadanes.
:
* Article per al butlletí municipal MésMataró (abril 2009) com a portaveu del grup municipal Socialista a l'Ajuntament de Mataró.Fotos: Joan Antoni Baron, ahir, a l'acte 'Plantem cara a a crisi', del PSC, a Rocafonda, meva. A sota, els tres caps dels grups del Govern presentant es 19 mesures socials. Autor: Romuald Gallofré.
dimecres, d’abril 01, 2009
TCM, Rierot i Molí de Vent
:
Tres notícies relatives directament o indirecta a la meva responsabilitat municipal com a regidor d'Urbanisme han aparegut aquests dies. La primera té a veure amb la visita que el Delegat del Govern a Catalunya ha fet a la seu del TecnoCampus de Mataró, que s'està construint. Vegeu el vídeo de més amunt.
La segona té a veure amb l'inici de les obres de 12 habitatges protegits al Rierot, continuant amb la política del Pla d'Habitatge vigent, signat per unanimitat el 2006, i anant resolent els contenciosos històrics de 'antic patrimoni de la Unió de Cooperadors.
La tercera correspon a la presentació que hem fet avui de l'aprovació provisional de la modificació del Pla general a l'àmbit dels carrers Maragall, Ronda Dr. Turró i Salesians, al barri de Cerdanyola. Més escoles (una bressol i una de primària), més aparcament, més zones verdes i més habitatge protegit de caràcter dootacional. He explicat així com hem resolt les al·legacions presentades, estimant-les: Ampliem l'amplada del carrer Maragall, doblem l'aparcament públic en superfície i soterrat, reduïm la façana dels habitatges pel carrer Maragall i millorem 'accés a les zones verdes.
Fotos: Lluís Martínez, meva i Salva Fernàndez.
.