Sòlid, líquid i gasós

Maragall sòlid

Foto: Albert Bertran

Dels diaris d'ahir, destaca una important entrevista al President de la Generalitat a El Periódico que, sincerament, rcomano a tothom, pensi o no com ell, perquè toca molt clarament els temes crucials en què viu la política catalana aquests dies. Els tres titulars que parteixen l'entrevista són molt clarificadors. Maragall, diu, referent a l'Estatut, que "La situació està madura, estem molt a prop de l'èxit" i adverteix als qui busuin la confrontació que "No hi ha disjuntiva entre identitat i gir social". També diu que "La consciència verda ens impedeix decidir precipitadament". El President crec que l'encerta de ple quan diu que "Catalunya no és un país que es pugui regir per un règim d'excepcionalitat. No està bé dir-ho, però és massa gran, és la primera autonomia d'Espanya en termes econòmics i en termes polítics. I Catalunya té lligada la seva sort a la sort dels pobles d'Espanya en el seu conjunt". Sobre l'obra de govern, aquesta que la voràgine mediàtica del nou Estatut s'entesta en amagar, us transcric la seva resposta perqè també crec que és molt clarificadora: "En tinc una quinzena: l'esforç inversor en infraestructures i escoles. Hi estem invertint 6.500 milions d'euros més d'un bilió de pessetes i sense apujar els impostos ni incrementar el dèficit. Ja estem actuant en 33 barris degradats i l'Incasol ha doblat la construcció de pisos. Ampliem la plantilla en la xarxa d'atenció primària, amb l'objectiu d'arribar a 1.500 persones per metge. Hem activat el pla de guarderies que vam impulsar des de l'oposició i també pensem universalitzar l'atenció a les persones dependents, amb 600 milions d'euros.En el sistema penitenciari hi ha un problema greu: tenim 8.000 presos, i només 5.000 places. Hem posat en marxa un pla de presons pactat, però assumint les responsabilitats que en canvi els altres van evitar. En l'àmbit de la cultura, hem incrementat el pressupost en un 40%, per no parlar de l'èxit de la presència a la Fira de Guadalajara (Mèxic) i de la invitació a la de Frankfurt, a més a més de la ràpida devolució dels papers de Salamanca, i del reconeixement del català a Europa. Tenim un ambiciós pla de protecció de la costa --55 quilòmetres-- i tenim accelerat el desplegament dels Mossos. I acabaré amb un referència a l'impuls de les telecomunicacions i al pla de ferrocarrils que facilitarà el creixement equilibrat del país."

:

Amor líquid

:Foto: www.gu.se

La segona recomanació entusiasta és que us llegiu l'entrevista al sociòleg polonès Zygmunt Bauman a La Vanguardia amb motiu de la publicació del seu darrer llibre (vegeu pròleg i nota a Debate). En ell reflexiona sobre la tendència a limitar l'experiència de l'amor a la de l'excitació hormonal i a la irresponsabilitat quan a la descendència, a la sexualitat, al compromís amorós i de qualsevol altra mena. També parla sobre l'ansietat que produeix la societat de mercat i la necessitat de trobar substitutius der descarregar la por a causa de la baixa autoestima i confiança (en la salut, en la seguretat...) . Bauman acaba l'entrevista amb unes paraules que, per mi almenys, són el millor missatge que he sentit darrerament i que tinc el plaer de reproduir-vos: "Vivimos en compañía de otros, y vivir con otros está lleno de riesgos, pero, a la vez, es la fuente de todas las alegrías que hacen que la vida merezca ser vivida. No se puede tener lo uno sin lo otro, aunque reconciliarlos no es fácil. Requiere buena voluntad y un importante esfuerzo sin garantía de éxito. Pero las recompensas de los esfuerzos son grandes, mientras que el castigo por negligirlos es una vida desprovista de significado". Crec que pot aplicar-se a tot: a les relacions amoroses, a la feina, a l'Església i al Partit, a la vida social i política, a la família. Ah, i, pensant en tot això, vaig anar a veure la pel·lícula Las muñecas rusas, que s'acaba d'estrenar.

:

Límits gasosos

:

El tercer article que voldria comentar correspon a l'altre diumenge, el dia 24 (és que tinc premsa acumulada) i ha estat escrit pel professor Francesc Torralba a El Punt. Reflexiona sobre la quüestió dels límits, de les parets amb les que hem de construir la casa de la convivència. Parla de com fer-ho en una societat democràtica, de quin ha de ser el paper de l'escola i, finalment, fa una assenyada aportació al debat estatutari, sens dubte, de molta més vàlua que això de les competències bloquejades. En transcric alguns fragments:

• "En l'àmbit educatiu, és especialment urgent desenvolupar una pedagogia dels límits. (...) No pot correspondre únicament als mestres, la tasca de posar límits, perquè aquesta tasca és titànica, i si no hi ha un acord tàcit en els agents educatius, la feina és en debades."
• "La permissivitat absoluta, la caiguda en el «tot s'hi val», converteix l'àmbit educatiu en un espai insegur, on hom tem sovint per la seva integritat física i moral. Algú ha d'ensenyar a les noves fornades que s'ha de respectar la gent gran, que s'ha de tenir cura dels més febles, que s'ha de respectar la diversitat, que no es pot discriminar ningú, que la natura té valor en si mateixa, que les institucions són fràgils i que cal vetllar-ne, que la democràcia és un tresor molt valuós, que, en definitiva, hi ha un conjunt de normes que cal saber per viure bé."
• "Penso més aviat que el límit cal inculcar-lo a través de les raons i, en darrer terme, a partir de l'argument de l'experiència. (...) L'educador no ha de pactar cap límit amb l'educand, sinó que s'ha de valer de la seva experiència per transmetre-li el que cal fer."
• "De vegades en l'àmbit educatiu ens exaltem per qüestions d'indumentària, però no ens adonem que el que és realment perillós són els brots de xenofòbia, de masclisme o d'indiferència envers els grups més vulnerables."
• "En l'àmbit públic, els límits els determinem els mateixos ciutadans. (...) És d'esperar que en aquest moment d'elaboració de l'Estatut (...) s'especifiquin els valors, els drets i els deures que han de regir la vida pública."