dimarts, d’agost 15, 2006

Bauman al sofà de casa | Minotaure

Lectures d'agost - XV
:
Bronzino Agnolo Bronzino, Venus, Cupido i el Temps (1540-50). National Gallery, Londres.

Fa una mica més d'un any us parlava de l'entrevista que havien fet a Zygmunt Bauman que a La Vanguardia, amb motiu de la publicació del llibre Amor líquido (Fondo de Cutura Económica, Madrid 2005, vegeu pròleg i nota a Debate, vagau fragment en aquest post). Només amb els links que us he posat ja n'hi hauria prou per presentar-vos un llibre que reflexiona sobre la fragilitat dels vincles en les societats modernes, especialment dels vincles amorosos. L'estiu és també temps de divorcis, nois.
:
Bauman, un dels millors pensadors vius, critica l'obsessió actual per la satisfacció immediata i per una felicitat donada, no buscada i, per tant, exempta d'assumir els fracassos propis com una eina pedadògica. "Si la felicidad prevista no llega a materializarse", diu, "siempre está la posibilidad de echarle la culpa a una elección equivocada antes que a nuetsra incapacidad de vivir a la altura de las oportunidades que se nos ofrecen" (p. 80). Creu que la irrupció de determinats models de comportament, sota la pàtina de la llibertat, porten l'home a la seva reducció, a la incapacitat per desplegar totes les seves capacitats de superació. Així, reflexiona sobre el nostre comportament sexual, sobre les comunicacions personals després de la irrupció dels mòbils, sobre la dificultat de les relacions d'ajuda mútua i de la implicació ciutadana després de fenòmens com Gran Hermano o de la necessitat de la recerca d'una nova harmonia natural.
:
Minotaure avui
:
nomL'escriptor Antonio Gala i el torero Morante de la Puebla a Alhaurín el Grande, Màlaga (Julián Rojas, El País).
:
Us recomano la conversa que l'escriptor Antonio Gala manté amb el torero Morante de la Puebla, avui, a la darrera plana d'El País. Parlen de l'amor, de l'erotisme, de la mort, de la por, de tot allò que suggereix aquest fenomen tan incomprès. Gala recorda una anècdota molt reveladora, quan "una vez, Irene Papas me dijo que los occidentales veíamos la tragedia griega como un espectáculo, cuando en realidad es un ceremonial, un rito. En los toros sucede igual", diu. Més endavant, Morante reconeix que "cuando yo estuve tan mal, me ponía delante del toro y le transmitía todas mis penas. Es una especie de dios toro al que le dices: 'Ahí va eso, ayúdame'. Y creo que cuando mejor se torea es cuando más se sufre. Cuando pasas miedo y hay algo que no comprendes." El que jo deia, incomprensió.
:
Publica un comentari a l'entrada