Pàgines
dilluns, de gener 31, 2005
L'esquerra diu sí
diumenge, de gener 30, 2005
Perquè seran sadollats
divendres, de gener 28, 2005
Xerrades d'optimisme
dijous, de gener 27, 2005
Obiols, fred, dobles vides i saba
:
:
"Hem de fugir constantment dels que estimem, hem de ser absents per aquells la presència dels quals més desitgem: els retorns són la saba de l'amor". ( 207, Ser absència).
:
Rafael Argullol, El pont de foc, Ed. Destino, Barcelona, 2004, p. 85.
dimecres, de gener 26, 2005
Bones notícies
:
dimarts, de gener 25, 2005
Ni planys ni excuses
dilluns, de gener 24, 2005
D'horaris, de freds i d'harmonia
Foto. Arxiu PSC.
diumenge, de gener 23, 2005
Només a vegades
dissabte, de gener 22, 2005
Trajecte amb un vident
dijous, de gener 20, 2005
Assemblea | enquesta | Steiner | religions
:
dimecres, de gener 19, 2005
Les claus del món
dimarts, de gener 18, 2005
ETA vol dialogar...
Debat urbanístic
dilluns, de gener 17, 2005
Flashos locals
diumenge, de gener 16, 2005
Tornant de San Sebastián
Però tornem a la Convenció. Ha tingut tres línies de treball. La primera, el suport dels socialistes de tota Espanya als companys del País Basc, en un moment polític delicat a causa de l'error del Pla Ibarretxe, i a pocs mesos de les properes eleccions, en les que els socialistes confiem amb Patxi López com a Lehendakari. La segona, la reflexió sobre els reptes de la govenabilitat local en el marc d'una legislatura que, finalment, pot acabar amb pràctiques contràries al paper dels municipis, al seu finançament i a la seva capacitat per produir serveis de qualitat. És un dels compromisos del programa de Zapatero i just demà ja es constitueix una mesa der a la reforma del Govern Local (que veurà un esborrany d'un Llibre Blanc al respecte). I la tercera, una mirada local a la nova el Constitució europea, un mes abans del referèndum.
divendres, de gener 14, 2005
Després del Ple
dimecres, de gener 12, 2005
Per fer-nos més lliures. I potser millors.
dimarts, de gener 11, 2005
Veritats de carrer
- La imminent reforma de la pista esportiva que hi ha al darrere de la parròquia de Sant Pau.
- La conversió de la Ronda Rafael Estrany en una rambla (i poder, així, unir el barri amb el sector d'equipaments -i futur parc- que també es veurà ampliada)
- La dotació d'entre 400 i 500 places d'aparcament (la meitat sota terra i l'altra en superfície) en la zona d'equipaments. De passada, es dóna cobertura al dèficit d'aparcament -de dia- al polígon industrial i -de nit- al barri.
- La construcció dels nous accessos de la C-32 per Mata-Rocafonda, tema desencallat pel nou Govern de la Generalitat, que ho finançarà, i gràcies als esforços de la diputada Consol Prados.
- La construcció del nou tal·lús del Cementiri dels Capuxins.
- La remodelació del clavegueram de l'Avinguda d'Amèrica i la carretera de Mata.
- La renovació de l'enllumenat de l'Av. d'Amèrica i sant Simó.
- La millora de les calçades, voreres i enllumenat de diversos carrers del barri del Palau.
- La continuïtat del Pla Integral de Rocafonda-El Palau, amb la millora del seu consell territorial que faciliti la participació ciutadana en la definició els projectes de futur dels barris, tal com exemplarment dirigeix el regidor Oriol Batista.
- Projectes: La futura construcció d'una nova Biblioteca a l'antic Escorxador.
La reflexió del dia
:
"Res no és més detestable que la veritat de despatx: la teoria protegida per quatre parets, l'opinió sense contaminacions de la vida, el dictamen abstracte que vol imposar la seva exactitud al món. Gràcies a les veritats de despatx els impostors han ocupat els trons i parlem, amb reverència, d'estadistes i experts. No obstant això, per poder posseir alguna veritat, les veritats de despatx haurien d'estar violades, contaminades, submergides dins el fang de l'existència, haurien de ser filtrades pels llavis espaordits dels miserables i pels ulls incendiats dels maleïts" (Veritats de despatx, 286)
:
Rafael Argullol, El pont de foc, Ed. Destino, Barcelona, 2004, p. 108.
dilluns, de gener 10, 2005
Xavier Soto
No hi podré anar (me'n vaig a Donosti, a la Conferència Municipal del PSOE), però dissabte hi ha una jornada de record i homenatge a Xavier Soto, que havia estat Primer Secretari de la JSC, amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Deu anys, ja. Uns quants amics, d'acord amb la direcció actual de la Joventut Socialista, han preparat una sèrie de debats, una mica de festa (no volen cara de funerals) i la presentació d'un llibre commemoratiu.
Església catòdica | Déu secret
diumenge, de gener 09, 2005
Nou centre cívic | Cuina mataronina
dissabte, de gener 08, 2005
Foc, fred, oblit i signe
:
El fragment d'avui:
:
L'Esperit de l'èxtasi (Rolls Royce)
divendres, de gener 07, 2005
El dinar
Els meus "gèneres" literaris
- Exemples: Òbviament, aquí se situa la gran majoria de la poesia. Però també em passa amb certes obres de Wittgenstein o de sant Agustí. O en la prosa de Rodoreda i Javier Marías, per exemple. En aquest sentit, aquests dies estic llegint i rellegint i tornant a llegir un llibret fantàstic de Rafael Argullol, El pont de foc. Segurament li dedicaré un post d'aquí a uns dies.
2. Els manuals d'instruccions. Aquest "gènere" inclou des dels manuals dels aparells electrodomèstics (per mi incomprensibles) fins els llibres d'autoajuda, passant, òbviament pels tractats sobre la felicitat o sobre l'ètica (és el mateix), o sobre la Història o la política. No sé, és el que jo en dic "pistes" per als que som "despistats". Especialment m'agraden els que rebenten el tòpic, els que proporcionen eines útils al coco.
- Exemples: A banda dels que he posat en general, recomanaria els articles o els contes de Quim Monzó, també els de l'Empar Moliner. M'agrada, com a didàctica i rebenta-tòpics, l'obra de Savater, o d'en Rubert de Ventós. ET em recomana el darrer de J.B. Culla sobre el tema israelo-palestí. Aquí també entren els diccionaris, ahir me'n van regalar un sobre cine i fa poc un altre molt recomanable, del de Manuel Seco sobre fraseologia del castellà. Algunes novel·les eròtiques són d'aquest gènere. Ep! i també el llibre Què és ser cristià, de Gaspar Mora (que també llegeixo aquests dies) i el darrer estudi Jesús - Un perfil biogràfic-, d'Armand Puig.
3. Els que relaten la vida que no has tingut, però que podries haver tingut si no haguessis fet altres tries. O si haguessis viscut en un altre lloc, en un altre temps. Allò que no has esdevingut però que t'agradaria tastar (un assassí, un gran amant, un desgraciat, un aventurer, un detectiu, un capo de la màfia, un monjo, una dona, un extraterrestre), com qui es disfressa, com qui somnia. I, especialment, veure'm transformat, marcat per esdeveniments que no hauré viscut però que podria haver viscut.
- Exemples: És el gènere novel·lesc que, sens dubte, inaugura El Quixot (jo posaria l'Odissea al segon gènere, ves per on). Però també em passa amb molts poemes de Gabriel Ferrater o Gil de Biedma, o en les guies de viatges i reportatges de llocs on no he anat. O en les notícies i cròniques periodístiques. També les memòries (ahir em van regalar les de José Ramón Recalde, i els records més o menys biogràfics d'Agustí Bartra relatats per la seva dona, l'escriptora Anna Murià). I les policíaques, amb Simenon al capdavant, Donna Leon com a descobriment i Trapiello, que em van regalar ahir.