diumenge, de gener 23, 2005

Només a vegades

Confesso que un cap de setmana dedicat a tu i els teus, després de tants oferts a la causa, val la pena per això que en diuen felicitat. No he anat a l'Escola d'Hivern de Tarragona, del PSC, on sens dubte m'ho hauria passat pipa. Vegeu, si no, la crònica d'Iceta, o què diuen Zaragoza, Borrell, Montilla i Maragall.
:
També he aprofitat per fer vida mataronina de pro (o de past revival), és a dir, veure Els Tres Tombs, una festa sobre la relació dels homes amb els animals, especialment els domèstics, que, donat el seu auge i les poques vegades que veiem cavalls, hauria de tenir molt de futur. A la tarda, amb el meu fill i els meus nebots, he anat a veure Els Pastorets. No em preocupa massa, més aviat em fa gràcia, que hi introdueixin variacions, que s'aprofiti la tecnologia per guanyar en espectacularitat, etcètera. I també m'agrada que hi hagi actors força joves, uns que en saben més i altres menys, que asseguren la pervivència d'aquesta tradició nascuda fa menys de cent anys (i que a mi m'emociona).
:
Em preocupa, però, alguna cosa. En primer lloc, que la innovació afegeixi farciment enlloc d'aclariment, és a dir, els afegits haurien d'estar més que justificats, haurien de millorar, si pot ser, el que ja hi havia. I també dues coses més: que els dimonis no siguin dimonis (sense banyes, convertits en rates, en arlequins o en una serp), com una mena de dissimul. I que s'hagi esborrat el símbol cristià per excel·lència, que no són ni els àngels, ni la vara, ni els pastors... sinó la creu, substituïda per una mena de llum cibernètica que, òbviament, es fotia d'hòsties amb el text ("aquest símbol..."). Dissimul. Amagant les coses, des-identificant-les (ara que es parla tant d'identitats), descristianitzant el Cercle Catòlic, no sé si estem fent Els Pastorets exactament. Un bon espectacle, sí (la canalla ha estat embaladida les prop de quatre hores que ha durat), però la popularització del misteri del neixement de Crist, no sé. I és que, com he dit altres vegades, està tan ben explicat!
:
A vegades un poema
:
A VECES
:
"A veces
alguien te sonríe tímidamente en un supermercado
alguien te da un pañuelo
alguien te pregunta con pasión qué día es hoy en la sala de espera del dentista
alguien mira a tu amante o a tu hombre con envidia
alguien oye tu nombre y se pone a llorar.
:
A veces
encuentras en las páginas de un libro una vieja foto de la persona que amas y eso te da un tremendo escalofrío
vuelas sobre el Atlántico a más de mil kilómetros por hora y piensas en sus ojos y en su pelo
estás en una celda mal iluminada y te acuerdas de un día luminoso
tocas un pie y te enervas como una quinceañera
regalas un sombrero y empiezas a dar gritos.
:
A veces
una muchacha canta y estás triste y la quieres
un ingeniero agrónomo te saca de quicio
una sirena te hace pensar en un bombero o en un equilibrista
una muñeca rusa te incita a levantarle las faldas a tu prima
un viejo pantalón te hace desear con furia y con dulzura a tu marido.
:
A veces
explican por la radio una historia ridícula y recuerdas a un hombre que se llama Leopoldo
disparan contra ti sin acertar y huyes pensando en tu mujer y en tu hija
ordenan que hagáis esto o aquello y enseguida te enamoras de quien no hace ni caso
hablan del tiempo y sueñas en una chica egipcia
apagan las luces de la sala y ya buscas la mano de tu amigo.
:
A veces
esperando en un bar a que ella vuelva escribes un poema en una servilleta de papel muy fino
hablan en catalán y quisieras de gozo o lo que sea morder a tu vecina
subes una escalera y piensas que sería bonito que el chico que te gusta te violara antes del cuarto piso
repican las campanas y amas al campanero o al cura o a Dios si es que existiera
miras a quien te mira y quisieras tener el poder necesario para ordenar que en ese mismo instante se detuvieran todos los relojes del mundo.
:
A veces
sólo a veces gran amor."
:
José Agustín Goytisolo. A veces gran amor. Ed. Laia, Barcelona, 1981, p. 29.
Publica un comentari a l'entrada