Nou Oriol, nou regidor, nou socialista i nou mataroní

En fi, que l'Oriol Batista s'afegeix a la imparable llista de blocaires que ja té diversos oriols, que no té gaires regidors (mataroní, només jo el precedia), que ja té força socialistes (socialistes-xarxistes) i no diguem de mataronins. També incorpora altres identitats que ell mateix s'autocensura amb una prevenció del tot postmoderna (ja se sap, som fragments) però en salva una: la de neo-convers al món blogger. Com que aquets són els pitjors, aventuro que ens ho passarm bé. L'Oriol (a la foto), regidor de Benestar Social, Salut i Consum, regidor també del Pla de Nova Ciutadania i del Pla Integral dels barris de Rocafonda i El Palau (té alguns càrrecs més, però són derivats d'aquests), va entrar a la llista de les eleccions municipals de 1999 com a independent. Puc dir amb totes les de la llei que era un fitxatge (no un fitxa, eh?), donat que ens admirava la seva dedicació i el seu discurs en el món de les polítiques socials. Ha demostrat ser molt bon regidor, torejant temes bastant emprenyadors que ha resolt amb èxit i reconeixement. Com a blocaire, ja veurem. Jo també apostaria que ho farà bé.

Diàleg | França | Blocs | Pedregada

Cristianisme i socialisme, el diàleg.

:
Ahir al vespre vaig ser a Barcelona en un interessantíssim acte sobre el diàleg i la cooperació entre el cristianisme i el socialisme, que va organitzar en Josep Maria Sala, Secretari de Formació del PSC, i que va presentar en Josep Maria Carbonell, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i, potser, el que més ha fet per fer fructificar aquest diàleg. Avui s'hi han referit el digital elplural.com i altres mitjans, especialment per la presència del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, sempre disposat a donar la cara en fòrums no sempre amables amb els bisbes (i sovint ha d'aguantar els que altres es deuen merèixer). Foto: Carbonell i Carrera, ahir.

:

L'acte, al que vam acudir almenys cinc mataronins (un d'ells ara barceloní) i molts amics i coneguts, va començar amb una breu presentació de Carbonell, Pipo, que va fer referència a la preocupació,d es dels inicis del PSC, per obrir ponts entre el món del socialisme català i el món eclesial que, a més, alguns el vivim com en una intersecció, tot s'ha de dir, sense massa problemes. A continuació, el periodista Enric Juliana (autor d'uns magnífics articles en el període de transció fins l'elecció de l'actual Papa Benet XVI) va fer una breu anàlisi del conflicte actual entre el Vaticà i el Govern espanyol, més enllà de problemes domèstics. La cúria, preocupada per la vitalitat del cristianisme i especialment pessimista, que veia amb certa esperança l'aposta (tardana) d'Aznar per la creació d'un model polític basat e la recuperació de la identitat cistiana d'Europa, contempla el canvi radical de política amb estupefacció i preocupació. Diu que, encara que faci riure, algú està pensant en una mena de conspiració maçònica liderada pel Govern Zapatero. En fi, hi ha molta feina a fer. Per tothom: al final de l'acte, Juliana deia que seria bo que l'esquerra, pe exemple, interioritzés un discurs més crític i evident amb la repressió contra l'Església durant la Guerra Civil ja que fins ara "no hi ha hagut pacificació de la memòria sinó aparcament" (avui diu una cosa similar Javier Cercas a El País).

:

García de Andoaín, coordinador del grup de cristians al PSOE (curiosament, segons els temors citats, inspirada per la direcció que encapçala Zapatero) va fer una interessant anàlisi del moment actual, a nivell internacional, en què els valors poden fer decidir més que no pas l'economia (de nou, les eleccions americanes de fa un any), i en el que el factor identitat guanya un pes importantíssim. Compte, però. Un pot tenir dues nacionalitats, parlar dues llengües ...però no dues religions. L'alerta pel xoc de civilitzacions s'imposa. També va parlar de la dificultat de l'Església espanyola per articular discursos més enllà dels habituals. Per exemple, sobre la violència de gènere (fet que podria haver-los acostat al Govern del PSOE). Va dir també que hi podria haver hagut acord en el tema dels matrimonis homosexuals si la dependència del PP que tenia especialment l'anterior presidència de la Conferència Episcopal no hagués estat tan forta. Per últim, va criticar les dues tendències creixents a la societat espanyola: "el neotradicionalisme catòlic i el laïcisme excloent".

:

Monsenyor Carrera, que portava escrita la seva intervenció inicial (i que seria bo de publicar), va acabar l'acte, al final, apel·lant a "l'esperança cristiana i l'esperança socialista", arrencant els aplaudiments d'un públic que, en bon part, s'havia mostrat crític amb l'episcopat. Va fer una intervenció nodrida d'apel·lacions al diàleg, a l'abandonament de posicions de confrontació, al reconeixement mutu, i no tan sols entre socialistes i cristians. Va criticar durament, però, i amb tristesa, la "religiositat involutiva" que viu Espanya i va alertar de les temptacions d'intervencionisme de la política, o de l'estat, en qüestions religioses, vistes com a perills, exemplificant-ho en l'ara qüestionat model francès (mireu més avall).

:

En fi, un acte memorable que, com deien els de la taula, seria impossible avui per avui que se celebrés a Madrid, pe exemple. Ells s'ho perden.

:

Valls i Aixalà: el laïcisme no és la resposta
:
Us recomano el rapport que ha fet l'Albert Aixalà de la conferència de dilluns passat del dirigent socialista francès Manuel Valls (a la que per raons d'agenda no vaig poder assistir, lamentablement), Alcalde d'Évry, una ciutat mitjana de l'entorn parisenc que ha viscut en carn pròpia els darrers aldarulls. Matisaria alguna de les afirmacions, però globalment val la pena per pensar-hi. Em quedo amb aquest paràgraf: "De tot això, què en podem aprendre per Catalunya i Espanya? En primer lloc, que el laïcisme no és la resposta. No es pot negar el fet religiós. Al contrari, s'ha de reconèixer i a partir d'aquí establir mesures per integrar-lo socialment. En segon lloc, que cal seguir amb el nostre model d'ajuntaments forts, amb àmplies competències per tal de gestionar la política d'habitatge i de millorar els barris amb espais públics i equipaments perquè aquesta és la gran mancança francesa. I, en tercer lloc, que no podem obviar el fenoment identitari."

:

Foto: Antoni Serra Ramoneda, president de Tribuna Barcelona (esquerra) i l'alcalde d'Évry, Manuel Valls, ahir al fòrum Tribuna Barcelona. Foto: Ricard Cugat.

:

Nous blocaires

:

La periodista mataronina Eli Solsona, la jove socialista llavanerenca Carmen Bastida i el diputat sabadellenc Juanma Jaime són tres agosarats més a la llista de blocaires que caldrà seguir.

:

Pedregada

:

Avui al vespre érem al centre cívic del barri de Molins-Torner fent una assemblea del Partit. De cop i volta, hem començat a sentir un terrabastall incomprensible (ball amb castanyoles al costat?, penso els primer moments) que un sms immediat de la cap de Protecció Civil m'aclareix: una pedregada atravessa Mataró però sembla que es fondrà aviat. Ja havíem passat uns quants punts de l'ordre del dia, en el que alguns companys i companyes de l'Executiva havien intervingut (per sort, avui no em tocava a mi i m'ha encantat), i l'Alcalde, Joan Antoni Baron, intervenia explicant a grans trets la proposta de Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social que l'Ajuntament està treballant amb un conjunt d'entitats. Fora pedregava i dins la tempesta era d'idees i projectes, d'un bon grapat de nous militants que han entrat al Partit (felicitats, companys i companyes) i dels afectes dels presents. (Foto: Un moment de l'assemblea, autor: Q.M.)

Advent

Ja temo el mes que ve. És un temor retòric, una mica pijo. Que s'ompli de dinars i sopars de les mil coses on estàs ficat, o de més àpats i sobre-taules familiars, o que t'arrossegui (també és retòric) la marea de consumisme deu ser, en el fons, perquè poses de manifest el conjunt de lligams, sovint entertolligams, i de compromisos amb els quals vas teixint la teva vida, i que només sabràs valorar en moments molt comptats, però decissius.

:

També, de fet, serà un any diferent, el d'aquest desembre del dos-mil cinc. Trasllats i retorns, expectatives, temors i il·lusions. Un any més vell. Un? Aquests dies, prenyat de gener, el desembre anirà desgranant amb dolçor i esperança el temps que s'acosta, el temps de néixer.

(Il·lustració: Déjuner sur l'herbe, d'Edouard Manet, 1863)

Tornant de Hogwards

Vinc de veure la darrera pel·lícula de la saga de Harry Potter. Recomanable especialment per la seva múltiple lectura. Per la seva trepidant acció i ritme. Per les emocions i l'humor. per la bellesa dels paisatges i els castells. Per la presència d'éssers màgics. Per jugar contínuament a travessar la frontera (ara que ens agrada parlar de límits) entre el món real i el màgic, i entre aquest i el món del Mal. Per contenir elements mítics absolutament clau en la nostra cultura i en l'imaginari que hem heretat (suposo) d'ella. El laberint, el jove sacrificat, la lluita amb la bèstia, l'amor cortès, el bosc i el fons marí, l'heroi que dubta, nascut en un ambient senzill o mediocre, el Mestre, els esperits dels morts que parlen, les regions fosques, el calze sagrat, el foc que parla... Per ser, de fet, un meta-relat com ho han estat d'altres al llarg de la història (avui que diuen que estan en crisi...) com tan bé ha explicat Xavier Melloni.

Dida i destral

Com la pell de la bresquilla,

que arriba ara per Sant Joan

-quan s'acurten les nits-

dóna'm la boca;

em beus des de l'abisme

i a penes pots somriure.

:

Arran de la ferida

et parle de demà,

i t'explique amb els dits

que sempre em torna

un gran desig de viure't

que a penes puc descriure.

:

A voltes ets la dida

i a voltes la destral

que veu tots els envits

d'aquesta aposta,

sense que ningú et dicte

com és com has de viure.

Feliu Ventura. Com la pell de bresquilla, al CD Que no s'apague la llum (Lluís Llach / Feliu Ventura), Barcelona 2005.

Desena Cimera Euromediterrània

Aquest mar, tantes vegades camp de batalla com esguard d'esperances, tant sovint gran cementiri d'aventurers, guerrers i desemparats com intercanvi de mercaderies, coneixement, bellesa i llibertat. Sempre l'èpica d'Ulisses, la teoria del retorn fecund ple d'amenaces i oportunitats (de l'Odissea al DAFO).

:

Avui, a les seves ribes geuen cossos expulsats a l'arena o destrossats per les bombes, al costat d'altres cossos estimant-se o prenent el sol. El turisme i el terrorisme. De bat a bat del mar, però també a vegades en els estrets, abans tan estratègics, diferències insofribles de Producte Interior Brut o de llibertats democràtiques i drets humans. Des de les seves balconades, les tres interpretacions del Llibre, del mateix Llibre, del mateix Déu, del mateix profeta Abraham, transporten massa història. I no sembla que ni el relativisme que havíem conegut de Roma, ni el laïcisme jacobinista de Napoleó fins ara, la taula rasa de la història, la lleugeresa del ser, en sigui la solució.

:

Però tenir tenir, tenim el que tenim. Apostar per la contingència vol dir començar justament per on som ara amb la molta o poca intel·ligència que tinguem, amb el pa i els canons de cadascú.

:

Aquest darrer és el sentit de la Conferència Euromediterrània de fa deu anys i la que se celebrarà a partir de demà (de Felipe a Zapatero, ves per on) i de les seves activitats paral·leles d'encontre de líders d'aquest tros de món. A Barcelona, novament.

:

ARTICLES

• Catalunya acull la desena Cimera Euromediterrània, nota de premsa de la Generalitat de Catalunya
• Alcaldes europeus debaten a Barcelona les necessitats de les urbs mediterrànies, notícia d'Europa Press
• «El Mediterrani, regió de pau, desenvolupament i cohesió», editorial d' El Punt.
• Guia “BARCELONA + 10. El Procés Euromediterrani”, llibret editat pel Grup Socialista al Parlament Europeu.
• "Barcelona, 10 anys després" article de Josep Borrell (President del Parlament Europeu) a El Periódico.
• La pau al Mediterrani, post de Jaume Curbet.

Per una política del límit

Us recomano de forma entusiasta un suggerent article de l'amic Francesc Grané que avui publica capgros.com. En primer lloc, perquè en el seu punt de partida (l'experiència del govern democràtic d'una generació formada en l'antifranquisme) aborda una crítica atinada, i no massa habitual, als prejudicis i les limitacions d'aquesta generació. Jo crec que és una de les herències del franquisme, també. Bo i que penso que arreu del món occidental hi ha experiències similars, fruit d'històries de cada un dels països, especialment els que han viscut situacions de ruptura generacional per la via de la cultura. Per exemple, els casos del maig francès, de l'experiència de l'esquerra llatinoamericana o del hippisme nord-americà.

:

En segon lloc, perquè alerta sobre les absències, o els tabús, en els quals ens hem anat instal·lant. I que després fan aparèixer abruptament, o desordenadament, els valors ocults o les necessitats (de sentit, de referències morals...) que, com ja he dit en alguna altra ocasió, poden ser determinants en unes eleccions, per exemple. Vegi's el cas de la victòria de Bush fa un any. I, en part, potser, de la e Zapatero fa un any i mig.

:

En tercer lloc, perquè, com diu ell mateix, malgrat que aquesta generació, almenys a Catalunya, ha estat bàsicament al voltant dels socialistes (recordo però els 23 anys de Govern de CiU, els 8 del PP, el paper preminent del PSUC en l'antifranquisme...), també és al voltant dels socialstes que hi pot haver el discurs de rectificació, de millora, de refundació. Ell remet a la consellera Tura i jo apuntaria altres referents, especialment de la relació entre l'esquerra i el fenomen religiós, com l'article de Jáuregui fa un any. O l'acte del PSC de dilluns.

:

Abans de callar (insisteixo: llegiu l'article), deixo anar la darrera reflexió. Crec que ens cal, també, la política del límit. Ho hem vist als debats sobre civisme i ho hem vist poc en la cridòria del pretès enfrontament Església-Govern per l'afer de la religió a l'escola. El límit del reconeixement de l'altre, sí, i també el límit del que cal i no cal fer, del que s'ha de permetre i el que no, de l'autoritat democràtica. De la mateixa manera que tenim molt clar que cal posar límits al creixement per evitar la destrucció del planeta, o límits a mercat per evitar els seus estralls quan intervé on no hauria d'intervenir, també hem d'incorporar el límit sobre les nostres actuacions privades i públiques, sense por. La llibertat no és l'absència de límits, sinó saber-s'hi moure, sovint agafant-s'hi per no caure sota la Llei de la Gravetat. L'absència de límits és la bogeria.

Habitatge | Odi

El Pla d'Habitatge a la tele

:

He estat mirant de tant en tant el debat de Televisió de Mataró sobre el Pla d'Habitatge de Mataró i, segurament, el més important deu ser el clima de consens i d'expectació que hi havia entre els contertulians, tant del Govern com de l'oposició. Una mica en la línia del que va apareixent en el debat que s'està mantenint aquests dies al si de diferents consells de participació ciutadana que té l'Ajuntament. És un Pla complet, plenament integrat a les nove soportunitats polítiques que ofereixen els nous governs català i espanyol. També m'ha semblat molt adequat el to pedagògic dels membres del Govern que hi intervenien, amb la idea d'incidir damunt les causes si volem esmorteir i, a la llarga, invertir-ne, les conseqüències.

:

L'odi és una malaltia mental

:

Un article d'ahir dimecres a El País, signat pel professor Albert J. Jovell, apuntava una perspectiva molt interessant, alhora que inèdita, sobre l'aparició explícita de l'odi com a agent actiu de la nostra història més recent, des del fonament dels atacs terroristes massius al voltant d'Al-Qaeda, fina als episodis de violència domèstica, passant -diria jo- per aquest carreró absurd de la "crispació" o les lluites violentes dels barris marginals francesos. Després d'analitzar l'odi com a factor de socialització, o com element clau en aquest procés pel qual ha de passar tothom, repassa el creixement de l'odi entre les pautes culturals que acusen el relativisme moral. Diu coses tan originals com considerar Buscando a Nemo una pel·lícula no recomanable per nens. En fi, la seva tesi és que cal tractar l'odi com una malaltia mental.

:

M'agrada que, a més de l'anàlisi sociològica o econòmica (aquesta darrera presa de força prejudicis marxistes o liberals), a més de buscar les causes polítiques en tots els seus nivells, cerquem dins les persones aquelles motivacions que menen a la violència. A parer meu, potser s'escora massa a un altre dels tòpics predominants: la medicalització dels problemes moderns i l'excessiva confiança en el mètode científic (o en les pastilles) per resoldre problemes complexos que afecten l'ànima (o l'ànim). D'aquests que encara creuen que l'amor és només física i química. Com les bruixes i els alquimistes. Però, vaja, val la pena llegir-se'l. Acaba així:

:

"Desde una perspectiva de salud pública, aparte de la intervención escolar, una buena estrategia de educación sanitaria para prevenir el odio y sus consecuencias en la sociedad española sería la sanción de la mentira y de las acusaciones o rumores infundados. La excesiva permisividad con la que se toleran y se consienten la mentira y el voceo en nuestra sociedad, así como la aceptación acrítica de opiniones y eslóganes que carecen de argumentación, contribuyen a retroalimentar conductas basadas en el odio. Y si el odio ha de ser un problema, debería serlo para el que odia, no para el o los odiados."

Premi Oller | Civisme

Premi Oller 2005
:

Avui, a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, hem presentat la primera edició del Premi Francesc-Xavier Oller de recerca sobre la història del socialisme a Mataró, adreçat als estudiants de Batxillerat. Ho hem fet amb l'Anna Comas, Secretària de Formació de l'Executiva local, que està dirigint aquest procés, i la vídua, la Magda Soler, a qui estem molt agraïts (a la foto, de Quico Melero, ella és al meu costat). En Francesc (vegeu aquesta altra foto), que ens va deixar el juliol de l'any passat, ha deixat petjada en molts de nosaltres. Discret i treballador, amb una ment lúcida i un cor (físicament) feble però grandiós, repartit entre la família i les seves idees, entre la feina i les seves afeccions, l'he volgut prendre com a exemple i com a base d'un projecte que ell hauria aplaudit sense pensanr-s'ho.

:

Volem fer una cosa que la contingència no ens deixa fer tant com voldríem: veure el camí que hem traçat, investigar (crítcament) sobre l'impacte de la història local del socialisme a Mataró, un dels seus bressols a Catalunya i Espanya. El PSC és el partit amb més història de Mataró, ho hem de dir amb orgull. Al darrere de les idees que defensem hi ha hagut persones d'una gran vàlua personal. I, modestament, crec que hem liderat el projecte de transformació més important que mai s'haurà fet en aquesta ciutat. Amb l'orientació que el premi imprimeix en aquesta recerca, a més, hi introduïm el valor acadèmic i també l'interès de joves estudiants que vulguin ajudar a interpretar el camí traçat, el que estem fent o el que estem ajudant a construir.

:

Més civisme

:

Avui m'he cartejat amb un barceloní a rel de l'Ordenança de Civisme de Barcelona, ell crític i jo favorable. Ha estat molt interessant. Després, al vespre, la regidora Quitèria Guirao (foto) ha etat tan amable de convidar-me a la sessió que avui feia el Consell Municipal de Medi Ambient de Mataró, per tal d'avaluar l'aplicació de la nostra, d'Ordenança de Civisme, a la que aquest organisme de participació ciutadana va fer interessants aportacions el seu dia. Ha estat molt interessant, també. Aquest tema és realment apassionant, perquè, a més d'operatiu i concret, permet reflexionar sobre els límits de l'actuació pública dels individus, sobre les relacions humanes i el respecte, sobre el paper de la societat i de l'administració. I perquè interioritzo amb molt de gust les múltiples perspectives en què els meus intelocutors s'enfronten al fenomen de l'incivisme.

Nadal | 20 N

Nadal a Cerdanyola

:

Aquesta tarda hem estat amb el conseller Joaquim Nadal, que ha vingut a signar el conveni que formalitza el suport de la Generalitat, gràcies a la Llei de Barris, al projecte de reforma del barri de Cerdanyola en què molts hem confiat. Fa uns mesos ja en vam tenir un tastet, oficiós. Avui ho hem fet oficial. També ha aprofitat per defensar l'opció estratègica pel ferrocarril, especialment en la línia orbital entre Mataró i la resta de ciutats de la segona corona metropolitana, projecte que comença a caminar. Ha estat una tarda memorable, d'aquestes que recordarem pel seu simbolisme. En el que, a més, aquest estimat barri mataroní ha assegurat una inversió que supera els 7'5 milions d'euros. I també, tot plegat, demostra que, en el micro i el el macro, en els proejcets de barri i en els que vertebren el país, hi ha la cara i la creu del procés de transformació que el Govern Maragall està imprimint en aquest país. I per molts anys. (La foto és de Sergio Ruiz, ara ja gran cronista, notari d'excepció).

:

El meu 20-N

:

El meu modest (i, francament, oblidable i gens heroic) testimoni sobre el 20-N ha estat recollit avui per capgros.com. I diu: “Jo era molt petit, tenia sis anys a punt de fer-ne set. Recordo dues coses, vagament: un contrast entre la preocupació de casa (els meus avis hi vivien i eren testimonis de la Guerra Civil) amb la distensió i certa alegria entre a l'escola, quan vam tornar. I l'altra, una mena d'espectacle televisiu (la Guàrdia Mora, el sepel·li amb el fèretre de Franco al mig, la gent, un cert ambient de tenebror...) que em va fer passar l'estona dibuixant-lo. Em va sortir tant bé, que al cap d'unes setmanes els meus pares em van apuntar a dibuix, amb en Jaume Arenas”.

Pal de paller | Norbert, Ernest | Le Mans

Pal de paller

:
Avui hem enllestit la IV Conferència Nacional del PSC, amb l'aprovació de les conclusions, que aposten clarrament per fer el tomb social que el país necessita. de fet, com ha dit el president Maragall, és el veritable objectiu dels acords del Tinell. Montilla, al Primer Secretari, a la foto, també hi ha intervingut i ha recordat que aquestes reformes tenen un enemic molt fort i dur: el PP i la parafernàlia que l'acompanya. El PSC, ha dit, "és el pal de paller" de les reformes, les reformes socials i les reformes per la millora de l'autogovern de catalunya. Per nosaltres, és el mateix.

:

Norbert, Ernest

:

Fa pocs dies, silenciosament, quasi com en la clandestinitat amb què va haver de passar la dictadura de Franco (això sí, després que l'empresonés en camps de concentració), ens deixava el company Norbert Pérez. La seva biografia, especialment la ruptura ferotge de la guerra i la repressió, explica per si sola la duresa del règim que s'enllestia avui fa just trenta anys. Bé, enllestia és un dir. Perquè una altra de les conseqüències de la dictadura, per exemple, la barbàrie d'Eta, segava fa aquests dies cinc anys la vida del company Ernest Lluch. La política, ja veieu, això de lluitar per uns ideals, no és un joc. I m'encantaria que ho fos.

:

Missatge des de Le Mans

:

Hi ha molta feina a fer i poc temps, segurament. En primer lloc, i sembla que s'ha aconseguit, cal unir el Partit Socialista francès i, més enllà, oferir programes i persones adequades als reptes que té el país veí. Tots els analistes coincideixen en què convé reforçar les polítiques de proximitat, tant en la seguretat ciutadana com en les polítiques socials que restableixin la confiança amb el país. Això és la socialdemocràcia, de fet, i sembla que el Primer Secretari, François Hollande (a la foto, de Le Monde), ho té molt clar. El Periódico acaba la crònica d'avui sobre la reunió de Le Mans anunciant que 'el congrés llançarà un "missatge als francesos" amb les propostes del PS per superar la crisi dels suburbis i l'exigència d'una llei de programació pressupostària per a aquests barris'. Anem bé. I continua amb la complicitat italiana: 'Convidat d'honor en el congrés socialista, l'expresident de la Comissió Europea Romano Prodi va advocar per la unió de "totes les forces de centreesquerra" a favor d'una Europa forta". "La divisió real es troba entre els que volen avançar en el procés polític i els que aspiren a reduir la UE a una zona de lliure comerç sense ànima ni projecte", va argumentar'. Encara anem més bé. L'esquerra haurà d'agafar la torxa esllenguida d'Europa.

Famílies | Nous blocs

El PSC, a favor de les famílies
:

Avui he dedicat força part del dia a la IV Conferència Nacional o, una quinzena de mataronins, hem assistit per parlar sobre la nostra proposta de política de suport a les famílies. Del matí, destaco les intervencions d'Ernest Maragall, que ha organitzat la trobada, la consellera Marina Geli i el Viceprimer Secretari del PSC, Miquel Iceta (foto). Després, també ha parlat el conseller Joaquim Nadal. De veres que us recomano els links, on s'anuncia la línia de les propostes que s'hi discuteixen (fins demà no tanquem l'acte) i hi ha algunes notes sobre l'actualitat política, en la que predomina la resposta els atacs de la dreta i el poder econòmic contra el PSC ("ja ens agrada, a a nosaltres, que ens busquin ...ens trobaran" ha desafiat un brillant Miquel). Com sempre, tant interessant com això han estat les converses, el dinar amb els companys del Maresme, les confidències, les retrobades, les loteries, la gent que no havies vist mai (quina alegria), etcètera.

:

Blogosfera socialista

:

Una de les coses que molta gent em comentava és el famós tema dels blocs, que deciidament està de moda, especialment entre els companys i companyes. Dos diputats més, l'aranès Paco Boya (d'Unitat d'Aran, un partit coaligat amb el PSC) i el vilafranquí d'origen uruguaià Roberto Labandera s'han estrenat aquests dies. També ho ha fet l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón (foto). A Balmón el vaig conèixer fa uns quants anys, amb una delegació del PSC que va visitar una festa dels Democratici della Sinistra (o PDS, com es deia aleshores el partit que comandava Achille Occhetto), a Bolonya. Quin viatge!

:

En fi. Alguns companys i altres persones m'han anunciat que obriran també aviat el seu espai. I m'han demanat que els assessori (glups! jo en sé molt poc). En tot cas, estic disposat a preparar un senzill taller d'iniciació als blocs (potser durant el pont de la Immaculada Constitució) a la que, bé si sou ja usuaris avançats i voleu explicar especialment el que jo no sé fer, o bé si sou usuaris novells o candidats a nous blocaires, esteu convidats a assistir-hi. Però m'ho hauríeu de dir abans, així com indicar la vostra disponibilitat (hablitats, hora i dies possibles, etc.). Us animeu?

:

i visca el Barça!

Generalitat | Tomàs

La Generalitat i Mataró
:
Són molt bones notícies per Mataró les que arriben de la Generalitat. Dilluns se signa el conveni per desenvolupar el Projecte d'Intervenció Integral al barri de Cerdanyola que ha obtingut un impuls decissiu gràcies a la Llei de Barris, això que havia rebutjat sempre l'anterior majoria CiU-PP i que Maragall va apressar-se a implantar. Ve Joaquim Nadal. El mateix que acaba d'anunciar que el Govern es pren en sèrio la línia orbital ferroviària entre Mataró i Vilanova de la Geltrú i la preveu en el Pla que presentarà properament. El Pla aposta decididament pel tren. I per la segoa corona de ciutats metropolitanes que (com sempre, des de fa molts segles, cm demostrava un dia el professor García Espuche convidat per Manuel Mas) són alhora clau per atorgar potència econòmica a l'àrea de Barcelona i al conjunt de Catalunya, cosa que es nota especialment quan el cap i casal s'ha trobat en crisi. Més coses. La diputada Consol Prados compta 65 milions d'euros d'incversió, especialment en escoles i centres de salut, previstes al Pressupost de 2006 per la comarca del Maresme. La mateixa Consol ha treballat per trobar una solució de futur als centres de Secundària de la ciutat, després d'una dsafortunada actuació de la consellera Cid. I la consellera Geli sembla que apunta també solucions a un altre desafortunat incident respecte el laboratori de l'ICS a la ciutat. Fent tot allò que cal pel progrés, i rectificant el que es fa malament (ja se sap, només s'equivoca qui pren decissions i rectificar és de savis).

:

Tomàs Esteban

:

És el nou blocaire socialista del Maresme, el Secretari d'Organització del Partit a la comarca i destacat regidor de Premià de Mar. No cal dir que us el recomano. Aquí el seu bloc.

Uf | Benet XVI | Víctor Francos | Jaume Curbet

Uf...

:

De nou, dies intensos. No parlaré de tot el que voldria, perquè no pararia i un té dret al descans. Em refereixo a l'Executiva del PSC de Mataró de dimarts, a la xerrada, després (de la que en vaig sentir un breu però profitós fragment) de Toni Comín a Sant Josep, a l'acte conjunt d'ahir per defensar la proposta d'Estatut que ha aprovat el Parlament (amb més o menys dissimulades "puies" al PSC, en fi, senyal que anem bé), o al debat (és un dir) d'ahir a Televisió de Mataró, al que jo anava en representació del PSC, en el que ens demanaven parlar de massa coses en poc temps a massa persones que, per cert, totes teníem coses a dir i en el que, malgrat tot, vaig aprendre força coses. O de la feina, aquests dies centrada en temes més de fons. O de la vida personal (encara que miro de no parlar-ne, mai se sap). O de l'exposició magnífica que avui s'ha inaugurat al Museu de Mataró sobre la immigració dels anys seixanta, que es complementa amb part del fons fotogràfic de l'Arxiu local que és tota una lliçó. Una lliçó sobre d'on venim, quina ciutat hem anat fent, gairebé amb les mans, i com s'obliden de ràpid les coses. Els esforços, les lluites, les penes, la misèria.

:

Benet XVI, sí senyor

:

Llegia ahir a El País les declaracions del Papa Benet en un missatge al Parlament italià, en les que subratllava el respecte a la "legítima laïcitat de l'Estat" en el marc de la qual demanava poder complir amb la missió de l'Església sense cap mena de privilegi ni imposició. Diu l'article: 'El documento explicita que el laicismo [sic] "no se contrapone al mensaje cristiano, sino que más bien es deudor del mismo, como bien saben los estudiosos de la historia de las civilizaciones". En consecuencia, expresa el deseo de que la Santa Sede y el Estado italiano "sepan cooperar cada vez más en el noble compromiso de tutelar a la persona"' i que 'es necesario que el país cuente con un "núcleo de valor" donde puedan converger las distintas posturas ideológicas y políticas de la sociedad. Ese núcleo, en opinión del Papa, "no puede ser más que la persona, con los valores inherentes a su dignidad individual y social, a la que la Iglesia desea ardientemente servir', ha dit el Pontífex. Hi estic del tot d'acord. I , ara, quan veus que la tensió entre determinat món catòlic i el Govern a Espanya pot derivar en una manca de grisos, en una polarització estúpida, seria bo que algú pensés com el Papa, no? Us asseguro que n'hi ha molts. I són, som, majoria.

:

Nous blocaires

:

Avui he sabut de dos nous autors de blocs. Un, el del Primer Secretari de la Joventut Socialista de Catalunya, l'amic Víctor Francos, a la foto, que se suma a l'estol de blocaires de la JSC dels que Mataró n'és un exponent principal. L'altre és una de les persones amb les idees més clares sobre els fenomens del risc i la seguretat, Jaume Curbet, que hi penja les seves col·laboracions a Ona Catalana i que us recomano de tot cor, fins i tot pels que no en tingueu gaire interès. Sempre n'aprenc molt, després de llegir-lo.

Algú

Competir amb algú

:

"Allí donde aparece la vida, aparece lo uno y lo otro. La unidad en forma tal que crea lo otro; lucha que es rivalidad. Competencia. Se trata de la aparición de lo que llamamos sujeto."

:

María Zambrano, Persona y democracia, Ed. Siruela. Madrid, 1996, p. 148.

:
Creure en Algú

:

"Sent enveja de les protagonistes de les pel·lícules que, quan es desperten d'un malson, aterrides, solen tenir gairebé sempre algú molt a prop per abraçar-les i consolar-les. Algú per acariciar-les i per eixugar-los les gotes de suor. Algú que les fa riure i que diu 'Tot va bé. Tranquil·la. No passa res'. Algú."

:

Sergi Pàmies, L'instint, Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1998 (6), p. 157.

Ferran, Àlex i el ball

Ferran i Àlex
:

Avui, dos blocaires més de Mataró. Direu que ja no és notícia, bé perquè és com si parléssim que hem descobert nous cangurs a Austràlia (sí, Mataró ja és coneguda com a ciutat blocaire) i perquè, de fet, tots dos fa temps que postegen. Però fins ara en Ferran Asencio, bon amic i militant de la JSC i del PSC, un home-cyborg total (es desenvolupa com peix a l'aigua en aquest enigmàtic món de la xarxa i de la tecnologia), aquest paio de la foto exhibicionista d'aquí al costat, no s'ha donat a conèixer en societat. I l'Àlex Vidal, amb discreció, va fent un bloc que, especialment, omple de comentaris dels llibres que llegeix. L'Àlex és un periodista (ja dic jo que això dels blocs pren una revolada periodístico-política) que conec fa molts anys perquè vam compartir l'adolescència als escolapis. En fi, haurem de llegir-los.
:

M'agrada ballar

:

"Sovint (...) es confon el ball amb l'acrobàcia (...). Per ella, el ritme és un estímul que cal xuclar com un carburant capaç de general moviment i plaer. I aquest moviment ha de crear alguna cosa tangible, de la mateixa manera que la llum elèctrica es transforma en llum o en escalfor. I, a més a més, aquesta dama ha de ser l'expressió, com més fidel, millor, de la personalitat i del talent del ballarí"

:

Sergi Pàmies, L'instint, Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1998 (6), p. 157.

Santi Estrany i Carme Figueras

Aquest dibuix d'aquí al costat, aquesta meravella, és l'obra que enguany ha fet en Santi Estrany per etiquetar el vi novell que els cellers de Mataró han produït per aquesta temporada i que avui s'ha presentat. Dissabte al migdia, coincidint amb l'inici de la seva comercialització, es farà una cercavila amb la colla castellera Capgrossos resseguint la ruta dels cellers.

:

Avui també m'ha fet saber la diputada Carme Figueras que s'apunta als blocs i n'ha obert un. D'entrada, hi ha posat un bon reguitzell d'articles dels darrers dos anys. Crec que pot ser una molt bona eina per als parlamentaris, la tasca dels quals sovint queda amagada pels seus companys més "mediàtics" o perquè l'actualitat acostuma a ser publicada de forma molt selectiva i repetitiva (per exemple, tema Estatut). Aquestes eines de comunicació, però no tan sols això, és clar, poden ser molt útils per fer més visible (i per tant, més exposada també) la tasca dels nostres parlamentaris.

:

Parlant d'això, l'Enrique Castro m'envia el link d'un llibre molt prometedor (no l'he llegit) que parla sobre això dels blocs i altres eines, que es diu El ecosistema digital, del grup Democracia y Poder, que ha reunit treballs de 15 investigadors de diverses universitats espanyoles.

Recomanacions

No seré massa original (tampoc) avui perquè us remeto a l'anàlisi de Cinto Amat sobre la pugna amb la dreta per la nova Llei Orgànica de l'Educació. I a la que fan Miquel Iceta i Saül Gordillo de l'enquesta de La Vanguardia d'avui, que he llegit amb preocupació. O la que fa en Sergi Bonamusa sobre l'immobilisme (que tot es mogui perquè tot torni allà mateix) en ple debat sobre el Pla d'Habitatge, del qual ahir els socialistes en vam fer una bona Jornada (i que surt avui reflectida a El Punt, vegeu la foto de Lluís Martínez). O l'agradable i sobtada notícia d'una nova mostra de Ricard Jordà de la que avui parla capgros.com. O, en el mateix mitjà, la interessant crònica de Manuel Mas sobre la negociació dels Pressupostos de l'Estat en un clima que el PP (i alguns insidiosos sense escrúpols que l'ajuden des dels comentaris a aquest article). I, també en aquest digital, la interessant crònica del sociòleg parisenc Danilo Martucelli sobre els fets de París. En fi, us deixo amb una bona lectura i amb elements molt interessants. Bona nit.

Jornada sobre habitatge

Avui he tingut un matí molt interessant, amb una Jornada del PSC de Mataró sobre la política d'habitatge a la nostra ciutat. Ha estat molt oportuna, en primer lloc, perquè fa ben pocs dies el Govern municipal ha donat a conèxier la seva proposta de Pla d'Habitatge. En segon lloc, perquè la millora de l'accés a l'habitatge és una prioritat del PSC a tots els nivells. Tant, que s'ha hagut d'esperar a l'accés de Zapatero i Maragall a la presidència dels Gooverns respectius per esperar una política activa al respecte (reforma de les lleis d'Urbanisme, noves lleis del Sòl i de l'Habitatge, ajuts directes, dotació d'instruments als ajutaments...) després del desgavell i la nul·la intervenció dels governs anteriors, que només han afavorit els interessos d'uns quants, que han allunyat els joves (i els vells) de la seva emancipació i han deixat els municipis amb el cul a l'aire. Crec que l'Alcalde ho ha explicat molt bé a la cloenda.

:

Però també ha estat oportuna per demostrar-nos a nosaltres mateixos algunes coses. Per exemple, que sí que es poden fer coses, especialment ara (i en veurem aviat), des dels ajuntaments: transformacó dels usos urbanístics, gestió i govern dels ajuts, mediació entre llogaters i clients, construcció directa d'habitatges de protecció oficial... També que jornades com aquestes, sense pressa, són molt útils per conèxier a fons les causes i ajustar millor les respostes que la gent ens reclama (a nosaltres, caram, per això ens van votar més que als altres). I que tenim gent que en sap força, des de muntar jornades a elaborar polítiques. En aquest sentit, l'estrella d'avui, sens dubte, ha estat el regidor d'Urbanisme de Mataró, l'Arcadi Vilert (a la foto), que ens ha donat una lliçó de com es fan les coses per, com ha dit ell mateix "canviar coses en aquesta societat per fer que el dret a l'habitatge pugui ser exercit per tothom".

Mataró Blocs | Església

Mataró bloc creix i creix

:

Ja heu vist, suposo, que he enllaçat algun bloc mataroní nou, com el del dissenyador gràfic Manuel Cuyàs (compte amb les confusions) o el del periodista Jose Spa, descoberts gràcies a l'Oriol Burgada. A més, he descobert que un senyor que deu ser valencià i metge em cita i em linca (dir que em vincla encara em fa més impressió), i gràcies a ell he pogut saber que el bloc que esteu llegint val (?) més de 21 mil dòlars. Caram.

:

Quo vadis, Ecclesia?

:

Dissabte es manifestaran a Madrid els sectors més retrògrades de l'Església i de la política contra la Llei Orgànica d'Educació. Probablement, la llei peca justament de massa neutral, crec, en aquells aspectes que preocupen més als bisbes (ensenyament de la religió, finançament dels centres concertats...) i, a parer meu, una mica més de diàleg podria portar fruits interessants, com el de resoldre d'una vegada per totes la vinculació del fet religiós als currículums educatius (com hi és el fet sexual, o l'educació viària, sense que ningú t'obligui a optar) i per resoldre alguns aspectes del finançament de la concertada (a canvi de més implicació, és clar) la preocupació pels quals comparteixo. Estic segur que així deuen pensar també els bisbes catalans i molts d'altres. Però l'ambient dels sectors citats (avui El País trobava a faltar la mà del President de la Conferència Episcopal, que una cosa és ser president i l'altra manar...) no ajuda gens. Hi ha l'apretada de la COPE, l'odi contra el Govern, la connivència amb el PP més ranci. En fi. Dimarts al vespre, a les 8, el diputat i professor Toni Comín (foto) serà a Mataró per parlar del futur de l'Església, en una xerrada organitzada per l'Associació Cristianisme al Segle XXI al Casal Parroquial de Sant Josep (C. St. Josep 18). Si en voleu parlar, ja sabeu.

Valors | TDT | Articles | Blocs

Valors
:

A principis del mes d'octubre, el president de l’associació de la revista Valors, Jordi Cussó, va signar un conveni amb la Delegació de Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona pel qual a partir del número d'aquest novembre es repartiran mil exemplars més de la revista a les universitats de Barcelona i a tot un mailing de persones que hi poden estar interessades, així durant tres mesos. Després, ja veurem. Això significa un pas importantíssim per aquesta revista que alguns molt modestament contribuïm a fer. D'altres, especialment la Maria Coll i en Joan Salicrú, que s'ho curren moltíssim, ho haurien de rebre com una mena de premi merescudíssim. Tota aquesta operació és una idea de Francesc Grané, del que ja he parlat alguna vegada, que ha passat a engruixir el grup de col·laboradors fixes de la revista.
:

TDT
:

Ahir, l'Alcalde de Mataró va expressar la seva inquietud respecte a la dotació de dos canals públics de TDT al Maresme, com es preveu al mapa presentat pel Govern català. Per vàries raons. Si realment volem que sigui eficaç, si els municipis de la comarca -i els seus ciutadans en exercici dels seus drets- volem pintar alguna cosa en el món de la comunicació interactiva que és a punt de venir (o és que ens hem de limitar a "nominar" al Gran Hermano?), millor que unim esforços enlloc de dividir-los i, per tant, incrementar-los. Aquesta és la idea, tal i com avui ha expressat el PSC del Maresme a través d'un comunicat. Només demanem una mica de seny. (Foto: Un moment de la reunió d'ahir on l'Alcalde va xpressar la seva opinió, de Sergio Ruiz)

:

Els del PP encara no se n'han assabentat. Suposo que, com que són conservadors, no els deu entrar al magí que el món de la televisió canviarà radicalment. I que les televisions localshauran de tancar. Per no deixar exclusivament al mercat el món de la televisió digital (insisteixo, amb moltes més prestacions de comunicació, d'immediatesa i de proximitat) i per evitar que les referències locals desapareixin de les pantalles, el paper del sector públic local és essencial. I també el d'experiències independents com la de Televisió de Mataró, patrimoni que no podem deixar de banda en aquest moment de transició. No, no ho volen, aquests. I tampoc cap ràdio ni cap butlletí (excepte on governen, és clar, on són capaços de muntar una televisió il·legal, com La Otra, de Madrid), no fos cas que la gent estigués més informada, més comunicada i, ves per on, trobessin que poden formar-se un criteri propi. Més enllà del que el mercat ofreix.

:
Més articles i Pressupost de la Generalitat
:

Amat pare i fill fan interessants reflexions respecte als fets de França. A rel d'això, com deia l'altre dia, la màxima maragalliana d'"escoles dignes i barris segurs" s'imposa com a mètode preventiu a casa nostra. Així ho recorda avui Miquel Iceta a l'ABC. I tot el Pressupost de la Generalitat per 2006, presentat avui pel conseller Castells (a la foto), traspua la necessitat d'invertir més en educació, en l'atenció sanitària i social, en la reforma dels barris, en l'accés a l'habitatge. Tot, sense increment de la pressió fiscal, amb polítiques de sanejament que permetin un increment de la despesa en qustes àrees sense afectar la sostenibilitat dels comptes públics, sinó tot el contrari, com també Iceta recorda avui a Expansión.

:
Més blocs, més joves, més socialistes
:
En fi, que ja us dic que no para, al febre. Els companys de la JSC, especialment, hi han caigut de ple. Fa pocs dies, obria bloc en Víctor Martínez, de Dosrius, que té la gentilesa de citar-me. I avui, en Xesco Gomar, Primer Secretari de la JSC de Mataró, amb qui hem compartit moments dolços i de no tan dolços. Tots dos són molt bons tios. (Hi ha qui diu, a més, que són tios bons, però jo avui he deixat la meva part femenina de vacances). Fora conyes, aquest fenomen, el dels blocs, que no entenc ni jo, és el motiu d'un dels films de la Mostra de Cinema de Mataró. És una pel·lícula coreana (My sassy girl, vegeu foto), que fan dissabte a la nit al Teatre Monumental. La Judith em matarà si no la recomano vivament (bo i que jo mateix no hi podré assistir).

Volem una ciutat més cívica *

"Ja portàvem l'experiència d'un Pla de Civisme, el mandat passat, més centrat en la sensibilització, i en aquest mandat s'ha desenvolupat l'Ordenança de Civisme" comenta el regidor socialista Esteve Terradas, responsable del Pla. Aquest nou reglament, així com l'aplicació d'altres normes de neteja, contra el consum de drogues o el soroll, han permès "més de 1700 denúncies sobre civisme, del gener a a l'agost de 2005" vaig complementar fa pocs dies en la meva condició de regidor de Seguretat i que, com a portaveu socialista, celebro que aquesta línia sigui una de les prioritàries per l'any que ve. "Hem de recuperar alguns racons i millorar la nostra convivència, amb educació, en primer lloc, però també amb sancions", ha dit. "El PP no va aprovar l'Ordenança de Civisme perquè deia que era massa intervencionista, però la realitat és que és un instrument de pacificació i de garanties ciutadanes molt eficaç".

:

Per la seva banda, Francesc Melero, el regidor de Serveis Municipals, ha informat de l'increment "tant del pressupost dedicat a la neteja dels carrers, el 2006, com de les sancions contra els que embruten, el 2005, en dos anys les hem doblat". Oriol Batista, regidor de Salut, insisteix que "les sancions no tenen voluntat recaptatòria, per això, fa temps que l'ajuntament disposa de mesures alternatives, com els cursos d'Educació Viària o serveis a la comunitat per infractors de civisme i ara incorporem també pels menors sancionats per consum de drogues".

:

La seguretat ciutadana i l'increment del civisme han estat dos objectius de l'Ajuntament i que formaven part del Programa Electoral amb què el PSC es presentà a les eleccions de 2003. La important reducció de delictes i faltes en aquests darrers anys ha anat acompanyada d'un increment de les detencions i de la cooperació policial. Som lluny del buit policial que va propiciar l'anterior Govern del PP, amb la reducció dràstica d'efectius a Catalunya prèvia al desplegament dels Mossos d'Esquadra.

* Crònica al butlletí municipal MesMataró (novembre 2005), com a Portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Mataró.

Gir social | Mataró | Tertsch

El gir social arriba a Catalunya
:

Ja sé que la blogosfera és plena de reflexions encervellades sobre si som o serem amb l'Estatut, però tenim la sort que el Govern de la Generalitat pensa en moltes altres coses. I que el rumb de l'Acord del Tinell, el programa de les esquerres, un veriable canvi resepcte a la llarguíssima etapa anterior, va fent el seu camí. D'entrada, el projecte de Pressupostos per 2006, segons sembla, contampla un increment superior al 10% en despesa social, especialment en salut (que creixerà un 10%), educació, atenció a les persones, i destinará 1.200 milions d'euros al Pacte per la Competitivitat, el triple que enguany. Aquests mateixos dies s'ha donat a conèixer que el departament de Salut ha aprovat un Pla d'Inversions que preveu la construcció de 14 nous hospitals i 178 centres d'atenció primària arreu del país fins el 2012. Un país que gosaria a dir que comença a fer els deures (vegeu més avall), amb Lleis de barris que pretenen una màxima del president Maragall: escoles dignes i barris segurs. Bones notícies.

:

Mataró: tres notícies

:

D'avui destacaria tres notícies. La primera, que l'Ajuntament ha presentat el Pla d'Habitatge, que preveu, en diferents règims, la dotació de prop de 3000 habitatges protegits a la ciutat els propers anys, tant en sectors encara per urbanitzar com aquells que ja ho estan i es rehabilitaran. També hi ha altres mesures, totes elles a l'empar del canvi legislatiu i de Govern que hi ha hagut tant a Espanya com a Catalunya amb l'arribada de presidents socialistes. La segona notícia correspon a la publicació del darrer informe de conjuntura òcio-econòmica de Mataró, que caldrà llegir amb atenció, especialment en aquells indicadors que estan remuntant. S'ha presentat avui amb una interessantíssima conferència d'Alfons Cornella. I la darrera notícia, permeteu-me, és que la Policia Local, amb el servei de Salut Pública, ha iniciat la campanya de gossos, per tal de controlar l'ús responsable dels amos d'aquests animals domèstics a la via pública, que és una de les principals preocupacions dels ciutadans.

:

Tertsch contra el bon salvatge

:

Després que un company em digués "la millor anàlisi és llegir les lletres del 'rap' que s'escolta ara", la més descarnada anàlisi que he llegit de la irrupció de violència als barris francesos la fa avui Hermann Tertsch a El País. Diu que "parece ganar terreno la tesis de que los culpables están en muchos puntos, tanto en el espacio como en el tiempo" i immediatament apunta: "Y, sin embargo, se cae una y otra vez en el mismo error conceptual que ha llevado a las sociedades europeas a ser rehenes de los humores, las pasiones y las consignas de comunidades minoritarias, nacidas o no en su seno. Cuando en la mayor parte de las grandes ciudades francesas nadie está a salvo de los nuevos vándalos, el primer ministro, Dominique de Villepin, anunciaba ayer como remedio milagroso "medidas para la igualdad de oportunidades en los barrios deprimidos". Cuando en los barrios deprimidos, los propietarios de automóvil, comercio o vivienda ansían desesperadamente orden y temen despertar desposeídos de todo lo que tienen, al responsable de la seguridad de su vida y hacienda le da por su lado poeta. Y después se sorprenden por el auge del racismo en los barrios obreros. ¿Cuánto hay que quemar?". Demolidor.

:

I segueix més avall: "Los mitos del inmigrante bueno por naturaleza o del nacionalista progresista oprimido, y de la felonía que supondría la aspiración de parte de la sociedad a vivir con los valores, las formas y la tradición de sus mayores, han quebrado la relación de los gobernantes con los ciudadanos más comprometidos con el Estado y más ignorados por él." I encara diu: "El desprecio de las minorías hacia ese Estado que las prima se ha convertido en la principal amenaza para la libertad y la seguridad de los ciudadanos europeos y de su sociedad abierta". (Foto: Thierry Bordas, EFE)

Més articles:

• Josep Ramoneda, a El País.
• Entrevista a Manuel Valls, a El País.
• Tahar Ben Jelloun a La Vanguardia.

Autoreferències: Tres mirades sobre la immigració; El salvatge europeu.

Lleons i febre

Sota els lleons
:

Aquest matí he estat a la Casa Gran per fer la presentació oficial a l'Alcalde del nou Cap de l'Àrea Bàsica Policial de Mataró dels Mossos d'Esquadra, l'inspector Felip Garcia, del que parlava fa uns dies a rel d'una interessantíssima entrevista a capgros.com. La premsa s'ha interessat, d'una banda, per la seva visó de la seguretat a la ciutat. I d'una altra, més aviat adreçant-se a l'Alcalde, sobre els incidents lamentables que viuen les nits franceses.

:

Tothom en parla però a mi em sembla que ens cal encara una mica més de calma per treure conclusions, encara massa precipitades i una mica tòpiques. Uns fent anàlisi marxista, els altres justament acusant el relaxament progre, alguns altres sospitant una mà negra al darrere possiblement per desviar l'atenció policial d'altres activitats il·lícites, encara alguns més ressuscitant la confrontació de civilitzacions diem-ne genètica... I alguns més (entre els que m'apuntaria, sense descartar-ne altres) recordant la pràctica de la violència entre determinats sectors de la joventut urbana occidental, amb més possibilitats que mai, que apareix rere conflictes reals o aparents (de la kale borroka a les bandes rivals) i que expressa alguna cosa més que conflictes socials, que també ajuden, és clar (entre ells, haver eliminat les mesures de l'anterior Govern com la Policia de Proximitat). En fi, ja en parlarem. De fet, els amics de la Televisió de Mataró han agafart aquest fet com a excusa per parlar de l'Ordenança de Civisme en un debat d'aquí a uns dies. Parant de civisme, justament aquest és el tema tractat en una breu crònica que he fet pel butlletí municipal "MesMataró" d'aquest mes, en la meva condició de portaveu socialista.

:

A la foto, de Sergio Ruiz, som sota el quadre tètric que presideix l'anomenada Sala dels Lleons (sic) en què uns tigres es cruspeixen uns cristians al circ romà. Glups.

:
La febre no baixa
:

En Marc Vergés, de Caldes d'Estrac, a qui fa temps que no veig, també obre el seu bloc. Avui defensa una tesi que també penso: això dels Països Catalans és un concepte que, fora de Catalunya, molt poca gent accepta. Deu ser una bona manera de començar a entendre'ns en sèrio si ho respectem. El diputat Manuel Mas ha escrit una crònica del passat Ple de l'Estatut al Congrés que és acollonant, us la recomano. Per cert, avui, també capgros.com es fa ressò de l'exagerat article que comentava ahir de Periodistas 21, que també reprodueix Bitacoras.com. Nois, els de Mataró ens fem notar...

Eloy | Fenomen bloc

Eloy
:

Divendres al matí la seva néta em buscava. El vespre abans vaig saber que era ingessat, i feia vuit dies, però, com sempre, no havia volgut dir-nos res. Em vaig dir: "demà [per divendres] pujaràs a l'Hospital sense falta" i així vam quedar amb la Montse, la Secretària d'Organització, que sempre és molt curosa amb l'atenció personal als companys, especialment quan s'ho passen malament. L'Eloy pateix la malaltia dels miners, amb els pulmons plens de carbó i la resta del cos fort com un roure. 71 anys i n'aparenta molts menys. Però l'A., quan em va trucar, vaig témer el pitjor, i es va confirmar. Semblava que aviat li donarien l'alta quan una nova crisi va aturar el cor (on cor que semblava sense aturador, us ho prometo) d'aquest gallec discret i bo, qua vaig conèixer fa molts anys quan, després de ser sempre socialista de cor (sempre el cor) i haver militat força temps a la UGT, va decidir-se a fer-se el carnet del PSC. Diria que jo mateix li vaig omplir la fitxa. Des d'aleshores, la seva mirada cristal·lina i el seu somriure murri i còmplice han estat allà, sempre allà. I els seus breus comentaris, les meves trobades eficacícimes amb ell, la seva sola presència en tantes ocasions, bones i no tan bones, a nivell personal i a nivell polític, han format part d'aquest bagatge que un va fent-se en aquesta vida. De cop, sembla que te'l robin. De cop, la teva darrea conversa amb ell esdevé un testimoni insuficient. Ara que els seus, els nostres, governaven a Galícia, a Catalunya i a Espanya. Ara que encara teníem tantes coses per fer i tanta estona que ens queda pendent. Ha estat un cop, per mi i per força gent que m'estimo. I per la seva família, plena de dones fortes com són les gallegues (dissabte en vam veure una mostra en el digníssim comiat al Tanatori) i amb uns gendres que l'admiraven. Hi ha d'haver un cel, sí, un lloc per aquesta gent al qual voldrem anar-hi sens falta quan ens toqui a nosaltres. I aquest serà el motiu de la pau que imprimiran aleshores els nostres rostres.

:

Ciberespai en acció

:

Juan Varela, el productiu creador del bloc Periodistas21, relata en un dels seus posts la febre blocaire de Mataró (amb unes exagerades referències a un servidor, tot plegat perquè li he passat algunes adreces...), de la qual va demanar-me'n l'opinió tot al·lucinat, i que serveix perquè també en parli l'activista de maresmisme Saül Gordillo. Ah. També enganyo a un company de Sant Feliu de Guíxols (espero que em correspongui amb una graellada) que es diu José Antonio Donaire. Per cert, gràcies a ell sé d'un altre socialista amb bloc, el diputat Joan Ferran (a la foto), que és Primer Secretari del PSC de Barcelona. La xarxa bull.

Caravaggio: Som carn i tenebra, som pell i llum*

Caravaggio, Flagelació (c. 1607). Museu Nacional de Capodimonte, Nàpols.

:

Michelangelo Merisi, Caravaggio (1571-1610), marca l'inici de la pintura moderna, amb l'anomenat "naturalisme" que, al voltant del Barroc, prescindeix del racionalisme i l'abstracció per centrar-se en "el que veu" i tal com ho veu. I el que veu és fascinant. Veu que, contra els 'espiritualistes' i els que confonen epidermis amb superficilitat, fet i fet, som cos, som pell. Pell on es reflecteix la llum i per on entra tot: des de les agressions a les carícies, el fred de la intempèrie o l'escalfor de la tendresa. I a la pell surt tot, el roig de la passió i el blanc verdós de la mort. Som també la carn tersa i la carn esqueixada, la cara dels plaers del món disfressats de sants o la cara de les pors existencials del món. Aquest aflorament de les passions, el protagonisme de la gent senzilla, aquest contrast de tota figura entre la claror i la foscor, o la bellesa i la convulsió és també reflex de la vida de Caravaggio, qui no va arribar als 40 anys plens de clarobscurs, apassionats i convulsos també, i molt productius.

:
I molt influents. Diria que avui les arts visuals en general li deuen aquesta perspectiva, la que posa en primer pla el drama vital sense amagar res, sense prejutjar res d'antuvi. Com els "thrillers". De fet, la seva influència fou instantània, va marcar la tendència pictòrica de mitja Europa, especialment la de la Contra Reforma, debatent-se entre el sentit i els sentits, delerosa d'atractius front el racionalisme protestant i l'obscurantisme catòlic, que marca el tenebrisme pictòric dels segles XVI i XVII.
:

Així que, a més dels millors quadres de Caravaggio reunits per primera vegada a Barcelona, l'exposició mostra un reguitzell amplíssim de pintors espanyols, italians i francesos influïts per ell, des de La Tour i Terbrugghen a Velázquez i Zurbarán, des de Ribera i Ribalta als Gentileschi. No us podeu perdre aquest esdeveniment d'emocions.

• * Article publicat a la revista Valors, novembre 2005
• "Caravaggio i la pintura realista europea", és una exposició oberta fins el 15 de gener de 2006 al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Palau Nacional. Parc de Montjuïc, Barcelona)
• Vegeu reportatge a El Punt (31.10.2005)
• Vegeu articles i fotos a ElCultural.es (El Mundo)
• Vegeu fitxa escolar de Vilaweb (octubre 2005)

'Una catedral baix la mar'*

Avui no parlarem d’un llibre per llegir, sinó un llibre per mirar, un llibre de fotos d’aquests que sempre et treu d’un apuro en un aniversari o un sant. Estic parlant del volum que acaba d’editar Galàxia Guttenberg / Cercle de Lectors que recull les fotos que Agustí Torres va fer de tot el procés d’elaboració de la capella de Sant Pere de la Catedral de Mallorca que es va encarregar al pintor Miquel Barceló.

:
L’encàrrec, que va fer l’antic bisbe de Mallorca, ja finat, Teodor Úbeda, va fer molta il·lusió a Barceló, que s’hi va posar en ferm fa tres anys i l’ha acabat aquesta primavera passada. Li va fer il·lusió per diversos motius. En primer lloc, perquè treballava a casa i, com una mena de fill pròdig, després de recórrer el món, tenia un dels seus millors encàrrecs de la seva vida a l’illa que l’havia vist néixer.

:En segon lloc, perquè no estava exempt de risc. Tan amb l’aspecte físic, ja que el material utilitzat és ceràmica i l’espai és molt gran, com amb l’aspecte estètic, ja que no poca gent considerava "massa modern" el pintor mallorquí, en un marc gòtic com la Seu de Palma. Aquí, el bisbe Úbeda (junt amb el Govern balear d’aleshores i altres institucions) va ser un molt bon aliat i es va entossudir en considerar que l’art modern també pot ser art sacre, cosa que, com sabeu, molta gent discuteix.

:Encara hi havia un altre motiu d’il·lusió. Anteriorment, els arquitectes Gaudí i Jujol, del Modernisme, ja havien decorat part de la Catedral de Palma Mallorca, i fer-los companyia és un al·licient incomparable.

:I m’atreviria a proposar un darrer factor d’il·lusió. Com sabreu, la pintura de Barceló reinventa la iconografia pictòrica. Els seus bodegons són taules parades amb fruits oberts mostrant tots els colors, amb aviram i viandes tallades, amb tubercles i altres hortalisses, amb peixos i estris de cuina, peles de mandarina i pans recent trets del forn. Els seus temples són cinemes, estudis de pintor; els seus espais preferits, els deserts; les seves figures són éssers integrats al paisatge i al món, però també hi ha calaveres, àmfores... I la seva base és sovint trossejada per l’escalfor dels forns que trenca l’argila, els cràters dels impactes, o fins i tot els marges devorats per tèrmits.

:
És una pintura viva, plena d’icones de la vida, com veiem. I el tema elegit: la multiplicació dels pans i dels peixos, permet de desplegar tot aquest bagatge pictòric d’una manera excepcional, creant una sensació de fons marí, com si fos un entorn uterí abans de trencar aigües, que dóna títol al llibre "Una Catedral baix la mar" (Una Catedral sota el mar).

:
Acabaré recomanat-vos també que feu una mirada a la figura de Jesús, l’única figura humana (si exceptuem les calaveres). En els esboços inicials es veu una figura semblant al famós estudi de Leonardo sobre el cos humà. A mesura que passa el temps, va prenent el gest. De nou, es tracta d’una figura que forma part del paisatge, d’aquest úter que haurà d’abandonar si vol néixer, i a sota hi col·loca el Sant Sagrament. Perceptiblement, de la figura de Jesús ressalta la sang de les mans i del cos. Aquí, la sang, aquest fluïd imprescindible per la vida (i per l’amor) però també símbol de la mort i la violència, substitueix la figura de la creu.

:
Així, doncs, si voleu satisfer la vostra mirada i voleu rumiar una estona, si voleu veure l’autenticitat de la mirada d’un agnòstic sobre el misteri de la Salvació... i si voleu quedar bé quan vulgeu fer un regal, aquest llibre val molt la pena.

:
Moltes gràcies.

• * Text llegit com a comentari de llibres al programa "Creure avui" de Televisió de Mataró, emès avui dia 4 de novembre de 2005 a les 20:00 h. (repetició: dilluns a les 13:30 h., aproximadament)
• Miquel Barceló / Agustí Torres, La Catedral baix la mar, Ed. Galàxia Guttenberg / Cercle de Lectors, Barcelona, 2005 (Hi ha edició en català i en castellà).