dissabte, de juliol 31, 2004

S'ha mort en Quico Oller

No podia començar pitjor aquest matí. Semblava que l'operació havia ant bé, però el seu cor, tan fràgil però tan intens, ha dit prou. En Quico, el mestre en organitzar meticulosament i en fer que les coses funcionin, el discret, l'amant de les coses "que no es veuen" per fer funcionar "les que es veuen". Ja no el veurem més, a ell. I a nosaltres se'ns estremeix el cor.
Amb en Josep Puig Pla estem muntant una ràpida semblança per mirar de ser publicada demà o quan pugui ser. Aquí va els apunts que hem pogut recollir corre-cuita aquest matí:
:

DADES BIOGRÀFIQUES SOBRE FRANCESC (QUICO) OLLER I ROVIRA

:

  • N. 10.8.1941 a Mataró. Estudia a l'Escola Pia de Santa Anna. Obté el títol perit industrial a l'Escola del Treball de Barcelona. De gran es va llicenciar en Història per la Universitat de Barcelona (UB).
  • Casat amb Magda Soler i Regàs. Dos fills: Xantal i Ivó. 1 néta.
  • Havia treballat en algunes indústries mataronines i a la vidriera Carim Otto molts anys abans d'entrar a l'Ajuntament.
  • 1958/1963. Forma part del grup CC (Crist Catalunya?), liderat per Jordi Pujol. Precisament a rel de la detenció i processament de Pujol (1960) el grup participa a la campanya "Llibertat Jordi Pujol" (pintades, monedes, etc...) de la qual Oller n'és activista. A CC fan estudis sobre sociologia i cooperativisme.
  • 1965. Amb alguns provinents del sector progressista de CC, i d'altres, formen el Frontt Socialista Federal, a Mataró (que té relacions amb el Frente de Liberación Popular, FELiPE, a nivell espanyol); després molts d'ells entraran al FOC.
  • 1967. Entra a formar part de la coordinadora local de CCOO (amb Rafael Montserrat, entre d'altres), després que l'anterior fos detinguda; n'és el responsable del sector del vidre.
  • 1968. Entra a formar part del Front Obrer de Catalunya, amb Xavier Manté, entre d'altres. El FOC té com a màxim dirigent al recentment traspassat Josep Ignasi Urenda, i compta també amb Isidre Molas i Pasqual Maragall.
  • 1973, 18/7. A títol individual, participa a la constitució de l'Assemblea Democràtica de Mataró (ADM).
  • 1975. Entra a formar part de la Comissió Permanent de l'ADM, representant a Independents pel Socialisme (Secretariat per al PSC-C), grup liderat per Alexandre Cirici i Pellicer i que el 1976 llançaria la crida per al Congrés Constituent del PSC que formà primer el PSC-C i, després, el PSC (PSC-PSOE), partits als quals ha militat fins avui.
  • Etapa democràtica:
  • Participa en diverses executives del PSC de Mataró.
  • Ha format part de tots els comitès electorals, dirgnit o assessorant sobre la mobilització i formació dels interventors electorals.
  • El 1979, participà en l'operació que portà Joan Majó a encapçalar la llista municipal del PSC, de la qual formà part.
  • Etapa municipal (1979-1999):
  • Diverses responsabilitats: destaquen la de cap de la Brigada Municipal i les relacionades amb la Mobilitat
  • Reorganitzà i estructurà la Brigada Municipal.
  • Cap del Departament de Circulació i Transports
  • Muntà l'operatiu de la Marató Mataró-Bercelona, amb E. Terradas.
  • Muntà el primer Pla d'Emergències Municipal de Mataró, amb R. Herrero, i ha dirigit diversos operatius especials a l'Ajuntament de Mataró.

BIBLIOGRAFIA

  • CUSACHS i Corredor, Manuel, i PUIG i Pla, Josep. L'Assemblea Democràtica de Mataró (1973-1977). Ed. del Maresme / Robafaves. Mataró, 1983.
  • CUSACHS i Corredor, Manuel. De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980. Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 2003. Vegeu web de l'exposició.
  • " "Mataronins a la campanya 'Llibertat Jordi Pujol'" a Mataró escrit, núm. 50, Mataró; maig 1990.
  • PUIG i Pla, Josep. "L'Assemblea de Catalunya i l'Assemblea Democràtica de Mataró. Reflexions i notes complementàries" dins la XII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2001