Al principi fou la Paraula | De 'bateig'

Al principi fou la Paraula
:
S. Serrano (DiariMataro.com)
:

Em permeto definir la funció poètica com a combinació de tres funcions que anomenarem booleana, de fusió de significats, antientròpica, de resistència a l'esmunyiment i creadora de mons, generadora de mons possibles (...) [i que] és el resultat de (...) fer passar el llenguatge per la màgia del mirall (...).

:

L'anomalia de la poesia consisteix en el fet que l'equivalència no fonamenta només la selecció, la tria, sinó també la combinatòria (...). Per a una comunitat, invertir en poeticitat era fer una excel·lent inversió i aquelles que ho feren foren els que sobrevisqueren (...).

:

La paraula és com un do, té el toc màgic de la divinitat.

Sebastià Serrano, Comprendre la comunicació, Ed. Proa, Barcelona, 1999, pp. 250-251

:
De bateig
:
Avui anem de bateig. O sigui que us presento nous enllaços que tinc recents. El primer, el d la Consol Prados, a la foto, diputada al Parlament i mataronina de pro, que s'ha estrenat amb força amb uns quants articles i que prometen: escriu bé i s'ha fet pregar. També us he enllaçat El Callao Digital, un web de suport, sembla, a un taller sobre internet de l'Associació de Veïns de l'Havana, de Mataró, que m'han fet servir d'exemple (perdona'ls Senyor, que no saben el que fan....). Cafezoombloc és el segon bloc de monja que penjo, perquè després diguin que són unes estretes. I he incorporat el bloc El llibreter, un magnífic i veterà bloc, que per alguna raó estranya encara no tenia lincat. És un bloc de literatura militant, de trinxera, o sigui, de llibreria implicada. També he penjat el de les candidates socialistes a Cabrera de Mar (Pilar Ventura) i a Arenys de Munt (Rosa Albiol), que nodreixen el cada vegada més nombrós grup de dones blocaires. He lincat també el web del 150 aniversari dels Bombers de Mataró.

:

La gran novetat, però, és la constitució del primer portal de blocaires cristians (ep, no només per catòlics) de Catalunya, i dira que d'Espanya, nascut de la mà de Jordi Llisterri i albergat al web de la revista Foc Nou. La Bloquesfera Cristiana neix amb força, tenen el detall d'incloure'm-hi (jo, tan pecador...) i, com deia fa uns dies, tenim bisbe i tot. Felicitats.

:

Ja ho teniu, un bateig com Déu mana.

:

Espais comuns

Al darrer número de Foc Nou hi ha un interessant recull de respostes a la pregunta Estem davant una onada laïcista?. La millor resposta de totes, a parer meu, la dóna Teresa Forcades, benedictina, metgessa i teòloga, en un breu article que, amb tot el morro, copio íntegrament a continuació. Aquí va:

La distinció que Jesús va fer entre el que s’ha de donar a Déu i el que s’ha de donar al Cèsar és per a molts l’inici històric de la (tensa i difícil) separació Església-Estat que es troba a la base de les societats modernes. Acceptar i valorar aquesta separació no només com a inevitable sinó com a bona i volguda per Déu –tal com va fer el Concili Vaticà II–, no significa tanmateix reduir la religió a l’àmbit privat, sinó privar-la de poder coercitiu. Tampoc no significa fer-la abdicar dels seus principis, entre els quals és del tot lícit que s’inclogui –com és el cas del cristianisme– la pretensió de veritat i d’universalitat. La democràcia deliberativa (cf. Gutmann A., Thompson D. Why deliberative democracy? Princeton University Press, 2004), a diferència de la democràcia formal, és la que assumeix la responsabilitat de crear els espais i els canals escaients perquè, en cas de conflicte, els anomenats “valors substantius” dels ciutadans (i no només els valors substantius dels polítics o les directives de partit) es puguin confrontar sense violència els uns amb els altres. La falta d’aquests espais comuns buida de sentit la noció mateixa de democràcia i fa augmentar la frustració i la tensió dels ciutadans, fins que aquesta explota amb violència oberta al carrer o s’organitza en moviments fonamentalistes religiosos, nacionalistes o laïcistes. Jo no crec que estiguem davant d’una onada laïcista, però sí que crec que estem davant d’un dèficit molt seriós de democràcia substantiva que fa que tant els qui enyoren l’aliança Església-Estat com els qui voldrien que les religions desapareguessin del mapa, no puguin entrar en diàleg en l’àmbit públic i parlin en canvi, cada vegada més alt, des de tribunes que es desqualifiquen l’una a l’altra però mai no es troben.

:

150 anys de Bombers | La política és teatre?

15o anys de Bombers
:

Aquest matí hem presentat el programa d'actes de la commemoració del 150 aniversari dels Bombers de Mataró, que van posar-se en marxa al finals d'abril de 1857 de la mà d'una mútua. En Josep Rovira, cap de regió, en Manel Catà, cap del Parc de Mataró, i el bomber Anastasi Codosal, a més d'altres membres del Cos, hem explicat el conjunt d'activitats lídiques, divulgative si institucionals que la ciutat vol celebrar per homenatjar tots els homes que han servit en aquesta activitat tan important del nostre sistea de seguretat. La inauguració del nou Parc de Bombers, veritable fita en la modernització del parc mataroní, serà un dels plats forts. Foto: Romuald Gallofré (capgros.com).
:
La política és teatre?
:
Aquest comentari seria una segona part del que vaig escriure el mes d'agost sobre la política com a circ. Sovint es diu despectivament que la política és teatre, en el sentit que hi ha molta gesticulació, paraula, exhibició, poca sinceritat... En canvi, pels que ens estimem el teatre, no entenem massa per què es diu despectivament. Al cap i a la fi, la teatralització substitueix la violència, o l'expressió més genuïna, més veritable, autèntica, de conflicte que pretén representar. Sí, els responsables polítics som representants, fem un paper, intentem racionalitzar el conjunt d'interessos, relats i passions que es posen en circulació a la nostra societat. O sigui que benvinguda sigui, la teatralitat, aquella que s'allunya d'una veritat política que, senzillament, no existeix. I els que la prediquen, és que ens enganyen... On hi ha teatre hi ha democràcia, ves. Per si no queda clar, aquí teniu una breu reflexió de Xavier Rubert de Ventós:

Todo instinto reprimido y no canalizado se manifiesta como síntoma (...). No, no hay más remedio que pactar con la memoria (...) no hay otro camino que el de entender que la democracia no supone la solución de los problemas sinó su dramatiación. Y que no hay una verdad política, sino una pluralidad de verdades políticas.

(El País, 26.3.1996)

Foto: una recent representació de Ricard III, de Shakespeare.

:

Plaça de Cuba | Bisbe blocaire

Plaça de Cuba
:

Una de les notícies de la setmana (que va comentar l'Alcalde) és l'acord al que han arribat comerciants i Ajuntament per a la remodelació d'aquest mercat municipal, consens que fins ara no s'havia produït i que em consta que ha estat fruit d'una tasca laboriosa i generosa de tots els agents. Tindrem un mercat modern al centre de la ciutat, connectat amb una de les zones comercials més potents de la comarca i amb uns serveis de primerísima qualitat. La notícia ha agafat desprevingut al PP que, lluny de les necessitats del sector, projectava una mena de demolició com a gran proposta electoral. Menys demolició i més diàleg és el que ha calgut per arribar fins aquí, junt amb la destresa de la regidora Alícia Romero. Ara, ganes i quartos per posar-se mans a l'obra. Foto: Romuald Gallofré (capgros.com)
:
Bisbe blocaire
:
Monsenyor Traserra.
:
La Judith Vives em fa notar una notícia de La Vanguardia del passat dia 22 en la que explica l'obertura d'un bloc d'un capellà croata, castrense i, pel que sembla, homòfob. El bloc, o parròquia-bloc, com ell diu, es veu que ha causat sensació. Bé, els que no ens sentim massa identificats amb aquesta mena de pares apel·les obsessionats amb el sexe, desitjaríem iniciatives semblants de capellans normals, que són la majoria, creieu-me. Compte, ha arribat el primer bisbe català (i espanyol) amb bloc, monsenyor Jaume Traserra, titular de la diòcesi de Solsona. És encomiable l'esforç i les ganes d'obrir-se, val la pena dir que accepta comentaris i potser l'únic problema que li trobo (tot seria massa perfecte) és el llenguatge: si no ets de l'ajo, no saps de què caram et parla. En qualsevol cas, la bloquesfera cristiana creix, i no és cosa de quatre matats, ja tenim un bisbe! (Compte: avui estava descativat, aquest bloc; espero que sigui cosa de poc temps...).

:

Tecnocampus | Cultura

Tecnocampus
:

Ahir vam posar la primera pedra del TecnoCampus Mataró, un gran centre de coneixement el valor del qual rau en la transferència de coneixement entre la universitat (la suma de les dues escoles universitàries adaptades al nou pla de Bolonya) i les empreses amb alt valor afegit que tenen la tecnologia com a base. 60 milions d'euros d'inversió, bona part sufragada amb fons municipals, alguns projectes de la qual es troben en fase més avançada fora de l'emplaçament. El conseller Antoni Castells, que ens acompanyà en representació del Govern de la Generalitat, ens va posar d'exemple dels deures que ha de fer el país per continuar liderant les exportacions en tecnologia a nivell espanyol i situar-nos al capdavant de les regions europees. És evident que ahir va ser un dia emotivíssim, conscients que estàvem posant una cosa més que una primera pedra.

:

Destaco l'entrevista a la regidora Pilar Gonzàlez a capgros.com, l'article que demà publicarà l'exalcalde i diputat Manuel Mas al mateix mitjà, l'anotació dels intrèpids del Tenda de Campanya, i el post del propi Baron al seu bloc.

:

Els que estan com una moto són els de CiU. Primer, el seu candidat diu que són massa calés, i que això de la Universitat potser hauria de tancar (no sé quins números fa). És obvi que no creu en el projecte, però tampoc té massa a dir, no té cap alternativa. El que està clar és que això li ve molt gros, és dels que s'estima més un tecnocampito o una locomotoreta, propi dels que els falta l'ambició que la ciutat es mereix. L'anterior candidat, el que es va passar uns quants anys dient que això "era fum", ara és ell que s'ha esfumat. Esperem que ben aviat això quedi en simple anècdota i, com demanaven els de capgros.com, es despolititzi. I la ciutat estigui a l'alçada dels reptes ambiciosos que s'ha plantejat sempre que ha tirat endavant.

:

La cultura que farem

:

:

Amb aquest títol, els socialistes hem reunit avui una setantena de persones a les aules del teatre Monumental de Mataró, la majoria d'ells membres d'entitats ciutadanes, artistes i promotors culturals que hem convocat perquè ens ajudin a preprarar el Programa de Cultura que presentarem a les eleccions de maig. Hi havia molta expectació, especialment per l'excel·lent discurs de cloenda de l'Alcalde Joan Antoni Baron, que no ha decebut, amb propostes concretes per posar en valor la capacitat cultural d'aquesta ciutat. Al principi, quan he presentat la taula rodona, he dit que em semblava que la política cultural, avui, vivia un atzucac, que ens trobem davant una sèrie de cruïlles. Les que tenen a veure amb els agents i la direcció política, les que tenen a veure amb la necessitat de relacionar-los, les que tenen a veure amb la capacitat de la ciutat per acollir i fer grans les propostes, i també les dels equipaments i infrastructures. En un món de canvis, he dit, on la cultura se'n veu afectada. hauria de ser positivament.

:

:

El nivell de debat i d'aportacions durant tot el matí ha estat molt alt. I molt intens. Ningú no s'ha estalviat de dir res i tothom ha vingut amb ganes de proposar coses i de fer-se escoltar. És el preludi del que volem i del que farem si l'electorat ens ecomana de nou governar: més activitat, més protagonisme als veritables actors, més imaginació, més obertura, més ambició.

:

:

El discurs de Baron, deia, no ha decebut. Propostes concretes, compromisos en primera persona i un horitzó ben clar que, pel que sembla, compartim amb molta gent. Fotos: QM.

:

Presentació del Manifest (i II)

Foto: El Punt.
:

Aquí teniu el text complert del Manifest Electoral que va presentar el candidat Joan Antoni Baron ahir a la sala d'actes del Port de Mataró. Al respecte, i de la bloquesfera, destaco els posts de Carles Fernàndez , d'Ana Barrera i del tàndem Tenda de Campanya.

:

MATARÓ, NOUS TEMPS
MANIFEST ELECTORAL PSC DE MATARÓ
:
A Mataró, els i les socialistes volem renovar la nostra il·lusió i el nostre compromís amb la ciutat. En els darrers anys, hem liderat el procés de transformació de Mataró identificant en cada moment els reptes, definint els objectius i cercant les respostes més adequades i innovadores. A través de la proximitat, el diàleg i la participació, hem intentat assolir sempre el màxim consens i complicitat amb el conjunt de ciutadans i ciutadanes.

En aquests anys, hem demostrat que sabem gestionar la complexitat i que tenim un model de futur per la ciutat davant els nous reptes que se’ns plantegen. La nostra trajectòria municipalista contrastada ens permet afrontar el futur amb il·lusió i amb projectes engrescadors per una ciutat que ens estimem.

Enguany, ens presentem a les eleccions amb una realitat política diferent. A Catalunya comptem amb el suport d’un govern d’esquerres liderat per José Montilla i a Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero encapçala un projecte de progrés per l’estat plural.

Així doncs, el Partit dels Socialistes amb Joan Antoni Baron al capdavant, volem comprometre’ns amb els ciutadans i ciutadanes per aconseguir de Mataró una ciutat per viure, una ciutat per treballar, una ciutat per les persones, una ciutat preparada per al futur; en definitiva, una ciutat de la que ens sentim orgullosos.

Volem de Mataró una ciutat per viure amb una millor qualitat de vida per a tothom i amb un major compromís cap a la sostenibilitat que ajudi a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic. Treballarem per assolir uns barris dignes i segurs, augmentant la dotació de policies i les polítiques de civisme, així com millorant la neteja, els espais verds i la recollida selectiva. I potenciarem l’ús racional dels espais públics com el front litoral o el parc forestal.

Per això, tindrem barris més cohesionats i millor dotats en serveis i equipaments de proximitat i que estiguin ben connectats entre ells. Augmentarem els habitatges de promoció pública, tant en règim de lloguer com de compra, i afavorirem la mobilitat sostenible ampliant la flota del transport públic urbà i les places d’aparcament.

Volem de Mataró una ciutat per treballar on hi hagi més oportunitats laborals per a tothom. Volem disminuir la taxa d’atur i millorar l’ocupació de qualitat, així com augmentar l’oferta de formació al llarg de tota la vida, adreçada als ciutadans per millorar les seves possibilitats a l’hora de cercar feina.

Per això, treballarem per millorar la competitivitat del nostre teixit productiu existent a través de la innovació. Volem potenciar l’esperit emprenedor i augmentar la creació d’empreses en sectors emergents per afavorir la diversificació de la nostra economia, i accelerar la vida de les empreses per consolidar-les i localitzar-les a la nostra ciutat. Volem que turisme i el comerç siguin dos potents actius de la nostra ciutat, convertint-se en elements de dinamització i d’atracció de visitants dins el projecte de “Mataró, ciutat mediterrània”.

Volem de Mataró una ciutat per a les persones, una ciutat que doni més i millors respostes per arribar a la igualtat d’oportunitats efectiva: dels joves, de les dones, de la gent gran, dels discapacitats. Volem ser una ciutat respectuosa amb les diferents realitats i integradora amb la immigració que ha de permetre respectar els drets i els deures. Posarem a disposició dels infants i les famílies més places d’escola bressol i ampliarem els centres educatius de primària i secundària, ja que per nosaltres l’educació és un dret universal i de qualitat que cal garantir a tothom. Recolzarem, també, la millora dels serveis sanitaris i les instal·lacions.

Per això, volem que Mataró sigui una ciutat dinàmica, oberta i innovadora, per això garantirem l’accés a tots els segments de la població, a la pràctica esportiva i a la cultura, millorant i ampliant els equipaments.

Volem de Mataró una ciutat encara més preparada per al futur. Estem ubicats a l’entorn metropolità de Barcelona, i això per a la ciutat, és un repte per poder situar-nos com a nus de xarxes del nostre territori més proper, i és també una oportunitat per poder crear sinèrgies positives entre ambdues realitats degut a la proximitat que tenim amb la capital barcelonina. Per fer una bona gestió i preservació del territori volem un urbanisme compacte, equilibrat i sostenible, que estigui al servei de les persones i l’economica local. També volem una ciutat on desplegar una estratègia pròpia de desenvolupament econòmic que integri la formació, amb un centre universitari propi, la innovació amb activitats de R+D+i i la creació d’empreses amb espais i un model d’incubació adequat a través de la posada en marxa del Tecnocampus.

En definitiva, volem que Mataró sigui una ciutat de la que ens sentim orgullosos, posant en valor la nostra identitat com a ciutat cohesionada, dinàmica, culta, emprenedora i innovadora. I, per fer aquest projecte una realitat, per presentar un programa electoral valent i engrescador amb projectes responsables i innovadors, ens posem a disposició dels ciutadans i ciutadanes.

La proximitat serà, com ho ha estat fins ara, un dels eixos de les nostres polítiques. Escoltarem, afavorint el diàleg i cercant la concertació i el consens entre la ciutadania i l’administració. Per aixo volem comptar ja amb la teva aportació, estem convençuts que amb tu enriquirem el projecte per una ciutat que ens estimem.


Mataró, 22 de febrer de 2007
:

Presentació del Manifest (I)

:
Avui hem presentat el Manifest Electoral del PSC de Mataró de cara als comicis de maig. Demà en parlaré una mica. Abans de la presentació que ha fet Joan Antoni Baron, he presentat l'acte amb aquest esquema que ara us poso
:

Compareixem els membres del Consell Municipal Socialista (regidors, executiva, representants)

Ho fem en aquest lloc, dins del mar, gairebé, aquest mar que recuperarem del tot i que serà l’eix del canvi que viurà Mataró: el nostre atractiu al servei d’un canvi global que afecti també als nostres barris i a la nostra qualitat de vida.

Abans d’acabar l’any vam elegir el cap de llista

Avui presentem el Manifest Electoral, els eixos a partir del qual farem el programa que presentarem als ciutadans de cara el mandat 2007-2011

El farem escoltant la gent, un a un, posant-nos a la seva disposició

El farem com hem fet sempre: amb nous horitzons de canvi, amb nous reptes d’una societat que ha canviat, per bé i també amb nous problemes que cal atendre

I també, seguint fidels als valors de l’esquerra. Mataró és d’esquerres, ho ha estat sempre que l’han deixat expressar-se lliurement. Gràcies a això, els anys de democràcia municipal ho han estat de transformació i d’igualtat d’oportunitats.

Només hi ha dues alternatives, dos escenaris, o un govern liderat pels socialistes o un
govern de dretes.

Som hereus de Joan Majó i Manuel Mas, però som conscients també que la ciutat vol de nosaltres més canvi, més ambició, més futur.

Davant nostre, la dreta ha decidit unir-se i, com deia el candidat de CiU, “treure els socialistes”. Només tenen aquest objectiu.

CiU ara s’estripa les vestidures amb el servei de Renfe mente callava quan va donar suport als 8 anys del PP en què el Govern no va invertir ni un duro en Rodalies, i així estem.

• I el seu candidat a Mataró, ara es treu de la xistera una moratòria en l’arribada d’una locomotora comercial. També ha dit que el TecnoCampus potser no fa falta...
• Se li veu el plumero de l’oportunisme i del canvi de criteri cada 15 dies
• Que miri a la cara de la gent del Museu del Tèxtil i els digui que està en contra dels 2.000 milions de Pta que rebria la reforma de Can Marfà
• I, sobretot, que miri als ulls dels 1000 aturats que poden trobar feina amb aquesta nova Locomotora i els 1000 més que ocuparà el TecnoCampus i que els digui que s’esperin mig any més a trobar feina
• És un candidat que no té ambició, que no vol prendre decisions importants, que li ve gros Mataró

El PP, el seu soci, fa ús de les pitjors armes polítiques:

• Utilitza la mentida reiterada en matèria de seguretat ciutadana
• Utilitza d’un tema tan sensible com el jurat de la Nit de l’Esport per posar en entredit el treball dels voluntaris i els esportistes per erosionar el Govern demanem que es disculpin davant e Jurat, això és inadmissible, i que deixin

Les dones i els homes del PSC farem propostes serioses, responsables, que posin sempre els interessos de la ciutat per davant de tot.

Volem seguir l’onada de canvi que hi a al nostre país: amb Zapatero a la Moncloa i Montilla a la Generalitat.

Nosaltres farem una campanya centrada en les propostes, en el diàleg amb la gent, però tampoc ens deixarem dir de tot ni permetrem el “tot s’hi val”.

No farem volar coloms però tenim l’ambició dels que volen el millor per Mataró i hem
demostrat que ho podem assolir

I ho farem amb el nostre candidat, l’Alcalde Joan Antoni Baron

:
Sobre el canvi d'actitud (no sé massa cap a on) del candidat Móra respecte la Locomotora comercial, no som els únics que li hem vist el llautó. Mireu què deia l'editorial de capgros.com d'ahir:

En aquest sentit, la posició de CiU demanant una moratòria de sis mesos per adjudicar l’operador comercial i plantejant fins i tot reduir el tamany de la futura operadora de 22.000 metres quadrats a 18.000 metres quadrats sorprèn. Sorprèn perquè representa un canvi de criteri respecte anteriors posicions de la federació nacionalista; perquè la mesura posaria en risc la instal•lació de la futura locomotora i finalment perquè la proposta és inviable a aquestes alçades del partit. CiU va tard en relació a Can Fàbregas i ha apostat per l’opció més fàcil: posar-se a favor del vent que bufa.

Fotos: Marcos Lossius (capgros.com)

:

Balanç de l'Àrea | El PP no piula

Balanç de l'Àrea
:
M'acompanya Fermí Manchado, regidor de Mobilitat. Fotos: Marga Cruz.
:

Aquest matí hem presentat la Memòria del 2006, i un balanç dels anys 2003 fins ara, de l'Àrea de Via Pública de l'Ajuntament de Mataró, amb el meu company Fermí Manchado, que podeu veure resumida en aquesta nota. Una reducció dels delictes en més del 10%, dels accidents en més del 23%, més de 1300 de places més d'aparcament públic (i cap a vuit mil de privades), un increment dels usuaris del Mataró Bus i una bona pila d'instruments de planificació (en qualitat de serveis, en mobilitat urbana, en seguretat integral, en protecció civil), així com una acció implacable contra l'incivisme ,són els eixos que hem volgut destacar. Us adjunto el text de la presentació que l'obre, que hem fet conjuntament els dos regidors, i que resumeix el que pretenem explicar.

Amb aquesta Memòria del 2006 clou un cicle de quatre, el resum de les quals trobareu al final. El cicle, si fa o no fa, correspon al mandat municipal 2003-2007, comptant que, amb el primer any a cavall de l'anterior mandat i el darrer, aquest que som el qual tocarà fer balanç al si d'un altre mandat.
:
Els resultats els trobareu a continuació i les avaluacions les hauran de fer els lectors, però els regidors que signem aquesta presentació hem de dir que estem raonablement satisfets de la tasca realitzada. Hi ha un gran impuls a la construcció d'aparcaments, creix el nombre d'usuaris del Mataró Bus a un bon ritme (i a satisfacció creixent dels viatgers), es redueixen el nombre d'accidents i de víctimes any rera any i, especialment, baixa el nombre de delictes. Aquests eren els objectius que es proposà el Govern i aquí en teniu el que s'ha assolit.
:
Dèiem, en començar el mandat, que la seguretat i la mobilitat són dues de les preocupacions més importants que mostren els ciutadans a les enquestes, tant de Mataró com de qualsevol ciutat desenvolupada. De la primera, mantenint la suficient tensió per mantenir baixos els índexs delictius, preocupava sobretot el que en podríem dir la inseguretat "de baixa intensitat": l'incivisme, els furts, etcètera. Per això, a banda de mantenir una relació cada cop més intensa amb el conjunt de cossos policials per atendre els requeriments de seguretat ciutadana, hem lliurat una batalla contra l'incivisme i la seva aparent impunitat.
:
De la segona, preocupen sobretot alguns embussos i, especialment, la manca d'aparcament. No cal dir que Mataró té encara pendents algunes infastructures que permetin dotar de més fluïdesa al trànsit, però sí que cal dir, i cada vegada més alt, que només el canvi d'usos en el transport, prioritzant el públic, pot reconduir una situació que té efectes més enllà de la pròpia mobilitat, com hem comprovat en el recent debat sobre el canvi climàtic.
:
De les dues preocupacions hem avançat. Però continuen a l'agenda com a prioritats pels propers anys, molt ens temem. En aquest mandat hi hem contribuït, a més del citat, amb laprovació d'un conjunt d'instruments de planificació que ens ajudin a ajustar el ritme dels avenços: el Pla de Mobilitat Urbana, el Pla de Seguretat Local, el Pla Estratègic de la Policia Local, els nombrosos plans de protecció civil (que ens situen com a una de les ciutats més ava´çades en aquesta matèria)... Hem promogut també canvis normatius, tecnològics i organitzatius per fer més eficient la resposta de l'Administració a la demanda cada vegada més exigent i complexa de les matèries que tracta aquesta Àrea de Via Pública.
:
Però res no seria igual, cap dels objectius podira complir-se, si no comptéssim amb l'aportació preofessional dels administratius, els agents, els comandaments, els tècnics, els advocats, els auxiliars, els caps de servei, el coordinador..., en definitiva, de tot l'equip de l'Àrea.

:
El PP no piula
:

La burda utilització política del jurat de la Nit de l'Esport mataronina per part del PP no ha enganyat ningú. Va indignar el jurat i va quedar clar davant tota la ciutat que la pràctica d'aquest partit liderat per Paulí Mojedano per a l'erosió política, que no coneix límits ni educació. Mojedano mateix va ser qui va encendre la metxa, com fa sempre, sense importar-li si era cert o no el que deia. D'entrada, encara no hem sentit que es disculpin. Mentre tant, l'editorial del portal capgros.com d'ahir, és ben explícit en aquest fragment que reprodueixo:

Menció a part mereix l'episodi de la polèmica nota de premsa del PP en la que es queixava de la manera de treballar del Jurat de la Nit de l'esport i, més concretament, del Patronat d'Esports. El Jurat va actuar comn havia de fer-ho, posant sobre la taula tots els mèrits dels esportistes, i l'actitud del grup popular, atacant directament al Patronat, quan el Jurat de la Nit de l'Esport no és el Patronat en si mateix, va fer dubtar de les intencions reals del grup municipal amb les seves declaracions. L'absència del representant d'aquest partit a la última reunió que es va convocar precisament per aclarar aquesta polèmica va deixar palès que els interessos dels populars, malauradament, anaven més enllà de la simple preocupació per l'esport, en un intent de polititzar una festa que sempre s'ha dedicat única i exclusivament a l'esport.

:

La història emergent | Post post

La història emergent
:

:

Aquests dies Mataró viu un parell de notícies interessants quant a l'arqueologia, a rel de les troballes d'un forn de ceràmica del segle XVIII en una obra privada del Caminet i d'una columna romana al subsòl de la basílica de Santa Maria, just a l'inici dels treballs, de manera que obre una gran expectativa del que hi pot haver al punt més alt de l'antiga ciutat d'Iluro. Com no pot ser de cap altra manera, el Govern municipal s'ha implicat en la protecció i recerca dels elements de la nostra arqueologia, aquest tros d'història que emergeix i que ens dóna alguna resposta (i ens obre moltes preguntes) sobre el nostre passat. En ambdós casos, caldrà posar-se d'acord amb la propietat per a la conservació de les restes. És una oportunitat que no podem desaprofitar.

:
Post post
:
Calvo Serraller i Llovet.
:

El temps en què la meva generació ens hem trobat (més o menys a gust) se n'ha dit postmodernitat, concepte avui en revisió i sense massa alternativa, segurament pel caràcter eclèctic, feble, de la proposta postmoderna (en la seva feblesa hi ha la força?). Confesso que em sento deutor d'aquest pensament (i de la seva producció literària, artística, filosòfica, política...), que m'ha influït força i que, segurament, m'ha ajudar a una manera de ser en les meves militàncies. Heus ací dues afirmacions que han caigut recentment a les meves mans, una més descriptiva, que pertany a un breu tractat sobre l'art contemporani, l'altra més crítica, enmig d'un article sobre l'òpera avui. I de dos grans erudits espanyols.

Hablamos de arte "postmoderno", no porque hayamos dejado de ser modernos, sino justo por lo contrario, porque, sintiéndose mayoritariamente todo el cuerpo social moderno, ya no queda nada por modernizar; esto es: nos aceptamos tal y como somos. Otra cosa es, desde luego, el valorar lo que puede ocurrir, desde un punto de vista cultural, con esta conciencia generalizada de moderna autosatisfacción, pero eso mismo es o que ahora nos toca vivir y averiguar.

:

Francisco Calvo Serraller, El arte contemporáneo, Ed. Taurus, Madrid, 2001, p. 277

: Un dels darrers muntatges de Calixto Bieito d'una òpera de Mozart.

Los mecanismos inherentes a la postmodernidad en la que nos hallamos atrapados, tienden a eliminar la denidad de lo histórico y a entorpecer el desplazamiento a categorías intelectuales de otros tiempos, siempre en favor de una visión plana, anacrónica y desarraigada de lo histórico en cualquiea de sus formas. Un presente "líquido" cada vez más delavazado, desinhibido y proclive a cualquier estupidez, se abre camino a pasos agigantados, desplazando cada día con mayor eficacia la antigua posibilidad de los receptores de vincularse a un hecho artístico (o político, o religioso, o lo que sea) con las armas de la inteligencia y una memoria elaborada, sabia y capaz de desentrañar la esencia de cualquier forma de pasado.

:

Jordi Llovet, "Espectáculo y postmodernidad", El País, 18.2.2007

:

10 anys | Til·la a CiU | Dos cops policials

10 anys
:

Zhang Xiaogang, Pare i fill (2005)

:

Tots els anys de joventut alimentant el rei que dúiem a cos ara són matèria d'àlbum de fotos. El fill ens ha obert la porta d'un nou món que els avis anomenen maduresa. Al capdavall la maduresa no és altra cosa que conformar-se a deixar de ser el centre ela nostra vida.
:
Joan Barril, Condició de pare. Ed. La Campana, Barcelona, 1997, p. 51

:

(...) ens sentirem

amb aquella presència desvalguda

de fill però ta poderosa per l'amor que provoca

i que crida la presència urgent d'un pare

(...)

que estima

des del profund origen que absorbeix

la cadena dels pares i dels fills.

:

Narcís Comadira, Somnis i runa, Ed. Proa, Barcelona, 1992, p. 34

:

Til·la a can CiU, si us plau

:

Ara que hem descobert que no és Mataró qui ha de despertar sinó el seu Govern (a veure si s'aclareixen), recomano als de CiU que repassin aquest post. I que prenguin til·la, que no arribaran a la campanya. Ho dic perquè potser seria hora que, a més d'algunes fotos del noi de Cabrera, presentessin alguna proposta. Per exemple, davant la contundent actuació, valorada en 60 milions d'euros, que s'està emprenent al Rengle amb la construcció del complex universitari i de coneixement del TecnoCampus, la de més empenta i quantia que s'ha fet mai a la ciutat, la resposta del candidat de CiU és balbucejant: no s'ho creu i demana calés a la Generalitat. Ni que fos un sol euro, seria infinitament més del que apostaren els governs de CiU per aquest projecte.

:

Dos cops policials

:

Aquests darrers dies s'ha saldat amb dues importants actuacions policials, liderades pel Cos Nacional de Policia però amb la col·laboració clau de la Policia Local de Mataró, un pas més en lesforç de coordinació que, com es veu, dóna bons resultats. La primera, després de temps de feina, és la caiguda d'una pressumpta xarxa de narcotraficants a la costa, des de La Selva fins el Maresme. La segona ha estat la detenció d'un conjunt de persones relacionades amb pressumptes delictes contra l'Estatut des Treballadors i la Llei d'Estrangeria. Bona feina.

:

Grip | Tenda de campanya | Sí als estatuts

Grip

:

He estat malalt, al llit, aquests darrers dies. Un grip de res. Tenia arxivats alguns posts que m'han anat perfectes per omplir aquest buit que, si no, no hauria pogut acudir amb la cita diària. Això deixa al descobert un dels trucs per complir-la: el d'escriure per avançat. En dies així, o que arribo tard a casa, són un bon recurs.

:

Estar malalt, cosa que em passa molt poc, és una experiència que té alguns avantatges: la realitat s'escapa, allò que volies fer no ho fas com una mena d'anticipació de la Quaresma (i de tantes renúncies com haurem de fer), les coses també van sense tu, òbviament, t'atures, quan s'acaba la febre, llegeixes o et distreus (com aquesta tarda, amb Misión Imposible 2, amb la qual la campanya electoral sembla més fàcil). Però vaja, aparteu les criatures que ja tinc ganes de gresca.

:

Il·lustració: Francisco de Goya, Autorretrato con el doctor Arrieta, 1820 The Minneapolis Institute of Arts, Minneapolis (EUA)

:

Tenda de campanya
:
Parlant de campanya (per cert, si fos Misión imposible, qui seria Tom Cruise?), l'Oriol Burgada i en Joan Salicrú, dos periodistes als que els va la marxa, s'han proposat seguir la campanya electoral a Mataró des d'un bloc comú en el qual aniran penjant les seves reflexions. Es diu tenda de campanya (tots dos tenen una tirada kumba, què hi farem) i serà una manera més de fer bullir l'olla cibernètica (en Saül ja els ha batejat). Encara que aviso: els socialistes no farem una campanya espectacle. Felicitats, però; és una molt bona idea.
:
Parlant de campanya, ahir, cent dies abans de les eleccions, Joan Antoni Baron va ser ratificat com a cap de llista del PSC a Mataró a les Eleccions Municipals del proper 27 de maig al Consell Nacional del Partit que trià molts altres caps de llista i al que no vaig poder assistir. A partir d'ara, començarem a contrastar idees i a recollir suggeriments de cara el Programa Electoral, bé amb reunions discretes, bé amb trobades que se'ns demanin o bé amb actes oberts com aquest. Demà, el primer round, el batrem al Consell Municipal Socialista, el grup de dones i homes que ens representen als organismes municipals en aquest mandat. A partir d'aquí, el camí d'assolir nous reptes de canvi, amb la mateixa il·lusió i força que hem assolit els anteriors, és imparable.

Sí als estatuts

Avui se celebra el referèndum per al nou Estatut d'Autonomia d'Andalusia (vegeu escrutini aquí) que, com recorda la periodista Neus Tomàs avui a El Periódico, inclou articles idèntics als que el PP ha recorregut del català davant el Tribunal Constitucional. Tant, que si prospera el recurs, aquest pot afectar també a l'Estatut Andalús. La diferència és que a Andalusia el PP diu sí i a Catalunya diu no. O Arenas mana més que Piqué, o l'anticatalanisme s'ha instal·lat en el discurs de la dreta espanyola de forma enquistada, o és que són uns barruts, o tot alhora. En tot cas, tot sembla predir un sí ben clar a aquest nou esforç de desentralització (i per tant, de més responsabilització) que s'ha emprès en aquesta etapa de Govern de Zapatero.

:

Barceló fent Comèdia *

:

En plena inauguració de la capella que Miquel Barceló ha enllestit per la Catedral de Palma, el pintor de Felanitx obre el cicle d'exposicions de la nova seu de Cercle de Lectors a Barcelona. Ho fa mostrant els originals de les il·lustracions publicades a l'edició de La Divina Comèdia que féu l'editorial el 2002. L'exposició d'aquarel·les es completa amb amb tres peces de gran format: La grotte (2002), Multiplicació del Pa i els Peixos II (2003), mural ceràmic que forma part dels preparatius de la intervenció a la seu de Mallorca, i Crâne aux allumettes (2006).

:

Al marge de la capacitat per representar l'esplèndid cant de Dante, en versió catalana de Josep Mª de Sagarra i castellana de Miguel Ángel Crespo, crec que val la pena destacar, especialment, les evidents capacitats plàstiques del que, segurament, passa per ser un dels pintors vius més destacats del món. I en plena etapa creativa, arribat ja als cinquanta anys.

:

Jo només us proposo quatre o cinc idees. De fet, Barceló que, com Tintoretto, diu que "ho vol pintar tot", és un volcà d'idees, té un domini desimbolt de tècniques pàstiques i, especialment, recull, a vegades amb molta simplicitat, tota la tradició pictòrica que ens ha acabat influint, fins i tot aquella que posava en dubte la tradició. Per això és tan adequat davant un text renaixentista, que parla tu a tu a l'home i el seu destí, que refà la tradició per humanitzar-la i que enllaça allò modern amb els pressupòsits clàssics, si bé amb la murrieria, o l'experiència, que hem pogut anar adquirint. Barceló, així, pren per refer-la tota l'experiència. Iconogràficament, per exemple, beu dels retaules barrocs on tot és a flor de pell, inclòs el foc, i també beu de l'avantguarda cubista, de Tàpies, fins i tot d'ell mateix. O de les cavernes que convertien els bonys en animals mentre amassaven l'argila eterna per nosaltres. Malgrat tot, la mirada és nova, radicament moderna, com qui para damunt la taula tot l'aixovar i el posa al servei de l'home d'avui, fràgil malgrat la potència tècnica, terròs malgrat les aleacions industrials, aqüós en els seus relats, preciós però limitat com els fruits, les hortalisses i l'aviram.

:

Acostar-se amb tot això a l'experiència del Paradís, del Purgatori i de l'Infern, és a dir, acostar-se al Bé i el Mal, sembla dir Barceló, només ho puc fer amb això. Amb les icones que l'experiència ha anat modelant, amb la vida d'aquests éssers passavolants plena de goig i d'horror, amb la terra i l'aigua, l'argila, els fruits que en surten, amb tots els colors del món a la cara del Mal davant la qual la bellesa irromp feble, clara, atenent la contingència però desprenent-se'n també. No sé si ès comèdia, aquest espectacle diví, el que sí sé és que els protagonistes som nosaltres.

* article publicat a la revista Valors (febrer 2007)

L'exposició Miquel Barceló. Divina Comèdia és oberta fins el 28 de febrer de 2007 al Centre Cultural Fundació Círculo de Lectores (Consell de Cent 323, Barcelona).

Post de Pere Pascual

:

Exemple vs. idolatria

David Beckham.
:

Aquesta disjuntiva la va plantejar amb molt d'encert Rafael Argullol dimarts passat a un article a El País, que reflexiona millor que jo sobre el que n'he dit la crisi de referents que, a parer meu, distingeix un dels trets de la cultura actual. Ho fa a partir d'una enquesta publicada al regne Unit sobre "a qui t'agradaria assemblar-te" i, enlloc de personatges heroics, enlloc de premiar la valentia i la donació, els joves semblesn apostar pels ídols com Bekham. Jo, pensant encara amb "qui vulgui salvar la vida la perdrà", destaco dos fragments d'aquest recomanable article:

Una de las ventajas de la idolatría es que promete paraísos sin demasiado trabajo de la razón, paraísos fulgurantes que pueden ser habitados con prontitud. Aparentemente, además, son paraísos poco costosos para la conciencia: basta con no poner el listón muy alto en las expectativas espirituales del ser humano y enseguida surgirá la rentabilidad del grito bien calculado, de la propaganda afilada, del gesto abrumador. (...)

:

Para que alguien como el capitán Scott -o el carácter que representa- pudiera volver a ser un "ejemplo para varias generaciones de jóvenes" habría que educar de nuevo en el difícil arte de perder. De perder para ganar.

:
Puede que nadie se esté tomando la molestia de enseñar este arte que en lo esencial consiste en construir una existencia propia -un amor propio- sin vivir idolátricamente por cuenta ajena. Y que, por consiguiente, vale la pena batallar, y perder, y volver a batallar, para llegar más lejos en la victoria más hermosa que es la que uno consigue en la carrera que tiene establecida consigo mismo.

:
Claro que si aún tuviéramos memoria de este arte en lugar de pasarnos el tiempo hablando de los Beckham hablaríamos un poco de los Scott. Quien pierde gana: nuestros jóvenes, gracias a nuestras enseñanzas, no tienen ni idea de este valioso principio.

:

Carnaval?

:

Pensava escriure una frase que em volta pel cap fa dies: el Carnaval ja no és necessari. Em volta pel cap i, com que els que encara es pensen que sí diran ràpidament que és una estratagema per fugir de l'escarni, no ho dic massa alt. Òbviament, em sembla molt bé el Carnaval, la crítica i la sàtira, em sembla bé el passeig d'allò reprimit i tot el que vulgueu, però faríem bé de revisar una mica si la seva funció ritual és avui encara activa (jo crec que no).

:

Moustaki deia en una cançó que declarava l'estat de felicitat permanent. Els nostres temps semblen haver declarat l'estat de diversió permanent, confonent-la sovint amb la felicitat. Quant més forta és aquesta declaració, quant més imposada, quant més excitació se'ns demana, els núvols de la depressió i la tristesa també es fan més presents per moltes persones que, senzillament, no els ve de gust divertir-se o pensen que no s'ho mereixen o saben que no són a l'alçada de l'exigència. Passa, però, que els nostres temps no tenen ritualitzada la tristesa i la introspecció, el sofriment, una mena de calma activa, de silenci fructífer. Fins fa no massa anys, aquest espai era la Quaresma, amb el seu zènit dels divendres i de la Setmana Santa, amb la seva austeritat silenciosa (tampoc hi havia ipods) i culinària (amb elements que avui més aviat són els més cars del mercat), amb l'embolcall penitencial i, probablement, coent per dins allò que s'expressa amb imatges crues (les processons). No sé si era un bon paradigma, però fixeu-vos que no n'hi ha cap altre. Avui, cada dia és festa, o cada cap de setmana. Quan programem les nostres tristeses? Diguem que les tenim desbocades, instantànies, que les acollim amb por i fàrmacs, que les sublimem amb els excessos justament de la festa diària i quasi obligatòria a la que estem abocats.

:

Carnaval era una festa prèvia a aquest procés, una mena d'anticipació del seu final, també. Sí, potser també era l'espai relativament permès de crítica al poder (no sé, però); encara que avui, òbviament, és una faceta encara més antiquada. Cada dia es pot fer burla del qui mana (bé, del qui mana democràticament). Però servia de contrapunt burleta a un procés llarg i, potser, no massa interioritzat (diferent és, crec jo, les festes de Carnaval que funcionen com a festa major/ identitària d'una vila). Avui, amb pràcticament tres dies (quan no una setmana) d'escola dedicats a aquest esdeveniment, sense cap funció ritual, sense cap novetat, sense cap diferència amb el temps que vindrà, ni cap anticipació de res, és de totes totes una festa conservadora. No canvia res.

:

Bon cop d'Estopa | No coneix Mataró | La paraula Déu

Bon cop d'Estopa, defensors de la terra
:

:

Un dels cervells grisos de CiU, ejem, que formava part, pel que es veu, del grup de crítics que fa poc van queixar-se que manaven poc (i que ara tenen el tema sota l'estora) i que assessora Xavier Trias per al retorn de la dreta a Barcelona, va fer un article del que fa dies que volia parlar. Va publicar-se al setmanari Dossier Econòmic de Catalunya (27 de gener a 2 de febrer de 2007), el seu autor és Antoni Vives i esguinça sense miraments el treball d'integració i de llibertat que ha permès fer una cultura catalana moderna, no excloent i identificada amb el conjunt del país, amb el seu consum de masses relacionat amb les modes que, com que som un país adult, també ens afecten. Vaja, aquest consens jo l'he après de molta gent. Dels meus, sí, és clar, del PSC on hi conviuen les sevillanes i les sardanes, els hard rock i la música clàssica, ja ens entenem, i que això no representa cap problema, ans el contrari. Però també ho he après de Pujol, per exemple, que va posar Estopa (a la foto) com a exemple d'integració al país, o de Carod, o Duran, que han reconegut la importància del castellà per al projecte de país.

:

En fi, ara apareix algú que es permet tirar per terra tot això, que ignora els esforços de molts ajuntaments per preservar la cultura catalana i les seves expressions més tradicionals, com també les més innovadores, ignora que la porositat entre cultura d'èlit i cultura popular, així com la de casa amb la de fora, fa grans els països que tenen ambició nacional. I treu la pitjor cara del nacionalisme quan diu coses com aquestes:

Fins ara no ens n’hem sortit i els programadors culturals dels nostres ajuntaments, no importa de quin color polític, ens continuen insultant amb tota mena de tonadilleras, OT i d’orquestres als quals no condicionen la contractació a cantar en català (...), no fos cas que intoxiquessin de catalanitat les barriades sotmeses a la dictadura dels Estopa, tan simpàtics i cosmopolites, o de totes les variacions d’aquesta mena de revisió cool de Los Chichos.

:
No coneix Mataró
:

Definitivament, si el candidat de CiU va dir el que els mitjans diuen que va dir dilluns passat, que Mataró és una ciutat adormida, és que no la coneix. Des del que la veu des d'una finestra del despatx o des del qui no hi viu, segur que en té una imatge distorsionada. Però es trobarà amb sorpreses quan la visiti. Associacions vitalíssimes que omplen les caps de setmana amb activitats molt concorregudes, petites empreses i tallers que van fent via en el complicat món de la globalització, joves inquiets i amb ganes d'expressar-se, artistes i creadors, corals i castellers amb èxits aclaparadors, esportistes d'alt nivell, dones treballadores que han de fer dues jornades (i que no poden adormir-se), comerciants que donen vida a uns carrers atapeïts els dissabte (i altres dies), avis i joves fent torn pels ordinadors als punts d'internet, grups de teatre, de música, de rol, de cinema, de lectura, de solidaritat, d'ajuda mútua, de pintors, caminadors, investigadors, voluntaris forestals, de Bombers, de Creu Roja, de Càritas, socials, de parròquies, de clubs... No, és clar, no és pas mèrit de l'Ajuntament, això. Però cal un Ajuntament que els valori i els recolzi. Els valori especialment pel que tenen de desperts, d'inquiets, de crítics. No, no coneix aquesta ciutat que, a vegades, exerceix un posat un tan calvinista i poc donat a l'espectacle, i enganya als ulls dels qui no la coneixen prou.

:

(O això, o és que s'enamoren de la somnolència i la flaccidesa?).

:

La paraula Déu

:
Olegario González de Cardedal.
:

Olegario González de Cardedal reflexiona en un magnífic article de dimarts passat a El País sobre l'absència de la paraula Déu, i del seu concepte potser, al llenguatge actual i al pensament contemporani. A mi m'ha semblat sempre que més que a una "mort de Déu", assistim a una mort del seu concepte, és una paraula que no sabem a quina realitat associar donat que avui tendim a associar paraula amb realitat (i entenem aquesta darrera com allò empíric) enlloc de preguntar-nos què és exactament allò que ens diuen i impregnar-nos d'aquesta realitat (no sempre emprírica). La pregunta moderna, empírica, és si Déu existeix, mentre que la pregunta (no sé si post-moderna) podria ser què és Déu, o com és Déu, o què vol Déu ...una manera de dir quina és la realitat última per la qual val la pena viura, posem. De nou, em surt la vena moderna.

:

El professor González de Cardedal reflexiona sobre tot això a partir de la pel·lícula El gran silenci (2005), de Philip Gröning, que narra (sense paraules) la vida a la Gran Cartoixa de Grenoble, i ho fa des de tres perpectives: la interpretació estètico-informativa, epidèrmica, diríem; la interpretació religioso-contemplativa ("en este caso el espectador se va percatando lentamente de que el fondo de la película es justamente lo que no se ve y, sin embargo, lo sostiene todo", diu) i, la tercera, la interpretació ètico-existencial que encara les nostres vides amb aquesta experiència. "Paradójicamente", escriu, "el verdadero sentido de la película no es "El gran silencio" de los Cartujos sino "La real Presencia" de Dios". La presència en l'absència, l'omnipresència sense massa intervenció, o intervenint a través del silenci, sempre des de la llibertat dels homes, seria aquesta mena de concepte, aquesta paraula oblidada, Déu, que la cultura occidental té tanta pressa a treure's del damunt però que cerca a la mínima oportunitat. "Nuestra primera tarea es recuperarla para invocar con amor y estremecimiento."

:

Poliblocs | Èxits policials | Com està el món | Objectes invisibles

Poliblocs
:

:
En Saül Gordillo m'envia el portal que ha muntat amb Daniel Solano, Poliblocs, un lloc que, a més d'albegar la base de dades més seriosa sobre la blogosfera política escrita en català (una pregunta: què passa amb els blocs de Catalunya escrits en castellà?), presenta les novetats en forma de notícia, recull les actualitzacions i ofereix diferents seveis, entre d'altres. Altament recomanable per tots aquells que vulgueu seguir al dia el que es cou a la blogsfera política, i pels que penseu, com jo penso, que Catalunya és pionera en els blocs i que pot tenir projectes d'aquesta envergadura. Ara comencen pels blocs més partidistes i s'aniran afegint els webs de persones independents però que parlen de política. Bona feina i felicitats, Saül; si et feia nosa la llufa d'expert en blocs (no ho crec), ara ja no te la treus mai més.

:

Èxits policials

:
Els darrers agents incorporats a la Policia Local de Mataró. Foto: Romuald Gallofré, capgros.com.
:

Aquesta setmana hem conegut diversos èxits dels cossos policials que actuen a la nostra ciutat i dels magnífics professionals amb què compten. L'enèssima detenció d'un altre pressumpte autor de robatoris a l'interior de vehicles, en el marc d'un operatiu conjunt entre els Mossos i la Policia Local, la detenció del suposat autor de diversos robatoris en interior d'habitatges i, fresc d'avui, la d'una banda de narcotraficants que operava a la comarca i a la Costa Brava. Ho dic per explicar dues coses i deixar-les ben clares. Una, que totes tres actuacions són fruit d'un esforç de coordinació exemplar entre diversos cossos policials (com dic sempre, davant delictes complexos, sistema policial complex), que intercanvien informació i recursos i actuen com un únic sistema de seguretat a la nostra ciutat. Dues, que, per més que bramin PP (i CiU, que els va al darrere amb la mateixa cantarella, sense importar-los a cap dels dos l'alarma social que produeix), hi ha més efectius policials que mai al carrer, molt més que el doble que en període d'Aznar (en el qual el nombre de policies a Espanya va baixar per primera vegada). I això es nota amb aquestes detencions i el decrement paulatí del nombre de delictes.
:
Com està el món
:
En Santi Ortego m'envia aquest enllaç a Gapminder on trobareu unes excel·lents estadístiques sobre les diferències en el desenvolupament humà i a lentitud exasperant de la seva millora, en el millor dels casos. Us recomano una visita.
:
Dues ciutats - i XXIII
:
¡El asco que le producía [a Gottfriend Benn] la realidad alemana de finales de los años treinta era tan grande que la declaró invisible (...): "Hasta podría decirse que, en un sentido muy concreto, óptico y fisiológico, no percibimos sino los objetos invisibles."

:
(...) Existen dos reinos, el espíritu y la historia, y jamás se producirá u intercambio entre ellos. Siempre habrá poesía y siempre habrá un mundo de idiotas entretenidos en trasladar las fronteras, perfeccionar los tanques y ganar las elecciones al parlamento.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 293.
Il·lustració: Silvia Hornig.

El més gran dels mentiders | El sentit | El buit

El més gran dels mentiders
:

:

A les portes del judici de l'11-M, diu "yo no he sido", desdient-se de l'argument principal de la guerra d'Iraq (una mica més tard que Blair i Bush... deu ser d'efectes retardats). Massa tard, especialment per les quasi 200 víctimes. Amb Aznar va arribar el terrorisme islàmic a Espanya, sense que ell se n'assabentés i enganyant l'opinió pública des del primer moment. Sí que ho sabia, també, que no hi havia armes de destrucció massiva. Mentia i menteix. A Mataró té bons seguidors.

:
El sentit
:

:

Avui començava al Centre de Cutura Contemporània de Barcelona un cicle de xerrades que tenen la pinta de ser molt suggerents. Celebraria que algun blocaire amb més temps que jo (o amb el temps millor organitzat) s'hi hagi apuntat i ens vagi explicant els resultats, a banda d'esperar amb candeletes, si ho fan, la publicació d'aquestes conferències. Diu el prospecte:

Després de la crisi de la religió i de les grans ideologies que van marcar el segle XX, els temps actuals se’ns presenten com el triomf dels aspectes més intranscendents de la nostra condició: l’oci, l’estètica i el consum semblen avui les panacees que han de garantir la nostra felicitat. Tanmateix, rere l’enlluernament d’aquesta societat de l’hedonisme, l’angoixa pel sentit de la nostra existència continua latent i una espiritualitat difosa, impregnada de saviesa orientalista i creences a la carta, mostra cada vegada més aquesta nostàlgia de l’absolut. Com trobar sentit en un món dominat per fórmules de felicitat enllaunada i consum immediat? Com s’expressen les necessitats espirituals en el món contemporani?

No us sentiu molt identificats amb aquestes preguntes? En fi, el programa, com deia, és molt suggerent:

• 12 de febrer «L’ideari humanista a l’era del genoma i la intel·ligència artificial» amb Víctor Gómez Pin, catedràtic de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona
• 19 de febrer «Les metamorfosis de Déu i del sagrat» amb Frédéric Lenoir, sociòleg i filòsof, director de Le Monde des Religions
• 26 de febrer «Els temps hipermoderns», amb Gilles Lipovetsky, sociòleg, autor de Los tiempos hipermodernos (Anagrama 2006)
• 5 de març «Valors i projecte vital en la modernitat», amb Carlos Castilla del Pino, psiquiatre, membre de la Real Academia Española
• 12 de març «El futur de la religió», amb Gianni Vattimo, professor de Filosofia de la Universitat de Torí
• 19 de març «Tecnologia, progrés i l’impacte humà a la Terra», amb John Gray, catedràtic de Pensament Europeu de la London School of Economics
• 26 de març «Ètica sense teodicea», amb Javier Muguerza, catedràtic de Filosofia de la Universidad Nacional de Educación a Distancia

Dues ciutats - XXII
:
Me atormenta el vacío (...). La nada. Son tantos los días en que me veo incapaz de escribir, ni siquiera de pensar. Hay días magníficos, ricos en descubrimientos y en ensueños, días que son un tesoro. Y después, semanas de silencio, de desesperación. (...)

:

Eres un hombre feliz (...). A veces, Dios te visita. Imagina ahora una casa donde hay decenas de muebles macizos, biombos y cortinas, donde cómodas antiguas conviven con jarrones chinos. En una casa así jamás penetrará un rayo de sol. Tú eres como una casa espaciosa donde no hay más que una silla ligera. La silla está en medio del cuarto y espera. Tiene todo el tiempo del mundo. La nada es la espera de la plenitud. La desesperación canta en voz baja como el petirrojo, ese pajarito que silba incluso en noviembre, hasta que caen las primeras nevadas.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, pp. 282-283.
Il·lustració: Catàleg de POAA.

:

Dels autònoms als arbres | Marxistes

Dels autònoms als arbres

:
Divendres al vespre vaig presentar amb molt de gust la xerrada del diputat Manuel Mas presentant la Llei de l'Estatut del Treball Autònom, que s'està tramitant a les Corts Generals. la foto, de FM, és d'allà (i demostra com urgeix una visita meva al barber). Una Llei, com es va explicar, que pretén iniciar el camí cap a la plena equiparació e drets (i deures) dels treballadors del règim general de la Seguretat Social i els de l'especial del treball autònom. Un avenç més e l'extensió de drets i deures que volem els socialistes per Espanya i Catalunya. L'acte, força concorregut, m'impedeix anar al concert dels Gospel Sons, un veritable fenomen, una festa de l'alegria que convoca molts ciutadans a l'Evangeli (en anglès, gospel, etimològicament, bona nova).
:

Dissabte a la tarda ens arribem unes quantes persones fins el domicili de la Leocàdia Bellavista, l'estimada companya que fa uns esplèndids 102 anys al peu del canó. Entre d'altres, com veieu a la foto, m'hi acompanyaven la regidora Montse López, Secretària d'Organització del PSC de Mataró, el Secretari General del sindicat comarcal de Jubilats i Pensionistes de la UGT del Maresme, Pascual Fernàndez i el President del Casal d'Avis de l'Havana, Toni Saleta. Us asseguro que havíem de fer cua de la gent que va anar a veure-la. El seu germà Joan va fer aquesta foto.
:

A la nit, un emotiu homenatge a l'alcalde de La Roda de Andalucía (Sevilla), Manuel Silva, que ha anunciat que no repeteix a les properes eleccions com a cap de cartell. Els mataronins originaris d'aquest poble van abocar-se a l'agraïment per haver entrellaçat les dues comunitats i aver recuperat les arrels (per cert, cap altre representant de cap altre partit hi va assistir...). Els de La Roda, a més, són els invitats enguany a la Fira de l'Arbre, al Parc Central, que he visitat aquest matí amb la família. No, no m'avorreixo.

:
Dues ciutats - XXI
:
Marx encontró un remedio para el sufrimiento. Lo enfocó científicamente. A partir de entonces, pudo dormir tranquilo, al igual que los innumerables marxistas de todo el globo terrestre y de los satélites que giran a sus alrededores.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 281.
Il·lustració: Tribuna dels dictadors, Wax Museum, Praga.

Xina i l''opi del poble' | Nosaltres

Xina i l'opi del poble

:
El cardenal Joseph Zen, bisbe de Hong Kong (Foto: BBC)
:

Vaig llegir a El País d'ahir que el Govern de Xina ha hagut de reconèixer la forta expansió del nombre de creients a aquell enorme país, 300 milions (oficials) sobre una població de 1.300 milions de persones, després d'enquestar a 4.500 entrevistats. Ja vaig apuntar fa un temps, aquí mateix, l'opinió d'Andrea Riccardi sobre les enormes possibilitats de creixement del cristianisme a la Xina; de fet, en poc més de deu anys, es calcula que s'ha passat de 10 milions de cristians a 40 milions, sense comptar els que clandestins que professen la fe a Roma (allà hi ha una església catòlica autoritzada pel govern molt sui generis). La repressió a la religió no acaba aquí, els pobres budistes tibetans se les veuen magres i els de la secta Falun Gong porten deu anys de persecució implacable. L'estudi també remarca que el creixement ve donat especialment entre la població jove.

:

Caldrà prestar atenció a aquest fenomen. En primer lloc, per la influència que el país asiàtic pren cada vegada més pel seu pes econòmic i poblacional. En segon lloc, per comprendre quins són els camins de renovació i d'expansió de les religions en el món actual, que creixen lluny del que entenem per Occident, és a dir, en societats pobres (avui per avui el cristianisme és una religió seguida especialment per pobres, per exemple) o sense tradició cristiana, o molt poca, com és el cas que comentem. En quart lloc, perquè l'auge religiós desafia directament el règim xinès, una dictadura comunista extasiada pel capitalisme individualista, sense drets socials ni democràcia; un règim molt hostil al fet religiós, repressor.

:

Òbviament, seria inoportú parlar d'una oposició política amb tints religiosos (semblant a la polonesa en els darerss temps de la dictadura, amb el sindicat Solidaritat, per entendre'ns). No és això (encara) i probablement no en sigui el camí més adequat. Però, curiosament pels que hem estat massa influïts pel programa de la Il·lustració, el sentiment religiós s'associa al de la llibertat individual i de pensament contra l'homogeneïtzació tecno-científica i el consum, per exemple; al de la solidaritat dels que veuen els altres com a persones (éssers amb esperit, el que "brolla de les coses insignificants" que deia Marx) i no tan sols com a consumidors o súbdits; al que fuig de l'opi dels poderosos i de la buidor amb l'opi del poble.

:
Dues ciutats - XX
:

¿Han observado ustedes (...) que los poemas, las novelas y las películas actuales le hechan la culpa de todo a la historia? ¿Han observado que nosotros hemos dejado de existir, nosotros en tanto que focos de voluntad y de pensamientos, cristales de aumento del destino individual?

:

(...) Siempre tenemos de quien vengarnos o a quien salvar, y si ocurre que cometemos algún error o un crimen, la imaginación histórica nos hace de abogado. No he sido yo, ha sido la época, decimos.

:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 277.
Il·lustració: Maurits Cornelis Escher, Autoretrat, 1943.

:

L'amor neolític | Comprendre

L'amor neolític
:
Aquestes restes necrològques del neolític, esquelets humans d'uns cinc o sis mil anys, formen part d'una troballa arqueològica a Itàlia que, per primera vegada, mostra dues persones abraçades, cara a cara. Alguna vegada ja he repetit el que Sebastià Serrano escriu sobre el pas de l'estat animal al dels humans respecte a la sexualitat. Diu que les persones fem l'amor amb la cara, mirant-nos, a diferència dels animals (i segurament també dels humans en moltíssimes ocasions, visca la varietat). I no parlo tan sols, de fet, de la sexualitat, sinó de tot el procés d'enamorament que sembla cercar en els ulls de l'altre el sentit de la pròpia vida.

:

De fet, de fa cinc o sis mil anys, segurament podem parlar de les beceroles de les civilitzacions que coneixem, és a dir, de l'inici del procés de formació de la cultura a partir, d'una banda, d'organitzacions que es van fent complexes (i que fundaran les primeres ciutats) i de l'encantament dels objectes, més enllà de la seva utilitat, i de la seva representació simbòlica. L'amor, que no sabem ben bé de quin gen regirat va sorgir, també es sustentà en aquests processos incipients per ser realitzat, transmès, gaudit, quan va veure que, com els objectes, transcendia la física i la química (que diria Ochoa) i també ens encantava. I desencantava. Avui ens ho recorda aquesta bella imatge.
:
Dues ciutats - XIX
:
Entre los asistentes solían predominar los estudiantes del instituto -como yo- y los jubilados. Unos querían saber en qué consistiría la vida que les esperaba, los otros intentaban comprender en qué había consistido la que tocaba a su fin.

:

Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 277.

Il·lustració: Miquel Blay, Els primers freds (1892), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.

Que tota la ciutat sigui Mataró | Joc brut | Trivial

Que tota la ciutat sigui Mataró *
;

Principals inversions 2007. Font: Ajuntament de Mataró.
:
‘Que tot Mataró sigui Mataró’, van ser paraules pronunciades per l’Alcalde, Joan Antoni Baron el dia del seu nomenament. Es tracta que tots els barris disposin de la mateixa qualitat urbana i de serveis.
:
Només el 2006, Mataró va veure refer tres dels seus grans eixos de ciutat: el tram de la Riera des de l’Ajuntament a la Presó, l’Av. Puig i Cadafalch (ara se’n fan uns carrers propers) i la Ronda Estrany, amb l’afegitó de l’Av. Amèrica, que el 2007 continuarà amb l’Av. Perú.
:
Però no tan sols ha estat al Centre-L’Eixample-L’Havana, a Cerdanyola o a Rocafonda-El Palau on s’ha intervingut, gràcies a que es porten a terme els plans de reforma integral i, en el cas de Cerdanyola, s’hagi obtingut un ajut de la Llei de Barris de la Generalitat. El conjunt de la ciutat té en marxa o a punt nous plans de millora dels seus barris, com és el cas de l’Escorxador, La Llàntia o Cirera, per exemple.
:
També es preveu transformar les previsions de sectors com El Sorrall, o bona part del front marítim, amb l’objectiu de dotar-los de més més zones verdes que les previstes, transformar el sòl industrial desfassat per sòl per activitats econòmiques innovadores. Així podem crear encara més llocs de treball, en el moment en que la ciutat disposa de més empreses i de més treballadors que mai.
::
Amb el canvi d’usos, es pot compatibilitzar tot això amb nous habitatges, de manera que es puguin crear uns 1500 habitatges protegits en aquests nous sectors i als barris de sempre i facilitar l’accés a l’habitatge dels nostres joves. Finalment, aquests canvis permetran dotar el conjunt de la ciutat de nous equipaments i serveis (aparcaments, esportius, culturals, educatius, cívics...) i, en el cas del front marítim, doblar la façana de la ciutat i... qui sap, si més endavant la platja.
:
Feina, habitatge assequible, i qualitat de vida per a tots els mataronins i mataronines, visquin on visquin.

* article com a Portaveu del Grup Municipal Socialista al butlletí municipal MésMataró

:

Joc brut

:
El PP i CiU de Mataró coincideixen, també, en el "tot s'hi val" per "treure els socialistes", segons la feliç expressió del candidat convergent. Hem tingut dos exemples recents dels nervis en l'ús barroer del que calgui. Els primers, posant en dubte el jurat de la Nit de l'Esport, amb insidioses declaracions contra persones que, amb la millor voluntat del món, tenen com a principal objectiu de la propera festa mataronina l'esport i no la seva utilització política més nefasta. Els segons, alentant la difussió de vídeos pretesament anònims contra el PSC, en plan David Madí però en cutre, amagant que ha estat aquest Govern el que ha presentat una proposta per guanyar zones verdes al Sorrall i, de passada, dotar el barri de Cerdanyola del progrés que es mereix. I que un que viu a Cabrera petén aturar. A Mataró, és clar.
:
Dues ciutats - XVIII
:

:
Precisamente, lo "trivial", lo modesto, cotidiano y recurrente encuentra en él un vate sólido y poco romántico: Léautaud parece decirnos: ¡mirad, esto existe, todas las cosas nimias rechazadas con desdén por los autores de primera categoría existen! Abro el libro de Léautad para experimentar un escalofrío de vulgaridad.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 273.
Il·lustració: Antonio López, Taza de water y ventana (1968-71).