:
L'home, de nit, encén una llum per a ell mateix; un cop mort, s'apaga. Però, al llarg de la seva vida, quan dorm amb els ulls tancats, sembla un mort; despert, sembla dormir.
Si no hi hagués injustícia, ignoraríem fins i tot el nom de la justícia.
Un cop nascuts, desitgen viure i trobar la mort, o més aviat volen reposar i abandonen els infants a la mort.
Sense l'esperança no trobaríem l'inesperat, que és introbable i inaccessible.
Un llibret de Josep Palau i Fabre, La claredat d'Heràclit (Accent Ed., Girona, nov. 2007), editat i traduït de l'original francès per Oriol-Ponsatí-Murlà, que vaig llegir fa uns mesos, em servirà els propers dies per portar-vos alguns dels Fragments de l'efesi presocràtic que analitza Palau, fluint amb tots dos.
Ja seria hora. Són tan estranys els camins que s'han de fer per denunciar una presusmpta manca de transparència del Govern de Mataró, donat que de moment no hi ha res, que fins i tot val carregar-se el dret a la intimitat. Això és el que deu haver pensat la voracitat acusatòria de Joan Mora, una afecció de la que no sembla haver-se acabat de curar. Consisteix en assenyalar tots els dits per distreure's de la lluna. Això sí, de tots els terrabastalls que s'han proferit cap d'ells ha acabat ni en una sola sanció administrativa. Però erre que erre.
L'amic Jaume Àlvarez, davant el fet que la meva agenda m'impedia de participar en una taula rodona sobre el 30 aniversari de la JSC en un acte a Mataró el desembre passat, va accedir a entrevistar-me en un vídeo, que ha empaquetat en dos trossos amb un excés de simpatia obamiana. Aquí en teniu el resultat.
:
El primer dubte és aquest: l'objecte que tenim al davant és o no és narratiu? Explica una història, un trajecte, o se serveix de la història precisament per desnarrativitzar-la i anar directament a l'essencial? Compte: tots sabem ja que a l'essencial només s'hi va per via narrativa... Diguem que, per mi, el film s'instal·la en aquest dubte. Només per això ja valdria la pena. En un món expressivament tan poc innovador com el cinema, això ens porta a preguntar, potser, si som més a prop d'una vídeo-instal·lació que d'una pel·lícula. Així, de nou, la ruptura del gènere esdevé un altre signe de modernitat de la proposta.No hay nadie más. De repente te ves a ti mismo como una invasión del exterior. Cada paisaje estimula un tipo concreto de reflexión. El desierto es el que más te impulsa a reflexionar sobre ti mismo, mientras que el Amazonas te provoca reflexiones relacionadas con la realidad que te rodea.
:
I ara he descobert un altre bloc, el de Lluís Solà, monjo de Poblet nascut a Santa Coloma de Queralt, que hi penja les seves homilies, els seus escrits litúrgics, etcètera, i que és de gran utilitat. Enhorabona.
Llegia a El Punt, fa uns dies, un reportatge sobre la incorporació de nous feligrsos a les misses catalanes, gràcies a l'increment de la immigració provinent de països amb majoria catòlica, com Filipines, tota Amèrica Llatina, Polònia... però també altres països de l'Est europeu, de l'Àfrica i Àsia, on el catolicisme hi és present d'una manera més discreta, però amb prou massa crítica com per fer-se notar.
:
:
:
:Il·lustracions. Batalla d'Arlaban (1888), MNAC, Barcelona. Paisatge del Maresme (1901), col. part. Esquadró de cavalleria marxant entre muntanyes (1899), col. part. Marxa d'esquadró de cavalleria amb fons emboirat (1893), col. part.:
:
En parlen Pere Pascual al bloc i a capgros.com i Josep Maria Cadena a El Periódico.
:
:
:
:
:
:Amb uns increments de:
6. Per tant, un servei més ràpid, amb recorreguts més directes, amb menor temps de viatge i menor temps d’espera.
7. Un servei més modern i accessible
8. Un servei més complet i eficient:
9. Per una mobilitat sostenible:
CiU desvia l’atenció
Els deu fer tanta ràbia, als de CiU, que el Mataró Bus faci aquesta embranzida, que si no no s’entén per què el mateix dia emeten un comunicat amb falsedats sobre una suposada ordre de la Policia perquè els agents facin un determinat nombre d’arrossegaments diaris. El regidor de Via Pública, el meu company Oriol Batista, ha sortit al pas dient que «CiU ha actuat de mala fe perquè ha posat en boca del cap de la policia paraules descontextualitzades», i insisteix a dir que l'únic que hi ha són estadístiques i indicadors d'activitat. «El que està fent CiU és confondre l'opinió pública», tot acusant aquesta formació tergiversar el seguiment dels indicadors d'un agent amb una ordre d'aquest tipus. És clar que sempre és millor un titular, juagnt amb la demagogia, que no pas sancionar l'incivisme del qual tant s'omplen la boca. (Sentiu la polèmica a Mataró Ràdio, aquí.)
:
El Govern de Zapatero ha fet, de nou, allò que el d'Aznar va deixar a mitges. A Mataró, per exemple, quan es féu el Passeig Marítim entre el Centre Natació Mataró i el Port, obligats per una sentència ja que Aznar es volia desempallegar dels compromosis anteriors amb la ciutat, el PP va presentar un projecte que no comprenia la millora dels dos passos soterrats tercermundistes que té aquest tram. Ara, amb una inversió de 1.257.130 euros i la creació de 14 llocs de treball, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí emprèn la millora d'accessibilitat i passos subterranis del Cargol, davant el carrer de Sant Antoni, i el de davant del carrer Jordi Joan.
:
En un dels seus ajutats articles a La Vanguardia, dissabte passat Enric Juliana s'atrevia a fer algunes pinzellades sobre els efectes de l'actual conflicte a Gaza sobre la societat espanyola. És molt recomanable la seva lectura que, entre d'altres coses, creu que al nostre país, la vida perifèrica a la reconstrucció europea després de la II Guerra Mundial no l'ha fet assumir del tot el paper clau que té l'Holocaust sobre el coneixement del límit absolut del mal i, per tant, l'esforç per combarte la possibilitat més maligna de l'home. El que dèiem, el mal existeix, i la vilesa no és bella. Se está confirmando la profecía del intelectual italiano Giovanni Sartori: el homo sapiens está dando paso al homo videns. Las imágenes cada vez influyen más en la articulación de nuestro pensamiento; en la configuración de nuestra noticia del mundo. El mapa de nuestras indignaciones es muy desigual. El mapa de nuestras indignaciones coincide con el mapa de los enlaces de televisión vía satélite.
Li falta una s per ser el meu, però a mi em falta molt més per assemblar-me al seu. La casualitat i la gràcia de dir-que quasi de la mateixa manera, fa que m'hagi escrit aqest senyor de la foto, mallorquí amant de l'etimologia, de la poesia i de l'Orient. Com no pot ser d'altra manera, l'he agregat al llistat de blocs. Espero que us agradi.
Recordo, a mitjan anys 80, quan la crisi econòmica apretava i les xifres d'atur apretaven, especialment als joves, sorgiren un munt d'iniciatives interessants per al combat de l'atur en tots els fronts i, especialment, per a la creació d'ocupació. Ho recordo perquè aleshores ja militava a la JSC i ens interessava fer el seguiment i recolzament d'aquestes iniciatives, moltes d'elles sorgides de la societat civil, del món cooperatiu i sindical, a banda de les polítiques actives de les pròpies administracions (formatives, d'assessorament, de modalitats de contractació). La vaga de desembre del 88 és només una mostra de les dificultats en què es trobava l'aleshores Govern socialista per acompanyar aquestes mesures d'una política econòmica de rigor, prèvies a l'entrada d'Espanya a la Unió Europea. Mesures que, a la llarga, han comportat per Espanya una etapa de creixement inaudita i constant, amb índexs superiors a la mitjana de països de l'OCDE.
Aquests dies ha estat notícia el fet que s'hagi insertat publicitat filoatea en quatre busos de Barcelona. S'ha fet més publicitat amb la notícia (i articles com el de Monzó o Àlvaro, ambdós a La Vanguardia) o amb les rèpliques hipersensibles que no amb la propaganda. Avui, l'abat de Montserrat hi deia la seva en una assenyada i breu reflexió. A mi la idea no em fa ni fred ni calor, trobo que l'ateisme és una opció com qualsevol, tan 'religiosa' com les altres (també té criminals, per entendre'ns). El miratge ateu
Un excel·lent número de la revista FRC, de la Fundació Rafael Campalans, recull un monogràfic sobre Política i religió, que us recomano vivament, especialment si el tema us preocupa i sou ateus (i no us fa res viure aquesta contradicció). Inclou un excel·lent article del professor John Gray (a la foto, de Sijmen Hendriks) sobre l'actual discussió entre els filòsofs ateistes i el resorgiment del fenomen religós a les societats occidentals. Us deixo aquí algunes perles, però llegiu-lo si us plau clicant aquí.
L’era laica era, en qualsevol cas, en part il·lusòria. Els moviments polítics de masses del segle XX foren vehicles per als mites heretats de la religió, i no és casualitat que la religió revifi ara que aquests moviments s’han ensorrat. L'hostilitat actual envers la religió és una reacció contra aquest capgirament. La secularització està en retirada, i el resultat és l’aparició d'un tipus d'ateisme evangèlic que no es veia des dels temps victorians (...).
La incomprensibilitat del que és diví és al cor del cristianisme oriental, mentre que en el judaisme ortodox la pràctica tendeix a tenir prioritat sobre la doctrina. (...). Només algunes tradicions cristianes occidentals, sota la influència de la filosofia grega, han intentat convertir la religió en una teoria explicativa (...).
:
El creixement del coneixement és un fet que només neguen els relativistes postmoderns. La ciència és la millor eina que tenim per formar-nos opinions fiables sobre el món, però no difereix de la religió revelant una veritat nua que les religions tapen en somnis. (...). Les religions han servit molts propòsits, però en el fons responen a una necessitat de significat que és satisfeta pel mite, més que no pas per l'explicació. Gran part del pensament modern consisteix en mites laics –narracions religioses buidades traduïdes a pseudociència (...).
:
Dawkins sembla convençut que si aquesta no s’inculqués a les escoles i en les famílies, la religió desapareixeria. (...) No puc evitar recordar el cristià evangelista que m’assegurava que els nens educats en un ambient cast creixerien sense impulsos sexuals il·lícits (...).Els adversaris contemporanis de la religió mostren una marcada manca d’interès per la història dels règims ateus. (...) Però, podria no haver-hi una connexió entre l’intent d’eradicar la religió i la pèrdua de llibertat? (...)
La constitució laica d'Amèrica no ha assegurat una política laica. El fonamentalisme cristià és més fort als EUA que a qualsevol altre país, mentre que té molt poca influència a Gran Bretanya, on hi ha una església establerta (...).
A l’Europa precristiana, la vida humana era entesa com una sèrie de cicles; la història es veia tràgica o còmica, més que redemptora. Amb l'arribada del cristianisme, va arribar la creença que la història tenia un objectiu predeterminat, que era la salvació humana (...).
Michel Onfray (...) reconeix, de manera estimulant, que l'ateisme evangèlic és una imitació involuntària de la religió tradicional: "Molts militants de la causa laica s’assemblen sorprenentment al clergat. Pitjor: són com caricatures del clergat." (...) Els teòrics liberals clau de la tolerància són John Locke, que defensava la llibertat religiosa en termes explícitament cristians, i Baruch Spinoza, un racionalista jueu que era també místic. (...) Potser és cert que els jueus van ser els primers a desenvolupar el monoteisme, però el judaisme mai no ha estat una fe missionera. Cercant la conversió universal, l'ateisme evangèlic entronca amb el cristianisme i l’islam. (...)
L'islamisme (...) pren algunes de les seves idees de la ideologia laica radical. Està molt de moda xerrar del feixisme islàmic, i els partits islamistes tenen alguns trets en comú amb els feixismes d’entreguerres, incloent-hi l’antisemitisme. Però els islamistes deuen tant, si no més, a l’extrema esquerra, i seria més acurat descriure molts d'ells com a islàmico-leninistes. (...) L'islamisme no és ni de bon tros un perill de la magnitud dels que va caldre fer front al segle XX. Suposa una amenaça més gran Corea del Nord, que de lluny supera qualsevol règim islamista en la seva trajectòria de repressió i que clarament posseeix alguna mena de capacitat nuclear. Els ateus evangèlics rarament ho esmenten. (...) Com a Rússia i a la Xina, la noble filosofia humanista del marxisme-leninisme és innocent de qualsevol responsabilitat. (...)
La religió no se n'ha anat. Reprimir-la és com reprimir el sexe, una empresa condemnada al fracàs. Hi ha una herència d'antropocentrisme, la desagradable fantasia que la Terra existeix per servir els éssers humans, que la majoria dels humanistes laics comparteixen. (...) L’intent d’eradicar la religió, tanmateix, només porta que aquesta reaparegui en formes grotesques i degradades.
.
:* article per a la revista Valors (gener 2009).:
· La mostra Comabella" es pot veure a les sales d'exposicions de Can Palauet (carrer d'en Palau, 32, de Mataró) fins el proper 15 de febrer.
· Accediu a la nota de premsa aquí.
· Accediu a article de Sagar Malé a Capgròs, aquí.
· Accediu a un article antic de Pere Pascual, aquí.
· Accediu a un article antic de Manuel Cuyàs a El Punt aquí.
· Il·lustració: Muntatge de Jaume Simon amb diverses peces de Comabella.
Al número de gener de la revista Valors hi surt una molt recomanable entrevista a Genís Roca (sencera, aquí), un important consultor d’internet, que parla sobre l’actualitat i futur de les xarxes socials, un invent, diu, que es resituarà d’aquí ben poc i rebaixarà la seva expansió i profusió quan trobi una utilitat millor que la de simplement ser-hi. Una cosa semblant als blocs, penso.
Aquest senyor de la foto és Francesc Abel, president de l'Institut Borja de Bioètica, jesuïta i una eminència. En una entrevista que he trobat, junt a la foto, al Diario de Burgos, datada el passat 7 de novembre, Abel parla sesne embuts de l'eutanàsia i critica aquells qui, atorgant-se que parlen en nom de Déu (podríem dir-ne caïnites per fer un acudit), ignoren que una de les raons de ser del cristianisme és precisament l'abolició del sofriment a la humanitat. "Se adjudican a sí mismos que son defensores de una cruzada que ya debía haber perecido hace tiempo", diu. "Hay mucha gente cuya ignorancia es tan grande que hace dogmas allí donde no los hay, dogmas que, además, van acompañados de condenas y todo lo que representa la receptividad al otro, la verdad del otro, queda transformada en una cosa como si fuera intención de Iglesia, que nunca lo ha sido y, claro, esto es horrible". Us recomano l'entrevista, que podreu trobar íntegra aquí.
:Cada vez que el Gobierno israelí lanza una acción de este tipo siento una tristeza profunda. Tengo un prejuicio favorable al pueblo judío. Siempre me ha fascinado esta peculiar condición de un pueblo que ha mantenido a través de los siglos una conciencia nacional sin disponer de una tierra propia, de una patria real. Esta vida errática les dio una condición cosmopolita que probablemente ningún otro pueblo ha alcanzando todavía. Si la palabra sagrado tiene algún significado para mí, lo encuentro en la memoria de los judíos exterminados, a los que el antisemitismo no ha dejado de perseguir nunca. Y me irrito profundamente cuando oigo disparates como el de aquel irresponsable escritor que comparó las actuaciones israelíes contra los palestinos con el genocidio nazi.
:Es veraz, es muy contemporánea, evita la política politizada y no se atreve a dibujar un gran fresco de Nápoles, en plan Bertolucci. No abusa de los tres grandes rasgos de la cultura italiana antes de internet: estética, retórica e historicismo. Y perfora como un cañón el mito de la mafia. Los camorristas napolitanos se cargan a Don Vito Corleone. Los jóvenes Matteo Garrone y Roberto Saviano (el director de la película y el valiente autor del relato original) cogen por la solapa a Francis Ford Coppola y le gritan: ¡la mafia no es una particularidad antropológica, la mafia es el infierno!
Per començar l'any, us recomano el balanç de l'any i les perspectves de futur que Joan Antoni féu a Mataró Ràdio la setmana passada, en una entrevista amb Joan Salicrú. Us ho podeu descarregar aquí. Hi ha també ua entrevista de balanç a Baron a El Tot Mataró. I una altra a Capgròs.
