dijous, d’agost 09, 2007

Recitar poesia a Rosario | Sor Lola

Propostes d'agost - IX
:
Jaume Subirana em fa saber que participa en un encontre de poesia organitzat per l'associació del teatre El Círculo, a la localitat de Rosario (Argentina). Amb Marta Pessarrodona, són els dos únics autors espanyols d'una nòmina on, òbviament, predominen els argentins, però que han buscat un programa complet convidant autors estrangers, no necessàriament que escriguin en castellà (sembla que a l'Argentina s'entenen molt millor les coses que en més a prop). Aquí teniu el bloc que han fet. Ara són allà fins el 12 d'agost (si algú em llegeix des de l'Argentina, que no s'ho perdi). Bé, a banda de l'enveja (de ser a l'Argentina, de passar fred a ple agost, de ser en un encontre de poesia...), he tingut l'oportunitat de tenir a les meves mans la plaquette que ha editat en Jaume com a "carta de presentació", que recull una vintena de poemes, els cinc darrers del seu imminent llibre Rapala, alguns dels quals n'hem tingut primícia al seu bloc.
:
Un d'ells és escrit en castellà. És una nota a uns amics madrilenys on explica quina és la seva sensació a rel de la mort de Maria Mercè Marçal, ara fa nou anys, i que, no sap com, li va sortir amb vers i en una llengua que no li és habitual per escriure poesia. Venia de passar el dia pescant, diu, i sembla que parla amb la truita quan finalitza el text, quan
(...)
el sol hurtado al día cuenta a los árboles, a
las curvas, el relevo: de noche a luz, de luz a
fuente, de fuente a mar, de mar a sal, de sal
a ella, de ella a mí y a ellas y al volatín
de los días por venir, como una
cola diciendo hola,
diciendo adiós,
su cola.
:
Sor Lola
:
Direu que aquest és un bloc de monges després que parlés l'altre dia de la Teresa Forcades. Però no sóc jo, és la premsa. Ahir, per exemple, Javier Martín, a El País, explicava el cas de sor Lola, la priora del convent dominic de clausura del Monestir de Sancti Spiritus el Real, a Toro (Zamora), al front de vuit monges més, amb una marxa que Déu-n'hi do. Al convent ofereixen allotjament, tenen un valuós museu i preparen una deliciosa reposteria, com es pot comprovar al seu web. Se les veu aplicades, amb ganes d'aprendre i renovar i sense massa manies, sor Lola diu: "tenemos que ir donde está la gente. Si queremos comunicarnos con las nuevas generaciones habrá que estar en Internet. A algunas les da miedo ver besos, a mí los muertos de los telediarios. Yo les digo, besarse no es pecado, matar sí".
:
De manera que, en primer lloc, sor Lola ha obert un bloc, en una blocsfera dominica que riu-te'n tu. Ara es prepara per obrir una bodega per oferir els vins que elaboren, "y también un spa con sesiones de vinoterapia. Y ya que estamos, eso de colgar vídeos en YouTube, ¿es fácil?". Sincerament, trobo que aquestes iniciatives són adequadíssimes per readaptar el món monacal, una mena de substitut de les tradicionals activitats físiques que sempre s'hi han fet, per donar culte també des de l'esforç. En fi, ja ho veieu: que oberta que és, la clausura. Foto: J.M. (El País)
:
Publica un comentari a l'entrada