Tu ets el solstici

:

El passat dia de Nadal, el periodista Jaume Oliveras, publicava a El Punt l'article "La festa del Sol Nou", en què reivindicava el fons pagà de la celebració el solstici d'hivern que ja es manifesta "en cultures tan llunyanes com ara la mesopotàmica i l'egípcia, l'ària i la semítica, o l'asteca i la maia" i "marcava la victòria del Sol sobre la nit i l'inici d'un nou cicle que desvetllava les forces de la natura". Així, Europa conegué, gràcies a l'extensió dels pobles aris i després a les saturnals romanes, al Sol Nou, "el gran fecundant, la màxima divinitat, el déu que donava vida als déus i, per això, mereixia la celebració més pregona". La cultura cristiana, així, absorbiria aquesta festa per convertir-la en el nostre Nadal, després de l'experiència monoteista jueva. "Amb l'aparició de la figura de Jesús de Natzaret, el cristianisme vol fer un pas endavant en la cultura monoteista i obrir la revelació a tots els pobles de la terra". Així, "és el papa Liberi, l'any 354, que proclama el 25 de desembre com a dia de la Nativitat" i "la festa ancestral de la nova fecunditat es converteix en la joiosa celebració del naixement de Jesús, un Nadal poc explicat en els Evangelis i interpretat convenientment per remarcar els nous temps que s'anuncien als pastors de Betlem", diu Oliveras.

:
Diu finalment que "fills de la cultura cristiana, celebrem el Nadal marcat per la crònica immediata, però amb la idea que el solstici d'hivern ens anuncia l'inici d'un nou cicle de la natura, una natura prou castigada però que, any rere any, invoca la conversió de la nostra vocació de ciutadans del món".

:

Em sembla una bona síntesi, especialment per aquells que es miren amb recel la nostra tradició, com si tot just tot comencés ara. Cal veure, potser, que el fil de la història, també el de la tradició, ve de més lluny, i que els significants varien però no potser els significats. sens dubte, pels cristians, Nadal és un nou inici, un neixement, un camp ple depossibilitats, és el futur del fil de la història.

:

Però a mi minteressa més destacar que, amb el cristianisme, potser sí que el significant canvia de ple. Fixeu-vos com adopta la tradció anterior: El Sol Nou, la llum que reneix, el que ens fa fecunds, allò que fa que la vida valgui la pena, ja no és un astre, un estol de divinitats entotsolades, un Déu que ens mira de reüll o una abstracció, una utopia, situada en el futur. No, allò que ens salva és un infant. Déu es fa home, que és com dir que només podem trobar aquest Sol Nou des de la humanitat, des de la nostra existència, des de la concreció de la nostra vida. Que el més enllà és aquí.

:

Apa, que tot això sigui possible aquest 2010.

:

Foto: Mosaic de les saturnals romanes, a Pompeia.
:

Cara a cara

Hi ha un article, de fa dies, que voldria recuperar avui. Es diu "Face to Face[book]", és de l'Antoni Gutiérrez-Rubí i fou publicat a mitjan de desembre a El Periódico. En ell, l'assessor de comunicació, a partir d'una anècdota sobre el suport de molts usuaris de facebook a la seva persona després d'un gest il·lustratiu a Cristiano Ronaldo, reflexiona sobre les característiques i l influència política de les noves xarxes d'internet. I adevrteix del canvi cultural, no tan sosl de mitjans, que suposa l'ús d'aquestes noves xarxes: "Passem del tête à tête presencial de polítics i personatges públics, a un face to face col·lectiu que obre noves opcions per a la comunicació".

:

Sempre dic que -a nivell polític, almenys- una de les coses més rellevants que m'ha donat la meva participació en blocs i xarxes és la possibilitat d'entar en contacte amb ciutadans (constribuents? electors? nous líders?) que bé pels canals formals (registre, associacions) o bé pels informals (el carrer, un acte...) no te'ls trobaràs mai. I la nostra feina, en molt bona part, consisteix en atendre els ciutadans, donar-los explicacions, resoldre el que et plantegen, rectificar el que calgui i sumar-los -si pot ser- al projecte de ciutat que fem entre tots. I la xarxa és avui una nova àgora (no l'única), on s'hi ha d'anar cara a cara i on no s'hi valen superioritats. Sens dubte, hi ha algun polític a Mataró que d'això (tampoc) no en té ni idea.

:

Diu més endavant l'assessor que "la comunicació en la societat digital té noves regles, nous diccionaris i nous protagonistes. Noves regles: la velocitat, la immediatesa i la creativitat davant d’allò clàssic, previsible i establert. Nous diccionaris: Twitter ja és la paraula més utilitzada a la xarxa, segons el recent informe del Global Language Monitor. I nous protagonistes: el 2009, a Espanya, els noms de les dues xarxes socials més populars, Tuenti i Facebook, que ja ha superat els 350 milions d’usuaris, han estat els termes més buscats a Google. Els continguts generats pels seus usuaris i per autors de blocs ja són font i argument".

:

Amb totes les limitacions i les absències, aquests mitjans representen una nova manera d'intervenir a l'espai públic, de fer sentir la veu i d'agrupar les forces per aconseguir coses. Sens dubte, en pateix (o potser n'és causa) la fragmentació dels discursos globals i un cer descrèdit dels projectes col·lectius que van més enllà de les nostres variades identitats, referències o gustos. Gutiérrez-Rubí adverteix així que "hi ha qui veu en la xarxa un nou escenari digital de les batalles públiques o polítiques. Cras error. La xarxa no replica, simplement, el món analògic (encara que a vegades ho sembli). Tampoc la seva força no només radica en el potencial multiplicador i viral, que és extraordinari. El seu principal valor real és el canvi cultural, no només tecnològic. És el camp d’acció d’una nova ciutadania activa que no espera, no vol esperar, una instrucció o una ordre. Vol ser decisiva aquí i ara. Sense més, ni menys".
:

Els límits de la raó

De nou us recomano un article de l'Antoni Puigverd, aquesta publicada ahir al rotatiu La Vanguardia, en la que es lamenta de la superioritat moral que exhibeix el laïcisme. Entre d'altres coses, diu:

Tiene complejo de superioridad, pero, paradójicamente, ha perdido el sentido crítico. En efecto, los voceros artísticos, periodísticos o políticos del laicismo todavía no han iniciado entre nosotros el proceso de reconocimiento de los fracasos (o límites) históricos de la revolución ilustrada iniciada en el siglo XVIII (cuando se inventó precisamente el mito de Hipatia, opuesto al supuesto oscurantismo de la religión). Después de tres siglos de victoria ideológica, derrotada por tierra, mar y aire en Europa la cultura católica o protestante, ¿puede realmente el laicismo considerar que (dejemos a un lado ahora el islam) la religión ha sido sustituida por la razón? ¿Acaso los dos grandes desastres del siglo XX (el nazismo y el Gulag ruso) no son deformaciones colosales (entre las más desastrosas y violentas de la historia) del pensamiento racional? ¿Acaso el imperio de las emociones que caracteriza el presente europeo no está en las antípodas del imperio de la razón?

:

Atrapada en un laberinto de consumo e hipnosis mediática, la ciudadanía está ahora libre de dogmas, ciertamente. Pero no de esclavitudes (no por menos explícitas menos omnipotentes). La época de la razón ha generado no pocos monstruos. Los que la abanderan con tópicos sectarios y reduccionistas, burlándose de cinco mil años de tradición cultural judeocristiana, deberían abandonar, como mínimo, sus alardes de superioridad moral. Cuanto más saben los físicos (en vanguardia de la ciencia actual), más dudan de la certeza puramente científica. Y no pocos, entre nosotros David Jou, reencajan el conocimiento científico con una visión trascendente de la vida.

:

Enrique i Salvat

Una setmana ha estat, el company i amic Enrique Gutiérrez, president d'honor de l'Associació Cultural "Virgen de las Maravillas" [bloc], el grup activíssim de cehegineros vinguts a Mataró fa un grapat d'anys. L'home eficaç i que no feia soroll, el que es feia estimar, traspassat el dia de sant Esteve al matí, fou glossat ahir al funeral de gom a gom pel president de l'entitat, Domingo de la Ossa, pel prevere que presidia l'acte, Jordi Espí, i després al seu bloc per l'Alcalde Joan Antoni Baron. Vegeu-ho aquí.

:

Manuel Mas es fa ressò, al seu bloc, d'una il·lustrativa (i barruda) manipulació d'un famós poema de Nadal escrit per Joan Salvat Papasseit que ha fet un hotel de luxe a Barcelona. El també mataroní Enric Sala ho ha tret a El Periódico, diari que va publicar el poema sencer (el bo) a la portada el dia de Nadal. A la felicitació nadalenca d'aquest establiment hi diu (i signat per Joan Salvat Papasseit!), això:

:

Demà posats a taula oblidarem les penes
-i de l'alegria en farem viure-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i just després arrencarà a somriure.

Enlloc de

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som -,
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora dels postres
I desprès de mirar-nos arrencarà a plorar.
:

Sens dubte, aquests s'han oblidat dels pobres, ja. I dels plors. I abunden en la negació de la pobresa i de la tristesa (nou tabú) que presideix la festa del Nadal, aquests temps. El neixement de Jesús és joia, és pau... però no en abstracte, sinó a la realitat. I així, és també l'inici d'un camí per la realitat que té la creu, l'opressió, la pobresa, els plors. L'oblit del nou tabú (que fa inútil el Carnaval en negar la Quaresma, per posar un altre exemple), que es manifesta malgrat la "repressió de l'alegria imposada", el recordava jo mateix fa un parell d'anys a través d'un bon article de Manuel Cuyàs a El Punt. Vegeu-ho aquí. A més, hi reprodueix un fragment del llibre Tradicionari del Nadal català, de Joan Soler i Amigó (Ed. Pòrtic, Barcelona, 2007), que deia «La nit de Nadal era dedicada a commemorar els difunts de la família: a l'entorn de la llar se celebrava una litúrgia domèstica a la seva memòria i, en el seu record, l'àpat sacrificial nadalenc es convertia en ritu de comunió.»

:

Nadal, doncs, inclou des d'ara l'agraïment per haver conegut Enrique Gutiérrez i el seu record a partir d'ara, inclou l'autenticitat d'allò real, amb plors i goig, contra la dolçor abstracta que ho vol negar.

:

Reforçar la catalanitat

Recupero aui un article al diari Avui que em va passar per alt el seu dia (quan vaig fer-ne 41), de Raimon Ribera. En ell exposa, crec jo, quin és l'error de l'independentisme vers el catalanisme (i vers el propi projecte d'independència, si aquest fos seriós, projecte en el qual Ribera diu creure) i quines haurien de ser les claus per fer créixer el sentiment de catalanitat entre la població. "Determinats gestos independentistes ens poden deixar molt engrescats i satisfets, però no comporten cap avenç vers la independència", creu, "ens pot allunyar d'aquells a qui volem incorporar a la catalanitat, d'aquells que de moment no se senten catalans. Pot ajudar a crear un mur entre "els catalans" i els que no ho són. Pot afavorir que s'identifiqui la pertinença a la catalanitat amb independentisme. "Només els independentistes són veritables catalans, només ells són purs i bons catalans" és un arriscat clixé que pot ser assumit tant des d'una banda com des de l'altra".

:

La radicalització front a l'aigualiment de la catalanitat, o afirmar que "Espanya ens maltracta" creu que són impediments per fer créixer la catalanitat i esdevindria, així, el principal enemic d'un independentisme seriós. Creu que, més que proclames, fins i tot més que arguments racionals, cal oferir al país "un impacte emocional que no passa per parlar de Catalunya i les seves bondats, sinó per oferir experiències vitals, experiències relacionals, experiències culturals d'alta intensitat i alta qualitat que puguin ser associades amb la catalanitat".
:

I acaba amb una recomanació que jo faria extensiva al conjunt del catalanisme, i no tan sols a l'independentisme: "No podem oferir un producte acabat, predefinit, que s'accepta en bloc o es rebutja: es tracta d'oferir realment la possibilitat de crear plegats un projecte de construcció nacional. Un projecte que hereta una història, una tradició, per recrear-la en el present i projectar-la al futur, tenint en compte les característiques del nostre món i les qualitats i preferències de tots els que participem en la construcció del projecte."

:

Us recomano també l'entrada al seu bloc que duia per títol Referèndums, amb tesis similars.

:

Pressupost i dinar del PSC amb la premsa | Legal, de nou

:

Dijous al matí, a l'Ajuntament, vam aprovar el Pressupost Municipal per 2010, després d'un llarg període d'elaboració, debat i diàleg, i després també de molt esforç per quadrar uns comptes en temps de crisi. Per atendre els grans projectes que no poden quedar aturats, que ens han d'ajudar a situar-nos en el millor moment quan la crisi acabi, i per atendre el munt de situacions familiars que es viuen a la ciutat amb dificultats evidents. Política de creació d'oportunitats i de xarxa social. Llàstima d'oposició, i no és tòpic. Llàtisma, sobretot, dels insults i les males maneres de Joan Mora, el cap de CiU, titllant de mentiders els membres del govern, de poc capacitats o de malversadors. Això sí, no té el que ha de tenir (dignitat?) per anar als jutjats d'una vegada i aventurar-se a perdre, com han fet altres amb més valor que ell.

:

El dimarts, en Santi i jo vam dinar amb els periodistes, en nom del PSC del Maresme i de Mataró. Podeu veure'n la crònica de Judith Vives, a Capgròs, clicant aquí (seva és també la foto). Vam fer balanç del 2009 i vam anunciar, pel 2010, que treballaríem per fer bé la eina que ens van ecomanar (a les instuitucions i al Partit) i que també faríem arribar arreu de la ciutat i la comarca la feina feta pel Govern de la Generalitat, en l'any de les eleccions al Parlament de Cataluny: més escoles, més centres de salut, més inversió i planificació en infrastructures viàries, ferriviàries, de sanejament...

:
Finalment, la via judicial va imposant també el criteri que ha mantingut l'Ajuntament respecte el sector de Fàbregas i de Caralt a Mataró. Si la primera sentència, fa uns dies, destacava la legalitat d'una part de l'operació, ara quatre més, del TSJC, en destaquen també de la modificació del Pla.
:

Post número 2000

Mireu quina coincidència: aquest d'avui, dia de Nadal, és el post que fa 2000 d'aquest bloc, bloc que ara reparteix els seus efectes al Facebook (on cada dia es pengen les actualitzacions i on rebo més missatges que aquí), al portal CatalunyaReligio.cat, on s'hi publiquen els que porten temàtica religiosa o al bloc ArtNeutre?, on n'hi ha alguns dels que publico de temàtica artística. Això sense comptar les blogsferes socialista o cristiana que em recullen tots o part del articles. Vaja, com un pessebre abigarrat (foto: Pessebre al Palau de Queluz, Portugal).

:

Gairebé des del principi publico cada dia, cap a les 21 h, encara que la majoria d'articles estan 'cuinats' previament, sovint en tirades de dissabte al matí o d'algun vespre, cosa que trenca una mica de frescor. Tampoc sé massa com evolucionarà això; jo denoto que això dels blocs decau a favor de les xarxes socials (més endavant serà una altra cosa), i probablement anem cap a un mix. De nou, però, el més rellevant crec que és el que hi dius, el que hi fas, el que destaques, les relacions que hi estableixes... no tant la base tecnològica o de disseny.

:

Nadal

:

Que el tot es concentri en ú. Que el global passi al concret. La bellesa dels lletjos. La fortalesa dels fràgils. La vitalitat dels afeixugats. La festassa dels àpats diaris. La dolçor de la tarda. El crèdit dels desnonats. Els plans de pau. El perdó amb l'enemic. L'aventura de la disponibilitat: dir sí. La teràpia que deixa d'emmudir. L'estrella que duu a un camí poc fressat, i imprevist. Caure de tendresa. La preeminència del detall, la centralitat del marge. L'esplendor, la glòria i l'amor dels rebutjats. La carn il·luminada. Que em governi el més senzill i no el més savi o entès (vegeu Lluc 10, 21). Que el cel regalimi llet i mel. Que els cecs hi vegin, que els sords hi sentin i els coixos caminin. Que el rei del món sigui un infant.

:

Les fulles del Nadal

:
Des de la finestra observo la plaça: als plàtans
els queden quatre fulles exhaustes que no
es decideixen a emprendre el darrer vol. Quatre
són també els dies que pengen del calendari,
a punt per caure quan ningú no miri. Tot
acaba desprenent-se i retornant a terra
amb la freda ventada de l'estació
desfavorable. El procés és lent, gairebé
imperceptible. Cal estar-se nits senceres
acostumant la mirada a la quietud
abans d'advertir com la vida perd els pètals,
perd els dies, perd l'oxigen, perd els ocells,
perd els cossos, perd les respostes. També els morts
celebren el Nadal, asseguts al voltant
de les joguines. Rere la finestra penso
en ells, que és una manera de pensar en mi.
I la vida perd les fulles, indiferent
a tot, com un immens arbre caducifoli.

:
Gemma Gorga, "El llibre d'hores: desembre", a Instruments òptics, Bròsquil edicions, València, 2005, p. 8. Foto: meva.
:

Bon Nadal a tothom.

:

Adamisme

He de confessar que rebo els butlletins electrònics del centre d'Estudis Jordi Pujol. De vegades em serveix per veure què pensa "l'enemic", però també d'altres -moltes- per trobar-hi reflexions que m'agraden força. Crec que és molt bo que l'expresident Pujol dediqui el seu temps a promoure el debat públic, i que ho faci en temes més de fons. Algú li podria retreure, especialment quan reivindica els valors forts front a la societat líquida (opció que comparteixo), que els seus anys de governant potser van servir (i van servir-lo) per aigualir molts dels valors forts. Per mi, la deriva actual del sobiranisme és una resposta a la buidor, a l'aigualiment, al tacticisme, del catalanisme, especialment de CiU. Però un altre dia ja en parlarem.

:

Deia que rebo aquest butlletí. M'agrada -abans d'entrar en el tema deixeu-m'ho dir- que els que som d'una opció política, d'una ideologia determinada, no tan sols llegim d'esl "altres" per saber què fan, sinó també per aprendre. Vaja, que no és incompatible tenir valors forts, o opcions clares, i alhora obrir els porus, beure d'altres fonts i dialogar des de la convicció que l'altre té raons que valen la pena.

:

Em trobo, vaig al gra, amb un esplèndid article d'Antoni Puigverd, en què critica l'adamisme, aquesta ideologia imperant en bona part del nostre país segons la qual el món es mira com si fos la primera vegada (rebatejant les festes, despeciant la tradició tan sols per ser-ho, etc...), que l'autor troba inquietant. "Rere aquest corrent hi ha el fetitxisme del progrés", diu Puigverd, "més ben dit, hi ha un progressisme buit del seu original sentit marxista (el de la dialèctica de la història). Un progressisme sense carnadura ideològica, sense capacitat d’analitzar i transformar la realitat, convertit en mer catecisme, en un argumentari tòpic per ser usat en converses maniquees". En el debat dels toros, del Sàhara (afegiu-hi Cuba, Palestina i altres terres mítiques) , de l'avortament, la laïcitat o d'altres, per exemple, he de dir que em neguitegen tant o més els tòpics del progressisme com els de la dreta immobilista. Alguns, com diu l'autor "temes d’enorme calibre ètic, que s’acostumen a ventilar entre nosaltres amb meravellosa superficialitat".

:

D'aquesta manera, diu, sembla que els darrers vint segles hagin desaparegut. "2.000 anys no solament de creences, mites i ritus, sinó també de vivències, de sentits, de formes artístiques i culturals transmeses de generació en generació, de maneres de parcel•lar el calendari (el calendari continua, sí, però completament orfe de sentit i, per tant, percebut com a arbitrari; i per això ja hi ha qui en reclama una revisió més “racional”)", diu.

:

Sospita Puigverd que "la tradició religiosa no mor d’esgotament, a Catalunya. Mor de manera sobtada, per decisió d’un parell de generacions", moguda per "l’huracanada influència de la cultura global". I en reclama l'atenció, "no pas perquè hàgim d’enyorar els temps en què la religió ordenava sense contrapès la vida dels humans, sinó perquè totes les societats madures tenen, com el déu romà Janus, dues cares: amb una miren cap al futur, però amb l’altra, al passat". I acaba dient "El diàleg entre tradició i progrés és imprescindible. I nosaltres potser ja no estem en condicions de promoure’l". Sincerament, espero que sí.

:

Il·lustració: Pierre et Gilles, Adam et Eve.

:

Regals de Mataró

Vaja, enlloc de fer una crida a la contenció perquè no mengeu ni beveu més del compte, o no us passeu en el consumisme a què ens aboquem habitualment, em surt de donar a conèixer els nostres productes (ep, els de tots) que promocionem a l'oficina de turisme de l'Ajuntament de Mataró que gestiona l'Impem, presidit per la meva companya Alícia Romero. Podeu trobar el catàleg aquí.

:

Sembla mentida, però la ciutat tenia pocs elements identificadors que fossin distribuïts comercialment: alguns postres de Ca l'Uñó, algunes figures de paper o d'altres materials repartides en algunes botigues, etc. La idea d'unir-ho també als productes més institucionals i de fer-ne certa promoció, sens dubte, ajuda a l'autoestima, promou Mataró com a destí turístic i ens fa a tots més cofois. O sigui que, ara sí, si voleu fer alguna cosa original per Nadal, aquesta n'és una.

:

Economia, Parlament i Escola.

L'activitat dels socialistes, a Mataró, de divendres ençà, ha estat intensa. La començàvem amb un acte molt il·lustratiu de Manuel Mas, al Pla d'En Boet. El diputat a les Corts, exalcalde de Mataró (presentat pel seu successor), portava un magnífic power-point on hi va bolcant les dades sòcio econòmiques més rellevants i ofereix algunes pautes no tan sols de la sitúació, sinó d'aquelles possibilitats que s'albiren de sortir de la crisi actual.

:

Dissabte al matí ens vam partir, uns van anar a la visita al Parlament de Catalunya de la mà de Consol Prados, de la que podeu seguir el relat al bloc de la Glòria, aquí. Del seu perfil de Facebook he tret aquesta foto. La Consol ja porta unes quantes visites de matatronins i mataronines al Parlament, només cal que se li demani i se'n pot organitzar una. Vosaltres mateixos.

:

Alhora, d'altres ens quedàvem per obrir l'Escola de Formació "Remigi Herrero", que la JSC ha organitzat tot el cap de setmana a Can Soleret, a Mataró. Vaig participar-hi junt amb Josep Mª Sala, Gisela Vargas, Santi Fontbona i Graciela Medina (la foto és del perfil de Facebook d'en Carlos Fernàndez, que intervenia a continuació, però n'hi ha d'altres...). La resta de la trobada incloïa també noms i propostes molt atractives per fer bullir l'olla, per contrastar punts de vista i per aprendre, que ens cal molt. A tots, començant per mi.

:

El terç desacostumat

La setmana passada, Caritas va fer públic que un terç dels actuals usuaris de la institució no havien demanat mai ajuda. Una conslusió semblant treuríem dels actuals usuaris dels serveis socials municipals: a la població pobra diem-ne estructural, s'hi suma una bona part de persones que viuen una situació probablement estacional de manca de recursos (tots els adults a l'atur i finalització de les prestacions, etc...). Aquest és el principal repte que teni en aquests moments: atendre les persones que viuen amb més cruesa els efectes d ela crisi i, sobretot, retronar al mercat de treball i a la vida normalitzada el màxim nombre de famílies possibles.

Ara ve Nadal. Ja sé que el que he dit és feina, principalment, de l'administració, és a dir, d'aquells mecanismes del govern d'allò públic. Però també clama el cel que les persones ens movem una mica de la nostra casella, de les nostres cadires, dels nostres atresoraments, i fem un pas més enllà del que toca. Us deixo un vídeo de Caritas.

:

Felicitació electrònica

:

Enguany, com a mesura (d'exemple) anti-crisi, l'Ajuntament ha decidit felicitar per Nadal amb una felicitació de correu electrònic enlloc de paper. Ja sé que és molt millor rebe'n una de paper, però haurem d'esperar una mica encara. De fet, això permet que qualsevol ho pugui fer des d'aquest enllaç.

:

Jo ja n'he enviat algunes. A risc de no ser gens original, i encara sota l'admirable impacte de la recitació de memòria, intrecalada amb cants de la Coral l'Aixa, ens va fer un recitador de nom Joan Pera (no el famós actor) diumenge passat a les Esmandies del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, m'ha decidit a triar corre-cuita algun fragment del magnífic poema. És aquest:

:

Pastor dels meus somnis d'infant,

de les meves tristeses de gran,

pastor menut del meu pessebre,

tant és que fem com que no fem,

sempre es troba el camí de Betlem,

encara que ens escanyi la tenebra!

:

Blogspot

Un dels millors artistes xinesos de l'actualitat, apallissat per la policia per les seves crítiques al règim comunista, és aquests dies a Barcelona. Es diu Ai Weiwei i concedia una entrevista a La Vanguardia en la que, crec, queda resumida la grandesa (humilitat, misteri, regal) alhora l'angoixa del nostre temps: que no som massa cosa, un borrissol, una mota de pols (blogspot, en anglès, com el domini d'aquest bloc, molt il·lustratiu), que malda per fer digne el seu pas per aquesta existència (acció, temps persones). Mireu com ho diu:

:

Yo soy muy naif. Para mí la vida sigue siendo un misterio, y para ir vislumbrando cachitos hay que actuar en ella. Yo entiendo la vida como un regalo, la obtenemos de forma ciega y la perdemos de forma ciega, y, entre medio, tenemos tiempo y personas; pero al final todos somos olvidados, no dejamos de ser una diminuta mota de polvo.

:

La màfia de Munilla

CatalunyaReligio.cat ha fet públic avui un vídeo en el qual el teòleg basc i franciscà Joxe Arregi desvetlla l'existència de documents molt comprometedors dins d'una carpeta d'un ordinador de la parròquia de Zumárraga quan Monsenyor José Ignacio Munilla, recentment nomenat Bisbe de San Sebastián (Guipúscoa), n'era el seu rector, just abans de ser nomenat el bisbe més jove d'Espanya, al front de la diòcesi de Palència. Munilla ha estat objecte d'una carta en la que la majoria de preveres de la diòcesi es mostren contaris al seu nomenament i la seva línia pastoral. El propi Arregi va publicar fa pocs dies un article al Diario de Navarra molt crític amb el nomenament de Munilla. La declaració forma part d’un reportatge que properament es podrà veure a CatalunyaReligio.cat sobre la reacció al nomenament de Munilla com a bisbe de la diòcesi basca.

El portal, que ha iniciat aquests dies la seva etapa de consolidació amb la majoria dels seus continguts desplegats (i que ens sorprèn amb exclusives com aquesta), diu que, segons Arregi, diverses persones coneixen el continguts d’aquests documents de l’ordinador que utilitzava el futur bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla fins que va ser nomenat bisbe de Palencia. Arregi afirma: "Quan Munilla va ser nomenat bisbe de Palencia es va deixar oblidada una carpeta a l'ordinador parroquial de Zumárraga. Dies més tard va voler fer-ne una còpia i esborrar-la posteriorment. Aquesta carpeta Munilla l'havia etiquetat 'Mafia' i consta que en aquesta carpeta hi ha claríssims elements conspiratius". Aquí teniu el vídeo:

:
També us deixo amb l'acudit de Borges a El País d'avui.
:

:

Bonpreu a la Plaça de Cuba

:

Ahir em va tocar presidir la inauguració del nou espai comercial de la cadena Bonpreu a la Plaça de Cuba de Mataró [vegeu nota, Capgròs i El Punt], en substitució de l'Alcalde, que aquests dies és a Copenhage. Bonpreu fou l'adjudicatària [vegeu nota] del supermercat que complementi l'oferta de producte fresc que ja presten els paradistes del mercat, i que forma part dels atractius de l'aposta que ells, els paradistes, i el Govern han fet per donar molt més valor a aquest centre, una mostra fantàstica de l'aquitectura del temps de la II República (obra de Lluís Gallifa), que no hem comès la bestiesa d'enderrocar com proposava el PP a la seva campanya electoral passada. Aquest, el patriimonial, és part del seu atractiu. I tampoc hem marejat la perdiu com semblava que demanés CiU -contra el parer dels paradistes!-, qui finalment no va recolzar aquesta proposta que ja neix el primer dia amb l'olor de l'èxit. Gran visió.

:

Sis milions d'euros per reforçar el mercat, fer que sigui un element dinamitzador del comerç local i de proximitat, i que pugui beneficiar-se directament de l'increment d'atractiu comercial que tindrà la zona amb l'arribada d'El Corte Inglés, uns metres més enllà. Aquesta combinació entre el potent comerç de proximitat i la potència comercial de la ciutat és la clau de l'èxit de la nostra ciutat en la seva voluntat d'esdevenir un dels nuclis comercials més rellevants de la nostra zona. L'altra, la qualitat.

:

La cadena va obrir recentment [vegeu notícia] un altre supermercat a la ciutat, que ja és tot un èxit, demostrant així que la confiança amb la ciutat supera la seva aposta per la plaça de Cuba i va molt més enllà. Mataró, així, ha estat capaç de generar confiança als inversors. Mireu, doncs, el procés que ens proposem quant al comerç: potència, qualitat i confiança.

:

Fotos: Capgròs i Ajuntament de Mataró.

:

L'escola del segle XXI

Sota aquest títol dedica frc revista de debat polític, editada per la Fundació Rafael Campalans, el monogràfic del seu darrer número, que podeu trobar aquí. Inclou articles molt interessants de Joaquim Prat, Gregorio Luri i Julio Carabaña. Cristina González i Buil en fa una introducció en el que es platjea aquestes preguntes "Realment són certes les informacions que dibuixen un panorama de crisi estructural? Quin és el paper que hauria de jugar l’escola al segle XXI? Està desfasada? Existeix una resposta des del progressisme davant d’un cert desconcert actual?"

:

Després presenta els tres articulistes, amb aquests paràgrafs que ara us deixo:

:

En primer lloc, Joaquim Prats, catedràtic de la Universitat de Barcelona i president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, estableix en el seu article un retrat de l’estat de l’educació a Catalunya. Per al professor Prats, l’escola està en crisi, i ho justifica a partir d’indicadors concrets, com informes de rendiment escolar o dades socioeconòmiques. Així, tot i que el sistema educatiu català ha assolit un nivell homologable als països europeus, encara té punts febles fruit de la pròpia història educativa i política. Per a Prats, la solució passa per identificar els problemes dels col·lectius i tractar de manera desigual el que és desigual. En cap cas, però, no s’han de buscar solucions del passat als problemes actuals. Sens dubte, les respostes als problemes de les aules s’han de dur a terme des de la confiança i l’optimisme.

:

Per a Gregorio Luri, doctor en Filosofia, precisament perquè la realitat ens dóna motius pel desencís, cal contrarestar el pessimisme amb l’optimisme de la voluntat i la confiança en mestres i alumnes. Per a Luri, autor de L’escola contra el món (La Campana, 2008), l’optimisme i la confiança són el primer deure moral del mestre, i l’estabilitat, l’obligació per part de la llei i les institucions implicades. Així, Luri considera que en els països amb èxit hi ha un cercle virtuós en què la confiança dels mestres en la seva pròpia feina i en l’autoritat dels continguts, la dels pares i alumnes en l’escola, l’estabilitat normativa i la capacitat per a detectar precoçment els problemes d’aprenentatge són elements que es reforcen els uns als altres. El nostre repte, segons ell, és crear aquest cercle virtuós.

:
Aires positius també a nivell espanyol. El catedràtic de Sociologia de l’Educació Julio Carabaña fa una crida a l’optimisme, recordant que els resultats de les escoles espanyoles estan al nivell dels països més avançats d’Europa. Provocador en la seva anàlisi, es mou còmodament entre percentatges i resultats nuls, per acabar amb alguns mites que envolten, per exemple, la relació entre immigració i escola. Per a Carabaña, el sistema educatiu és un dels subsistemes socials en què els processos d’immigració produeixen menys tensions, perquè es disposa de mitjans i d’estructures que res tenen que envejar a les del nord d’Europa. Des de l’esquerra, el paper que ha de jugar l’educació al segle XXI és clar: ha de ser l’eina que impulsi els valors democràtics, de solidaritat i de participació, sempre a partir de l’acció conjunta de pares i mares, alumnat, mestres i professorat, amb la correcta aplicació de les lleis en vigor i garantint l’aportació de respostes àgils a les inquietuds, reptes i dificultats que, necessàriament, es generen amb el pas dels anys.

:

Cors religiosos a Mataró

No us passa que teniu més idees que temps (i potser ganes) de fer-les? A mi em passa sovint, i com que sóc una mica pesat, vaig repetint "jo faria..." a veure si li faig dentetes a algú i se m'avança. La idea que em ronda pel cap que avui us vull explicar consisteix en organitzar un concert, o una missa, amb totes les corals amateurs que es dediquen, de forma habitual o esporàdica, a cantar a les misses de la meva ciutat, Mataró.

:

La idea se'm va acudir perquè tinc costum d'anar a diverses celebracions eucarístiques per variats motius (festes de la parròquia, diades assenyalades, germandats que hi fan algun acte, etc.) i veig que hi ha poca visibilitat, algunes perles molt amagades, una manera molt atractiva i curiosa d'expressar la fe, molta varietat, etc...

:

Primer hi hauria els cors d'algunes comunitats de religiosos o religioses, que no sé si s'hi avindrien. Després, corals de les parròquies, almenys les de dues, que són les que coneixo, que són integrades per parroquians (més aviat dones). Després hi hauria altres corals efímeres, com un grup de senegalesos que un cop al mes canten a Maria Auxiliadora però que alguna vegada he vist a Sant Pau. També hi ha alguns grups de cants religiosos que ignoro si mai intervenen en cap eucaristia, com el Grup de Gregorià que assaja a sant Josep. Caldria afegir-hi grups més esporàdics o estables, amb alguns solistes, que animen els cants en algunes comunitats, especialment escolars (que entranyablement anomeno kumbaiàs). Finalment, caldria tenir en compte uns quants cors rocieros, o el dels murcians, que també intervenenen en determinades celebracions eucarístiques. Ja no sé si hi entrarien corals especialitzades en cant religiós però que no participen en cap acte religiós, com el cor Gospel Sons, ni tampoc les corals mataronines amb ampli repertori religiós. No sé si me'n deixo cap. Fes el que es fes, especialment si es pot fer un cop l'any, podria convidar-se un grup de fora, com ara la coral Irini, que ha vingut un parell de vegades en un any a Mataró per cantar en una missa de ritu bizantí.

:

El format, ja ho he dit, no el sabria concretar. El d'una missa permetria que cadascú en fes un tros, i quedaria molt eclèctic. Però li donaria molt de sentit. El moment per fer-ho podria ser per Santa Cecília (Missa de santa Cecília), patrona de la música. El d'un acte o festival permet també fer entrar en joc altres elements, com l'econòmic (per manteniment o obres del patrimoni religiós local, o per una col·lecta), la participació de cors religiosos d'altres confessions -si n'hi hagués-, o l'accés més laic, en diàleg amb un món que s'allunya del fet religiós -sembla- però que li atrau tant alguns dels elements que la religió resol, i que ho fa sovint a través del cant.

:

Algú s'hi anima?

:

Foto: De la pel·lícula Sister Act (1992).

:

Els dos joans

Hi ha dos posts que han escrit, respectivament, els mataronins (i entusiastes blocaires des de primera hora, com un servidor) Joan Salicrú i Joan Safont, que m'agradaria recomanar-vos molt especialment. El primer fa referència a l'advertiment sobre l'aparició dels dos extremismes previsibles davant la prompta beatificació (a la nostra ciutat) de Josep Samsó i Elies i en el que elogia el paper del cardenal Arquebisbe de Barcelona per dotar d'un sentit realment evangèlic aquest procés.

:

En el segon, en Joan Safont ens mostra el nou paradigma d'un món sense pares com a constant en el sistema de valors que emet la nostra cultura, en què el pare, aquell límit brutal de la fase edípica, ha de desaparèixer perquè guanyi el Desig.

:

I acaba: "Els pares són pares per això: Per no tenir por, per no perdre’t. I suposo que precisament llur absència va bé a les ficcions: necessiten uns fills sense pares, sense referència. Buits. D’aquesta manera, poden aparèixer eterns adolescents amb cotxe i claus de casa, però sense nord enllà ni refugi. D’aquesta manera, el món pot ser insubstancial i no tenir ni frenada ni escalfor".

:

Santi Estrany a NYC

El passat mes d'octubre, el mataroní Santi Estrany (Mataró, 1922), un dels artistes mataronins amb més projecció internacional, va participar a París al Salon Art Shopping, que cada semestre se celebra al al Carrousel del Museu del Louvre. El pintor, esgrafiador, professor, fotògraf, autor de L'Art gràfic al Noucentisme, exposarà fins a final d'any a la mostra "Contemporary Word Artists in New York", que organitza la Kips Gallery, al barri novaiorquès de Chelsea. Segons publica Capgròs, "els quadres que hi porta Estrany presenten imatges de diverses capitals europees, una de les grans especialitzats del pintor mataroní, com ara Amsterdam, Londres, París, Florència, Copenhague o Venècia. Com és habitual en ell, les obres mantenen un marcat estil geomètric i constructivista".

:

Crec que és una gran notícia. Per ell i per la ciutat.

:

Vaig parlar fa poc de Santi Estrany en aquest post.

:

Llibertat religiosa

El fundamentalismo laicista es tan rechazable como el integrismo religioso. Por esto, Regis Debray afirma que hemos de pasar de una laicidad de ignorancia o desprecio del hecho religioso a una laicidad de comprensión y reconocimiento de las aportaciones de las religiones a las culturas. Desde esta posición, se entiende su defensa de una enseñanza laica de la religión en las escuelas públicas y su afirmación de que la libertad religiosa es más que libertad de cultos.

:

Rafael Díaz-Salazar, "Aprender a ser laicos", a El País, 7.12.2009.

:

Legal

:

Podeu llegir a Capgròs que la primera de les sentències que afecta l'arribada d'un centre comercial a Mataró (en aquest cas, pel que feia referència a la compra-venda de l'aprofitament mig per poder destinar-lo al centre comercial d'El Corte Inglés) ha estat positiva a les tesis del Govern; tesis jurídiques, vull dir. Aviat en vindran més i confio que passarà el mateix. És una pèrdua de temps, ja ho vam dir, però que hi farem, hi ha qui desportica dels jutges espanyols i després s'hi llança a veure què en treu.

:

En tot cas, l'objectiu de tot plegat no era (ni és) de caire jurídic, ni m'atreviria a dir de caràcter proteccionista (queda clar que el patrimoni es garanteix protegit), sinó el de fer soroll, el de relacionar el Govern amb els tribunals, el de fer acusacions velades (o no tan velades) que cauen pel seu propi pes. Però els demandants, això sí, tenen un mèrit: s'han atrevit aportar el tema als tribunals, en això són més legals. D'altres es van quedar amb la mà amagada després de llançar la pedra.

:

Ara, l'objectiu del Gove ésprosseguir amb fermesa per l'arribada d'aquesta gran 'locomotora comercial', els seus mil llocs de treball i els seus milions d'euros amb salaris. S'ho val.

.:

Foto: J.V.

:

Barrera i Masriera

:

El darrer Ple Municipal, l'altre dijous, va donar alguna sorpresa interessant. El regidor Masriera (a la foto de la dreta), de CiU, acusava el Governque utiltzava la participació com "una paraula per fer patxoca" en relació a la participació del sgrups municipals i de les entitats juvenils en el procés de redacicó d'un nou Pla Jove per Mataró.

:

La regidora Ana Barrera (a l'esquerra li va respondre amb claredat. de les 9 sessions de treball que s'han fet, el represnetant de CiU tan sols ha assistit a una. I que en els fòrums on s'ha parlat del tema (Comissió Informativa, etc.), mai CiU no ha obert la boca per res, ni s'ha rebut cap proposta des que tenen el text, fa un mes (i encara no s'ha acabat el termini). I li va etzibar que el que cal fer és parlar menys i treballar més. Touché.

:

Hi ha maneres i maneres de fer oposició. Però aquesta, sens dubte, és com a mínim ridícula.

:

El gospel, ben a prop

:

Una bona manera de celebrar el dia de la Immaculada Concepció (vegeu què en deia l'any passat Teresa Forcades) és recomanar-vos l'entrevista que divendres passat publicava La Vanguardia [aquí] amb el director del Institut de Gospel de Barcelona, Òscar Alberdi (a la foto, de Raquel Quelart, que també en fa l'entrevista) i de la que en selecciono uns fragments (Vegeu també el post que vaig fer el 2005 sobre el gospel, aquí, amb motiu dels preparatius del que va ser el grup Gospel Sons). Recordem que la paraula gospel vol dir evangeli. Aquí ho teniu:

:

Cuando uno está alquilando su tiempo a bajo precio y se siente mal ya tiene muchos puntos en común con los esclavos.

:

[El gospel ve] de las iglesias protestantes del siglo XV que habían en Alemania e Inglaterra. Más tarde llega a Norte América, donde a finales del siglo XVIII se producen los primeros movimientos migratorios forzosos de esclavos procedentes de África. (...) 10 millones de personas forzadas a la esclavitud, tres meses de travesía por el Atlántico, en embarcaciones donde viajaban más de 200 personas en espacios infrahumanos. Los hombres blancos decían que los esclavos no tenían alma. (...) Los primeros pastores de las iglesias protestantes en Estados Unidos abren las puertas a estos esclavos, que empiezan a escuchar los himnos religiosos y a adaptarlos a sus formas de cantos. (...) Como no saben escribir, lo que hacen es memorizar estos cantos a base de repetición. También lo hacen en los campos, donde utilizan estos rituales negros para pasarse mensajes sin que el capataz se de cuenta ya que tienen prohibido hablar. Por eso se dice que el gospel es la música de los esclavos.
:
Empecé a interesarme por el gospel a partir de una experiencia personal de diez años de esclavitud muy fuerte. Si uno no pasa por esclavitudes interiores es difícil que llegue a empatizar con esta música, es decir, el gospel te llega al alma cuando te sientes esclavo.
:
En la actualidad el fenómeno gospel más importante en el Sur de Europa se da en Barcelona, ciudad que acogerá del 7 al 23 de diciembre el festival de más renombre de este género musical a nivel europeo, Els Grans del Gospel.
:
- ¿Qué es para usted el gospel?
- La vida, el gospel es un despertar.

:

Vídeo Fragmenta

:
Us en vaig parlar fa dies i aquí teniu el vídeo-resum de l'acte: Lluís Soler recitant Joan Maragall i una sèrie de savis parlant sobre els seus escrits durant la Setmana Tràgica. Això em fa parlar-vos, de nou, de l'editorial Fragmenta, que acaba d'estrenar un canal de vídeos dels seus actes i presentacions a Youtube, amb material que se suma al ja molt complert de fotos i vídeos que hi ha en aquesta pàgina. El nou canal es nodrirà de les produccions que la mataronina Clack treballarà a partir d'ara. Així, aquesta editorial esdevé no tan sols un dels principals punts de referència de l'edició de pensament a Catalunya, centrat en el que té a veure amb el món de la religió, sinó un centre d'agitació cultural analògica i digital. Molt ben fet!
:

L'Islam polític, al FP

El darrer número de la revista Foreign Policy, edició espanyola, Javier Martín fa un interessant article de resum sobre les tendències polítiques que tenen com a base l'Islam i la seva relació amb Occident [us el podeu descarregar aquí] . L'article és una crítica del llibre d'Alastair Crooke, ex agent del MI6 –els sevreis secrets britànics– i exassessor de Javier Solana, que porta per títol Resistance: The Essence of the Islamist Revolution (Resistència: l'essència de la revolució islamista, Pluto Press, 2009), la tesi del qual és la següent:

:

Desde su perspectiva, la denominada “Gran Transformación” que tuvo lugar en Europa en el siglo XVIII dio lugar a una sociedad individualista, en la que el concepto de Dios fue sustituido por la adoración al libre mercado y quedó subyugado al poderío de los nuevos Estados-nación. Cuando Occidente quiso trasladar ese nuevo modelo a países musulmanes como Irán y Turquía, argumenta, se produjo una colisión que dejó a estas sociedades musulmanas noqueadas. Desorientadas y desmoralizadas, aturdidas por el modernismo de Kemal Atatürk y de Reza Sha, y con el marxismo como ideología emergente, los islamistas buscaron respuestas en El Corán.

:

D'aquesta manera, l'autor afirma que "el mayor error de Occidente no ha sido ignorar esta corriente, sino no haber sabido diferenciar el islamismo político de otro de corte radical, fruto de las tesis salafistas, que se asienta en una interpretación estricta de las escrituras y en la intolerancia".
:

Generalitat, Estat i Ajuntament, en línia *

:

La inauguració, a mitjan del mes passat, de dues noves escoles de primària per part del Conseller d'Educació, Ernest Maragall, confirma el compromís de la ciutat i de la Generalitat governada per José Montilla amb l'educació, garantint l'escolarització de tots els alumnes i sumant-se a altres que s'han obert ja i les properes que s'obriran, capgirant la tendència de l'anterior Govern de la Generalitat en mans de CiU, que no havia planificat l'escolarització de l'increment de natalitat que ja s'anunciava. Se suma també a l'obertura de nous centres d'atenció primària o en les dotacions de la Llei de Barris per la ciutat, un veritable gir social de la mà de les esquerres a Catalunya. Joaquim Nadal, que fa poc inaugurava el Centre educatiu de Tres Roques (amb fons de la Llei de Barris per Cerdanyola), anunciava també a Mataró, en un acte del PSC, l'enorme inversió per insfatsructures de mobilitat a la comarca, de manera que pugui ser més competitiva.

Justament la competitivitat i l'aposta per nous sectors econòmics i innovadors ha tingut un fort impuls amb la dotació, fa unes setmanes, de més de 10 milions d'euros (en forma de préstecs a interès zero o ajuts) al TecnoCampus de Mataró i el Maresme, fent que l'aportació del Ministeri d'Indústria i d'Innovació, els darrers anys, sumi ja més de 19 milions d'euros al parc tecnològic que unirà le suniversitats mataronines amb les empreses més innovadores. Recentment, l'Escola d'Hosteleria de Sant Pol s'ha sumat també al projecte.

Joan Rangel, Delegat del Govern a Catalunya, destacava fa unes setmanes en la seva darrera visita a la ciutat tan aquest fet com la forta inversió que ha significat el Fons Zapatero a Mataró, que en les edicions de 2009 i 20010 sumarà uns 34 milions d'euros en projectes per Mataró que donin feina.

Tot plegat, exemples (fets, no paraules, com deia Montilla) del que poden fer govern de progrés per la ciutat si treballen en línia, amb objectius clars pel futur de la ciutat com els que encapçala l'Alcalde Joan Antoni Baron, si tenen complicitats.

:

* article com a Portaveu del Grup Municipal del PSC pel butlletí Més Mataró corresponent al mes de desembre de 2009

Foto: El Conseller Joaquim Nadal inaugurant el Centre de Tres Roques, el passat mes d'octubre. Foto: Albert Canalejo

:

Montse Tura a Mataró

:

Davant una vuitantena d'assistents, divendres passat el PSC de Mataró va organitzar un acte amb motiu del Dia Internacional contra la Violència a les Dones. En parla la Glòria Figuerola, secretària de la Dona del PSC de Mataró, al seu bloc. L'acte va comptar amb la consellera de Justícia, Montserrat Tura, que fou presentada per l'Alcalde Joan Antoni Baron, i es va centrar en l'atenció a les víctimes, algun testimoni de les quals, present a l'acte, ens va frapar a tots.

:

De la notícia se n'ha fet ressò caprgos.com en una crònica de Vern Bueno, on s'hi publiquen aquestes fotos de Glòria Estrada. La consellera va centrar-se amb la idea que eradicar la violència de gènere que pateixen les dones immigrants és un dels grans reptes a què s’enfronta la societat catalana i espanyola, donat que durant l’any 2008, prop d’un 40% de les dones assassinades a mans de la seva parella eren immigrants procedents d’arreu del món. “Durant segles i segles la situació de la dóna i les actituds culturals al nostre país han estat molt similars a la que pateixen actualment les dones àrabs o de l’Amèrica Llatina”, va destacar Tura. “Nosaltres també hem passat per la situació d’esser arraconades a les tasques de la llar, que no se’ns consideri l’opinió ni se’ns tingui presents”, va afegir.

:

Montserrat Tura també va dir que “les formes de maltractament a una dona no es resumeixen només en donar cops”, i que una retallada en els seus ingressos per treure-li l’autonomia o el trencament dels seus vincles familiars i d’amistat també són tipificats com a violència de gènere.

:

Mobilitat sostenible

mobilitat sostenible por capgrostvm

El PSC del Maresme va celebrar la setmana passada un acteb important sobre la mobilitat sostenible, en el marc d'una reflexió conjunta de les sectorials de Mobilitat i Medi Ambient del PSC. Capgròs.com n'ha fet una notícia (i TV Mataró els ha cedit el vídeo que encapçala aquest escrit).

:

:

L'acte fou, com dic, una molt bona reflexió. De la mà tant del conseller Joaquim Nadal, aquí com a Secretari de Política Territorial del PSC, com de l'Alcalde Joan Antoni Baron, aquí com a delegat de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. El primer, en l'elaboració del que podria ser el marc teòric de les polítiques territorials del PSC, va definir el creixement sostenible (perquè creixerem, indubtablement, i això és bo) com aquell que fa possible que el que s'esdevé ens garanterixi condicions ambientals (econòmiques, ecològiques, etc...) iguals o millors que les que hem rebut. El segon va entrar en matèria, recomanant l'exposició sobr eel canvi climàtic que hi ha al Museu de Mataró, amb experiment inclòs, desgranant aquelles opcions que els socialistes de Catalunya hem anat prenent en aquest sentit.
:

Leocàdia, a reveure.

:
Aquest matí ha mort la Leocàdia Bellavista, als 104 anys. Quan en va fer cent vaig dir-ne el següent, en aquest bloc:
:

Avui hem fet una visita a la companya Leocàdia Bellavista amb motiu del seu centenari. Ha estat una visita molt agradable, allà ens hi hem trobat veïns del barri, el seu germà, una rua de persones que passaven a felicitar-la. Li hem portat un ram de flors, unes cartes de felicitació del President Maragall, del Primer Secretari José Montilla i de l'Alcalde Joan Antoni Baron.

:
La seva biografia és impressionant. L'he tingut molt present en la visita, davant aquella dona tan forta i àgil, malgrat l'edat i la seva aparença fràgil. Va mostrar una gran valentia i coratge quan, sortint de la presó, va ajudar altres persones que encara hi eren perquè sortissin. Tota la vida ha lluitat, i la major part d'ella d'amagat. Això que ara ens sembla tan fàcil, la llibertat i la democràcia (m'ha dit vàries vegades que ja s'està preparant per anar a votar el dia 20), ella ho ha tingut vedat i ara ho aprecia com l'or. Hi ha lluitat amb fermesa, desafiant els pitjors anys de la dictadura. I els seus, la vella classe obrera de Mataró de la qual en sorgí el més genuí socialisme, l'aprecien i l'estimen. Tenim la sort de comptar encara avui amb aquests testimonis i la seva lucidesa. I els dirigents d'avui només podem descobrir-nos amb humilitat davant tota la seva experiència, desitjant que, quan siguem vellets, ens assemblem ni que sigui una mica a persones com la Leocàdia. I a la seva saviesa.

:

Any rera any, i de tant en tant, una bona colla de militants anàvem a veure-la i sempre ens sorprenia la seva lucidesa i vitalitat. Jo n'estic molt orgullós d'haver-la tingut entre els companys del Partit, molt content de les peripècies que ens explicava del seu pas per la història, i sento que se'ns en va -de nou- una gran persona. Per cert, hauria fet el sant la setmana que ve i l'aniversari el proper mes de febrer (105!!). De ben segur que s'espera retrobar amb el seu marit que tant s'estimava i recordava, una altra de les característiques que sempre em sorprenia.

:

Activa militant socialista durant la República i la Guerra, Bellavista fou empresonada a la postgerra i, després, mantingué viva la memòria del socialisme durant els anys de la Dictadura. L'octubre de 2003 el PSC de Mataró la va homenatjar per la seva llarga trajectòria política i sindical, i en el seu 99è aniversari rebé també l'homenatge del seu club, el RCD Espanyol, al camp.

:
La companya Leocàdia Bellavista serà acomiadada al funeral que tindrà lloc demà dijous dia 3 de desembre, a les 4 de al tarda, a l'ermita de Sant Simó. Allà ens hi veurem. Mentre tant, us deixo uns enllaços.

:

• Dades biogràfiques de Lecoàdia Bellavista (3.10.2003)
• Entrevista a "La veu de l'Havana" (2005)
• Notícia del seu 100 aniversari (10.2.2005)
• Vídeo al reportatge 'Bandera blanca' (2004):

:
Fotos: capgros.com i arxiu PSC.

:

Política i valors

Us recomano que demà dimarts dia 2, a les 7:30 del vespre, us acosteu a la Sala d'actes de Caixa Laietana a l'acte de presentació del llibre Política i valors, el darrer volum de la col·lecció sobre valors que acaba d'editar l'Observatori dels Valors de la Fundació Lluís Carulla [web], obra de Daniel Ortiz. En aquest acte organitzat per la revista Valors juntament amb la Fundació, hi participaran el director de la Fundació Carulla, Carles Duarte, el director de l'Observatori de valors d'aquesta mateixa fundació, Àngel Castiñeira, i l'autor de Politica i Valors Daniel Ortiz.

:

Us recomano un article amb el mateix nom del llibre que va escriure Joan Manuel del Pozo fa més d'un any a la revista FRC. En aquest sentit, també el vídeo-resum de la conferència de Joan Rigol en un sentit similar que ahir hi va haver a Mataró, organitzada per Cristianisme Segle XXI, i que us reprodueixo a sota:

:

: