dilluns, de desembre 24, 2007

Ara ho entendràs tot

La destrucció de Nadal
:
Així titulava ahir Manuel Cuyàs el seu article al diari El Punt, article que us recomano. Reflexiona sobre el tòpic del Nadal trist i es pregunta sobre el respecte. Ja vaig dir per Carnaval que, per mi, el problema rau en la desinstitucionalització (o desritualització) de la tristesa. Quant menys espai dediquem a ella, més es fa notar, em temo. Hi ha un temps per plorar, deia ja l'Eclesiastès (Cohèlet 3, 4), el primer psiquiatre. Si no hi ha temps per la tristesa, doncs, se'ns cola en el de la diversió. Però, compte: Nadal és (només) festa de diversió i alegria? Mireu els darrers paràgrafs de Cuyàs:
:
Quan et fas gran i es comencen a comptar absències, el dia de Nadal és, efectivament, un dia trist. Alegre, sí, perquè hi ha noves incorporacions, però també trist. Jo no diré que aquesta barreja de sentiments sigui la «gràcia» de Nadal, perquè la paraula em sembla poc adequada, però sí que diré que Nadal sempre ha estat així des del dia que es va institucionalitzar aquesta festa i des de molt abans. Des que un home va observar que l'hivern començava, que calia replegar-se a casa i, com els personatges de Dublinesos, de James Joyce, pensar en la vida i pensar en la mort. Si Nadal només fos alegria, seria Sant Joan, i Sant Joan ja està bé on és, a principi d'estiu i a l'hora de sortir a fora sota la nit càlida i serena.
:
Hem destruït Nadal perquè voldríem que fos com una festa major, un correfoc, un
reveillon cotillon, un carnaval, i no ho és i es resisteix a ser-ho des del fons dels segles. «La nit de Nadal era dedicada a commemorar els difunts de la família: a l'entorn de la llar se celebrava una litúrgia domèstica a la seva memòria i, en el seu record, l'àpat sacrificial nadalenc es convertia en ritu de comunió.» He trobat aquest oportú fragment al llibre Tradicionari del Nadal català, de Joan Soler i Amigó, que acaba de publicar Pòrtic.
:
Foto: Fotograma de Dublinesos (1987), film de John Huston a partir del conte Els morts, de James Joyce.
:
Versos de Nadal - I
:

:
Nadal altra vegada, i sense res per dur
-i sense res per dir- que pugui fer per Tu.
:
Si un dia vaig cremar, sóc brasa enmig de cendra:
que l'atiï el teu Vent, que és rabent i que és tendre.
:
Ara ho entendràs tot, Nen que, nuet nuet,
tremoles com nosaltres, de la mateixa fred.
:
Ara que t'has fet teu, per fer-hi sempre estada,
aquest grumoll absurd de carn humiliada.

:
Narcís Comadira, "Nadal altra vegada", a Llast, Ed. 62, Barcelona, 2006, p. 57.
Foto: Jan Saudek.
:

(versió del poema en àudio)

:
Publica un comentari a l'entrada