: 
:Cada vegada que parlo amb ell, millor dit, que ell parla amb mi o amb qui sigui, m'hi reafirmo més. La meva tesi és que el pintor mataroní Santi Estrany és un radical del Reneixement. Radical en el sentit d'anar a les fonts més genuïnes, de desvestir-les de tot el que ens hi pugui distreure, i de situar el relat en funció de la forma, i no pas al revés. Santi Estrany està convençut que el món és ple de formes geomètriques que després han estat habitades per contingències, casualitats i foteses; creu que la realitat és un punt de fuga en plena acció. Darrera una gran porta, potser, amagat al cap i a la fi, però actiu..
:
El que Ucello venia a dir a través de les llances, Estrany ho mostra com li ha permès la dissecció de la realitat després del cubisme: ja no cal amagar-ho amb llances. La presència central de l'Home i la seva comunitat d'individus és ja més diàfana i acolorida, amb l'ordre del Noucentisme, de la bellesa recuperada com a projecte de la civilització.
:
:
:
Vegeu aquests dos quadres més. El que pel manierista Fiorentino era una creu nua, ja despullada del cos retirat del Crist, per la civilització del segle XX és la buidor del cel. Els mateixos homes i les mateixes dones (vegeu com s'assembla la llum que cau sobre els seus vestits) se saben protagonistes d'un món al seu abast, cosa que no els exempta d'angoixes, ans al contrari.
:
El món sense Déu, o com si Déu no existís, que diria Bonhoeffer, per treure dels homes tota la seva capacitat de creació, sembla dir-nos. Sense Déu, però amb una mena de formes perfectes, matemàtiques, evidents però encara no del tot, ordenadores però inevitablement paisatgístiques, que permeten pensar en alguna mena de sentit a la nostra existència, en alguna mena de consol al nostre caos, en alguna mena de direcció 'cap amunt' després de l'episodi de la nostra creu.
:
Il·lustracions: Paolo Uccello, Batalla de sant Romà (1456), Museu del Louvre, París; Santi Estrany, Stokholm 3; Rosso Fiorentino, Davallament de la creu, (1521), Pinacoteca Comunale, Volterra ; Santi Estrany, Firenze 7.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada