dijous, de febrer 10, 2005

Un grapat de gent menyspreada i perseguida

Leocàdia: 100 anys
leocàdia En Francesc Tristany, President d'Honor de Mataró, m'acompanyava a la visita que hem fet aquest matí a Leocàdia Bellavista. Foto: Jaume Álvarez.
:
Avui hem fet una visita a la companya Leocàdia Bellavista amb motiu del seu centenari. Ha estat una visita molt agradable, allà ens hi hem trobat veïns del barri, el seu germà, una rua de persones que passaven a felicitar-la. Li hem portat un ram de flors, unes cartes de felicitació del President Maragall, del Primer Secretari José Montilla i de l'Alcalde Joan Antoni Baron.
:
La seva biografia és impressionant. L'he tingut molt present en la visita, davant aquella dona tan forta i àgil, malgrat l'edat i la seva aparença fràgil. Va mostrar una gran valentia i coratge quan, sortint de la presó, va ajudar altres persones que encara hi eren perquè sortissin. Tota la vida ha lluitat, i la major part d'ella d'amagat. Això que ara ens sembla tan fàcil, la llibertat i la democràcia (m'ha dit vàries vegades que ja s'està preparant per anar a votar el dia 20), ella ho ha tingut vedat i ara ho aprecia com l'or. Hi ha lluitat amb fermesa, desafiant els pitjors anys de la dictadura. I els seus, la vella classe obrera de Mataró de la qual en sorgí el més genuí socialisme, l'aprecien i l'estimen. Tenim la sort de comptar encara avui amb aquests testimonis i la seva lucidesa. I els dirigents d'avui només podem descobrir-nos amb humilitat davant tota la seva experiència, desitjant que, quan siguem vellets, ens assemblem ni que sigui una mica a persones com la Leocàdia. I a la seva saviesa.
:
Molas a Rocafonda
:
Al vespre ha vingut l'Isidre Molas, Vicepresident 1r del Senat, a l'acte que hem fet al centre cívic de Rocafonda-El Palau per la campanya pel a la Consitució Europea. L'Isidre també és un dels referents dels socialistes. Va ser un dels impulsors de la renovació del socialsme democràtic a la clandestinitat, dels dels anys 50, i té la virtut de ser enormement pedagògic i clar. Avui, de tractàvem el tema de la pau i la seguretat, ha dit, per exemple, que ell no volia parlar de l'article tal o qual sinó del pacte, de l'acord que ha permès la Constitució. D'acord que no tot ens agrada, però la pregunta és 'lo tomas o lo dejas' i que ell ho té molt clar. Només els avenços, per poc a poc que es produeixin, poden portar-nos de mica en mica als ideals. "Cal saber on anem, si no estem pedrduts, però avançar-hi de mica en mica, consolidant el que tenim, perquè així sempre podrem tirar endavant, no hi ha més camí", alhora que augurava nous avenços (en cas d'aprovació de la Carta Magna, en cas de desaprovació, òbviament no) i ben aviat, en pocs anys. L'Alcalde també ha parlat sobre l'apartat de defensa del tractat. I ha recordat que el text recull que l'objectiu d'aquesta ha de ser sempre la lluita per la pau, i amb actuacions que porti l'aval de les Nacions Unides. Qui està en contra d'això? Havíem quedat que Bush, no?
:
Bé, demà tindreu arxius de vídeo i sonors de l'acte al web del PSC de Mataró.
:
La reflexió d'avui
:
"Amb prou feines hi ha cap nòdul en la textura de l'existència occidental, de la consciència i l'autoconsciència dels homes i les dones occidentals (...) que no hagi estat afectat per l'herència hebraica. Això és tan cert pel que fa al positivista, al teista o a l'agnòstic, com el que fa al creient. El repte monoteista, la definició de la nostra humanitat considerada en diàleg amb el transcendent, el concepte d'un Llibre suprem, la noció de llei com una cosa indissociable d'uns manaments morals, el nostre mateix sentit de la història com un temps ple de significat tenen el seu origen en l'enigmàtica singularitat i dispersió d'Israel. (...) El judaisme i els seus dos escolis, el cristianisme i el socialisme utòpic, són descendents del Sinaí, encara que els jueus mateixos no fossin més que un grapat de gent menyspreada i perseguida".
:
George Steiner, La idea d'Europa, Ed. Arcàdia, Barcelona, 2004 (pp. 29-30).
Publica un comentari a l'entrada