El dinar de Nadal / el Comiat
:
:
"Bé, potser que fem un pensament, oi"? (curiosa, aquesta manera que tenim de relacionar l'acció de pensar amb la d'anar-se'n...). Farts com mai, i això que dèiem que avui no ens passaríem -com sempre, vaja-, candidats a ser detinguts en qualsevol control d'alcoholèmia i amb una morrinya considerable, finalment aixequem el cul de la cadira. Ens ho hem passat bé, francament.:
De cop, pensem que ho hauríem de fer més sovint, sixò de retrobar-nos amb la família. I de cop també donem gràcies a la tradició catalana de Sant Esteve que, entre d'altres coses, permet de reconciliar banda i banda de la família i contribuir als equilibris necessaris per no ofendre cap sogra. Més encara en un moment com aquest, que sovintegen famílies amb fills d'altri i altres combinacions molt suggerents, però que són un maldecap a l'hora de planificar els àpats nadalencs, sense cap dubte.
:
Ens hem passat en tot, en el menjar, en els acudits, en el to de veu, en beure, en fumar i també en les propines del vers de Nadal. Però demà hi tornarem. I l'any que ve. I sempre. L'etern retorn del ritual i de l'excés i de la donació sense el qual no seríem civilitzats.
* Publicat a la revista Valors (gener 2006) dins un article col·lectiu sobre les diferents moments de l'àpat de Nadal.Foto: www.tvcatalunya.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada