fusio TVM MDTV por capgrostvm
:
De moment, tan sols sabem que volen marejar la perdiu. D'una banda, el foment de les proclames independentistes fora de l'àmbit d'ERC amb estratègies que semblen fetes pels enemics de la independència, per cert, tan sols pretenen debilitar aquest partit i els seus pactes de Govern amb les esquerres de Catalunya. D'aquí que coincideixin tant CUP i CiU, per exemple.
De l'altra, CiU sap que la seva hegemonia política a Catalunya va sostnir-se precisament perquè semblava la garantia de no fer aventures independentistes per molt bona part de la societat catalana, que se sent més còmoda des de posicions constructives.
Enmig, la desorientació de CiU entre el retorn a representar les àmplies capes de la societat catalana, frustrades després dels acords amb el PP, o en encapçalar una minoria sobiranista que odia els consensos, com marca l'estratègia postpujolista dels actuals dirigents de CiU. La insensatesa i frivolitat de la formació en els casos de les consultes que es volen fer en alguns municipis sobre la independència de Catalunya nés una bona mostra, com veureu en aquest vídeo que corre ja per la xarxa.
N'he parlat a CiU, desorientada, Convergència i desunió, Més sobiranistes=menys catalanistes, Un sol poble, Més win-win, Nou catalanisme el dia de la Constitució, Irlanda?, La nació que volem, Rangel i Arenys de Munt, La CiU sensata.
:
A vegades sembla que el país es trobi a gust amb la seva cara més fosca: sense temps de celebrar un nou acord de finançament, ja ens lamentem d'una sentència que encara no tenim; amb una crisi de nassos i alguns jugant a consultes, i altres a espies enlloc de concentrar-se en l'autoestima de fer gols; descobrint que hi ha prostitutes o que els rics estafen fins i tot en nom del país -i no és la primer avegada, tampoc. Per això cal dir ben fort que el Govern de Montilla està treballant, i ben fort, per fer el gran canvi que el país necessita, el canvi real, des de sota. Aquest power, amb vñideo inclòs, és només una mostra dels darrers fets. Fets, no paraules.
:
En la época victoriana el sexo se reprimía por ocultación; en la época del hiperconsumo, por sobreexposición (La Vanguardia, 23.9.2009).
La batalla democrática en la Red es clave. Nadie puede dimitir del compromiso cívico y activista alegando tolerancia pasiva. Las trincheras del odio pueden fragmentar el tejido social y el concepto de comunidad, que es imprescindible e intrínseco en la naturaleza de la Red y de la nueva ciudadanía global.:
Desde el punto de vista político, no importa que el odio provenga de un borracho en un bar o de una conversación en un lugar público, de hinchas en un estadio de fútbol o de miembros de una red social en Internet. Las herramientas que usamos para comunicarnos son tan públicas como cualquier otro espacio de comunicación, tan públicas como un bar, un estadio o una calle de nuestras ciudades. Y aunque los requisitos, personalización e identidad públicas de las redes sociales como Facebook podrían disuadir a los activistas anónimos, lo cierto es que la Red permite lazos fuertes de identificación, y esto es lo peligroso, lo que ocurre en la red puede ser leído, escuchado y visualizado muchísimas más veces que una conversación en un bar o que unos cánticos en un estadio. Esta es la amenaza y esa es la necesidad que tenemos de ponerle freno democrática y cívicamente.
Us deixo l'entrevista que va fer el programa Àgora, del Canal 33, al Viceprimer Secretari del PSC, Miquel Iceta, en el que fa referència a la majoria de temes d'actualitat d'una manera ben clara i pedagògica, sense defugir cap polèmica (relacions PSC-PSOE, lluita contra la crisi, Estatut, consulta d'Arenys, deriva radical de CiU, etc.).
Marc Lavoine - La Semaine Prochaine en un vídeo de Mona Kuhn a Vimeo.
Em va agradar aquest vídeoclip realitzat per Mona Kuhn, una excel·lent fotògraf brasilera, sobre una cançó de Marc Lavoine. M'agrada el joc que presenta sobre el desig ("je l'attends (...) oui je t'entends, je te vois", "ho espero, et sento, et veig") de coneixement i descoberta contínua de l'altre (t'espero com sempre però sempre seràs un altre, ve a dir la cançó). Estimar és com dir que mai no en tenim prou, però també que mai no hem de colmar del tot el desig talment com mai acabarem de conèixer del tot aquella persona qui estimem. Aquesta distància respectuosa (el vidre) que ens fa emergir, admirar i descobrir la grandesa de l'altre, d'haver-nos descentrat, i recrear-nos a partir d'aquí.
.
:«No he parat ni un minut», és la frase recurrent que reflecteix una ocupació constant, sense pausa (descans) ni silencis (reflexió), cosa que perjudica enormement la qualitat de qualsevol tasca. Les empreses s’han adonat del potencial que per a la productivitat i la innovació tenen el silenci reflexiu i la calma serena.:
Mentrestant, la política sembla que ignora totes aquestes consideracions i menysprea la meditació i la cura de l’esperit com a estructura medul·lar del caràcter dels nostres representants. La dimensió espiritual de la persona, per exemple, no pot ser ignorada, tampoc, des de l’esquerra renovadora, i molt menys encara des del socialisme democràtic, que té una base electoral i sociològica de cultura catòlica molt àmplia i un ancoratge històric amb les comunitats de base cristianes i els sectors renovadors de la jerarquia.:
Però no estem parlant de religió ni d’esglésies. S’ha de multiplicar els gestos cap a les comunitats laiques i creients que estan compromeses amb l’acció social, sí; però també acostar-nos amb respecte i interès cap a altres espais de transcendència espiritual no específicament religiosa.:
L’espiritualitat, entesa com el sentit que donem a les coses i a la nostra vida, permet fer residir en valors i principis els autèntics
reguladors del nostre comportament. I aquí és on rau el seu potencial per a la política. Un gestor públic ha de ser una persona de densitat moral i ètica, i per aconseguir-ho és imprescindible una actitud reflexiva i pausada i una vida interior rica i equilibrada.
Hi ha un nou espai per a la política meditada. La ciutadania ho està demanant a crits. La meditació, el silenci, el retir, l’estudi, han d’estar presents en la vida política i en els nostres líders. Necessitem polítics amb més capacitat d’escoltar el seu interior i de compartir experiències de profunda i intensa concentració personal.
Necessitem líders reflexius, capaços de meditar, de buscar en el seu equilibri personal la força i les idees que guiïn la seva activitat. Pot ser una dimensió religiosa, però no necessàriament.
El descrèdit de la política i dels polítics té a veure –i molt– amb el deteriorament del llenguatge polític. Digue’m com parles i et diré qui ets (i com ets). Hauríem de relaxar-nos, sí; però per pensar millor i veure si hi ha alguna cosa a l’interior que valgui la pena. I, només llavors, obrir la boca.
:
POST-SCRIPTUM: Diumenge 12 de desembre cita aquest article de Gutiérrez-Rubí Enric Juliana a La Vanguardia. També us recomano seguir el diàleg dels comentaris a aquest article al bloc de l'autor.
:
En defensa de la Constitució i l'Estatut
Vista la situació política que estem vivint a casa nostra, el posicionament d’alguns dirigents polítics i l’opinió publicada, crec en la necessitat de reiterar públicament, en tant que demòcrata, catalanista i socialista, el meu ple suport a la Constitució Espanyola i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Com a demòcrata i socialista, perquè defenso sense reserves un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Però les normes no garanteixen la convivència, la cohesió social i el progrés per si soles. Cal conrear els valors que informen el sistema i transmetre des de totes les instàncies democràtiques aquests valors a la societat. Per aquest motiu, m’entristeix veure com alguns responsables polítics, moguts només per interessos partidaris i purament tacticistes els posen en crisi a conveniència. Fent-ho, ataquen les arrels del sistema i aconsegueixen l’allunyament dels ciutadans de la política.
També defenso la Constitució com a catalanista, perquè ha donat pas a la descentralització del poder polític i al desenvolupament de les nostres Institucions d’autogovern, com mai havia estat possible. La seva defensa em legitima per reclamar-ne la seva reforma, a través dels mecanismes que en ella s’hi contemplen, per convertir Espanya en un Estat plenament Federal. Finalment, afirmo la plena constitucionalitat de l’Estatut, sense necessitat de desacreditar cap Institució, perquè el paper dels socialistes en la seva tramitació i aprovació és la garantia de que tots els seus preceptes tenen una interpretació clarament constitucional.
Defensar la Constitució i l’Estatut implica defensar íntegrament l’Estat social i democràtic de Dret. Les regles del joc democràtic ens vinculen plenament a persones i Institucions. No s’hi val jugar al seu compliment o incompliment per motius d’oportunitat o interès partidari. No s’hi val a fer-ne una interpretació capciosa i a benefici propi.
En aquest punt em refereixo a tot l’enrenou que s’ha produït a ran d’una decisió errònia de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Errònia jurídicament doncs, tal com afirma el Jutjat Contenciós Administratiu 14 de Barcelona, s’ha extralimitat clarament en les seves competències, com també errònia políticament perquè ha assumit com govern municipal una iniciativa partidària que res te a veure amb les atribucions municipals, tal com recordava la portaveu del grup del PSC, tot argumentant el vot en contra d’aquesta decisió.
No deixa de sorprendre l’allau de crítiques que alguns polítics han formulat a l’actuació judicial o a la de l’Administració de l’Estat, que s’han limitat a jugar el rol que la democràcia els assigna. Crítiques pròpies de qui pretén fer un ús capciós de l’Estat de Dret, no acceptant amb totes les conseqüències i sense reserves les regles del joc democràtic. Crítiques i condemnes que, tot i afirmar que son persones de “seny”, no han formulat als autors de l’agressió soferta pel PSC d’Arenys de Munt. El seu silenci els denuncia.
:
L’elogi acrític i descontextualitzat d’un abans generalment fictici mostra tant un profund desafecte envers el present com una gran desconfiança respecte de les possibilitats de construir un futur millor. Des del meu punt de vista, aquest tipus de perspectives generen entre la població actituds passives, poc propícies a aconseguir canviar allò que precisament critiquen. Vull dir que la crítica al present es fa en nom del progrés, però, en emmirallar-se en l’abans, l’actitud resultant és conservadora. No cal que digui que, amb totes les pegues que es vulgui, jo estimo el present i no enyoro el passat per a res. Ja se sap que no es pot repicar i anar a la processó, i per tant, la tria –si fos possible– seria entre tot l’abans tal com era, o el present imperfecte, però millorable. Perdonin la ingenuïtat, però sóc dels que creuen en un futur millor.
* article per ala revista Valors (setembre 2009)
L'exposició "Nits fosques de l'ànima", amb instal·lacions de Manuel Saiz, Toni Serra i Bill Viola, és a la Capella de Sant Nicolau, Plaça de Santa Llúcia, 1 / Girona) i a Bòlit La Rambla (Rambla de la Llibertat, 1 / Girona), fins el 20 de setembre de 2009. Més info a http://www.bolit.cat/.