dimarts, de juny 17, 2008

Un sol poble

:
Vaig arribar un pèl tard a l'acte de presentació del libre Una idea de Catalunya, a la llibreria Robafaves, a Mataró. Ja havia parlat en Josep Puig (a la dreta de la foto), estava parlant la Consol Prados (al seu costat) i, després, vaig sentir el que deia en Jordi Font, el tercer per la dreta, que ha coordinat els autors d'aquest llibre que tinc encara pendent per llegir. El llibre recull alguns treballs de la Convenció pel Futur, un projecte obert al conjunt de l'esquerra per cercar els hotitzons de futur al país. (Podeu llegir aquest post de Consol Prados).
:
De la intervenció d'en Jordi, em quedo amb una idea que aquests dies em plana força (mirant el Congrés d'ERC, per exemple). Un dels propòsits de la creació del PSC, fa ara fa trenta anys, fou la voluntat decidida de no dividir la societat catalana, de cear projectes comuns als nascuts aquí i a fora, que lliguin el país. "Si no, sense un sol poble, no hi hauria nació catalana", va dir. Queden lluny, segurament (i per sort) aquells temors, però en sorgeixen d'altres que poden tenir com a objectiu la fragmentació del país. Em temo que la resposta 'sobiranista', o fins i tot la d'un front nacional com obertament defensen sectors d'ERC i de CiU, en radicalitzar la proposta nacional, desafectaria moltes capes de la societat catalana que, d'altra manera, sí se sentirien plenament catalans. Ja ho he dit altres vegades. Crec sincerament que l'acció del Govern de la generalitat, més encara, del país (i també especialment del PSC) ha de ser la de servar la voluntat unitària del sentiment de pertinença dels catalans i catalanes. Sense aquesta referència comú no hi ha nació, hi ha una altra cosa.
:
Foto: Jaume Álvarez.
:
Publica un comentari a l'entrada