dimecres, de maig 20, 2009

Més responsabilitat

Us recomano l'atenta lectura del post que ha fet avui en Jordi López al seu bloc, que recull alhora una altra reflexió d'Àngel Ros, alcalde de Lleida, així com altres dirigents socialistes espanyols, sobre la inoportunitat de la reforma de la llei de l'avortament (especialment el rebaix de l'autoritat paterna) o de la dispensació de l'hormona avortiva sense cap mena de restricció. Aquesta darrera mesura també ha estat criticada recentment per Pilar Rahola, gens sospitosa de filocatolicisme, en un article La Vanguardia. I l'ampliació de la Llei ha obtingut la crítica del company Ramón Jáuregui (foto: Efe), número 2 del PSOE a les Elecicons Europees i estimadíssim socialista basc.
:
El país té un greu problema quant a l'increment de l'avortament, especialment entre els més joves (increment que el PP no va poder aturar el seu dia, recordem-los-hi, i que nota més a les comunitats on governa -vegeu aquí-). Aquest és un problema que cal conèixer i compartir, i del que seria molt bo un debat menys encrespat, més tolerant i més respectuós amb tothom (ho vaig dir ja aquí). Algunes coses han de canviar, i segur que no és la llei, per aturar el creixement aritmètic d'aquesta nefasta xifra. L'increment de la responsabilitat personal em sembla un camí interesant (l'apuntava el diputat Manuel Mas potser una mica barroerament... que espero que vagi cap on vaig jo), i també amb mesures socials -que són les que hem de fer els ocialistes, com diu el nostre nom- però no sé si aquestes dues mesures van en aquest camí, em temo que van just al contrari, a la seva banalització.
:
López diu: "Les mesures anunciades en les darreres setmanes pel govern no incideixen en l’arrel del problema. No són mesures radicals, és a dir, polítiques públiques que resolguin el problema des del seu origen. Més aviat sembla que són mesures pensades per acontentar als radicals. Em dóna la impressió que els promotors d’aquestes iniciatives anunciades darrerament no han contactat amb totes les sensibilitats que té el socialisme davant d’aquests temes. S’ha tingut l’orella massa orientada en una direcció i això ha impedit escoltar aquelles veus que proposaven altres solucions. No voldria creure que en el substrat d’aquestes iniciatives hi hagi un càlcul de tàctica electoral que pretén refer les aliances polítiques en uns moments de feblesa parlamentària. Com tampoc seria admissible pressionar la consciència dels diputats en el cas de tenir reserves en les iniciatives legislatives". Queda dit.
:

Post scriptum
:
Hi ha alguns articles més crítics amb la Llei que he llegit entre aquesta nit i avui i que penso que seran del vostre interès. De la mateixa Pilar Rahola a La Vanguardia d'ahir, aquí; o Gregorio Luri, al seu irònic post d'ahir, aquí; o l'editorial de Jordi Llisterri, aquí, a la revista Foc Nou, que dedica un especial a l'avortament, amb articles tan interessants com el de Teresa Forcades, aquí, amb una llibertat, un nivell de debat i una llunyania de les posicions radicals que ja m'agradaria veure a tot arreu.
:

Publica un comentari a l'entrada