En un suplement d'El País llegia diumenge passat una mena d'enquesta en la que preguntaven si creu que practicar el sexe és bo. De les respostesm, en destacaven una d'un guionista d'una sèrie de nom vergonyant que venia a dir que sí, que per la salut, l'exercici i el cutis i no sé què va molt bé. Vaja. Crec que part del problema sobre la sexualitat (i les seves conseqüències en la cultura de masses actual, inclosa l'avortament) pateix -com en tot producte de consum- de la seva despesonalització. Un dels millors camins que tenim per 'descentrar-nos', per arribar a l'altre, per 'ser' l'altre sense ser-ho (per l'amor, vaja), ara és com una dieta o una pastilla. Crec que hem de reflexionar -per exemple- sobre l'avortament i la seva possible nova regulació també amb un debat serè sobre com vivim la sexualitat.:
Des de la perpsectiva de la paternitat responsable, i una mica del que acabo de dir, en parla el darrer número de la revista Valors. En parlen l'editorial i Lluís Sáez [aquí], Diego López [aquí], Francesc Grané [aquí], Rosa Pursals [aquí], Jep Alcalde [aquí] i Carlos Ramon [aquí], tots ells des de diferents perspectives.
:
En aquest bloc m'he fet ressò també de les opinions del teòleg Juan Masià, aquí i aquí i de diverses persones, fa poc, aquí.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada