dissabte, de maig 18, 2019

Enigma



Ninguna frontera es tan sutil
como la que separa al hombre del enigma:
el cobarde la rehúye,
el honesto la respeta,
el osado la atraviesa.

Rafael Argullol, poema "8-XII-2013" al llibre Poema, Ed. Acantilado, Barcelona, 2017, p. 736.
Il·llustració: J.A.D Ingres, Èdip i l'esfinx (1808-27); Museu del Louvre, París.

dimecres, de maig 15, 2019

Bermejo i el penis de Jesús


Com que queden quatre dies, literalment quatre (s'acaba el diumenge 19 de maig), em permeto de recomanar-vos amb entusiasme que correu a veure l'exposició sobre Bartolomé Bermejo que hi ha al MNAC. Produïda conjuntament amb el Museu del Prado, recull obres disperses pertot el món d'aquest pintor segurament jueu convers, encara en el gòtic però amb influències flamenques. Aquí és conegut sobretot per ser l'autor de la Pietat Desplà, recentment restaurada, que habitualment es venera a la Catedral de Barcelona. A Bartolomé de Cárdenas (Còrdova 1440 – Barcelona 1501), àlies el Bermejo pel pèl roig, el seu origen jueu podria haver estat la clau tant dels seus sovintejats canvis de residència com, i aquí és on em vull aturar, en el seu programa pictòric.

Bermejo atén amb entusiasme els encàrrecs, tant de nobles o prohoms com de clergues, que tenen temàtica religiosa. I s'hi esforça amb totes les seves habilitats tècniques i la seva sensibilitat, el producte de les quals desprèn una bellesa evident, tant pels gustos d'aleshores com els d'avui. Però es reserva, sobretot, algun detall no poc important. El gòtic, de fet, té com una de les seves característiques la humanització de Jesús, en contraposició, per exemple, al Crist Majestat del romànic. No en va serà continuat per un moviment més antropocèntric, com el Renaixement. En aquest context, doncs, l'aportació de Bermejo queda un pèl dissimulada, o justificada. El seu detall consisteix en incrementar la humanització de Jesús rebaixant les connotacions divines. 

Aquest prurit jueu, per al qual Jesús no pot ser el Messies ni molt menys Déu (o Fill de Déu, o l'Encarnació), podrem contemplar-lo, per exemple, en la magnífica adoració des reis, on el públic del fons -jueus- no porten el cap tapat amb barrets o gorres, contra el gest de descobrir-se que mantenen sant Josep i els tres savis. A banda de fer visible la realitat jueva (que la cutura imperant i els poders públics tendien a amagar i reprimir, com vivia ell mateix), el pintor fa explícit aquesta "simple" humanitat del Crist.

L'altre exemple ens el dona la representació del penis de Jesús en les escenes en les quals apareix nu, sense l'habitual prenda de la iconografia tradicional. Un Jesús que micciona i té sexualitat, sembla recordar-nos, exactament com cadascú de nosaltres, tot i que la "divinització" ho vulgui tapar. Bermejo ens posa davant l'evidència de la humanitat de Jesús, que hi és radicalment. De fet, indagant "contra" la divinització del Crist, Bermejo ens està explicant la radical humanitat de Déu. Quatre segles abans de Nietzsche. Un Déu que només és possible si compta amb nosaltres (de fet, era això l'Aliança de la tradició jueva), però amb "tot" nosaltres: la nostra finitud, les nostres contradiccions, el nostre cos, les nostres realitats, els nostres encontres i relacions, els nostres pobres. I el nostre penis.

Il·lustració: Bartolomé Bermejo, Davallament de Crist als llimbs (detall) S. XV. MNAC (Barcelona)

dilluns, d’abril 29, 2019

Iconofília


Oculis magis habenda fides quam auribus.
Cal tenir més confiança en els ulls que en les orelles.
Horaci, Epístoles, 1.18.70 (...)

Erasme de RotterdamNo puc no parlar, Edicions de La Ela Geminada, Girona, 2018, p. 63.

dissabte, d’abril 27, 2019

La realitat



Nosotros engendramos la luz
al mirar al sol.
Nosotros provocamos la lluvia
al mirar las nubes.
Nosotros inventamos la oscuridad
al mirar la noche.
Nosotros concebimos lo divino
al mirar las almas.
Nosotros proclamamos la belleza
al mirar los cuerpos.
El universo no existiría
sin nuestra humilde mirada.
El mundo se desvanecería
si nuestros pobres ojos no se posaran sobre su piel.

Rafael Argullol, poema "7-XII-2013" al llibre Poema, Ed. Acantilado, Barcelona, 2017, p. 735.

dilluns, d’abril 22, 2019

Mainstream


Per publicam uiam ne ambules
No vagis pel camí que tothom transita
Pitàgoras = Jeroni, Contra Rufí, 3.39 (...)

Extra publicam uiam ne deflectas
Not'apartis del camí que tothom transita
Pitàgoras = Laerci, Vides de filòsofs, 8.17

Erasme de Rotterdam, No puc no parlar, Edicions de La Ela Geminada, Girona, 2018, p. 63.
Foto: El País

diumenge, d’abril 21, 2019

Cada dia és un diumenge de ressurrecció


Domingo de Resurrección:
pero cada día es un domingo de resurrección,
del mismo modo en que un viernes de muerte
-ese Viernes Santo de la Crucifixión-
puede caer sobre nosotros en cualquier jornada.
(...) Y cuando,al fin, llega en viernes de muerte,
¿quién no aspira silenciosamente
a despertar en un domingo de gloria?

Rafael Argullol, poema "8-IV-2012" al llibre Poema, Ed. Acantilado, Barcelona, 2017, p. 115.
Il·lustració: Piero della Francesca, La Ressurrecció de Crist, (1450-1463) Museu Cívic de Sansepolcro (Itàlia).

divendres, d’abril 19, 2019

Un amor sense nom


Viernes Santo: nadie sabe
por qué se llama santo a este viernes,
nadie se acuerda de ti.
Yo sí me acuerdo.
No creo en ti,
ni en ninguna de las necedades
que durante siglos
se han dicho a propósito de ti.
Incluso, en otra época,
abominé de todo lo tuyo.
No obstante, me acuerdo de ti.
Te veo calumniado, solo,
ensangrentado, vencido,
a punto de expirar
entre tiniebla y locura,
Y siento por ti
un amor sin nombre.

Rafael Argullol, poema "6-IV-2012" al llibre Poema, Ed. Acantilado, Barcelona, 2017, p. 113.
Foto: Sala amb el Crist de Velázquez, al Museu del Prado, Madrid.