La Xina emergent *

:

Casualitats o no, coincideixen a Barcelona dues importants exposicions dedicades a l'art contemporani xinès que acaben el mateix dia, el proper 25 de maig. Una, a la Fundació Miró, recull les peces de la col·lecció d'Uli i Rita Sigg, agrupades segons les característiques temàtiques: l'ombra de Mao, la Xina en canvi, els xinesos en canvi, la revisió del passat, la ironia i, finalment, la influència occidental. L'altra, a la Virreina, exposa l'obra de mes de 30 fotògrafs actuals, alguns d'ells repetits (ells, no l'obra, és clar), embolcallats per breus frases, proverbis o poemes xinesos.

Raons de tota mena recomanen la visita. La primera, és òbvia: Xina és el país més poblat del món, que té un creixement econòmic i una transformació interna brutal des de fa una colla d'anys cap el apitalisme més genuí, que el món mira amb el recel obvi, que es resisteix a la implantació dels drets humans i que, a més, organitza els Jocs Olímpics d'enguany amb el sarau que tothom coneix. Veure com es transmet tot això a l'experiència artística és molt estimulant.

I no decep: la segona raó és que, artísticament, ens trobem amb un univers interessantíssim d'autors (tan importants i desconeguts com els noms de les ciutats), amb llenguatges diversos (performances, escultura, pintura, foto, vídeo...), estils que podríem anomenar globals (sembla que reneixi el pop art, o l'expressionisme abstracte...) i una qualitat que, de fet, fins fa ben poc no se'n coneixia gairebé res.

La tercera raó per la qual us recomano que hi aneu abans no tanquin és el tractament que dóna a la poètica comú en moltes obres. Per exemple, són obres que reflecteixen una tensió molt profunda: entre el passat gloriós (tant les dinasties imperials com el comunisme) i el seu rebuig; entre el món convuls i l'individu (representat per cossos nus, gairebé isolats, matèria de l'èxit que sovint acaba socarrimada...); entre aquest individu perplex i la massa consumista i urbana, o la cultura que desprèn; entre la cultura confucionista i la capitalista, entre l'esperit i el consum... Una tensió que es reflecteix en dues obsessions recorrents: la identitat, no saber massa qui som, ni d'on som ni què volem, i la ironia. De fet, un dels corrents artístics xinesos apareguts els anys 90 se'l coneix com a "realisme cínic", una mirada despietada, irònica i trista sobre la nova societat opulenta.

L'art, així, de nou, explorarà els camins, les visions que la 'realitat' no pot abastar. I mira que la Xina és una realitat molt gran.
:

* Article a la revista Valors (abril 2008)

· Vermell a part. Art xinès contemporani, a la Fundació Joan Miró (Parc de Montjuïc, Barcelona)
· Zhù Yì!. Fotografia actual a la Xina, a la La Virreina (Rambla 99 - Barcelona)
· Crítica de Manel Ollé a La Vanguardia (23.3.2008).

· Reportatge de Mercè Ibarz a Magazine (24.2.2008)
· Crítica de Joana Hurtado a Time Out.
· Vídeo-notícia d'Agència EFE a Youtube.
· Il·lustracions. Liu Zheng: Les quatre belles, 2004; Huang Yan. Paisatge xinès: Tatuatge número 2, 1999; Xiaochun Miao, Capital, 2003.

:

Fira

:

Ahir a la tarda, després de gairebé dos dies seguits de pluja, els mataronins vam aprofitar la treva per anar en massa a la Fira d'Atraccions d'enguany. Vaig estar-m'hi força estona, parant una estona per sopar al Parc Vell. No vam parar de trobar-hi gent, molta gent i molt diversa, molts coneguts i amics -alguns que feia anys que no veia- que, generació rera generació, celebrem d'aquesta manera tan peculiar la Pentecosta: cridant, provant els límits, festejant la Primavera, abraçant-nos, submergint-nos al kitsch increïble i delirant, mirant amb tendresa i ironia la fila que fem tots plegats...

:

Ètica i caca

Dues cites de Javier Cercas, a El País Semanal de fa una setmana i el d'avui.

:

Como cualquier persona que se haya pasado 15 años en un colegio católico, no soy católico; como cualquier persona que se haya pasado 15 años en un colegio católico, soy anticlerical; como cualquier persona que se haya pasado 15 años en un colegio católico, soy católico. ("El microchip", 4.5.2008).

:

El primer pollo que se preguntó para qué sirve ser bueno no era un imbécil, pero se lució: desde entonces no hemos hecho más que devanarnos los sesos con la misma pregunta. Como en este caso lo interesante no es sólo la pregunta, hay respuestas para todos los gustos; la que más éxito ha tenido entre nosotros declara que, si eres bueno, una vez te hayas muerto te pasarás la eternidad entera tocando la bandurria en compañía de San Pedro. La perspectiva no suscita un entusiasmo unánime, pero en el fondo todo el mundo sabe que es falsa; también, que ser bueno no sirve absolutamente para nada salvo para hacer el ridículo y para que, si eres no bueno, sino buenísimo, y si tienes una suerte espantosa y no has traído al mundo unos cabrones, cuando seas viejo, tus hijos acepten convertirse en tus padres y, antes de que tú los abandones en la intemperie del mundo, te bañen, te peinen, se rían contigo y te limpien la caca. Visto lo visto, no parece que de momento podamos aspirar a más. ("Ética de la caca", 11.5.2008)

:

Falsos dilemes

:

A banda del Manifest que ha preparat el PSC amb motiu del Dia d'Europa -ahir-, en un moment on tan important és marcar objectius d'unitat política per aquest continent on som, em plau de recomanar-vos la lectura d'alguns articles. El primer, per la seva claredat, l'article de José Montilla, avui a El País, que, sota el títol "Falso dilema", posa damunt la taula els principals arguments sobre per quines raons, avui, afrontar el finançament autonòmic té més a veure amb el reforçament d'una Espanya plural que no pas amb les ànsies nacionalistes.

:

També us recomano el comunicat de la JSC de Mataró, que també crec que ajudarà a aclarir un altre fals dilema que aquests dies ha corregut per la ciutat, segons el qual l'actuació policial en un indret ha de recaure en la tasca de l'entitat que el dinamitza: és un error, greu, que la bona fe pot fer engrandir. I la mala fe, és clar, la que arriba a l'insult i a la discriminació inadmissible, com ahir vam haver de dir els del PSC. Fals dilema al que contribuí CiU, que sembla oblidar quina ha de ser la prioritat dels poders públics davant el tràfic i consum de drogues en un local municipal on hi ha menors. Deu ser l'ètica.

:

Carlos García de Andoín publicarà al proper número d'El Socialista aquesta recensió del llibre de Rafael Díaz-Salazar España laica (Ed. Espasa, Madrid, 2008), que pretén reivindicar la laïcitat no pas com a negadora de la religiositat i del seu paper en l'espai públic, sinó tot el contrari, la seva capacitat de restar en un marc democràtic de convivència entre les diferents expressions religioses (i les que no ho són), tolerància que a vegades és molt limitada als extrems. Per cert, aquí teniu una contribució al debat en aquest document de la Conferència Episcopal Espanyola per a la Pentecosta, en el que reclama una major formació per als laics en ple procés de secularitzaci´incessant. Ho dic també el dia de portes obertes a les mesquites catalanes; hi he pogut participar en una i he de dir que m'ha agradat molt el que s'ha dit, en la línia d'una laïcitat inclusiva.

:

Tradicional com sempre -i quanta més, més èxit- retorna la polèmica sobre el cartell de Les Santes (Festa Major de Mataró) d'enguany. El seu autor és Martí Anson qui, fa uns dies, proclamava amb una evident ironia que un servidor era l'inspirador principal de la seva obra. (Jo em guardo certes ironies fins que deixi el meu càrrec públic, je, je.). He de dir que a mi, la idea d'Anson per a Les Santes em sembla genial, sense ironia. No crec pas ser-ne l'inspirador, però. En tot cas, dir-vos només que en parla (i bé!!) en Pere Pascual a capgros.com.

:

Cada dia

:

Monzó, dimecres passat, escriu a La Vanguardia a propòsit d'un comentari de Tom Wolfe sobre la crisi de la novel·la criticant l'estil dels "joves escriptors" americans, als quals els caldria "embrutar de tant en tant les seves mans amb fang". Monzó pren aquesta idea i diu una de les coses més clares que es poden dir, tant per definir- potser- la seva literatura (ell hi inclou el periodisme, i fa bé), com la que troba a faltar també al nostre país per part de determinats "joves escriptors" que maten el gènere. I diu: "Basta girar la vista alrededor para ver la de escritores que se mueven exclusivamente en una torre de cristal habitada sólo por escritores y referencias literarias, todos ellos menospreciando lo que debería ser su manantial: la vida de cada día". I qui diu literatura, o novel·la, diu altres coses, també.

:

Valors de Pasqual i Cinto

De la revista Valors del mes de maig (encara ultimant-se) destaco aquestes dues primícies.
:
L'entusiasme segons Maragall
:

:

El Maig del 68 segons Amat

:

També hi ha un breu però entenedor article de Cinto Amat sobre què ens deixa el Maig del 68 a la societat actual, ara que en fa quaranta anys, amb les seves llums i ombres. Amat diu que "Hi ha valors que no va crear el maig del 68 però que indubtablement van sortir enfortits d’aquella experiència singular: el reforçament de l‘individu enfront de l’autoritarisme, la recerca de pautes de creació per trobar sentits nous que dinamitzin la rutina de la vida quotidiana en les societats benestants, la solidaritat , el gaudi personal i sexual com un valor autònom, la capacitat d’introduir la sospita intel·lectual, per principi, enfront de qualsevol directriu que emani dels poders establerts, la igualtat de la dona...". I recupera la tesi de Todorov de la que ja vaig parlar aquí, segons la qual serien els neoconservadors els que "connecten directament amb els elements més negatius del maig del 68, amb una determinada concepció “leninista” de l’acció política. Els absolutismes puristes s’assemblen a tot arreu i es repeteixen de temps en temps."

:

Ajut a Birmània

:

Us faig extensiu el comunicat de la Secretaria de Solidaritat i Cooperació del PSC, que pot se rútil als lectors d'aquest bloc, siguin del partit que siguin.

:
Ajuda humanitària per les víctimes provocades pel pas del cicló “Nargis” per Birmània
:

Nota de situació (06.05.2008):

Ajuda humanitària per les víctimes provocades pel pas del cicló “Nargis” per Birmània
:
Dades provisionals de víctimes i pèrdues materials facilitades pel Govern birmà i els organismes internacionals:
- 22.400 morts.
- 41.000 desapareguts.
- 100.000 persones desplaçades del seu lloc de residència.
- Un 95% de les edificacions a la zona del delta del riu Irauadi han patit danys. I la població viu sense subministrament elèctric, aigua potable i amb dificultats per poder adquirir aliments bàsics.

Dades d'ajuda humanitària:
L'ONU espera el vist-i-plau del govern per distribuir 800 tones d'arròs. La UE hi contribuirà amb una ajuda immediata inicial valorada en dos milions d'euros. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef intenten coordinar un pla d'emergència amb entitats que treballen a la zona.

En les pròximes hores, s'espera també l'arribada des de Tailàndia del primer carregament d'aliments i medicaments. La Creu Roja treballa sobre el terreny i ja ha començat a distribuir elements de primera necessitat entre la població afectada.

Pel que fa a l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament, després de la reunió d'urgència mantinguda aquest matí amb els principals interlocutors d'ajuda humanitària de l'estat, -incloses les ONG en presència a la zona- ha acordat una mesura inicial de 500.000 € del fons del Programa Mundial d´Aliments (PMA). Respecte a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, està valorant les necessitats d'ajuda, tant de material, com de recursos humans per fer efectiva la seva col·laboració.

La majoria d'organismes internacionals d'ajuda humanitària consideren molt importants les pèrdues provocades pel pas del cicló "Nargis" per Birmània, una gran majoria concentrades en el delta del riu Irauadi. De confirmar-se totes les dades provisionals, ens trobem davant la catàstrofe natural amb més víctimes al món des de la tragèdia del tsunami a l´Oceà Índic el desembre de 2004.

És per aquest motiu que des del PSC manifestem la nostra solidaritat amb les víctimes i amb el poble birmà, i fem una crida a les administracions locals, a la Generalitat de Catalunya, perquè juntament amb el Govern espanyol, la Comissió Europea, i els organismes humanitaris de Nacions Unides esmercin tots els esforços i recursos (materials i humans) disponibles per col·laborar el més aviat possible amb les autoritats birmanes, així com amb Creu Roja i altres ONG,s de cooperació i d'ajuda humanitària presents a la zona damnificada.

També volem fer una crida a la solidaritat de la ciutadania de Catalunya per tal que estiguin atents als missatges de canalització d'ajuda. Considerem de gran importància actuar de manera coordinada, tant en l'etapa d´emergència com en la de reconstrucció, entre tots els organismes públics i privats que aportin la seva solidaritat.

Estem segurs que Catalunya, com sempre, manifestarà la seva solidaritat, i juntament amb els Ajuntaments, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, i les ONGs que treballen en el territori, aportaran -per mitjà del Comitè Català d'Ajut humanitari i d'Emergència- l'ajut al poble birmà damnificat per aquesta catàstrofe natural.

Enllaços d'organismes institucionals que han confirmat la seva ajuda:

Nacions Unides (ONU):
http://www.un.org/spanish/News/fullstorynews.asp?newsID=12360&criteria1=Myanmar&criteria2=humanitaria

Oficina de Nacions Unides per la Coordinació d´Afers Humanitaris (OCHA):
http://ochaonline.un.org/News/OCHANewsCentre/2008PressReleases/tabid/3366/Default.aspx

Oficina d'Ajuda Humanitària de la Comissió Europea (ECHO):
http://ec.europa.eu/echo/whatsnew/ip_myanmar2008_en.htm

Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID):
http://www.aecid.es/03coop/5accion_human/2actividades/1actual/ayuda_nargis.htm

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD):
http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cooperacio/

: