dijous, de juny 30, 2005

Protecció Civil

Fotos: Aida Morell (capgros.com)

Com que és tard i avui estic mandrós, només escric per dir-vos que he estat bna part del dia dedicat a la Jornada "Protecció Civil als municipis de Catalunya" que ha organitzat la FMC a Mataró i que em sembla que ha estat d'un gran profit. La idea general és la de la necessitat de situar els elements de planificació i prevenció en el lloc central de la seguretat (pensar tot el que puguem abans per actuar millor quan passen les coses) i millorar la coordinació institucional, organitzativa i de recursos, sense la qual esdevé absolutament impossible aquesta empresa. Tots n'hem après molt. Jo he tingut l'ocasió de parlar amb força responsables polítics i tècnics d'aquest àmbit de Catalunya, i és una experiència de coneixement i d'humilitat impresionant. Com sempre, el mestratge del regidor lleidatà Lluís-Pere Alonso, o el de l'alcalde de Maçanet, Josep Romaguera, amb el que he compartit un debat. I també el del President de la Comissió de Seguretat de la FMC i alcalde del Prat, Lluís Tejedor. I molta altra gent que no pararia de nomenar. I també els professionals mataronins, que s'hi han abocat. En Joan Soler, cap de l'àrea que presideixo, o la Montse Font, cap de Protecció Civil també a Mataró. Veient-los en acció, avui, he pensat que tinc (tenim) una sort fantàstica. Enllaços: A la notícia de capgros.com, a la de PortalMataro.com, al power point de la ponència que hi he presentat i al resum.

dimecres, de juny 29, 2005

Baron a TVM i UPEC

Baron a TVM
:
Mentre escric això s'està desenvolupant una sessió extraordinària de la tertúlia mensual del programa "Pantalla Oberta", un clàssic de Televisió de Mataró. Dic extraordinària perquè hi han convidat l'Alcalde, Joan Antoni Baron, que, a banda dels tertulians habituals, va a microfon obert. Fa uns dies que deia que els polítics xerrem molt però ens expliquem poc. Hi ha un altre fenomen, sovint les posicions polítiques s'expressen en titulars breus i en talls de veu no sempre araciats (n'hem d'aprendre). Bé, programes com aquest permeten, especialment, explicar-se, parlar cara a cara quines són les opcions del Govern i per què. I una altra cosa, encara. Permet fer una cosa que aquest alcalde va tenir molt clar des del principi: baixar a l'arena, deixar que t'interroguin directament, reconèixer el que no es fa bé i explicar les coses, siguin o no agradables, amb la màxima claredat. Des dels grans projectes de transformació als petits defectes que hi ha als racons. Des de la feina l'habitatge, ja se sap. Em sembla que avui és el que ha fet. I amb nota.
:
Aquesta tarda també he estat a la cadena local, jo. En Manuel Roca i Cuadrada volia que féssim un breu balanç de l'aplicació de l'Ordenança de Civisme, que crec que ha estat un èxit, almenys de moment. També he respost una pregunta de CiU (era ple Ple, però l'he volgut avançar per la llargària) i una altra del PP al respecte. Demà (quan espero que el regidor l'haurà rebut) us en faré un petit resum.
:
Demà també celebrem a Mataró una Jornada de la Federació de Municipis de Catalunya sobre la protecció civil als ajuntaments catalans. Jo faig una petita ponència sobre l'experiència mataronina. Bé, ja en parlarem, també. I, després, trindrem un ple extraordinari per la revisió cadastral.
:
Una Universitat d'Estiu d'esquerres
:
Crec que cal saludar que, des d'ua perspectiva transversal i d'esquerres s'hagi organitzat la primera edició de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya. El programa incliu cinc itineraris, un sobre Memòria Històrica, un altre sobre l’Estat del Benestar i l’Europa Social, un tercer per parlar dels primers 18 mesos de Govern Catalanista i d’Esquerres, un quart sobre noves llibertats i un darrer de Cultura i Llibertat. Tot, de l'onze al setze de juliol al centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

dimarts, de juny 28, 2005

És l'economia, estúpid


Entre les activitats organitzades per l'Ajuntament i les que, per la seva banda, ha muntat el PSC, El mes de juliol serà una oportunitat immillorable per reflexionar sobre l’economia, la de tot el món i la de Mataró, per entendre'ns. vegem un moment l'agenda. D’una banda, el PSC de Mataró, aborda el final de curs polític amb un cafè-tertúlia amb la nova regidora de Promoció Econòmica, l'Alícia Romero (la de la primera foto), al barri de Rocafonda, el dia 5, i amb una xerrada de Manuel Mas (el de la segona foto) sobre la situació europea actual i l’estat de l’economia mundial, el dia 15. El primer format és un contacte directe amb qui ens vulgui venir a palrar, ja fa temps que l'hem provat, i la tertúlia permet parlar de tot el que interessa. El segon, sens dubte, té un alt interès en aquests dies d'incertesa sobre el futur de la construcció europea.
:
L’Ajuntament, de l’altra banda, organitza una Jornada sobre Promoció de ciutat, el dia 4, oberta per l’alcalde Joan A. Baron, i que permetrà continuar la reflexió feta fa uns dies (vegeu foto de sota, d'El Punt) sobre el model turístic de Mataró, un dels aspectes més importants del debat públic d'aquest mandat.
:
La Jornada es diu Mataró, ciutat mediterrània, tractarà diversos aspectes sobre la promoció de ciutat i serà oberta per l'Alcalde, Joan Antoni Baron. Hi ha agut alguna polémica respecte a la decissió de l'Ajuntament de fer aquest format, i no una Fira del Mar, com s'haviua anunciat. El cert és que, per problemes diversos que no vénen al cas, un d'ells la poca participació d'expositors, han recomant justament començar la casa no precisament per la teulada. Estic segur que una primera edició deslluïda i precipitada hauria estat un pas en fals en l'objectiu veritable: situar els actius de la ciutat en posició de competir qualitativament en el mapa turístic català.
:
Però això no s’acaba aquí, hi ha dues activitats més a destacar. El mateix dimarts dia 5, l’Alcalde visita un edifici industrial fet per PUMSA al polígon de Les Hortes del Camí Ral (se n’està fent un altre al de Vallveric). I el dijous dia 14 de juliol, hi ha una nova reunió de la comissió sectorial d’Economia i Habitatge del PSC, a la seu del Partit de Mataró. Ja ho deia, un mes ple d'oportunitats.

dilluns, de juny 27, 2005

Touriño | Terricabras | Pedrolo | 'Creure avui'

Touriño, president
:
El el moment d'escriure aquest post sembla que es confirma la victòria del bloc alternatiu sobre el PP, ja que el darrer diputat assolit pel PSdG a la província de Pontevedra no ha pogut ser arrabassat. Per poc, sí, pels pèls, deia, malgrat que en nombre de vots la diferència és més clara i més contundent. Derrotar Fraga, malgrat tot, i, especialment, fer president Emilio Pérez Touriño esdevé una gran notícia per al canvi, possible amb els vots per primera vegada en aquella estimada comunitat. En fi, el blog de Manuel Tordera ens n'informarà puntualment.
:
Dos cursos interessants
:
En Josep Maria Terricabras (que, per cert, demà és a Mataró, bo i que no sé si el podré anar a veure), autor d'un web i un blog molt recomanables, organitza un parell de cursets d'estiu a distància molt interessants. Bé, el primer és Límits i virtuts dels valors tradicionals (La qüestió dels valors en el segle XXI), entre els dies 11 i 28 de juliol, i el propi Terricabras impartirà l'apartat de "La solidaritat", en Joan Corbella, "La felicitat", i en Josep-Maria Esquirol, "La llibertat". El segon curs porta per títol Xoc de civilitzacions? La filosofia política ara, que se celebrarà entre els dies 11 i 22 de juliol, i comptarà amb els professors Marc Dueñas (El sentit del xoc de civilitzacions de Huntington), Joan Vergés (L’altre liberalisme: John Rawls) i Anna Quintanas (L’altermundisme com a alternativa al xoc de civilitzacions). El preu és de 36 € cada un, si bé el segon té un preu reduït pels estudiants de la Universitat de Girona.
:
Viure a la intempèrie
:
Aquest títol de Pedrolo, de 1973, me l'havia deixat l'altre dia, no el recordava, encara que sí el llibre, i crec que l'havia confós, uns dies abans (quan dic "dos contes, un sobre l'altre)". Només afegir que aqusta estructura, és a dir, la partició pel mig de les planes i, des d'un punt de partida, explicar dues històries, dues possibilitats radicals, em va semblar molt original i arriscada. I em va encantar, el llibre (no em consta que romangui al mercat).
:
"Creure avui"
:
Aquest vespre he passat una estona pels locals de la parròquia de Santa Maria, un racó del quals é sun plató de televisió. Allà hi enregistren un digníssim programa religiós que s'emet per Televisió de Mataró els divendres, amb un enginy admirable. Deu ser l'únic programa de la cadena que compta amb teleprompter. Dirigit per Ramon Safont-Tria (que també havia dirigit "Signes del temps", a la televisió catalana, compta amb un planter de voluntaris molt important i que hi dediquen moltes hores. Bé, ja fa un temps (el programa deu portar més de deu anys en antena), una de les col·laboradores, Teresa Bruguera, em va demanar que, de tant en tant (una vegada al trimestre, calculo), hi vagi a comentar un llibre. Ho faig amb molt de gust i ella em fa d eproductora, ves per on. Us he de dir que tinc llibertat absoluta, i sempre trio jo els llibres. A vegades, fins i tot, n'he comentat alguns de no estrictament religiosos, però que em semblaven adequats. Aquesta setmana he comentat el llibre de la Inês Castel-Branco (el comentari el penjaré divendres, el dia que s'emet la meva col·laboració). Per una sèrie de raons que no vénen al cas, tot això ho dic per mostrar el tarannà en què es mou l'Església mataronina (malgrat que té altres coses criticables, i molt), plural i obert, preocupat per la comunicació. I que em permet fer una cosa que m'agrada molt i que tinc poques ocasions de fer.

diumenge, de juny 26, 2005

Què faré sense Eurídice?

El millor que he llegit aquests dies es publica avui a les pàgines catalanes d'El País. Ho signa Rafael Argullol (un altre dels fixes en aquest blog) i, a rel de l'exposició sobre els tracis al Caixafòrum, reflexiona sobre la permanència (el sant grial, diu ell) de la idea de la immortalitat de l'ànima "que acabó seduciendo Grecia y fecundando lo que ahora llamamos Europa" a diferència de l'"absolutismo arbitrario de Zeus o la fortaleza de Hércules", i a centra en el mite d'Orfeu, que ja existia en aquesta civilització més antiga que la grega. "El viaje al infierno de Orfeo" diu el professor Argullol, "anticipa el de muchos otros, entre ellos el de Cristo tras la crucifixión o el de Dante en la Divina comedia. Orfeo -como el alma inmortal íntimamente asociada a su leyenda- atraviesa la oscuridad para alcanzar la luz. Pero Orfeo nunca hubiera sido tan seductor sin Eurídice, a la que logra rescatar de la muerte y a la que pierde por el excesivo deseo de contemplarla. (...) Tal vez ésta sea la inscripción secreta que está en el fondo del santo grial del orfismo. O tal vez sea otra relacionada con las bárbaras costumbres de los tracios relatadas por Herodoto: lloraban, cuando nacía un niño, evocando los dolores que le esperaban y hacían frenéticos festines para celebrar la muerte de un ser querido".
:
Com cada quinzena, en Manuel Mas escriu a capgros.com, amb uns flashos sobre la mort de Moncada, el seu recent viatge al Bierzo, el tema europeu i les eleccions gallegues. Fa uns dies deia que els polítics xerrem molt i ens expliquem poc. El diputat i exalcalde se'n fa un fart d'explicar-se. Ja estem preparant un acte a Mataró sobre Europa i l'economia mundial, per exemple, però us puc assegurar que no para i que s'ha pres seriosament això d'escriure.
:
A través del post d'avui de Miquel Iceta (a qui recomano per entendre exactament quina és l aposició del PSC respecte a la redacció del nou Estatut, contra el que els qui relament la volen bloquejar diuen), arribo a un article de Miquel Sellarès publicat a Tribuna Catalana, en el que el que fou preimer director general de Seguretat Ciutadana dels governs de CiU (avui a ERC), critica la campanya de desprestigi que Artur Mas ha emprès contra els Mossos i la consellera d'Interior.
:
Mario Vargas Llosa defensa des d'El País la llei espanyola que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, des d'una postura crítica amb la majoria d'accions del Govern Zapatero. Vargas critica el PP (amb qui simpatitza) des de posicions liberals i recorda els estralls que els nazis i els règims comunistes han aplicat contra els gais. Han aplicat i apliquen. Per descomptat, és pitjor Fidel que Rouco. Sobre el tema també val la pena llegir la segona entrega dels articles que hi dedica Cinto Amat al seu blog (on era, fins ara, aquest home que coses tan interessants per dir?).
:
Completo les cites amb l'entrevista que avui publica La Vanguardia a Andrea Riccardi, líder de la Comunitat de Sant Egidi. A banda de ser, com l'Abat Soler, un dels optimistes respecte al papat actual, diu una cosa que m'ha sorprès agradablement. Riccardi afirma que el lloc on es pot expandir més el cristianisme és a Xina, justament pel grau de secularització que hi ha, contra llocs com l'Índia, just pel contrari. Primer caldrà legalitzar la religió catòlica no oficial, dic jo. Però m'agrada aquesta idea de considerar l'alta laïcització i absència de referents religiosos com un desert, en el sentit místic del terme. I també trobo interessant aquesta deriva xavierana i ignasiana cap a Àsia.
  • Foto: Detall d'Orfeu i Eurídice (George Frederick Watts, 1869), col·lecció privada.
  • Més obres d'art del mite d'Orfeu:. Cliqueu aquí.

dissabte, de juny 25, 2005

Rahola | Soler | Missaires | Bloggers

Parlar lliurement
:
He de dir que, bo i que no sempre coincideixo amb el que diu, la cito força sovint perquè quan sí que hi estic d'acord trobo que s'explica molt bé. O quan dóna alguna idea nova, trobo que és molt interessant. Parlo de la Pilar Rahola, que avui escriu a El País sobre la necessitat de deixar expressar amb llibertat els que no pensen com tu, a rel de la intervenció de l'expert que el PP va convidar al Senat en ple procés de discussió de la Llei de matrimonis homosexuals. En Cinto Amat, pel mateix tema, demanava una posició, crec, semblant. Diu Rahola algunes coses que m'han semblat molt bé. Aquí van:
  • "Sin embargo, a pesar de todo lo dicho, me preocupa el clima que estamos creando. Tengo la impresión, desde hace mucho tiempo, de que lo políticamente correcto se está convirtiendo en una losa que no corrige el pensamiento represivo, sino que lo esconde en las catacumbas, lo enquista y, quizá, le permite una larga vida en la clandestinidad. Estoy a favor de luchar contra las tesis de don Aquilino y de regular las leyes que desmientan sus miedos y sus prejuicios, y de que pierda en todos lo frentes. Pero también estoy a favor de que su pensamiento aflore a la superficie, de que sepamos qué piensa la sociedad, más allá de lo que le parece correcto decir, para quedar bien".
  • "Al final resultará que tendremos una sociedad que sólo se atreverá a decir lo que queda bien en los salones públicos, pero que ahondará más en sus prejuicios y en sus miedos callados, sencillamente porque los hemos ignorado".
  • "La forma de combatirlo, desde mi punto de vista, no es con la demonización de los pocos que se atreven a verbalizar el pensamiento de muchos. La forma de combatirlo es venciendo dialécticamente y convenciendo".

L'abat Soler

A rel del tema de la Llei, i de parlar lliurement també, val la pena llegir l'entrevista que El Punt dedica avui a Josep Mª Soler, abat de Montserrat, qui mostra un tarannà absolutament allunyat del redicalisme de la minoria conservadora de l'Església, proposa algunes línies de treball per acostar posicions i, a més, demana una actitud positiva del missatge de l'Església al món. Soler (això ho deuen fer els aires de Montserrat) és un home optimista i proposo que siguin aquests amb els que ens fixem els que segurament no ho som tant.

abatsoler L'Abat Josep Mª Soler (Foto: El Punt)

Molts catòlics, pocs missaires

Seguint amb el tema, així podríem titular les conclusions d'una part d'un recent estudi del CIS, a banda d'altres (satisfacció amb la feina, o l'alta edat d'emancipació dels fills, etcètera) que avui ressenya El País. D'aquesta manera, un 78% dels enquestats diuen ser catòlics (un 1,8% d'una altra religió, ho dic per desmuntar algun esquema sobre l'auge del l'oferta religiosa), però un 51% reconeix no anar gairebé mai a missa. Un 17% diu anar-hi de tant en tant, un 11,4% alguna vegada al mes i només un 18% reconeix anar-hi gairebé cada diumenge o festius. En fi, els no creients sumen un 12% i els ateus un 6%. Aquesta radiografia val la pena de retenir-la. D'una banda, per constatar que la majoria de ciutadans se senten formar part de l'Església, bo i no practicar (no és només aquí, passa en l'amor, en la política, en el futbol, a la feina...) Per això , d'entrada (hi hauria més raons), encara avui l'Església és una institució a considerar i respectar d'una manera especial, malgrat que formem part d'una societat laica. I també ha de fer reflexionar l'Església sobre el grau de vinculació dels seus fidels, enormement versàtil (el que segurament ho fa més suportable), però també fràgil. Pensar una mica més en l'Església com a lloc d'acolliment i no d'exclusió, tal i com la representava Jesús mateix, com a àmbit de llibertat, com a lloc d'expressió de lànsia de transcendència... I fer-ho des de tots els punts de vista, el litúrgic, és clar, però també el pastoral, el comunicatiu. I és que hi ha molta gent, molta, que sembla que ho esperi.

Capgrossos a la blogosfera
:

Avui (ahir divendres era festa), el gratuït setmanal Capgròs dedica una plana (una plana!) a reproduir una versió reduïda del qüestionari que us reproduïa l'altre dia, que ha publicat també al portal del setmanari. Pel que es veu, a cada número d'estiu oferiran aquesta enquesta a altres bloggers mataronins i tinc l'honor de ser el primer. Mai m'hauria pensat tant de soroll... Bé, capgros.com també ha publicat com a article el post de Miguel Guillén sobre el Pla Jove de Mataró, amb la qual cosa, per poc que ho fem bé, hem trobat una altra utilitat als blogs: ser un alboratori d'opinió. Només falta una cosa, a l'article, una foto. I és que us puc assegurar, noies, que la que té al blog desmereix l'original (ens vam conèixer personalment el dia, justament, de la presentació del Pla Jove) i millor que no la posi.

divendres, de juny 24, 2005

Pedrolo | Premsa | Sant Joan

Múltiples notícies de Pedrolo
:
pedrolo
:
Qui diu que Pedrolo està oblidat? L'autor de nombrosíssims llibres en català al que, gràcies a la biblioteca del meu avi, a casa, vaig poder accedir des que era adolescent (podria reconèixer la seva prosa), encara avui és motiu d'estudi entre els escolars. No em van agradar tots els seus llibres. Més encara, alguns eren pesadets, però com tot autor d'iniciació, hi ha entre les seves obres títols de referència per la meva vida. Joc Brut, el cicle Temps Obert, Un amor fora ciutat, deia l'altre dia, per no dir el llegidíssim Mecanoscrit del segon origen (jo era l'únic noi, gràcies al que us he dit, que ja l'havia llegit quan el van posar de lectura obligatòria a l'escola, no digueu que no he tingut sort; el llibre era una primera edició que finalment es va extraviar), D'esquerra a dreta, respectivament, Múltiples notícies de l'Edèn, Totes les bèsties de càrrega, Acte de violència, etc. I els anònims Quaderns d'en Marc, que mai no va desmentir ser-ne l'autor. Vegeu-ne la plana que s'ha fet per a recolzar l'estudi dels nostres estudiants.
:
Hemeroteca
:
D'avui destaco dos articles d'El País. Un, de Felipe Gonzàlez, demanant coratge per superar l'atzucac europeu. I l'altre, d'Oriol Nel·lo, amb una visió optimista dels conflictes territorials (línies elèctriques, presons, etc.), parafrasejant un llibre seu (Aquí, no!) i que es diu "Aquí, sí!". El Punt publica també avui una reveladora i franca entrevista amb la consellera d'Interior, a rel dels famosos papers trobats en una paperera per Artur Mas. Sobre aquest afer, recomano també la posició de la sectorial de Seguretat del PSC, així com la notícia d'El País, de fa uns dies, en la que s'informava del descontent de l'exconseller Pomés amb l'ús que CiU, i en especial el seu líder, n'està fent.
:
Nit segura
:
Fora d'alguns incidents aïllats, la nit passada a Mataró, com a la resta de Catalunya, ha estat d'una tranquil·litat envejable. Hi ha dos factors, crec, que ho han fet possible. El primer, segurament la repsonsabilitat de la gent ha estat notablement superior, a tenor dels riscos d'incendi i d'accidents que hi havia. El segon, el desplegament de forces de seguretat i de prevenció, així com també de neteja i manteniment, que hi ha hagut, tant de professionals com de voluntaris que, una vegada més, han estat a l'alçada del que s'esperava. No podia ser de cap altra manera. I els ho hem d'agrair, especialment els que estàvem celebrant la revetlla (això sí, amb el mòbil obert i no sense una mica d'ànsia). per cert, l'estrena del festival "Cruïlla de Cultures", un èxit. També s'ha de felicitar molta gent.
:
santjoan Foto de Sergio Ruiz, aquesta matinada a Mataró, immortalitzant els que encara no s'havien anat a dormir.

dijous, de juny 23, 2005

Nit de Sant Joan

shojiueda "Dunes, retrat de Sooji Yamakawa", fotografia de Shoji Ueda (1984).
:
Demà posaré, com cada any, el disc (CD) Nit de Sant Joan, de Jaume Sisa. Com un ritual. No sé per què, segurament pel bon record del muntatge de Dagoll Dagom (era molt jove), o per una mena de nostàlgia que ens agafa les dates assenyalades. A banda, des d'aquí voldria felicitar tots els que demà fan el sant (ja se sap, de Joans, Joseps i ases...), ja que a la blogosfera n'hi ha ple. Bé, i si voleu disfrutar de valent, aquests dies comença ja el gran festival "Mataró, cruïlla de cultures".
:
cruilla Cliqueu aquí.

dimecres, de juny 22, 2005

La meva primera incursió com a "teòric" del fenomen blogger

Els de capgros.com publiquen avui les respostes a un qüestionari que ja me'n penedeixo una mica d'haver contestat, per mirar-me més del compte al melic, per no haver-m'ho pensat massa, per una frase que, al títol, em xoca (algú em diu que és collonuda)... però em passa sempre, o gairebé sempre, quan em veig reflectit i, a més, si és en terrenys que no domino gaire. Però dit això, us transcric la versió que vaig enviar (que contenia links, que ara veureu subratllats, i algunes cursives que matisen alguns mots) , i que obre una secció o no sé ben bé què que, pel que sembla, n'entrevistaran més, de bloggers. Amics, tremoleu.

Com vas descobrir el món dels blogs i quan vas decidir crear el teu?
:
Primer, de referència a les revistes i els diaris; després, gràcies al
blog de Miquel Iceta, en plena campanya de les Autonòmiques de 2003, i seguint el web de Jaume Subirana, un escriptor que m’agrada, i que té blog. Això deuira ser el juliol passat, just quan vaig provar. I m’hi vaig enganxar. Tenia la mania que les coses que escrivia (per mi o pel món) podien un dia recollir-se en un web, perquè sóc una mica exhibicionista, suposo. Però no tenia temps, i un blog és molt més senzill. I m’agrada molt escriure, cosa que, si la fas per tu, no deixa de ser una mica d’onanisme.
:
Com definiries l’estil del teu blog?
:
És una barreja de sensacions, d’explicar què faig com a responsable polític, i per què ho faig (en general, els polítics xerrem molt però ens expliquem poc), de reflexió sobre temes de la vida en general o en particular i de difusió de les coses que m’agraden, perquè sempre em penso que no me les puc quedar per mi. I procuro escriure clar.
:
Com veies això dels blogs al principi i com ho veus ara, amb desenes de blogs nous creant-se cada dia?
:
Ho trobo molt bé, hi ha moltes ganes d’obrir-se al món i cantar-li les quaranta. I ganes de dir "aquí sóc". La globalització, diguem, provoca noves localitzacions, noves necessitats d’identitat personal, de no perdre’s, de comunicar-se, de treure el que tens dins. Com tot, però, hi haurà gustos i usos per tot, i nous problemes com, per exemple, qui es fa responsable del que es diu, o reforçar la fragmentació en la que ja estem immersos, la pèrdua de la intimitat, etcètera. Però això no és exclusiu dels blogs.
:
Quin procés segueixes alhora d'escriure un post? Quan els escrius i quan de temps hi dediques?
:
Hi penso alguna vegada durant el dia, especialment quan em copsa algun fet o alguna lectura, o quan em ve un pensament al cap, o ves a saber. L’
escric a la nit, havent sopat, mentre tinc la tele al davant. Em vaig proposar la gimnàstica d’escriure-hi cada dia, per això, tinc alguns trucs. Si al vespre o a la nit no hi sóc o no puc, escriure’l abans (o després, i posar la data i l’hora del dia anterior). Un dia que tinc temps, avançar-ne alguns pels propers dies, com a esborrany. Hi dedico una mitja hora diària. Em manego bastant amb el Google i tinc els meus llibres i les meves collonades a prop d’on escric. T’he de dir que hi ha qui es pensa que no l’escric jo (que tinc un negre, vaja) i qui es pensa que no foto brot durant el dia. Crec que tenen tots dos molt mitificat això dels blogs.
:
Fer el blog t’ha obligat a deixar de banda alguna altra activitat?
:
Sí, mirar la tele. Si alguna vegada m’ha portat més temps del compte, acuso la lectura.
:
Penses en els possibles lectors a l’hora d’escriure?
:
Sí que hi penso, ho he fet sempre. M’imagino moltes vegades algú en concret. I de tal manera, que he enviat algun missatge à clef. Sort que té més d’una lectura, si no, seria molt pesat.
:
Saps quants en tens?
:
Sí, sóc un malalt de les estadístiques i tinc un enllaç a un web de seguiment des de l’octubre. És curiosíssim.
:
Hi tens algun contacte?
:
M’adono bé perquè alguns em citen, d’altres m’escriuen un comentari uns pocs algun e-mail. Procuro respondre sempre, excepte les cites. També hi ha gent que m’ho diu, quan me’ls troben, que em llegeixen.
:
Parles habitualment de la teva vida privada o prefereixes mantenir-la en secret?
:
Jo sóc molt pudorós respecte a això i ho trec molt tangencialment (algun sopar, coses així); més aviat la meva vida privada m’inspira. Sóc dels que pensen que, en general, hi ha poc respecte a la vida privada, començant per la pròpia. Crec que és bo respectar un espai de silenci, absolutament propi i intransferible, com a base de llibertat. Una altra cosa, però, és negar que som persones, que ens enamorem, que desitgem, que odiem, que creiem o no, que tenim idees pròpies, que tenim manies, que tenim aparell reproductiu i gàstric i sentiments. Aquí, i en el dietarisme, la línia de la privacitat és la de la llibertat.
:
Com veus el futur dels blogs i del teu en particular?
:
Crec que el blog, o la personalització d’internet, que és una via que no té aturador, per allò que deia de trobar el teu espai en aquest immens cel estrellat que és el món d’avui. Respecte el meu, espero no cansar-me’n. Potser, si les circumstàncies de la vida canvien (estic pensant en si he d’estudiar, o si els hàbits a casa m’imposen un altre ritme...), rebaixo una mica el ritme.
:
Tens relació amb altres bloggers?
:
Sí; curiosament, quan vaig començar a escriure, alguns amics meus s’hi van afegir. Després, he conegut altres bloggers de Mataró, en persona, i alguns de fora, només amb missatges. Però no m’agrada l’endogàmia.
:
Quins són els blogs que segueixes més assiduament?
:
Per resumir, els "altres recomanats" a la secció de weblogs de capgros.com. Però també els citats d’Iceta i de Subirana, alguns de vilaweb, Arcadi Espada i Josep Mª Terricabres (per compensar), en Cinto Amat, i els de Vilaweb a través de Biel Mesquida, etcètera.
:
Què trobes a faltar a la blogosfera catalana?
:
Quant a l’estil, en general, més sentit de l’humor, més varietat, potser més rigor i brevetat, Però tot això m’ho puc aplicar a mi mateix.

dimarts, de juny 21, 2005

Un gall i un gos

Estiu
:
Revelaré un secret. El passat matí, les primeres novetats que s'han anotat al comunicat de fets rellevants que rebo per part de la Policia Local, són dues molèsties que han denunciat uns veïns. Una causada per un gall i una altra per un gos. De cop, he pensat si estàvem en un poblet del Pirineu. Però la calor que fa revela aspectes de la ciutat (no podem prescindir del nostre llegat rural, de la nostra relació pre-lingüística amb els animals) que, si no fos estiu, difícilment sabríem. Les altres novetats, però, a mesura que avançava el dia, eren menys bucòliques. Persones imitant els galls i els gossos.
:
Hemeroteca i blogosfera
:
L'entrevista de "la contra" d'avui, a La Vanguardia, que es fa a un expert en coaching, m'ha agradat molt. Ja sé que aquesta mena d'assessoraments són per gent molt rica o per executius, però em sembla que val per la vida estressada que portem tots plegats. Steven Poelmans, així es diu, un holandès que viu a Catalunya, insisteix en la necssitat d'estudiar bé l'agenda, de saber dir que no, de reflexionar prèviament sobre el que fem abans de fer-ho. Que no ens portin sinó que ens portem nosaltres mateixos. I també de desprendre's delque no et cal. "És un alliberament", diu. Com que ho diu un assessor d'executius, li farem cas. Si arriba a ser una monja, hauria passat desaparcebuda. Encara hi ha classes.
:
També a La Vanguardia, avui, la consellera d'Interior ha hagut de defensar la professionalitat dels Mossos d'Esquadra davant l'envestida barroera que fa CiU contra la política de seguretat ciutadana, especialment el seu portaveu, David Madí, ja sabeu, aquell que va haver de dimitir a la Generalitat per manipulació d'enquestes. A Canvi 16 s'hi publica un article de Miquel Iceta sobre la involució del PP (les eleccions gallegues demostren que aquest no és el camí).
:
uneliaison Fotograma d'"Une liaison pornographique" de Frédéric Fonteyne (1997) © Samsa Film
:
El blog de la Judith té com un dels avantatges que t'obre camins insospitats. Un d'ells és el de comprovar com, avui, l'obsessió antiga per la virginitat es transmuta en retardar el moment d'enamorar-se, encara que en tinguis ganes. De moment, t'aguantes. Sexe i prou. És el mateix tabú protector. En aquest sentit, em va agradar molt, per paradigmàtica, la pel·lícula Una relación pornográfica. El títol és equívoc, us aviso. També veig, en aquest enigmàtic blog, una altra de les característiques del pensament contemporani: la fragmentació. Sóc un tros, un tors, un pit. Un ésser sexuat. Un esdeveniment momentani, com l'exhalació final de Lost in translation. I, finalment, un desig d'intimitat, de despullament, que ens fa fer el contrari: exhibir-nos. També trobo que és una paràbola del món blogger, del Messenger i de tot això. I de les converses que sento al tren, al bus o als cafès. L'altre dia vaig saber de les mides d'un membre viril per la indiscreció d'una taula del costat. No sé...

dilluns, de juny 20, 2005

Una mica de política

Avui al vespre he passat pel carrer de la Concepció, a Mataró, on conec algunes persones i en el que hi tinc alguns records familiars, amb motiu de l'acabament de les obres que l'han transformat completament. És un carrer petit, de no massa brogit, però a tocar del centre nerviós d ela ciutat. La idea és recuperar el carrer quasi com a pati, de fer-lo lloc de relacions més que de pas. De fer veïnatge, esperem que bon veïnatge. Avui ha estat una festa d'alegria, crec que ha estat una gran idea.
:
Abans, i després de la reunió del Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament, havia estat a la reunió habitual del Grup de Treball de la Secretaria de la Dona del PSC, un nucli molt actiu de companyes que vetlla pel compliment del Programa Electoral i promou les les polítiques d'igualtat a Mataró. La titular de la Secretaria és la Marian, la seva adjunta, la Sara, i al darrere hi ha una gent molt trempada i amb molta força.
:
Avui, també, els socialistes i Iniciativa hem presentat una proposta a l'Ajuntament de Mataró perquè el Ple es manifesti favorable al traspàs de les oficines del Departament de Benestar Social de la Generalitat als municipis de Catalunya, com ja han fet altres municipis i com es va interessar el propi Grup Socialistes Ciutadans pel Canvi al Parlament la setmana passada. Ho hem fet perquè es preocupa, com a mataronins, que fora de tota lògica de simplificació administrativa, que lluny del que es va acordar al Tinell, que sense massa pressa per canviar-ho, aquestes oficines, creades en temps del conseller Comas per objectius molt allunyats del que calia fer, encara no estiguin traspassades a l'administració més propera als ciutadans. Que el Govern de la Generalitat el composin partits que també són al Govern de Mataró no exlcou que, quan una cosa no la fan bé, o criem que s'ha de reclamar, es faci (en això també ens diferenciem de la submissió de CiU a l'anterior govern autonòmic, ja que avantposaven els seus interessos de partit davant dels de la ciutat). No serà la primera vegada.
:
Sobre les primeres anàlisis de les eleccions gallegues, podeu trobar dades i uns primers comentaris al blog de Manu Tordera. Coincideixo força (que consti que ahir, quan vaig penjar el post, no havíem intercanviat informació) amb José Zaragoza i Miquel Iceta, com no podria ser d'altra manera, així com Pepe Blanco i el propi Touriño. També en parlen avui en Saül Gordillo i en Quico Castanyer (a veure si el visiteu, que està mosca).

diumenge, de juny 19, 2005

Digueu-ho a plena llum

Galícia, el canvi pels pèls.
:
galícia Font: El Periódico.
:
Hores d'ara, pendents dels vots de l'emigració, Fraga no té assegurada la majoria absoluta i, per tant, el canvi pel qual ha votat una còmoda majoria de gallecs (823 mil vots contra 700 mil) encara és possible. Sí, sí, a Galícia, com a Catalunya, perdura un sistema electoral que pot fer trastocar el desig de la majoria. El que és clar és que el PSdG és l'únic partit que incrementa en vots, de forma espectacular (l'anècdota d'IU, senzillament, ha restat vots). El PP, a la baixa, ha aguantat força l'embestida i, finalment, el BNG ha baixat força en vots. A més Touriño, més canvi. En fi, desitjo de tot cor que Emilio Pérez Touriño (alt càrrec amb Borrell de ministre que ens va anar molt bé a Mataró) sigui el president del canvi al país de Pablo Iglesias. Senyors, encara és possible. Hem pogut seguir la jornada gràcies al blog de Manu Tordera, un crac.
:
L'evangeli d'avui
:
Avui, a les esglésies catòliques de tot el món s'ha llegit un text antic que, en aquesta època de weblogs, no sé pas com s'escriuria, però sí que sé que seria adient dir-ne alguna cosa. Diu: "No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels que maten només el cos, però no poden matar l'ànima (...). No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats" (Mateu, 10, 26-28, 31).
:
Articles
:
És de destacar avui un parell d'articles a El País que, a banda de desmuntar arguments teològics o bíblics que s'oposin al matrimoni entre persones del mateix sexe, expressen algunes idees de cap on caldria que anés l'Església en aquest àmbit. Són el teòleg Juan José Tamayo i el coordinador del grup de cistians del PSOE, Carlos García de Andoin (gràcies, Miquel). A propòsit d'això, vegeu la notícia que surt avui al portal digital capgros.com del sopar debat celebrat ahir a Mataró, amb Josep Lligadas, amb el títol "Sóc cristià, i què?" (m'agrada aquest enunciat entre desafiant i paorós, entre sortir de l'armari i despistat). No hi vaig poder assistir, però t'adones que realment tens amics de veres quan avui reps un sms dient que t'ho han enregistrat en vídeo (gràcies, Marc, Quim i Joan). Finalment, us recomano la crítica que fa Pere Pascual també a capgros.com de l'exposició de la 1ª Biennal d'Art Torres Garcia - Ciutat de Mataró. L'he pogut visitar aquest matí, amb una mica més de calma, i alberga realment obres magnífiques. Hi he de tornar.

dissabte, de juny 18, 2005

Andrade i la foscor

Demà, Galícia
:
Ni la manifestació d'avui, ventada pel sector més conservador de l'Església (recordem-ho, és minoritari i va perdre l'elecció a la passada Conferència Episcopal, avui aquests eren allà) i pel sector més radical de la dreta; ni (salvant les distàncies, és clar) la declaració d'Eta dient que fa una treva selectiva (quin cinisme, quines ganes d'esbombar el procés que pot obrir-se, si volen); ni res de res farà que demà els gallecs triïn amb llibertat el seu futur.
:
Un cor desmantellat
andrade (Gràcies)
Avui a El País (suplement Babelia), junt amb un reportatge i una entrevista, hi ha dos magnífics poemes del recentment finat Eugénio de Andrade. Us els transcric (i miro de traduir-los al català, maldestrement) i preneu-vos-ho com un regal del cel.
:
DESPEDIDA
:
Junho chegara ao fim, a magoada
luz dos jacarandás, que me pousava
nos ombros, era agora o que tinha
para repartir comigo,
e um coração desmantelado
que só aos gatos servirá de abrigo.

:
("COMIAT // El juny havia arribat al seu final, l'adolorida / llum de les xicrandes, que es recolzava / a les meves espatlles, era ara el que tenia / per repartir amb tu, / i un cor desmantellat / que només als gats servirà d'abric")
:
O QUE NãO PODE MORRER
:
Diz, diz unma vez mais o que não pode
morrer:
a luz, que no sul é inocente
e trepa ao pinheiros;
o trote miúdo das manhãs de junho;
o azul a pique do falçao;
as dunas, com sinais ainda
de outro verão para levar à boca.
:
("EL QUE NO POT MORIR // Digues, digues un cop més el que no pot / morir: / la llum, que al sud és innocent / i s'enfila als pins; / el trot menut dels matins de juny; / el blau en picat del falcó; / les dunes, amb senyals encara / d'un altre estiu per endur-se a la boca")

Escrit per si un dia ho veus fosc
:
buenviaje Francisco de Goya "Buen Viage" (1799), de la sèrie "Los caprichos"
:
Com que ets tan ignorant, t'has passat la vida llegint, observant i no entenent res. Cap casuística a les que acuts resol el moment en què vius. Enagrames i autoajuda (això sí, disfressada de filosofia o pregària, deu ser l'orgull), encara no el zodíac o qualsevol altre exercici que aporti llum, artificial o natural, a la foscor a la qual has de penetrar. Ja la coneixes, i això és un avantatge. I t'has passat la vida repetint les gràcies de "veure-hi fosc", com deia Rubert. Fins i tot, no fa gaire has estrenat les teves primeres ulleres fosques que has tingut mai. T'obsessiona, la llum i la foscor, des dels primers relats del Gènesi fins a les obres negres de Perecoll, des de les albes a les quals has anat a dormir fins els capvespres en els que has iniciat la vida. I la seva plasmació en matèries, o pells, blanques i negres. I ara, que has de travessar la pell i veure què et corca, ara que has de descobrir el cos mort per fer-lo viure, com una pasqua a deshora, cap exorcista t'acaba de fer el pes. Treballar en el teu cantó fosc, com Orfeu i Lot (no miris enrera), com Llàtzer, és també un viatge apassionant que, com tots els que valen la pena, pots acabar perdent-te. Perdent-ho tot. Allà, a la foscor, t'espera l'odi però també la vida, una anada difícil però un retorn d'esperança. La lluita està servida. Amb poca llum, però amb la teva espasa i el teu valor. Fins que arribi el dia que agraeixis de tot cor la vida que t'ha tocat viure. I tothom -tothom- amb qui t'hi has trobat.

divendres, de juny 17, 2005

Bisbes dignes | Mas i Mas

Volem bisbes catalans
:
Alguns, discrets, altres, fent-se els longuis, Joan Carrera anant una mica més enllà. Són els bisbes que avui salven l'Església espanyola (que bé que Catalunya sigui Espanya). La qüestió és que els prelats catalans no donen suport, per activa o per passiva, a la manifestació contra els matrimonis gais que demà els grups més conservadors de l'Església i el PP faran a Madrid. Penso amb els votants de dretes que són gais. O que en són familiars. Penso amb la cara que els pot quedar quan pensin que, per alguna raó (evidentment no evangèlica) creuen que se'ls ha de negat aquest dret. Però penso també en els grups de cristians gais, en la plataforma gai del PP, en els bisbes catalans, i m'agrada pensar que els favorables a la decissió de permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe no som només la gent d'esquerres, o que s'ha d'apostasar. A més, trobo que, a favor o en contra, les manifestacions dels cristians haurien de ser per assolir la plena dignitat de les persones, també de les que tenen una orientació sexual vers el propi gènere. D'això es tracta, al cap i a la fi, per aquells que creiem que Déu es féu home. Des d'aleshores, almenys, sabem que la dignitat de l'home és la màxima aspiració de Déu.
:
Com diu avui Juanjo Millás a El País, "si alguien se merece una manifestación de apoyo, en fin, son estas personas que, paradójicamente, sólo quieren formar una familia. ¿Pero no se trataba de eso?".
:
Manuel Mas, a Las Médulas. Artur Mas, mentint.
:
Mentre estàvem celebrant l'acte commemoratiu dels dos anys d'ajuntaments democrpatics a Pineda, amb Rangel, el diputat mataroní Manuel Mas venia de Las Médulas, a la província de Lleó, d'una visita a aquella zona. Això també és federalisme. Un altre Mas, que no entén d federalisme ni de formes, ha mentit a Catalunya amb l'ús d'un informe que vol despresitgiar la consellera d'Interior i el cos dels Mossos d'Esquadra, la mateixa setmana d'haver assolit importants èxits policials. I en un debat sobre la crisi d'autoritat que, ja veieu, és aprofitat per CiU per posar-se del bàndol que un partit seriós mai s'ha de posar. Sentiu el que ha dit avui José Zaragoza.

dijous, de juny 16, 2005

Articles i actes

Aquests dies vaig una mica de cul. O sigui que aprofito ara per excriure el post. Voldria dir que he rebut dos correus encantadors, un d'en PP (res a veure amb el partit manifestacionista), que explica una anècdota amb Jesús Moncada. Li he demanat que l'escrigui ell mateix. Si no ho fa, i amb el seu permís, ja us transcriuré un dia el mail. Per cert, avui El País dedica força pàgines a la figura de Moncada. Ho fa en un suplement que compta amb un magnífic i irònic article de Jordi Llovet que, a banda d'una crítica al famós manifest d'intel·lectuals, em sembla també un dard a aquest neoplatonisme que de vegades s'instal·la consistent en què ens han de governar els més llestos (com que no en sóc gaire, em defenso, ja ho sé). Per cert, l'article me l'ha fet veure el segon e-mail, el d'en RM, de bon matí. (No tinc els links; si algú els troba, me'ls pot enviar?)
:
Força activitat. Ahir, amb el meu company Oriol Batista, acompayàvem la diputada Consol Prados a explicar les noves lleis per l'autonomia, contra la dependència i de serveis socials. de nou, la gent pregunta pel finançament (us penseu que el debat del finançament nomé simporta als experts o als polítics?) . Ho feia als socis del casal d'avis de Pla d'En Boet, un grup molt actiu. després, al mateix barri, visitàvem una obra de millora de l'Av. Lluís Companys. Avui, a les 7 de la tarda, d'una banda, el Consell Territorial del Centre-Eixample-L'Havana, de Mataró, veurà la versió definitiva del text pel qual es determinarà el Pla. de l'altra, la Consellera de Cultura i l'Alcalde de Mataró inauguraran una exposició sota el nom de Torres Garcia, reunint le sobres de la 1ª Biennal d'Art. A les 8 també l'Alcalde i el regidor Ivan Pera presentaran el nou Pla Jove de Mataró, a Can Xalant (atenció al vídeo de l'Eloi). I després, un sopar amb un grup de persones del Partit. Demà, acte amb motiu del segon aniversari de les Eleccions Municipals, a Pineda. Uff.
:
(Actualització 23 h)
:
díazsosa
:
Aquesta pintura, de Gustavo Díaz Sosa, ha estat la guanyadora de la I Biennal d'Art Torres garcia - Ciutat de Mataró. Tratan de flotar, son sus únicas esperanzas, es diu i l'autor és un jove cubà resident a San Sebastián. Hi vull anar un dia a mirar-m'ho bé, aquesta obra inclosa. Però en PP m'hi ha portat i he quedat agradablement sorprès. Tres textures, la força concentrada (i regalimada) enmig del pla blanc, el garbuix de pinzellades que, de prop, esdevé d'un ordre milimàtric. La idea de volar, de surar com a esperança (recordeu un que surava damunt l'aigua i d'això en deia esperança?), el quasi-volum, el color. Hi tornaré.

dimecres, de juny 15, 2005

Escriure al blog | L'autoritat

Escriure al blog
:
Deia Gracián que s'havia de parlar com en els testaments: "cuantas menos palabras, menos pleitos". Tinc en compte això, en aquest blog, i a fe meva que mesuro les paraules. També em diuen que hi ha gent que es pensa que o bé no foto brot en tot el dia, o bé algun negre m'escriu. Però ja vaig dir una vegada que tinc la disciplina del blog com una gimnàstica de l'escriure (que el llegir no ens faci perdre l'escriure), de l'ordre, i que escric a raig coses que, a vegades, ja he pensat abans, durant el dia (quan llegeixo el diari, quan em dutxo, quan sóc al wàter, en fi, en situacions íntimes d'aquest calibre). I que amb l'ajut del Google, dels meus llibres que tinc a prop, i de fitxes i coses pintoresqus que també guardo a prop d'on escric habitualment, trobo el que em falta en pocs segons. Amb l'oïda "sento" la tele. I ho acostumo a fer havent sopat i abans d'anar-me'n al quarto. No té cap secret.
:
Com que mesuro les paraules (Gracián també deia que quan parles és millor la discreció que l'eloqüència) hi ha dies (avui n'és un) que em guardo moltes coses i que tan sols a un petit cercle permetré. Sóc pudorós, encara que a vegades deixo anar algun mot, poema o imatge à clef per a navegants. I ho capten de seguida (també per jugar escrivim).
:
Finalment dir també, respecte al narcisisme que sempre surt com a argument, que, en fi, no uns matxaqueu gaire els bloggers amb això: hi ha experiments pitjors. No serà que el pecat és el del lector?
:
L'autoritat
:
Ja sé que no està massa de moda (i menys entre els blocaires, potser) però les idees que avui expressa l'article de Francesc-Marc Àlvaro a La Vanguardia crec que ens les hauríem de prendre seriosament. "Hay un hilo que une al mosso d'esquadra menospreciado en Berga y a la maestra atacada en Manlleu. La falta de una cultura del respeto lo degrada todo", diu. Llegiu-lo, si us plau. Crec que la crisi del principi d'autoritat és un dels temes dels qu es parla poc. I sóc dels que, des de l'esquerra, no ens creiem que siguin "patrimonio exclusivo de la derecha los conceptos de seguridad y de autoridad" com també qüestiona Àlvaro.

dimarts, de juny 14, 2005

Del dolor i dels bloggers

Del dolor
:
saville Jenny Saville, Closed Contact Nr. 4 (1995)
:
"Lo único que he aprendido viviendo es que todo sentimiento verdareramente profundo s doloroso"
  • Luis Rosales, Antología Poética, Alianza Ed., Madrid, 1984, p. 137.
De bloggers
:
Avui aquest blog l'he tingut una mica mogudet, amb vàries visites als comentaris que m'han permès eixamplar una mica el coneixement dels que han arribat fins aquí. Hem polemitzat amb Pedro, al qui li recomano una mica més de sentit de l'humor, i m'ha escrit Tristany de Pinós, un terrassenc que ja ho havia fet alguna vegada. També, Los fans de Saville van comentar un dels posts i això em va permetre conèixer el seu apassionant blog (jo sóc fan d'una altra Saville, la Jenny, que avui il·lustra el post, una jove artista de la que vaig saber a la Bienal de Venècia fa 2 anys; un dia ja en parlaré més). I, finalment, un nou blogger mataroní! És el Sr. Ruso, que diu que un dia ja se'm presentarà pel carrer. Diu també que coincidim força.
:
Per seguir una mica què s'ha dit avui de Jesús Moncada, mort ahir, us rcomano que passeu pels Efectes secundaris, per can Cinto Amat, per F l u x, per l'Oi? o per Biel Mesquida. Fora dels blocaires, cal destacar els articles de Julià Guillamon, i de la Mercè Ibarz a La Vanguardia, d'en Sergi Pàmies a El País, d'Ada Castells a l'Avui, de José Antonio Labordeta i d'Ernest Folch a El Periódico i, finalment, de Jordi Llavina i Toni Sala, a El Punt.
:
jesusmoncada
:
Si voleu seguir la campanya gallega a través del blog que han preparat els companys de la caravana electoral PSdG, cliqueu aquí.
:
I si voleu saber per què caram alguns no som nacionalistes, mireu què diu avui en Miquel Iceta. A vegades l'obvietat és justament el que fa més falta.

dilluns, de juny 13, 2005

Puigverd | funeral | cap de setmana

Faltava Puigverd
:
Deia que s'havia dit tot del famós manifest no nacionalista i no era cert: faltava Antoni Puigverd. Escriu avui a La Vanguardia: "A mi entender, el manifiesto de los intelectuales críticos con el nacionalismo malgasta demasiada pólvora en el tono. Abusa de cierto simplismo mitinero. (...) Tono y anécdotas al margen, se esbozan en el manifiesto dos ideas que la sociedad catalana debería debatir a fondo. El formidable patrimonio que la lengua castellana significa para Catalunya desde todos los puntos de vista (y que, a mi entender, no debería ser incompatible con la protección de la lengua catalana) (...) La segunda idea que se desprende del manifiesto es el empantanamiento social. (...) Esta virtud ha casi desaparecido: la endogamia es la peor enfermedad catalana."
:
Funeral
:
Aquest matí he estat en una d'aquestes coses que et fan tallar la respiració, el funeral pel noi de 23 anys del que us parlava divendres. Sort dela cerimònia discreta i eficaç, sort del ritual de companyia i comiat, sort que inclou el moment d'expressar el que sents (el plor, el res, la solidaritat, la por). Sort de la gent tan maca que els acompanyarà en aquest tràngol inesborrable, tant als pares, a les germanes, a la nòvia... He pensat que en dies com avui on la mort i l'absència són tan contundents, on, sobretot, l'absència ho és de sentit ("per què?"), ens agermana el silenci com a primera resposta mínimament coherent. El silenci, i també la humilitat de reconèxier que no sabem. Els creients i els agnòstics ens assemblem en això: no sabem. I la segona resposta (a veure si en això també ens assemblem) ha de ser la confiança. Les mans i els petons, les referències al traspàs de l'àmbit físic ("siguis on siguis, sé que ens veurem algun dia", deia una cosina en un missatge llegit dificultosament al final), la recerca d'un àmbit interior de pau acompanyat amb la necessitat de l'abraçada... Tot això és l'anunci d'aquesta confiança (digueu-n'hi com vulgueu), l'única que ens pot salvar.
:
Cap de setmana mogut
:
Déu n'hi do, el cap de setmana. Reallotjament d'un grup de religioses concepcionistes a les que se'ls queia un tros del convent, incendis diversos, altres incidents... I la detenció d'un grup de tres persones, autors de pintades que ens portaven de cap i que, amb discreció, finalment s'han enxampat. Per sort, la queixa de la Unió de Botiguers venia acompanyada d'informació. La informació, avui per avui, és la clau de la seguretat. Ara, hi ha dues claus més, concretament en aquest cas (i així ho vaig demanar a l'anterior Ple): una mica més de discreció i denunciar totes les pintades (després, en les detencions, es poden imputar).
:
Per cert, aquesta entitat es queixava fa pocs dies també del volum de permisos de talls de carrer que es donen a la ciutat. He de dir que la sensibilitat dels sectors més afectats és justament la contrària. En fi, ja passa, això. He fet mirar què diuen les nostres dades respecte el 2004 i ens diuen que s'hi van aixecar 218 actes per ocupació o tall de via pública sense permís, la qual cosa ha motivat la seva sanció, que pot arribar fins a 3.000 €, així com la proposta de retirada del permís de conduir al conductor del vehicle infractor si és aquest qui talla el carrer. Sembla una exageració, però, com bé fan notar els botiguers, aquest abús i les seves nefastes conseqüències originen problemes greus per al comerç i el trànsit, que ja és un bon problema per si sol. Les multes no ho arreglaran del tot, però pels qui tenim una visió menys càndida del món, ajuden una mica.
:
Capgros.com treu avui la notícia de l'acte de dissabte. I al PSC hem penjat el discurs de Joan Antoni Baron. Us el recomano.

diumenge, de juny 12, 2005

Reflexions de diumenge

Avui a El Punt ja parlen de l'acte d'ahir.
:
baronsoleret Foto: Lluís Martínez
:
Encara que algú m'ho ha demanat, parlaré més aviat poc d'aquest manifest dels intel·lectuals (caram, si que n'hi ha...) que demanen un nou partit no nacionalista. En fi, jo ja hi sóc. Però permeteru-me uns breus comentaris. Primer, que en algunes coses hi estic d'acord. En especial, aquesta mena de pensament fort (els del feble ens falta fe) nacionalista que, mica en mica, ho envaeix tot. I que se centra en l'ús dels símbols (campanya per eliminar la bandera constitucional, denominacions nacionalistes com "Estat espanyol" o "Països Catalans", etcètera) per passar del llenguatge a la ideologia, o viceversa. Estic d'acord en que els que no ens agrada, això, ens hem de fer sentir una mica més, especialment en el camp on ells es mouen, l'universitari
:
Segon, en el que no estic d'acord. Sucintament ho apunto: D'entrada, que, com fan els nacionalistes (per això CiU està tan encantada amb la notícia), situen l'eix polític en el pol identitari i no en el pol ideològic. Fa poc, Villatoro alertava que havíem canviat el pol polític a Catalunya, i que aquesta era la pitjor desgràcia de CiU. També trobo criticable que es digui que el debat polític català, especialment al voltant de l'Estatut, se centri amb els símbols. Sí que això és del que es parla més, avui mateix, per exemple, però és injust menysprear els canvis que, abans i després de l'Estatut, el Govern Maragall està fent. Especialment en el camp de la salut, o de l'economia, etcètera (deu ser que ells no en són usuaris). També crec que obvien una cosa importantíssima: l'home és un animal simbòlic, i la recerca de la identitat (saber qui som i d'on som) és una de les bases de la nostra vida. No ho podem menystenir, ni en la política. I per acabar, un partit són tres coses: unes idees (ben poques, d'altra banda), unes persones i uns interessos concrets (en fi, quins?) i una organització (em temo que és massa feina). És obvi que no és un partit nou el que volen. Més comentaris: Cinto Amat, Quico Catsanyer, Cesc Amat, Miquel Guillén, Joan Safont, Saül Gordillo... Potser ja n'hem parlat prou.
:
Per cert, ERC i PP es retroalimenten.
:
Només un breu apunt per dir que les enquestes d'avui (darrer dia permès de publicació) confirmen les conclusions de l que comentava ahir, a rel de les eleccions a Galícia diuemnge que ve. En totes es preveu una pèrdua de la majoria absoluta del PP (excepte en dues, de diaris afins al PP, les altres no contemplen aquesta possibilitat) i en algunes els líders socialistes són més valorats que els populars. També es confirma el desig de canvi.
:
Aquest migdia he assistit a la missa conjunta (no se n'ha fet cap més, a la parròquia) que la comunitat de Sant Josep ha celebrat sota la presidència del bisbe d'Ayaviri (Perú), el mataroní Joan Godayol. M'ha encantat la seva defensa de la delegació, que podria il·lustrar unn curset per a executius (i per molts polítics): "He deixat tres vicaris episcopals i ho estan fent més bé que jo". I també m'ha agradat contemplar com es rejoveneix la parròquia. Ho fa (miracles, a Lurdes) gràcies a la incipient comunitat sud-americana que ja s'ha instal·lat a Mataró i que, en general, practica la seva fe catòlica. L'ús del castellà, algunes cançons noves, la pell morena, la moda hip-hop, les bambes grosses, els mòbils indiscrets, les mulates desacomplexades, els rossos tenyits també desacomplexats, una certa desimboltura (des de parlar de diners en públic, tema en l'únic que els feligresos de Sant Josep no ens assemblem als protestants, fins als aplaudiments, a la ruptura del protocol, etc.)... són elements que potser posen una mica nerviosos als habituals però que, sens dubte, és com un regal del cel per a la sovint enquilosada església local. En fi, que la renovació de la fe, des de Les Santes, ens ve enllà del mar.
:
Aquest blog, permeteu-me l'autobombo, ha arribat avui a la xifra rodona de deu mil visites a la plana central, compaginada amb més de 12.700 planes visitades... Glups. Un dels visitants, un periodista amb qui vaig compartir taua ahir a l'acte del PSC, em comentava, entre d'altres coses, que estava "molt filosòfic" i "molt catòlic". En fi, depèn dels dies. I depèn de la referència des de la qual es diu "molt". Jo li vaig dir que deuria ser per les hores a les que em posos a escriure perquè, en realitat, tinc una vida un pèl mundana i pagana.

dissabte, de juny 11, 2005

Jornada, CIS i 'mani' anti-gai

Jornada del PSC a Mataró
:
Aquest matí ens hem trobat unes quantes hores els socialistes de Mataró a l'alberg de Can Soleret. Hem fet una anàlisi de com veiem les coses, a mig mandat, i, especilament, de cap on han d'anar. Com que de l'acte, i del discurs de l'Alcalde, ja en parlaran els mitjans, em ve de gust agrair a tothom qui ha treballat (i segurament m'en deixo) per fer que fos un èxit. Em refereixo a la Montse López, secretària d'Organització, que ha estat l'alma mater, o a l'Ivan Pera, coordinador de l'acte, a en Carles Fernàndez, que ha fet una presentació molt clara, a en David, que l'ha ajudat amb un power point fantàstic, a un altre David, en Jaume i en Xavier Cugat, que han treballat amb els temes de premsa i dels missatges, als companys i companyes regidors de l'Ajuntament, que han estat capaços de parar l'orella, a en Xesco i tots els companys de la JSC, pels temes d'infrastructura, a la Joana i la Noemí, que tota la setmana han anat confirmant els assistents i els preparatius, a en Quico Verjano, que ha rebut un sonor aplaudiment pel fantàstic dinar que ha cuinat per la vuitantena que érem, als que han conduït uns grups de treball que han pencat força, a en Josep Maria Sala i en Joan Antoni Baron, pels missatges i per la companyia, a`una altra Glòria i un altre Joan Antoni, també per la infrastructura, i l'Antonio i en Joan, pel trasllat, i per la gent de la megafonia, i els de la impremta, i els de l'alberg... i per tots els altres que, de veres, han pencat força. Ja veieu que la política és això, també, cocinero antes que fraile, i també cooperació, treball en comú i ganes de passar-s'ho bé amb la companyia dels que pensen més o menys com tu. Ah, i us asseguro que fer de Primer Secretari amb gent que té una voluntat com aquesta és molt més senzill, us ho asseguro.
:
L'enquesta del CIS sobre Galícia
:
cisgalicia Per veure-ho millor, clica aquí.
:
A una setmana de les eleccions gallegues, després de la qual per art de màgia segurament deixarà d'haver-hi, almenys tan seguides, aquestes manifestacions de la dreta, el CIS publicava una enquesta que confirma la tendència alcista del PSdG-PSOE i a la baixa dels altres dos, especialment del PP, qui, al perdre la majoria, podria passar a l'oposició. I, el més rellevant, ´s que el 61,9% vol un canvi contra el 28,4% que no.
:
touriño clica aquí.
:
Cristians que diuen sí
:
Que diuen sí a les bodes gais, per exemple, i que no aniran pas a la manifestacíó que ha muntat un grup i que, llastimosament, ha comptat amb la comprensió de la Conferència Episcopal. Jo estic amb aquests, doncs, que són molts més del que sembla. D'entrada, puc afirmar que l'Església catalana, almenys en la seva majoria, no està per aquestes collonades. Mentre tant, si sou dels del sí, si no us agrada el que demana aquesta manifestació (compte, que facin les que vulguin, això sí, valdria la pena fer un debat serè al respecte i, d'entrada, ningú hauria de prejutjar) podeu signar aquí. Òbviament, no cal ser gai, però tant si sou gais com si no i voleu trobar referents cristians positius en el món homosexual, podeu adreçar-vos als col·lectius de Catalunya, també de Catalunya, de València, o d'altres llocs del món.

divendres, de juny 10, 2005

De Vilanova als llibres, la mort sobtada

Civisme a Vilanova i la Geltrú
:
vngdebats
:
He estat, aquest vespre, a Vilanova i la Geltrú. Hi ha anat i tornat amb tren per 4,60 euros (el taxi que m'ha dut des de l'estació a casa, fa una estona, m'ha costat més o menys això). M'encanta viatjar en tren i, almenys a l'anada, embaladir-se mirant el mar i els trossos magnífics de costa. Allà hi he trobat els regidors Mercè Foradada, Míriam Espinàs i Joan Benet, que m'han acollit admirablement. També hi havia la diputada Assumpta Baig (que comparteix despatx amb la Consol Prados, segons he sabut). I l'Alcalde de Manlleu qui, com jo, presentàvem les experiències dels nostres municipis. Jo he explicat la nova Ordenança de Civisme de Mataró la qual, per cert, ja porta més de 80 casos sancionats. La sessió d'avui (hi havia abans una xerrada de la Victòria Camps i una altra d'en Ricard Pie, i demà n'hi ha més...) s'emmarca dins el cicle vng debat, una gran idea per fer bullir l'olla de la reflexió conjunta amb els ciutadans i que preveu dues sessions més.
:
L'ai al cor
:
binoche
:
Te'n vas a Vilanova amb l'ai al cor d'un reallotjament que cal fer amb delicadesa després d'un accident, amb trucades sovintejades, enmig s'hi cola un mur que cau i talla un carrer i encara alguns detalls de l'acte de demà. Però el pitjor és l'sms que reps relatiu a una mort d'algú de 23 anys que t'és proper. Arribant a l'estació de Vilanova, truques i resulta que l'han trobat a casa ja difunt. Feia pocs dies que havia ingressat per un atac de cor i ahir li donaven l'alta. Comences amb l'ai al cor i acabes amb la notícia d'un cor impotent enmig d'un cos potentíssim de 23 anys, l'abrupte final d'una càlida presència, el dolor enmig dels seus pares, de la seva nòvia, dels seus amics. A més, anuncien Blau aquesta nit al Canal 33 i penses amb Juliette Binoche, la teva acrtiu preferida. No t'hauria d'estranyar, ja, que la vida fos feta de tant en tant de morts inesperades, de destrucció i de tristesa. Però et sents estrany i neguitós. I esperes que sigui cert que algú recull els resos.
:
Enquesta
:
La Judith em fa l'honor de rebre aquesta mena de cadena que no sé massa per què serveix... però no acostumo a dir que no a les dames, o sigui que aquí va...
:
1 - Quants llibres llegeixes durant l’any?
  • Uns vint o trenta, o quaranta, no sé.
2 - Llibreria o biblioteca?
  • Biblioteca, la meva. Tinc un gen que es pensa que vindrà una guerra i que m'he de proveir. En tinc un altre que, contra tota la resta, té la mà foradada. I un tercer que persegueix llibreries (a les estacions, a les ciutats que són teves i a les que no ho són, als quioscos) com qui cerca aquell paradís... que t'enduries a casa.
3 - Últim llibre comprat:
4 - Últim llibre acabat:
5 - Llibre (o llibres) que llegeixes en aquest moment:
6 - Cinc llibres que perdurin a la teva memòria i t’hagin marcat de manera especial:
  • Un amor fora ciutat, de Manuel de Pedrolo, perquè em va encantar la seva estructura (dos contes, un sobre l'altre) i pel tema. Era molt jove, i Pedrolo -a qui vull homenatjar- va ser un dels meus primers autors per adults.
  • Llibre d'absències, Miquel Martí i Pol, que ja sé que és un tòpic, però no sabia com concentrar tanta poesia que porto a la memòria. Aquest llibre, senzillament, és una aproximació al fenomen de la mort, un fenomen que no s'entén, fent que s'entengui, més o menys.
  • Negra espalda del tiempo, Javier Marías, perquè no la podia deixar. De què va? de tot i de res, però està excel·lentment escrita i, dins un aparent caos, hi és tot. De tots, és el més recent; els altres que he posat corresponen tots a llibres llegits quan era adolescent.
  • Moral, de Xavier Rubert de Ventós, perquè va ser un dels meus primers llibres de filosofia i perquè, en el meu viatge de sortida i retorn als referents cristians, he passat per camins així d'esplèndids i laics.
  • El Aleph, Joge Luis Borges, senzillament perquè em va encantar. Bé, avui trio aquests cinc, però ja me n'estan venint cinc més a la memòria.
7 - Cinc persones a qui passes el relleu: