dimarts, de juliol 30, 2019

El banquet etern


Aunque nada impedirá tu viaje
hacia el implacable crepúsculo,
no olvides, mientras puedas,
la escalera de auroras que subiste alegremente
al depositar tus días en la tierra.
Cuando el último de los azules
se sumerja, suave, en la tiniebla,
retén en tu mente
la emoción más poderosa
y el más dulce de los pensamientos
una humilde centella crece en lo oscuro,
y en su seno, abrazadas para siempre,
yacen las horas que te faltaron,
entregadas ahora a ti,
cálidas y sensuales,
en el banquete eterno.

Rafael Argullol, poema "22-IV-2014" al llibre Poema, Ed. Acantilado, Barcelona, 2017, p. 871.

dissabte, de juliol 13, 2019

Mestres de mal


Una vez más, en la pinacoteca de Bolonia,
compruebo que los visitantes
apenas prestan atención a las representaciones del Paraíso.
Por el contrario, el Infierno, qué atractivo es siempre,
con su sensualidad cruel, con sus monstruos,
con sus tormentos increíblemente refinados.
Los artistas han sido los portavoces de nuestros fantasmas:
¡qué escasa imaginación procura el bien!,
y en cambio el mal
-o lo que, hipócritamente, en nuestras conversaciones,
  llamamos mal-,
¡qué alimento infinito para nuestros sentidos!
El mal lo dominamos con maestría
pero somos sólo aprendices al pintar el bien.

Rafael Argullol, poema "9-IV-2014" al llibre Poema, Ed. Acantilado, Barcelona, 2017, p. 858.
Il·lustracióParadís o infern, Mestre d'Avicena (segle XV). Pinacoteca Nacional de Bolonya.

dilluns, de juliol 08, 2019

Si vultur es, cadaver expecta



Tu se descendere.
Davallar al'interior d'un mateix.
Persi. Sàtires 4.23

Non uidemus manticae quod in tergo est.
No ens adonem de la motxilla que portem a l'esquena.
Catul. Poesies 22.21

Ne quid nimis.
Res en excés.
Eurípides. Hipòlit 264-265; Terenci, Àndria 61

Nescis quid serus uesper uebat.
No saps què et pot portar la darrera hora del vespre.
Varró = Gel·li, Nits àtiques 13.11.1

Si uultur es, cadauer expecta
Si ets un voltor, espera un cadàver.
Sèneca, Lletres a Lucili 95·43

In uino ueritas.
El vi fa aflorar la veritat.
Plató, Banquet 217e; Plini el Vell, Història natural 14.141.

Omnia idem puluis.
Tot és la mateixa pols.
Llucià, Diàlegs dels morts 1·3.

Erasme de RotterdamNo puc no parlar, Edicions de La Ela Geminada, Girona, 2018, pp. 75-76.

dissabte, de juliol 06, 2019

L'ocult



Deberíamos buscar en nuestra mente
los pensamientos ocultos
con la misma delicadeza que el zahorí
busca en el agua del subsuelo.
(...)
Lo que no nos atrevemos a ejecutar,
lo que evitamos pronunciar,
lo que ni siquiera sabemos que exista
porque su existencia nos anonada.
No obstante, como el agua,
dependemos de esos pensamientos
para saciar nuestra sed.

Rafael Argullol, fragment del poema "19-II-2014" al llibre Poema, Ed. Acantilado, Barcelona, 2017, p. 809.

dijous, de juliol 04, 2019

La vida secreta de les paraules


El mateix dia que sortia la notícia de la recent publicació d'una "guia inclusiva" de l'Ajuntament de Barcelona que recomana l'ús d'eufemismes per no ofendre "col·lectius oprimits o vulnerabilitzats”, llegia una entrevista a una diputada del PP en la qual afirmava que "la correcció política és, alhora, un narcòtic, una mordaça i el preludi d'una reacció. Jo no accepto els seus dogmes i censures. Reivindico la meva llibertat: el meu dret a ofendre i a ser ofès. És a dir, a pensar".

Us he de dir que, no fa pas tants anys, el discurs tòpic de l'esquerra i el de la dreta estaven intercanviats. En nom de la llibertat d'expressió, en ambients esquerranosos, la provocació també era entesa com una invitació "a pensar", tot i els esgarips dels sectors més conservadors, que -de fet- eren part de l'atractiu. Certament, les víctimes són els imaginaris contraris, el burgès d'una banda i el "progre" de l'altra. Però el que ha canviat d'amo, em temo, són els mètodes. El desacomplexament contra la casuística de la urbanitat benpensant i socialment admesa ha passat de ser una característica més aviat d'esquerres per ser-ne una de dretes, sembla. La frase que he citat de la diputada s'assembla molt a la definició que Marx feia de la religió, per exemple. I podríem dir que la pancarta del "prohibit prohibir" del maig del 68 ha canviat de mans, ara més enjoiades.

Per mi, però, en les dues actituds hi trobo a faltar l'altre com a subjecte i no com a mer objecte. Un objecte que cal modelar, corregir i, diguem-ho tot, reprimir, per un cantó, o un objecte que podem ofendre gratuïtament (excepte en "ser ofès", diu), que ens apressem a etiquetar o denigrar, de l'altra. Enlloc apareix com a subjecte amb capacitats pròpies, amb contradiccions i ambivalències, amb respecte a la seva autonomia. El problema amb l'altre és que sempre arribarà un moment que ens fa nosa, encara que l'haguem triat com a amic o cònjuge. Viure amb els altres és admetre la ineluctibilitat del conflicte. Uns hi aniran amb el manual de correcció i els altres amb el fuet, però tots amb l'objectiu de guanyar-lo, de treure-se'l del mig al més aviat possible; és a dir, de fer desaparèixer l'altre.

No sé dir LGTBi+

Posem un altre exemple recent. Aquests dies s'ha celebrat el Dia de l'Orgull LGTBi+. A mi, aquesta sopa de lletres inintel·ligible, enlloc de "donar visibilitat", em sembla que tapa. El que no es pot dir en paraules no existeix. Si no fos un acudit fàcil, diríem que "és a l'armari". Alguns proposen utilitzar la paraula anglesa "queer", que ara es fa servir, de fet, per qualificar una de les orientacions sexuals. El seu origen (vol dir "rar" en anglès) era un insult contra els gais o les lesbianes o el que no s'adeia a la"normalitat" patriarcal i heterosexual. Hi ha qui va reivindicar aquest insult, crec que intel·ligentment,  com a paraula normal, de la mateixa manera que alguns activistes antirracistes de les comunitats afroamericanes revindiquen ser titllats de "negres". Sí, soc rar; o soc negre. Soc diferent a tu. "Invertit", que es deia abans, el que va "del revés". El que et provoca un conflicte quan em veus, perquè soc l'altre. El que fa nosa. I he vingut a quedar-me.

El contrari, com passa amb les paraules càncer, moro, disminuït o cec, que estan passant a ser insults o víctimes de l'eufemisme, acaben invisibilitzant problemes i, sobretot, persones. Com si canviant-ne el nom, a banda de tranquil·litzar la nostra consciència, arregléssim el problema, o el conflicte subjacent a aquestes denominacions. Ja sabeu quina és l'arma preferida de la psicoanàlisi per combatre repressions, atzucacs i neurosis: la paraula. La que hem amagat o ens tortura i que, en pronunciar-la, ens comença a alliberar. La paraula ha de ser dita, senyors d'esquerres, per poder fer que les coses siguin. Fiat, que deia Aquell. I la paraula no pot ser segrestada sempre per a l'ofensa o l'insult del que no ens agrada, senyors de dretes. O viceversa.

Foto: CCMA
Article per a la web de la revista Valors (juliol 2019)
També en parlo a


dilluns, de juliol 01, 2019

Gladiator in harena consilium capit



Gladiator in harena consilium capit
El gladiador pren la decisió al lloc del combat.
Sèneca, Lletres a Lucili 22. I.

Qualis uir talis oratio
Tal mena d'home, tal mena de parlar.
Sèneca, Lletres a Lucili 114. I.

Facile, cum ualemus, recta consilia aegrotis damus.
Quan tenim salut, donem bons consells als malalts fàcilment.
Terenci, Àndria 309.


Erasme de RotterdamNo puc no parlar, Edicions de La Ela Geminada, Girona, 2018, pp. 73-74.