dimecres, de juny 30, 2010

Apunts post Sentència


:
  • Declaració a l'alçada del President de la Generalitat, aquí.
  • Montilla, avui al Parlament. "Ens sentim maltractats, no pas derrotats". Bon punt de partida.
  • El maltractament té com a resposta unitària la manifestació del proper dia 10 a Barcelona. Molt bé.
  • La no derrota: un 95% constitucional; cap acceptació total de les 124 impugnacions del PP, només 14 i parcials; sinceritat d'alguns del PP, o d'El Mundo i la Brunete, etc.
  • Horitzó: refer el pacte constitucional, mantenir l'Estatut complet com a horitzó nacional, treballar per les oportunitats.
  • No és Espanya qui ens maltracta, és un Tribunal poc Constitucional (ha exhaurit els límits de la pròpia Carta Magna) i un parit que es nega a renovar-lo. El Partit que ha fet fins i tot consultes independentistes pel seu compte.
  • Si hem tingut Estatut ha estat perquè hi havia un president socialista a banda i banda, un a Catalunya i un altre a Espanya. Que no se n'oblidi ningú.
:

dimarts, de juny 29, 2010

PUMSA: Una eina per a la reactivació econòmica de Mataró *


Objectius 2009:


  1. mantenir les polítiques que el Grup PUMSA te encomanades:


  • socials

    • habitatge accessible

    • reformes urbanes


Tant sols, per esmentar alguns exemples, al desembre de 2009 es van lliurar 19 pisos de protecció oficial a Can Gassol, s’ha impulsat el projecte de 78 habitatges també de protecció oficial al Rengle o s’ha desenvolupat els projecte del PERI del Café del Mar i el PMU de la Llàntia. I enllestit gairebé Can Xammar.


  • de foment de l’activitat econòmica

    • Sòl industrial ... edifici Rengle

    • Nau Minguell / TCM

    • Edifici Espenyes


  • de gestió de la mobilitat


  1. No renunciar als projectes estratègics que te la ciutat i en els que PUMSA te responsabilitats de gestió.


Actualment, inclús en plena crisi, tenim en marxa 11 projectes que suposen 49 habitatges, 9 locals, gairebé 900 places d’aparcament i una inversió per valor de 93,7 milions d’€.


  • Transformacions al Front de Mar x impulsar l'economia mataronina

  • Arribada d'El Corte Inglés

    • Serem una de les ciutats que compti amb una locomotora comercial de la potència d’El Corte Inglés.

    • Deixant a banda altres circumstàncies, ha estat exemplar pel nivell de consens al que s’ha arribat amb el sector comerç i pel que suposarà d’impuls al sector serveis, el més important de l’economia mataronina, i de potenciació de la capitalitat de Mataró amb totes les conseqüències i beneficis que l’exercici d’aquesta capitalitat i lideratge ens reportarà.

  • Posada en valor (cívic, econòmic...) dels teixits obsolets de la ciutat: més escoles, més equipaments, sòl x habitatge protegit, noves zones verdes, noves zones x activitat econòmica)


Es per això que marcant-se com fita principal la preservació d’aquestes polítiques ja anunciem des de l’inici d’aquesta intervenció que s’hauran de portar a terme una sèrie de sacrificis reflectits en un pla d’acció que han de permetre que el Grup PUMSA pugui seguir desenvolupant les tasques en les que te responsabilitats de gestió.


Mesures 2010



  1. Val a dir que les mesures que s’adoptaran en els propers mesos no són les primeres i per tant no arriben tard. En tot cas seran sempre preses posteriorment al debat en el si del consell d’administració de PUMSA o les altres empreses del grup. De tothom es conegut que davant del canvi de cicle econòmic ja l’any anterior es van prendre mesures, que ara es mantenen.


  1. Quines?


  • A nivell comptable presenta unes pèrdues de 0,5 milions d’€.


  • Aquesta dada, no positiva, cal contextualitzar-la dins un marc d’activitat important del Grup.

    • Com ja s’ha dit els actius de PUMSA i el seu Grup a 2009 han crescut gairebé un 20% en números rodons, destacant el valor creixent de terrenys i immobles.


  • Tanmateix els sacrificis que s’hauran de portar a terme, per poder mantenir projectes i no renunciar a allò que es estratègic, es el que es recull en el pla d’acció:


    • Contenció i ajust de les despeses

    • Mesures financeres.

    • Mesures comercials


  1. Per què


  • Pumsa com a eina per aquests objectius


  • Objectius necessaris pel futur

    • Ho ha estat abans:

      • Cal posar en valor el resultat, en forma d’obra pública, gestió, mobilitat, metres quadrats al servei de l’empresa i socials, desenvolupats per PUMSA enguany i en 20 anys, que tot just ara es compleixen.

      • Es compta, a tall d’exemple, amb 169 habitatges de lloguer, dels que 143 son de protecció oficial, les naus de Vallveric i el Centre logístic com exemple de polítiques d’impuls de l’economia privada des de l’administració. Des de PUMSA posem eines per afavorir al desenvolupament del sector privat.

      • Ha aportat al pressupost municipal un total de 7,8 milions d’€ -no a préstec- sinó efectius per a inversió.

      • Alt patrimoni acumulat

Sense voler ser exhaustiu els actius immobiliaris del grup de PUMSA són a 31 de desembre de 2009 de 200,1 Milions d’€, 31,3 milions d’€ més que l’any anterior.

        • Entitats ciutadanes (Alzheimer, Capgrossos, La Llàntia, Científics, ...)

        • Activitat econòmica

        • Lloguers habitatges (que els joves no marxin)

    • A nivell de gestió PUMSA vol assumir el rol de ser dinamitzador del mercat local per contribuir així a que la conjuntura econòmica de Mataró tendeixi a ser favorable quan abans millor:

      • espais competitius i d'alt valor afegit per empreses

      • ciutat atractiva a la inversió

      • inversions que generin confiança, llocs de treball, impacte


  • Objectius necessaris contra la crisi


    • Ara més que mai es fa necessari aportar x aquest futur de que tant parlem

    • PUMSA (i el sector públic) poden jugar aquest rol

    • Disjuntiva davant la crisi

      • aturar-ho tot (i pagar-ho també, sense expectatives de recuperació)

      • enllestir el més prioritari, x animar l'expectativa de recuperació econòmica (i assumir els riscos)

:
* esquema per al meu discurs d'avui a la Junta General de l'empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, el Consell d'Administració de la qual presideixo.
Imatge: Nou Centre de Negocis del Rengle (virtual)
:

dilluns, de juny 28, 2010

La llavor més amagada

:
(...) 'i ja que et tinc al mig del pas, bergant,
m'estripo el pit, t'engego l'aucellada
:
d'eterna veu: la mort és un infant
que ha de collir la flor, tan delicada,
que arrenquí jo per vós, com un amant
que entrega la llavor més amagada'.
:
És un romanço vell i així s'acaba,
talla'n el nus i et tallaràs la fava.
:
Enric Casasses, Fragment de "La veu de Mossèn Cinto", a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 98. Vegeu vídeo aquí.
:

diumenge, de juny 27, 2010

Inaugurem la Nau Minguell

:
Una sèrie d'actes, els propers dies 2 i 3, serviran per obrir la Nau Miguell, un centre de creació artística i activitat àudio-visual que ha construït l'empresa municipal PUMSA i que gestiona TCM Audiovisual orientada esecíficament a la indústria, a les empreses i els creadors, una nova aposta de la ciutat per ser centre d'innovació, creativitat i ganes d'excel·lir.
:
Us deixo el programa d'actes perquè us animeu a venir.
:
Inauguració institucional: 2 de juliol

Jornada de Noves Tecnologies, nous negocis: “Solucions audiovisuals per la producció de directes”

10:00h. Acreditacions.

10:10h Benvinguda per part del Sr. Joan Majó.

10:20h. Usos i singularitats del Medialab.

* Sr. Ramon Safont-Tria, Director general de TCM Audiovisual.

10:30h Les tecnologies audiovisuals de la Nau Minguell: Presentació de la infraestructura d'àudio, vídeo i il·luminació que s'ha dotat als espais de la Nau Minguell per desenvolupar activitats audiovisuals de directe, de producció o experimentals.

* Sr. Josep Esquius, Director de l’Àrea Nord-Est de Vitelsa.

* Sr. Jordi Amich, Comercial tècnic de Grau Luminotècnia.

11:10h. Tecnologia de producció per esdeveniments en directe: sistemes de producció basats en càmeres robotitzades, Anycast i monitors de producció.

* Sr. Álvaro Ortiz, Product Manager de la Divisió de Sony Professional Espanya i Portugal.

11:30h. Experiències de realització per televisió i web TV: utilització dels avantatges de la tecnologia Anycast de Sony per produir esdeveniments esportius i culturals.

* Sr. Miquel Rutllant Vallvé, Director de Lavinia TV.

11:50 Torn de preguntes.

Inauguració oficial

12:00h. Il·lustríssim Sr. Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró

12:15h. Sra. Alícia Romero, Presidenta de TecnoCampus Mataró-Maresme

12:30h. Sr. Oriol Alcoba, Gerent de transferència tecnològica del Centre d'Innovació Empresarial d'ACC1Ó

Visita a la Nau per part de les autoritats

13:00h. Conferència. “Cromosoma un exemple de redefinició. Sr. Xavier Martí, Director d’innovació del grup Cromosoma.



Inauguració ciutadana: 3 de juliol.

18:00h. Activitat “ Vine a conèixer la Nau!”

Visita guiada de la Nau Minguell a càrrec d’un grup d’actors que a través de personatges de la Nau n’explicaran la seva història i els nous usos (*en grups de 15 persones mentre duren les activitats a la plaça Josep Moragas)

Concert a càrrec del grup La Coixinera. Sis músics que et faran ballar a ritme de músiques tradicionals catalanes.

Taller de maquillatge d’efectes especials a càrrec de la Sra. Mònica Majoral i la Sra. Sofia Daunis, dues grans professionals d’aquesta tècnica.
:

dissabte, de juny 26, 2010

El naixement del món


(...) com si em jugués la vida, i d'altra banda
reconstruint els requisits subtils
que fan possible el naixement del món. :
:
Enric Casasses, Fragment d'"Amor", a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 64.
Il·lustració:: Gustave Courbet, L'origen del món, 1866, Museu d'Orsay, París.
:

divendres, de juny 25, 2010

Lligadas federal

Hi ha un post de l'amic Josep Lligadas, a propòsit del reportatge Adéu Espanya!, que comparteixo del tot. Reclama menys èpica i més política, reclama espai per al federalisme, a Espanya, sí, però a Catalunya, també; on sembla que el catalanisme només pot ser independentista, on hi ha tantes ganes que esdevingui pensament únic. També proposa que el federalisme passi a l'ofensiva. I hi estic d'acord.
:
Aquests dies, a qui em pregunta sobre el tema (a banda de recordar-li que els catalans fa exactament quatre anys que vam decidir quin marc jurídic volem: l'Estatut), els recomano la reflexió intel·ligent que fa aquest independentista del Quebec (aquí) i que anuncia les orelles del llop: la unitat civil de Catalunya, de la nació, és un bé superior a la seva independència (en cas que fos un bé), i farem molt malament que la segona posi en risc la primera. Tant estimen Catalunya que l'ofegaran.
:
Però tornem al que deia. El post d'en Josep és tan bo que em permeto de reporduir-lo íntegrament. Espero que em disculpi.

Per una Espanya federal
:
El títol d’aquest post sona a proclama decimonònica, ja ho sé. Però mira, queda com per fer-se llegir…
:
Bé, el que jo volia dir és que ara que estem tan contundentment immersos en l’ofensiva independentista que bàsicament el que pretén és convèncer-nos que la cosa “normal” en el català “normal” és voler la independència de Catalunya (i que qui no la vol s’ho ha de fer mirar, perquè o és que és poc català o és que té por), i ara, sobretot, que veiem com TV3 ha decidit fer servir el diner públic per promoure aquesta causa, crec que no estaria gens malament que els que pensem que la tal independència ens aportaria segurament alguns beneficis col·lectius, però que el que segur que provocaria és un esquinçament tal que ens faria mal a tots (i sobretot als sectors més febles), i que, alhora, estem convençuts que el millor per a Catalunya és formar part d’una Espanya seriosament federal, hauríem de engegar una bona campanya explicant-ho i defensant-ho.
:
Potser ja fa massa temps que els que pensem així estem a la defensiva: a la defensiva davant el PP i el Tribunal Constitucional, i a la defensiva davant l’ofec de l’independentisme. Jo poca cosa puc aportar-hi, en aquesta campanya, però hi ha prou gent rellevant en la nostra societat civil i en el nostre món polític que podrien posar-s’hi i explicar, de cara i amb convenciment, el que això hauria de ser. Explicar-ho aquí, a Catalunya, i explicar-ho en el conjunt d’Espanya. Per molt que es digui que aquest plantejament no li interessa a gairebé ningú. I segurament és veritat, perquè un plantejament així no porta gaire èpica, i per tant enganxa poc, però no per això cal deduir que no és el millor. En democràcia, com menys èpica calgui, millor... I precisament perquè interessa poc seria una cosa nova, inesperada, i potser faria forat. Va, que els qui es poden animar s’animin, que hi ha molt a fer.
:
He parlat d'aquest reportatge citant parts d'un article de Daniel Fernàndez i Joaquim Coll, aquí.
:

dijous, de juny 24, 2010

Tot i res

:
Cub de cristall, sonet, oh dos i tres,
ho reflecteixes tot i tu no ets res.
:
:
Enric Casasses, Fragment de "Dau a mig aire", a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 108.
Il·lustració: Fotograma de La dama de Shangai (1948), d'Orson Welles.
:

dimecres, de juny 23, 2010

Turquia i Justícia

Demà és sant Joan i voldria celebrar-ho recomanant-vos els articles recents que he llegit a El País de dues persones que celebren l'onomàstica. El primer és de Juan Goytisolo i, amb més ull que moltes cancelleries, descriu la situació estratègica que viu Turquia en un món com el nostre, a les portes d'una Europa que la rebutja (erròniament, crec) i amb un paper clau per a la solució dels conflictes a l'Orient Mitjà (si Netanyahu no ho acaba d'espatllar amb el que eren possibles aliats). Goytisolo creu, a més, que no pot esperar gaire la (re)situació de l'antic imperi otomà. I que, si Europa segueix fent-se l'estreta, probablement es prenguin decisions sense el seu concurs en aquesta Mediterrània tan tumultuosa... No hauria de ser un tema menor, aquest, al nostre país. Recordeu que fa sis anys vam patir l'atemptat més ferotge que mai s'hagi vist a Espanya. I la pau a l'Orient Mitjà, sens dubte, ajudaria força a limitar riscos com aquest. Vegeu-lo aquí.
:
El segon és de Joan Majó, exalcalde i exministre, que alerta dels perills d'una justícia desprestigiada i desconfia dels viaranys interessadíssims que està prenent el cas Palau, on sembla que puguem relaxar la demanda d'aclariments si veiem els seus nefastos inductors a la presó. El podeu baixar aquí.
:

dimarts, de juny 22, 2010

Esquerres: 3 reptes

La Fundació Rafael Campalans va tenir l'encert d'organitzar a principis de mes la jornada What’s next? Next left, en la que s'hi van dir força coses en el debat sobre quines són les respostes actuals de l'esquerra als contextos econòmics i polítics de canvi que estem vivint.
:
Podeu seguir alguns dels materials penjats al seu web. En primer lloc, el llibre Next left, l'esquerra del futur (vegeu ressenya i text sencer), un projecte
dirigit per l’excanceller austríac, Alfred Gusenbauer, que recull el resultat d'un debat seriós després dels resultats de les darreres europpees, ara fa un any. En segon lloc, dedica el tema central del darrer número de la revista de la Fundació a aquesta reflexió, amb els següents articles: Un pas endavant, de Cristina González; Sense poder i sense moral?, de René Cuperus; Nou laborisme, nous reptes, d'Olaf Cramme i Simon Latham; L'SPD a la zona zero?, de Tobias Dürr, i L’agenda reformista per a les democràcies de les classes mitjanes, de Stefano Fassina. També inclou una nota resum de la jornada i la intervenció final de José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, en la que demana un esforç per a la concreció dels nous horitzons de l'esquerra, amb la idea que l'esquerra ha de canviar si vol aplicar en una nova societat com la que s'albira els vells valors que la van fer néixer.
:
La proposta d'Enrique Urquizu
:
No cal dir que haurem de llegir-ho. De moment, un dels ponents, el professor Enrique Urquizu (foto), ens brindava diumenge passat a El País el contingut de la seva ponència (descarregueu l'article des d'aquí), en la que proposa tres reptes per a l'esquerra del segle XXI, que a mi m'han semblat molt oportuns per la seva senzillesa i concreció. El primer: més democràcia a les institucions occidentals que exerceixen el poder i que no passen per processos democràtics (des del FMI al Tribunal Constitucional, per exemple).
:
El segon passa per ser més transparents en això que es diu 'els mercats': saber qui són i regular-los. Ho diu així: "Deberíamos caminar hacia un modelo de desarrollo económico que no se reduzca a un juego de suma cero, donde lo que unos ganan, los otros lo pierden -por ejemplo, en eso consisten las operaciones financieras en corto y a la baja-. La izquierda debería aspirar a un modelo de desarrollo económico en el que la competición haga más fuerte a todas las partes y, en la medida de lo posible, todos ganen.".
:
I el darrer passa per la reforma de l'Estat del benestar si volem que sigui perdurable i eficaç. "En primer lugar, primar los componentes redistributivos de la política social frente aquellos que son regresivos", diu, en consonància amb les darreres decisions del Govern Zapatero. I "en segundo lugar, es un cambio de filosofía. El futuro Estado de bienestar debería tratar de adelantarse a los problemas sociales y preparar más que reparar. (...) Para ello, debería concentrar sus esfuerzos en los tres grupos sociales que están en la base de muchas de las desigualdades existentes: niños, mujeres y ancianos".
:

dilluns, de juny 21, 2010

Medalla d'Or

Divendres passat vaig tenir l'honor de ser present al lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat al Centre Catòlic, amb motiu del 125 aniversari de la seva creació, poc abans de la Rerum Novarum. El Tot Mataró en parla avui, també dels projectes que, si els elements ens deixen, podrem bastir més aviat que tard. També Capgròs. Ja dic que urbanisme té la mateixa arrel que la paraula urbanitat, justament el paper -en sentit ampli- que el Centre Catòlic de Mataró ha fet fins avui i continuarà fent en endavant si, com alertava Manuel Cuyàs a la brillant glossa, la modernització no esborra l'esperit artesanal, manual, fraternal, gens professional (en el sentit pitjor de la paraula) que atresoren.
:
D'altra banda (i sense treure mèrit a la triologia històrica de Ramon Reixach sobre el catolicisme social al Mataró dels segles XIX i XX), urgeix el relat de les transformacions que visqué la ciutat al segle XIX en el seu abrupte pas a la industrialització i de la capacitat de resposta social que tingué: la creació d'ordes religiosos a la ciutat o inciatives com la del Centre Catòlic, l'aparició d'ateneus i sindicats, l'arribada del primer ferrocarril d'Espanya, l'edició de diaris, l'Eixample d'Emili Cabañes (arquitecte liberal lligat al Centre Catòlic) i de Melcior de Palau, el comerç amb Amèrica, la intensa activitat política: els liberals contra els conservadors, els obreristes contra la burgesia (més tard els del Centre Catòlic contra el Foment Mataroní )... versions sempiternes dels nyerros i els cadells ...o l'elecció de Les Santes com a patrones. Caram, sí que li devem coses al segle XIX, els mataronins!
:
Vaig veure que enregistraven en vídeo aquest emotiu acte. Si us plau, editeu les imatges perquè ho tinguem sempre present. I per molts anys!
:
Teniu el vídeo d'un recent debat a TV Mataró / Maresme Digital TV aquí. Vaig narrar la meva experiència amb Sala Cabañes aquí fa un parell d'anys.
:

diumenge, de juny 20, 2010

Els 'westwingers'

Fa un temps, vaig dir en aquest mateix bloc que seguia El Ala Oeste de la Casa Blanca, una mítica sèrie que despreé he vist que alguns m'han fet cas, potser massa, del que recomanava aleshores.
:
Deia (i disculpeu l'autocita): "És una sèrie que, almenys pels que ens agrada la política, és molt interessant. Si pots fer abstracció del seu context, algunes de les trames expliquen més que cap tractat polític com funciona la presa de decisions en un determinat nucli de poder, de poder democràtic, s'entén. I sense fer escarafalls, sense atacar el nucli del sistema, posa de manifest les tensions personals, d'interessos contraposats, dels límits de les idees pròpies, de les aliances internacionals, etcètera. També m'agrada com tracta l'efecte de tota aquesta tensió sobre les persones que la viuen, fràgils com tothom. I s'aprenen algunes coses respecte al sempre massa denostat sistema americà, i a la forma de fer reunions o de tracta els temes en seu parlamentària. Total, m'agrada aquesta sèrie i he dit més d'una vegada que qualsevol dels seus capítols pot ser utilitzat com a material de formació de les persones que tenim responsabilitats polítiques."
:
Certament, crec que segurament hem caigut a l'altre cantó, a tenor del que veig i sento dels politòlegs: pensar-se que en la política tot és dissenyable, que tot és 'començable' (adamisme), que les millors decisions es prenen sempre a la 'cúpula' (i entre despatxos de vellut), que tot és circumstancial, que tot és 'professionalble' etc... quan, en política, les capacitats de teixir complicitats i de compartir projectes tenen molta més força que una bona assessoria. Així com aleshores recomanava (i recomano) la necessitat de formar-nos veient com es ficciona la presa de decisions en un altre context polític, ara alerto també de la creixent convicció entre massa gent que la política, que és consubstancial a la persona, és cosa d'experts. És com si el sexe el deixéssim en mans de professionals (no rigueu: és el que hem fet amb l'educació).
:

dissabte, de juny 19, 2010

Lideratges a 'Valors'

Ja ha sortit al carrer el darrer número de la revista Valors. Aquí teniu el vídeo sencer de la intervenció de Lluís Pastor (vegeu foto) al Sopar Debat 2010 "Lideratges, avui", que conforma el gruix del número de juny de la revista i que fou organitzat per vàries entitats mataronines (versió resumida aquí). També podeu escoltar també l'espai radiofònic Nits Estel amb Valors protagonitzat per Lluís Pastor parlant del mateix tema [aquí].

Diu la revista que "aquest ha estat un curs durant el qual a Valors hem treballat diversos aspectes al voltant de la política i celebrat un parell d’activitats en relació a aquesta temàtica: la presentació del llibre Política i Valors. Com restaurar la grandesa de la democràcia? editat per l'Observatori de valors o la taula rodona sobre Valors i Política amb el president Benach de convidat d’excepció. De manera que no sorprendrà ningú que dediquem encara un altre número a parlar d’una qüestió molt relacionada amb tot això, els lideratges, les persones que exerceixen -o hauria d’exercir- de referents. Precisament sota la sensació de què vivim una època de lideratges dèbils -en el camp polític però també en l’empresarial, el social...-, hem demanat a diversos especialistes en el tema que ens ajudessin a posar llum sobre la qüestió. En el marc d’aquesta recerca, les entitats convocants del Sopar-Debat organitzat anualment per diverses entitats de Mataró en aquestes dates van decidir participar de la reflexió i dedicar l’edició d’enguany de la trobada a parlar-ne. El convidat de la vetllada, celebrada el passat 5 de juny al Casal de Sant Josep, va ser Lluís Pastor, especialista en temes de comunicació i política, el qual va negar que ens trobem en un moment de lideratges dèbils, sinó d’un moment especialment complicat per a exercir els lideratges degut al soroll mediàtic i a l’existència de lideratges foscos [podeu repassar tot el que es va dir a l'acte a través del canal Twitter de Valors, aquí]. La resta del número el composen un article introductori del consultor polític Antoni Gutiérrez-Rubí [aquí], una entrevista al president de la Fundació Tic Salut Joan Cornet i un article de Maria Dolors Muñoz, professora a la universitat de Girona".

També podem accedir a altres continguts d'interès d'aquest número: "«Casa», quatre lletres...”, de Joan Salicrú [Bloc]. · “Polítics entre ombres financeres”, de Francesc Amat.· “Ismael Serrano: ‘Vivim sense qüestionar-nos el paper que se’ns assigna’”, de Miguel Guillén. · “La fe, ara...”, d’Anna Punsoda [Bloc]. · “Soldats”, de Ramon Radó [Bloc]. · “Anar a ‘marc’”, de Joan Safont [Bloc]. · “Una molsa especial”, de Gemma Figueras [Bloc ‘L’altra cara de la ciència’].· “Desig i llibertat”, de Joaquim Trenchs [Web]. · “Toscana i Umbria, a Itàlia”, de Joaquim Amargant [Bloc]. · “Posterous: més que un bloc en un minut”, de Marc de San Pedro [Bloc].· El conte: “Històries d'un futur pròxim. El caixer automàtic”, de Jordi Lopesino.Dibuix de Javier García [Bloc]. “Barceló: El Tot a trossos”, d'un servidor.

:

divendres, de juny 18, 2010

Pregar Déu

:
:
Si tu et creus que un animal
és un subtil mecanisme
i res més, i susceptible
de singlot, de fer-li mal
:
el fetge per un fatal
determini irrebatible
de le sideals lleis físiques
de les boles de billar
:
i si et penses que allà dalt
l'alosa quasi visible
omple el blau cel de l'abisme
:
de refilets programats
perquè té corda, m'invites
a pregar déu, animal!
:
:
Enric Casasses, "Motet", a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 92.
Il·lustració: Leonardo da Vinci, Home de Vitrubi, 1492.
:

dijous, de juny 17, 2010

Preciado i el cos artificial

Enmig d'algunes manifestacions que no m'acaben de fer el pes, crec que l'entrevista de diumenge passat, a El País Semanal, de Beatriz Preciado, conté algunes perles molt recomanables. I originals.
:
Original és que parli d'una revolució que va a la recerca del jo és enllà de les construccions culturals en què ens hem anat fent, inclosa la identitat sexual ("No creo en la identidad sexual, me parece una ficción. Un fantasma en el que uno se puede instalar y vivir confortablemente."). Original que -des d'una reflexió sobre el cos- arribi a la conclusióq ue ens enamorem de persones, no d'òrgans sexuals. Original que cregui que la sexualitat és una qüestió plàstica, i que això potencia el seu control, polític. Original també que adverteixi de la mercantilització galopant del plaer. Original que desconfiï de la ciriugia estètica i del canvi de sexe com a noves formes de dominació. Original que pretengui una vehiculació de la violència i no la seva eradicació. Original que parli bé dels jesuïtes algú a qui presenten així:
:
"Autora de Manifiesto contrasexual (editorial Opera Prima) -una especie de biblia del movimiento transgénero o queer- y de Testo yonqui (Espasa) -donde explica los efectos que provoca la autoadministración de testosterona en su vida sexual-, esta burgalesa de 39 años vive como piensa y piensa cómo vive. En constante revolución contra las normas que determinan políticamente el sexo, el género, los modos de buscar y obtener placer. Filósofa, activista alternativa y profesora de la Universidad París VIII, acaba de quedar finalista del Premio Anagrama de Ensayo con Pornotopía, un ensayo sobre el imperio Play Boy".
:
M'agrada la definició que fa del moment actual, pres de la farmacologia i el mercat, allunyat del feixisme només pel ritme: "No, el fascismo no es depresivo, sino histriónico, mientras que el momento farmacopornográfico es de sobreadicción, sobreconsumo, destrucción. Como si nos hubiéramos dado colectivamente las condiciones de nuestra propia destrucción y estuviéramos de acuerdo. Y digo esto consciente de que puedo parecer un padre jesuita."
:
A continuació li pregunten si vivim en un món hedonista i diu: "No. El hecho de que lo que mueve la cultura sea el placer no quiere decir que el fin sea hedonista. El objetivo es la producción, el consumo y, en último término, la destrucción. El reto de lo que debería ser una izquierda para el siglo XXI es tomar conciencia de ese estado de depresión colectivo, a diferencia de la derecha, que vive en la euforia del consumo, de la producción de desigualdades, de la destrucción." A partir del qual proposa començar des de les persones que viuen al marge, dels exclosos, donat que "inventan nuevas formas de relación personal y política que se salen de una coordenada que engancha con las políticas coloniales del siglo XV y que tienen que ver con la familia, la nación, la raza. Esa línea se ha agotado, hay que abrirse a lo no familiar, no nacional, no racial, no generizado".
:
Vaja, crec que aquestes reflexions absolutament anti-cícliques, per dir-ho d'alguna manera, tan contra la moda (del mercat, de les identitats, del plaer, del cos-ideal...) són enormement suggerents.
:
Foto: Carlos Muñoz Yagüe
:

dimecres, de juny 16, 2010

La por

:
La sensació d'estar viu s'aguditza
i el cos no gosa fer cap moviment
quan sent la punta de cada urpa i dent
d'un animal que el té i l'immobilitza

sense fer mal, grunyir ni fer la guitza,
com si et digués "si et mous, ja has dit amén"
i tu només saps foll estar content
perquè no et mata el llop que t'esclavitza.
:
:
Enric Casasses, Fragment d'"Efectes de la por", a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 60.
Il·lustració: Fotograma de New Moon (2009).
:

dimarts, de juny 15, 2010

dilluns, de juny 14, 2010

Omplim Cirera amb Montilla




:
Ahir diumenge, el President de la Generalitat i Primer Secretari del PSC, José Montilla presidí un acte públic, amb dinar posterior, que aplegà 1200 persones al Pavelló Jaume Parera, al barri de Cirera de Mataró, amb motiu de la 'gira' que el President està mantenint aquests mesos previs a la campanya per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.La premsa ja s'ha encarregat del contingut de l'acte (vegeu lincs de més avall).
:
Jo, ara, vull destacar la solidesa del nostre projecte, la trempera i la predisposició dels nostres companys i companyes del Partit a Mataró i al Maresme, que es proposen reptes com aquest de diumenge de la mateixa manera que se'ls proposin de més ambiciosos més endavant. Amb la feina que volem fer: la de mobilitzar cada vegada més ciutadans per un país més lliure i més pròsper. Sense complexos. Fort. A ells cal agrair-los l'èxit de l'acte, sens cap dubte. Ara us deixo alguns enllaços d'interès.

  • Bany de Masses de Montilla a Mataró (MataroNoticies.cat)
  • Montilla carrega contra CiU en un multitudinari acte a Mataró (Capgròs)
  • José Montilla retreu a CiU la seva posició davant la reforma laboral (TotMataro.cat)
  • Montilla assegura que a Mas “li preocupen més els 20.000 catalans que pagaran una mica més que el mig milió d’aturats” (socialistes.cat)
  • El President Montilla al Maresme (presidentmontilla.cat)
  • Notícia a Maresme Digital TV / TV Mataró (minut 5:08)
  • "Som-hi", intervenció de Joan Antoni Baron al seu bloc.
  • Vídeo (fragment) de la intervenció de Joan Antoni Baron
  • Vídeo (fragment) de la intervenció de Consol Prados
  • Vídeo (fragment) de la intervenció del President Montilla (I)
  • Vídeo (fragment) de la intervenció del President Montilla (II)
  • Fotos al Flickr
  • Fotos d'Àngeles Escandell a Facebook
  • Fotos de Glòria Figuerola al Facebook.

Fotos: Gabriel Romero i Glòria Figuerola.

:

diumenge, de juny 13, 2010

Una sabata vella

:
i al mig del pas deixeu, que faci nosa,
una sabata vella, una amenaça,
una flor nua de color de rosa
.
:
Enric Casasses, "Llibres estranys" (fragment), a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 45. Il·lustració: Antoni Tàpies, sabata (1987), Galerie Simon Blais, Montreal.
::

dissabte, de juny 12, 2010

No hi ha manera


:
M'agrada, aquesta cançó. Una recitació sobre com 'enganxa', l'amor, de com trastoca els esquemes fins i tot del que hauria de ser natural, el propi desamor qur tothom veu inevitable. Diu que n'hauria d'estar cansat, però que en vol més, que amb ella ja ha travessat la frontera, que les lògiques de l'amor ja no són tan sols d'aquest món palpable i el transcendeixen, cap un nou món on ella és la reina ("El meu regne no és d'aquest món" Jn 18, 36), però que s'hi passa inevitablement ("no hay manera") pel món palpable, contradictori i limitat en què vam néixer. Us deixo la lletra.
:
Llevas años enredada en mis manos,
en mi pelo, en mi cabeza,
y no puedo más, no puedo más.

Debería estar cansado de tus manos,
de tu pelo, de tus rarezas,
pero quiero más, yo quiero más.

No puedo vivir sin ti,
no hay manera.
No puedo estar sin ti,
no hay manera.

Me dijiste que te irías,
pero llevas en mi casa toda la vida.
Sé que no te irás, tú no te irás.
Has colgado tu bandera, traspasado la frontera,
eres la reina,
siempre reinarás, siempre reinarás.

No puedo vivir sin ti,
no hay manera.
No puedo estar sin ti,
no hay manera.

Y ahora estoy aquí esperando a que vengan a buscarme,
tú no te muevas.
No me encontrarán, no me encontrarán.
Yo me quedo para siempre con mi reina y su bandera,
ya no hay fronteras,
me dejaré llevar a ningún lugar.
:
Coque Malla / Los Ronaldos "No hay manera".
:

divendres, de juny 11, 2010

CiU, pals a les rodes

El Ple de l'Ajuntament va aprovar dijous provisionalment el Pla de millora urbana de del centre comercial que hi ha d'haver al carrer Biada cantonada amb Alfons XII. Aprovada fa uns mesos inicialment (i pendent d'aprovació definitiva per part de la Generalitat) i, en el període d'exposició pública, no s'ha rebut cap al·legació. És clar que, enmig, hi ha hagut les explicacions necessàries quant als usos i volums que preveu el Pla, especialment quant a l'aparcament i els seus accessos, qüestió que preocupava amb raó no poca gent.
:
Vaja, que estem treballant cada dia per l'arribada d'El Corte Inglés amb les condicions que vam acordar. Amb tot els respecte al procés judicial en marxa, no treu això que haguem de treballar amb tenacitat.
:
A ningú no se li escapa, però, que la votació tenia tota una altra dimensió poítica. Era l'ocasió d'or perquè els que diuen que estan a favor de l'arribada d'El Corte Inglés (i admeten la presusmpció d'innocència dels que estem encausats) fessin el pas endavant que demana la ciutat i es posessin al costat dels que treballem amb fets (i amb riscos, pel que es veu) per aquesta arribada.
:
Joan Mora, cap de CiU, compromès des del principi amb el moviment que no volia la "locomotora comercial", com es veu a les fotos, va dir al mateix ple que ell no s'havia mogut mai d'allà mateix. Té raó. CiU va votar contar el Pla d'Ordenació dels Equipaments Comercials que acordava amb els sectors econòmics la instal·lació d'aquest equipament. El seu cap aleshores, que havia votat també contra el pla que protegia la nau catalogada que ara es traslladarà, ho deia ben clar. Mora, en irrompre a la campanya de 2007, demanava una 'moratòria' per "replantejar el procés" i encara fa un any va demanar aturar les obres que fan possible que vingui El Corte Inglés, aliniant-se amb la CUP i el PP.
:
En fi, segurament el Govern ho podria haver fet millor, sens dubte, començant per mi mateix. Però el que és indiscutible és que la direcció ha estat sempre la d'aconseguir aquesta gran inversió per la ciutat. CiU, al costat de la CUP i el PP, han fet exactament el contrari. La política no són paraules, tan sols; com en tot, són fets. I els fets són clars. Dijous tenien la darrera oportunitat per demostrar-ho.
:
Fotos: TotMataro.cat, Joan G. Jané i Joan Mora.
:

dijous, de juny 10, 2010

Com un imant | 125 anys del Cercle Catòlic

:
Vius com una imatge
que els homes veneren
fent pelegrinatge.
Tens ossos que esperen

aquest homenatge
dels dits que s'esveren
al teu veïnatge.
Jo sé com t'alteren

les puntes dels pits
i tota per dins.
Vius com un imant

que estira els meus dits
cap als teus confins
i els omple d'espant.
:

Enric Casasses, "Goigs", a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 31.
Il·lustració: Dierick Bouts, La Mare de Déu i el Nen (1460), National Gallery of Art, Washington
:

125 anys del Centre Catòlic
:
Us poso el debat que organitzà el programa "Pantalla Oberta" sobre l'efemèride, celebrat ahir dimecres a Maresme Digital TV - TV Mataró, amb motiu de l'atorgament, el proper dia 18, de la medalla d'Or de la Ciutat, debat en que hi vaig participar en representació de l'Ajuntament. Les meves modestes idees foren la del reconeixement a la massa social, a la capacitat d'innovació, a la cultura de l'esforç i al valor dels adjectius, dels colors (l'etimologia de catòlic és universal), en temps líquids. I una breu mirada a les respostes (aquesta, la de la UGT, dos anys més tard, etc...) a l'aparició de la classe obrera i dels conflictes socials a finals del segle XIX.
:

:

dimecres, de juny 09, 2010

A propòsit de Joseph Rykwert

:
Us recomano el magnífic article de l'Eloi Aran a CatalunyaReligió.cat, en el que explica quina serà la seva aportació al curs de la UB "Simbologia religiosa a l'art i la cultura", els propers dies 5 i 7 de juliol a les taules rodones «L’expressió artística del fet religiós: la religió en les arts» i «Arquitectura i espai sagrat: la representació de l’espai sagrat en la societat actual». Entre d'altres coses, hi diu
Des del camp de l’arquitectura recomano la lectura de “La idea de ciudad” de Joseph Rykwert, del qual Eugenio Trias va fer-ne un resum genial a l’article “Sol de invierno” el passat Nadal. En aquesta obra es reivindica el mateix que preten desvetllar el curs “Simbologia religiosa a l’art i la cultura”: les arrels metafísiques de la comunitat humana que ha quedat desdibuxada pel trencament de tot límit que es va donar amb la modernitat. Intento explicar-me: Des de que Nietzsche va esborrar la línia de l’horitzó, els homes hem perdut la referència del transcendent en la nostra cultura i, amb ella, hem anat esborrant també els límits de les antigues muralles de les ciutats, dels camins i, fins i tot, dels límits horaris. La ciutat, a imatge i semblança de les nostres vides, es presenta ara com l’urbanisme “sprawl”, desparramada i dispersa com tan bé va mostrar la pel·lícula “American Beauty”. Així, la ciutat de la sobremodernitat es caracteritza per la alienació esquizofrènica de l’home en un món sempre en marxa (on-line) i en xarxa, on ja no es viu en un “krono-topos” sinó en un doble espai constantment a cavall entre l’actual i el virtual, aquesta mena de “u-topos” descrit per Marc Augé a “Los no lugares. Espacios del anonimato”.

Què és doncs la ciutat segons Joseph Rykwert? La ciutat és la solució a una malaltia humana que és la necessitat de significat, un lloc on poder afirmar-se, un krono-topos habitable
.
M'han vingut al cap algunes idees, reflexions que podrien acompanyar la idea de ciutat que estem fent amb més o menys encert des de Mataró, per exemple. Una, de la necessitat de refer horitzons (la cura del paisatge, la centralitat dels límits, el valor de l'espai lliure, la relació entre sòl i coneixement, la relació entre sòl i esdeveniment o encontre, etc...) i de trobar el lloc "per poder afirmar-se" en aquest món sempre en marxa i obert, i també el lloc dels nous límits (el civisme, la sostenibilitat, el respecte...). De l'urbanisme a la urbanitat.
:
Dues, la necessitat d'identificar espais per al transcendent, conscients que si no, tot simulacre pot esdevenir mite, tot objecte reencantat. I no tot és el mateix,és clar.
:
Aquí ho deixo. Gràcies, Eloi.
:
Foto: Joseph Rykwert
:

dimarts, de juny 08, 2010

T'estimaré sempre


Le expresaba, con hermosas palabras, Catulo a Claudia (en la novela de Thornton Wilder Los idus de marzo): "Nunca, nunca podré concebir un amor capaz de prever su propio fin. El amor es en sí eternidad. El amor es, en cada instante de su vida, el tiempo todo, el único atisbo que se nos permite de la esencia de la eternidad".
:
El amor sincero, por tanto, mientras se mantiene, es eterno por definición, aunque sepamos que en la práctica un día dejará de serlo. Hablar de sinceridad resulta aquí pertinente, porque es el amante el que se compromete, no el amor mismo -aunque el amante guste de aparecer como su fiador-. Y, en el momento en que se compromete, se compromete naturalmente para siempre a no amar más que a una persona, renuncia para siempre a amar a otras personas (...)

Quedarnos sin un yo continuo, permanente, estable, altera de manera sustantiva los esquemas mentales con los que estábamos acostumbrados a funcionar, también en materia amorosa. Si pasamos a hablar en términos de discontinuidad del yo o, dando un paso más, de múltiples yoes a lo largo de nuestra vida, la mayor parte de registros con los que funcionábamos para administrar nuestras relaciones con el futuro y con el pasado parecen saltar por los aires. ¿Qué sentido podría tener la nostalgia por un pasado que atribuiríamos a un yo diferente al actual? ¿O la melancolía, por lo que pudo haber sido y no fue... de otro? ¿Tendría más sentido la ilusión por lo que pueda esperarle a alguien que tal vez ni siquiera sea yo mismo?

Acaso la disolución más inquietante del yo no sea la que se produce en la cima de la pasión, en los instantes-cumbre del vértigo amoroso: a fin de cuentas, de tales presuntas disoluciones teníamos sobrada noticia a través de los románticos -que se encargaron, de paso, de tranquilizarnos, haciéndonos saber el carácter reversible, un poco de mentirijillas, de las mismas-. (...)

Manuel Cruz, fragments de "Te querré siempre", a El País, 5.6.2010.

Il·lustració: Giovanni Bellini, Dona jove davant el mirall, 1515, Kunsthistorisches Museum, Viena.Enllaç

:

dilluns, de juny 07, 2010

Cristianisme i media

En un programa com aquest * (un espai de televisió de temàtica religiosa en una cadena local) i en una ciutat com aquesta, que, a més d'aquest programa, s'edita un butlletí setmanal de les parròquies de Mataró (El Full), val la pena que ens aturem un moment a reflexionar sobre la comunicació del missatge cristià i la seva transcendència cultural i mediàtica.

I ho fem aprofitant que no fa massa s'ha editat el premi Joan Maragall 2000, un assaig del periodista Albert Sàez, que porta per títol El llenguatge cristià en la cultura de masses.

No és un llibre per entesos, que també, sinó sobretot un toc d'alerta al conjunt de l'Església (i quan dic Església no vull dir la jerarquia o els bisbes, vull dir de tots els que ens hi sentim, d'entrada) sobre la importància de la comunicació en la nostra experiència religiosa compartida.

El veterà periodista Llorenç Gomis, a la introducció, recorda que "religió és comunicació". Els textos sagrats cristians és ple d'anuncis i paraules. No es tracta, com a vegades passa, que l'autor recomani l'adopció d'estratègies de màrqueting per "vendre millor el producte", sinó que el propi producte és ja el màrqueting: L'Evangeli ja és un anunci joiós.

La primera i segona part del llibre s'endinsen en aquesta primera reflexió, analitzant el fet religiós com a fet comunicatiu, fet que arriba als nostres dies amb una sèrie de característiques:

· De llenguatge. És obvi que el tradicional discurs religiós ja no serveix i que el món necessita d'un discurs que parteixi de la raó.
:
· De mitjans. En els darrers 20 ò 30 anys hem vist l'explosió de mitjans molt forts: aquest en que estem, al televisió, però també Internet, per exemple. No sabria dir-vos si la religió n'ha sabut trobar el seu lloc; més aviat crec que no gaire: es resumeix ràpidament en algun programa "per especialistes" i a hores rares, en declaracions més o menys polèmiques dels bisbes sobre moral sexual als telediarios o en personatges com el padre Apeles
:
· De receptors. Estem parlant d'un món laic, adult, amb moltes maneres i graus de viure la religió (i de no viure-la)… el cristianisme s'adreça a tots ells, compte, no tan sols als més militants. I la comunicació de masses és, avui per avui, la manera més ràpida (potser l'única) d'arribar-hi. Però, és clar, si els recpetors són diferents, el llenguatge, necessàriament ha de ser diferent.

A partir d'aquí, a la tercera part, des d'aquestes característiques, reflexiona sobre la comunicació del fet religiós avui, comptant amb la insignificança de la simbologia religiosa cristiana, però també amb un cert retorn al sagrat que ara es posa de moda entre els pensadors actuals (Eugenio Trías o Vattimo, per exemple) però que també apareix en altres terrenys com la predicació evangelista a la televisió americana. Fa una curiosa anàlisi de la política comunicativa del Vaticà i del propi Joan Pau II i també de la presència del fet religiós als mitjans de comunicació.

A les conclusions, Sàez s'atreveix a fer alguna proposta i segurament a des d'aquí és on m'agradaria que reprenguéssim, on sigui, el fil: Sàez proposta obertament a l'Església una política de comunicació ja que, i cito: "Si el cristianisme deixa d'existir en els mitjans de comunicació, aviat deixarà d'exisitir, i corre el perill de convertir-se en una secta".

Així, doncs, us convido a llegir aquest llibre, a pensar una mica més tots plegats com hem ho de fer perquè aquest "missatge joiós" no quedi retingut entre uns quants i puguem, aprofitant tots els mitjans que la cultura de masses ens posa a l'abast, fer-lo arribar pertot.
:
* text elaborat per al comentari de llibres del programa "Creure Avui", de Televisió de Mataró, emès el març de 2002 i que vaig trobar casualment fa uns dies.
: