dilluns, d’agost 13, 2018

La història



El que no m'agrada de la manera de tractar la història és que es veu un propòsit en totes les accions i tots els esdeveniments es deriven de propòsits. Això és completament equivocat. Els grans esdeveniments passen sense cap propòsit; la casualitat comet errors feliços i desbarata l'empresa més ben planificada. Els grans esdeveniments mundials no són produïts: simplement ocorren.

Georg Christoph LichtenbergQuaderns de notes, (ed. i trad. Amadeu Viana) Ed. de l'Ela Geminada, Girona 2012, p. 287.

dissabte, d’agost 11, 2018

Poble enganyat


Sin algún tipo de embuste
el pueblo dejaría de ser el pueblo
--esta palabra que tanto gusta a todos--
para convertirse en torrente de desesperación.

Rafael Argullol, fragment del poema "3-IX-2012" al llibre Poema, Ed. Acantilado, Barcelona, 2017, p. 273.
Il·lustració: Fotograma del film Una jornada particular, d'Ettore Scola (Itàlia / Canadà, 1977)

dilluns, d’agost 06, 2018

La monarquia constitucional



Que n'és d'interessant, la constitució anglesa, que ha combinat ja fa temps la llibertat republicana amb la monarquia, tot evitant així el tomb sobtat d'una democràcia a una pura monarquia, o al despotisme!

(...) L'assumpte no és si es pon el sol o no en els dominis d'una monarquia --com es vantava en temps passats Espanya--, sinó quines coses durant el seu curs s'arribava a veure en aquells dominis.

(...) La instauració d'una llibertat i una igualtat com la que molta gent avui s'imagina significaria promulgar un onzè manament que deixés sense valor els altres deu.

(...) En les discussions mirem de fer fora una opinió sense tocar el cap; a França ara es tira pel dret: s'elimina l'opinió juntament amb el cap.

Georg Christoph LichtenbergQuaderns de notes, (ed. i trad. Amadeu Viana) Ed. de l'Ela Geminada, Girona 2012, pp. 285-286.

dissabte, d’agost 04, 2018

Temples buits


Los templos están vacíos,
y los jóvenes no se muetsran preocupados
por aquel exótico más allá
que tanto onbsesiono a sus antepasados.
La vida viaja sola
en su travesía de la oscuridad.
Quizá sea por ceguera,
quizá sea por comodidad,
quizá --simplemente-- sea
porque después de tantos milenios
de lamentaciones sin respuesta
no hay nada que lamentar.

Rafael Argullol, poema "7-VII-2012" al llibre Poema, Ed. Acantilado, Barcelona, 2017, p. 210.