El 2023 hi va haver la quarta edició del Baròmetre sobre la religiositat a Catalunya, un estudi que la Generalitat publica cada tres o quatre anys. Se’n poden deduir tendències i llegir-ho per sectors: d’edat, de gènere, d’origen, d’orientació política. Tant ens importa com es viu en fenomen en cadascú (en què creuen, com practiquen, etc...) com la percepció general del fenomen (prejudicis, polítiques públiques, etc...).
I el 2024 es va demanar a una sèrie d’experts que ens en
fessin una reflexió per àmbits diferents, com el de la transmissió, el
coneixement mutu, el polític i de
llengües o el grau d’acceptació. Amb una introducció de Francesc Torralba,
president del Consell Assessor per la Diversitat Religiosa, ha comptat amb les
aportacions de Pilar Baradat Marí, Víctor Albert-Blanco, Miquel
Calsina, Xavier Casademont, Míriam Diez Bosch, Jordi Feu, Lana
Kazkaz, Julia Martínez-Ariño, Rosa Martínez-Cuadros, Jordi
Moreras, Roger Negredo Fernández i Alba Sabaté Gauxachs. El
resultat va ser un llibre que vam presentar fa poc amb un col·loqui
interessantíssim entre Torralba i la sociòloga Marina Subirats.
En fi, tot això us ho explico perquè, si teniu un mínim
interès pel fenomen de la religió a Catalunya, són dos documents que valen molt
la pena. Com que som molt moderns, tots dos documents són a internet, d’on us
els podreu baixar de franc. Poseu al cercador Baròmetre religions i us sortirà
de seguida.
Ràpidament, en destaco una conclusió, la més important, que
Catalunya és una societat tolerant que aprecia positivament el fet religiós.
Ens ajudarà sens dubte perquè tenim alguns reptes per afrontar col·lectivament.
L’ús de la religió com a material de radicalització o objecte de l’odi per part
d’alguns, sobretot. Però també per situar-la en un entorn cada vegada més
secularitzat, és a dir, exempt de referents religiosos a l’abast. Per
adaptar-la a una diversitat de conviccions i creences, i maneres de
practicar-la, irreversible. I també per entendre-la en una crisi lingüística
que afecta sobretot el llenguatge simbòlic. Com a mostra, gairebé la meitat
dels que s’anomenen catòlics diuen que no creuen ben bé en Déu. Ens pot semblar
un escàndol o directament una bestiesa, però el que està clar és que dibuixa un
context complex i exigent tant per les comunitats de creients com per la
comunitat política que les acull.
Article a la revista El Senyal, del bisbat de Girona (febrer 2025).
