Divendres vam tenir la segona taula rodona prèvia al Congrés del PSC de Mataró. En ella, vam poder conèxier de primera mà quines són les inquietuds de diferents sectors econòmics de cara a la situació econòmica que estem vivint, així com conèixer algun dels suggeriments de les persones que vam convidar a dir-hi la seva. Podeu conèixer un resum clicant a aquesta notícia del web del PSC, i a aquesta altra de capgros.com (d'on trec la foto, de VB). :
El que voldria destacar, però, és el fet que segurament massa poc sovint hi ha intercanvi franc i serè d'opinions entre els agents econòmics i els partits polítics. Sí a nivell de l'administració, és clar, però no tant quan es tracta de compartir o parlar sobre els projectes polítics (el nostre, de transformació de la societat per fer-la més lliure i justa) i els agents que actuen a la realitat que sovint és molt tossuda. Però s'ha de fer. Només podem incidir sobre allò que existeix, i òbviament no ho podem fer sols. La crisi econòmica és un bon exemple d'això. Més humilitat per part dels partits (no podem ser els únics agents del canvi i ignorem moltes coses) i més confiança per part d'aquests agents (la causa de la crisi justament és l'absència de política) poden fer sorgir noves aliances de canvi i de progrés.
:
:
4 comentaris:
Els anys que tot ha "anat molt be", ningú s'ha queixat ni preocupat, desde l'administració ja anava bé tanta "construcció", diners per fer coses, que em sembla molt bé, però s'ha de preveure el demà no el dia a dia.
Ser humils? a veure quan surt un polític a dir que s'ha equivocat, llavors potser començaran a ser "humils".
Contra la crisi, perqué no es redueixen els impostos dels que tenen taller, fàbrica, negoci... així potser evitarem que tanquin, perqué la pressió fiscal, d'impostos, de normatives (en el fons són diners), legislacions,....etc fa que siguem un país que els joves volen ser "funcionaris" no empresaris. Crec que aquest punt de vista fa reflexionar MOLT.
- Carles
Els diners de l'Ajuntament -contra el que es diu tan sovint- no provenen ni majoritàriament ni substancialment de la construcció. Si no, hauríem de tancar.
Ok, estic d'acord amb el que dius de la humilitat.
Jo crec que la política fiscal en temps de crisi ha de ser de moderació i (en determinats casos) de rebaixa, certament. De tota manera, no conec cap empresa de les que tanquen o tene problemes que aquests els hi vinguin de les seves obligacions tributàries. D'altra banda, has de tenir en compte que la crisi exigeix la determinació de l'administració, almenys, en dos àmbits: en la continuïtat de la inversió pñublica en infrastructures, per un cantó, i l'atenció polítiques socials o de subsidis, de l'altre. Sense ser un fanàtic del dèficit 0, crec que cal combinar una política fiscal com t'he dit amb una altra d'increment de la despesa en aquests dos àmbits. No és senzill.
A part de les obligacions "tributaries", hi ha les obligacions en tema de seguretat, en tema de medi ambient-reciclatge, riscos laborals,.... que al fi al cap es tradueix en pagar.
Hi ha molts costos en la fabricació, que no veiem, i que fa que mols cops les empreses es tornin en no productives, ja que la competència d'altres països, on no hi ha tanta legislació (o nul·la), baixen molt els preus.
- Carles
Òbviament, si hem de competir amb preus, tens raó. En teoria, les legislacions a què et refereixen aporten el plus de qualitat que ens permet competir a un altre nivell.
Publica un comentari a l'entrada