dimarts, de febrer 11, 2014

Els 'trolls' de Capgròs


Fa uns dies vaig publicar un article a l'edició digital de Capgròs. Quan vaig plegar de l'Ajuntament, la que aleshores era responsable d'aquest mitjà, la Judith Vives em va preguntar si podria fer-los un article mensual i vaig dir que sí. Vaig posar algunes condicions. Per exemple: una, que si un mes no podia, no el feia i punt. Dues, que no em fessin centrar en un tema, sinó que fos de temàtica lliure, tot i que sempre miraria de relacionar-lo amb la ciutat de Mataró, que és on s'adreça principalment el digital. I tres, que m'hi permetessin fer-hi lincs i (en la mesura que la tecnologia ho permetés) altres gadgets. La Judith va dir que endavant i vam estipular un preu molt competitiu (per ells), ja que ho faig gratis, per pur plaer. Picant l'ullet al meu passat més públic (he estat vint anys regidor a l'Ajuntament i això pesa) vaig posar a la secció el títol de "La nova vida". El nou responsable del mitjà, en Vern Bueno, m'ha mantingut "en nòmina".

Per casualitat, ahir vaig anar a la pàgina del mitjà i vaig veure que tenia uns quants comentaris, fet no gaire habitual en aquests articles d'opinió. Com em temia, una bona part es fiquen amb mi, no pas pel contingut de l'article, que menyspreen, sinó -sobretot, hi ha de tot- perquè escric sobre un fet històric (el final de la Guerra del Francès) sense ser historiador. Són de la mena de gent que no fan l'amor si el metge no els ho prescriu, suposo. Hi ha qui respon, no tan a favor meu sinó, òbviament, a favor de respectar el dret de la gent a opinar. Ei, no l'opinió, que jo tampoc trobo "respectable" (les opinions són per rebatre-les, per riure's-en, per superar-les, pel que sigui, si cal), sinó de qui opina. Hi ha qui, davant d'això, creu que sóc jo qui respon amagat darrere un troll (valga'm Déu). I hi ha també un bon amic, l'únic que s'identifica, que entra al fons del tema i també en surt escaldat, tot i ser llicenciat en Geografia. En fi.

No és el primer article de la secció en què em passa això. Una vegada, un amic em va recomanar que deixés d'escriure-hi fins que els comentaris es moderessin. No és l'única persona que m'aprecia i que opina igual. A mi, si us he de dir la veritat, em rellisca una mica (potser no tant si ara en parlo, que és just el que no hauria de fer, suposo, per no seguir alimentant les feres), i tinc la pell una mica dura de bajanades, insinuacions i -directament- insults. No és massoquisme, però tinc una mena de predisposició oberta a la paraula gruixuda i a l'insult. En vaig parlar al post "Elogi de l'insult". I recomano fer la prova. Recomano que desactiveu la paraula agressiva assumint-la i veureu quin és el resultat. Si us diuen corrupte, què passa si penseu, "sí, clar, el més oposat a la vida és la puresa"? Quan us diguin ignorant, o avorrit, mireu de respondre "evidentment, podries donar més". O "violador de lleis", que és exactament el que voldria ser quan sento que "el dissabte és fet per l'home i no l'home pel dissabte", proveu de veure què tal s'hi està dessacralitzant la llei. En el fons, que ens comparin amb els pitjors exemples de la societat (o que diguin que som nosaltres aquests pitjors exemples) ens acosta més a la profunditat de la dignitat humana que no quan ens comparen amb els bons.

Dit això, tinc una bona notícia pels que els molesta que escrigui: podran continuar criticant i vessant la mala llet perquè, sempre que els amics de Capgròs ho vulguin i jo pugui, és clar, continuaré fent-hi articles. Segur que els farà bé, una concentració excessiva de líquids dins del cos afecta el cap. A mi, ja veieu, m'anirà de perles. Primer, perquè si faig l'esforç que ara comentava em sento molt alliberat. Segon, perquè a mi em passa el mateix: les coses que tinc a dins, si no les trec, m'afecten (més encara) el cap; tant les que em neguitegen com les que m'admiren. En el primer cas sempre em posaran la llufa de rondinaire i, en el segon, de pressumptuós, com és el cas de l'article citat. Us asseguro que val la pena el risc, però. Sempre és arriscat, opinar. I més encara en un món d'hiperinflació opinadora i de poc rigor intel·lectual. Precisament perquè sóc poca cosa, "fulla seca que trista rodola...", ho hauré de tenir més en compte que els que tenen la titulació més llarga que jo.
Publica un comentari a l'entrada