dimarts, de desembre 23, 2014

La punyetera màgia de Nadal


D'un temps ençà la papanateria nadalenca utilitza la paraula "màgia" (o l'adjectiu "màgic") per qualificar aquesta festa. Paradoxalment, a mesura que la societat s'ha tornat més secularitzada, l'ús de la paraula "màgia" per designar determiandes sensacions per a les quals sembla que ens hem quedat sense paraules. És "màgic" l'enamorament o un concert de masses, o una posta de sol. No hi ha manera de deixar d'apel·lar a forces sobrenaturals quan volem explicar les sensacions que ens depassen, que no controlem, que ens remouen, que intuïm remotament com espurnes de la felicitat que, de fet, ja crèiem impossible. ¿Com és que Nadal, que ja té relat per explicar aquesta i altres coses, el del neixement del Messies, tendeix a resumir-se com a "màgic"?

Efectivament, del neixement d'una criatura ara també el qualifiquem de "màgic". Ens depassa, sembla impossible que "allò" sigui producte dels humans, ens trastoca emocionalment i, sí, ens sembla més o menys això el que deu ser la felicitat. De manera que qualifiquem de "màgica" una sensació que el llenguatge racionalista, o la ciència, és absolutament incapaç d'explicar. El símbol del neixement, doncs, hi ajuda. L'aparició d'àngels i mags (de fet, "savis", o fins i tot "científics", podríem traduir de l'evangeli de Mateu), hi ajuda. Però em temo que, precisament, el Nadal cristià que representa que celebrem els occidentals aquest dijous, és una alternativa a creure que el món funciona a través de màgia sota la qual, els homes, podem com a molt ser-ne espectadors.

En realitat, Nadal és una invitació no tan sols a baixar al món real sinó, contràriament al que fem sovint, a estimar-lo. A fer "sagrat" el "profà", com si diguéssim. Consisteix, crec, en sentir-se plenament d'aquest món imperfecte que tan blasmem i, a més, creure que és des d'aquest món imperfecte que és possible la felicitat, que ja hi viu i que necessita ser "fecundada", "passada per les entranyes" humanes. Bé, pels venedors de mons perfectes, els actuals mèdiums, això és una veritable bufetada. 

El relat bíblic també apunta una altra cosa. Els primers en conèixer l'adveniment del Messies són el grup més apartat de la societat jueva, els pastors. La irrupció de la grandesa món real no podia ser en un escenari menys glamourós, menys màgic. 

Així que desitgem-nos bon Nadal. Desitgem-nos parar davant la realitat de les nostres vides no com una cosa merament instrumental o decorativa. Desitgem-nos aleshores ser fecunds, capços de "prenyar-la" o de "parir-la". Desitgem-nos no restar indiferents i esperar que la màgia (en forma de política "immaculada", de gadget electrònic o de la sort, posem per cas) resolgui res. Com sabem els de Mataró, per màgia, la Borràs. Bon Nadal.

* article per Capgròs.

Publica un comentari a l'entrada