dimecres, de gener 14, 2015

Les malles de Chancho a Montserrat


Després de la retrospectiva de fa uns mesos, a L’Hospitalet, i deu anys més tard d’haver inaugurat el cicle d’exposicions temporals del renovat Museu de Montserrat, Joaquim Chancho (Riudoms, 1943) torna a les sales de l’abadia benedictina amb una bona mostra de la seva obra gràfica original produïda entre els anys 1972 i 2013, formada per serigrafies, gravats i litografies. La primera cosa que cal dir és que aquestes tècniques gràfiques, diem-ne pre-digitals, per reproduir obres d’art generalment en una edició limitada s’ha de reivindicar de totes totes. Precisa d’ofici, un cert aprenentatge, paciència, habitualment cooperació entre diferents disciplines i, de fet, el que produeix no és exactament una còpia. Ara fa uns anys se’n feien moltes i, diguem-ho tot, era una manera econòmica de poder tenir una bona firma a casa. 

El segon que cal dir és que Chancho és un dels millors artistes de casa nostra. No és pas el primer, ni l’últim, que fa abstracció, que juga amb els signes, que usa una gamma relativament escassa de colors en cada peça (amb un negre omnipresent) i on hi veiem una sèrie de malles… Però veus la seva empremta d’una hora lluny, és un pintor genuí, quant a l’estil, i enormement interessant, per la multiplicitat de lectures. Serè, senzill, el primer que impressiona és la qualitat i la bellesa de les formes que ens proposa. Les combinacions formals, l’ús de l’espai, la dialèctica buit/ple, els recorreguts de les malles o dels traços ordenadíssims que disposa ja ens obre molts altres camins. Diria que és això, justament, l’interès pel llenguatge d’aquests signes atractius, inclòs el llenguatge del silenci, el que el fa tan i tan suggerent. 

I el tercer que aprecio en aquesta mostra és que es faci a Montserrat, prop d’un monestir. La senzillesa formal, el treball discret i constant, la disposició hamònica d’elements simples, la necessitat d’una actitud contemplativa per encarar-s’hi, l’al·lusió significativa al treball intel·lectual i, alhora, al del treball uneixen els valors d’aquestes peces als de la vida diària d’una comunitat que es regeix per la regla de Sant Benet. Ho destacava fa deu anys l’abat Josep M. Soler en la inauguració de l’anterior exposició i, ara, si voleu pujar-hi un dia d’hivern, ho podreu tornar a veure amb els vostres propis ulls. Un cop allà, us recomano una visita al propi Museu i l’exposició de Jana Sterbak, fins el dia 1 de març. 

Joaquim Chancho. estampes s’exposa fins el 15 de març a la sala Pere Pruna del Museu de Montserrat
Article per a la revista Valors (gener 2015)
Publica un comentari a l'entrada