dimarts, de març 29, 2016

L'Any Llull no existeix a Mataró



El programa de la commemoració del 700 aniversari de la mort de Ramon Llull que la Generalitat va presentar el passat mes de febrer (aquí) només conté una activitat sense especificar que s'hagi de fer a la nostra ciutat. L'ha d'organitzar el Centre de Normalització Lingüística. Fora d'aquí, no tinc cap notícia que l'Any Llull se celebri de cap manera a la nostra ciutat. Espero que sigui per ignorància (meva) i que ràpidament algú em faci callar amb una programació més o menys digna adreçada als ciutadans i que correré a seguir amb tot l'entusiasme.

Certament, altres efemèrides literàries em temo que també brillen per la seva absència. Fora d'una acció al carrer el proper dissabte 2, Dia Mundial del Teatre, ignoro què prepara Mataró per commemorar el 400 aniversari de Shakespeare, a qui fa quatre dies (bé, anys) vam menysprear tancant-ne un festival de prestigi. O la del seu coetani Cervantes, a qui, això sí, a ningú se li ha acudit canviar-li el nom que dóna a una ronda. O, posats a fer, ara que estem en temps ideològicament convulsos, tampoc veig que cap abanderat de les noves causes reivindiqui Thomas More pel 500 aniversari de la seva Utopia, discutint si ens en queda cap de presentable, per exemple.

Potser aquests oblits passen perquè no ens podem desampallegar del nostre caràcter provincià i considerem que no n'hem de fer res, nosaltres, d'aquestes efemèrides. Que això són coses "dels de Barcelona". Bé que ens hi vam posar per Espriu, però. O per Ovidi Montllor. O bé que les escoles han programat un merescut cicle sobre Roald Dahl, ara que se n'escau el centenari. En tot cas, si no volem parlar i aprendre més sobre Shakespeare o Cervantes, o More, salvem almenys Ramon Llull, potser l'intel·lectual més influent que ha tingut mai la cultura catalana. Parlo de quan la cultura volia dir que eren perfectament compatibles en un mateix savi ciència i lletra, teologia i filosofia, narrativa i poesia, contes i assajos. I parlo també d'aportacions originals, sistemàtiques, absolutament útils pels nostres temps, d'altra banda.

Encara se m'acut alguna excusa més per parlar de Llull a Mataró, si és que encara no esteu convençuts que parlar-ne i recordar-lo ens farà indefectiblement més cultes. El pare de Llull, sembla, provenia d'una família de la veïna localitat de Llavaneres (que tampoc surt al programa fent cap activitat), abans d'embarcar-se a Mallorca, on s'establí després de la conquesta. I probablement hi ha mataronins que poden parlar-ne, de Llull, amb molta autoritat (a mi se m'acut el catedràtic Amador Vega, però segur que n'hi ha més).

¿Què, fem-ho?

* article per a la secció "La nova vida", de Capgròs.
Publica un comentari a l'entrada