dimecres, de juny 15, 2016

Per una política "immoral"



Ara fa uns dies, el ple de l’ajuntament de la meva ciutat va aprovar per unanimitat i ambla millor de les intencions la creació d’una comissió per a l’elaboració d’un codi ètic. Aquesta institució no s’ha caracteritzat especialment per comportaments que ho demanin, però a ningú se li escapa que el nombre de casos de mal govern i de corrupció política que surten a la llum d’uns anys ençà n’és segurament la causa. N’hi ha que pensem que aquests “deures”, com el de venir dutxat, s’han de dur fets de casa. Que a la política s’hi va a fer política, amb mesures polítiques, en aquest cas, contra la corrupció (mecanismes de control, de transparència, modificacions del codi penal…), no a dir què està ben o mal fet.

Joan-Carles Mèlich, a qui Valors va entrevistar fa uns mesos, molt crític amb aquesta proliferació de codis (que potser hauríem d’anomenar “deonotològics”), acostuma a dir que “hi ha molta moral i poca ètica”. Distingeix, doncs, entre la moral, els codis escrits o no, laics o religiosos, legals o culturals, sobre què està bé o què està malament, i l’ètica, la resposta concreta davant la demanda explícita o no de l’altre. És com si després de la crisi de les “morals tradicionals” en nom de la llibertat individual, proliferin “morals sectorials” tan o més estrictes, en ambdós casos amb la legitimació de l’estat, el principal productor de moral de tots els temps. Sovint, diu també Mèlich, l’ètica contradiu la moral. “Jo prefereixo la bondat al bé”, explica. Curar en dissabte, matar un assassí que ens apunta o acollir un criminal són clars incompliments morals i, probablement, digníssims actes d’ètica.

La política, com deia, crec que és més útil quan menys determina què està ben o mal fet. I la mena de decisions que pren no es poden avaluar amb criteris morals. ¿Que està més a prop del bé? Invertir en el tramvia o fer-ho en els busos elèctrics. La pregunta és estúpida, tot i que molts s’ho prenen així. La pregunta, i la resposta, no són al terreny de la moral, sinó al de les conveniències. Dependrà de com vulguem governar la nostra trama urbana, dels sectors socials que prioritzem, dels avantatges tècnics, de l’eficiència… però no de la dialèctica entre el bé i el mal.

Als polítics, tot i que és més difícil, se’ls ha de demanar això. Que prenguin partit per solucions concretes, que s’esforcin en analitzar-les i que s’apliquin en complir-les. En això, potser seran poc “morals” i no obtindran unanimitats al ple municipal, però probablement seran més “ètics” donant respostes concretes, a vegades poc ortodoxes, a problemes concrets per als quals deleguem en ells el seu govern. ¿Volen ètica? Que es deixin de codis i que governin.


Article per a la secció "Fem un pensament" de la revista Valors (juny 2016)
Foto: Consell plenari de l'Ajuntament de Barcelona (diari Ara)
Publica un comentari a l'entrada