dissabte, de juliol 09, 2016

Pel carrer

llambordes

Avui he fet la proesa
d'endinsar-me pel carrer.
Les llambordes eren mulles,
i amb peixos esclafats,
però jo amb feresa destra
he arribat fins a la fi,
malgrat els crits dels bastaixos,
que em llançaven els bocois
a les cames per tombar-me;
tot i el xiscle del bardaix
del balcó citant les bromes,
erquè entressin en els calls
i pedrés el món de vista.
He arribat fins a la fi...

Miquel Bauçà, En el Feu de l'Ermitatge, 307. Ed. Empúries, Barcelona, 2014, p. 164..
Publica un comentari a l'entrada