dilluns, d’octubre 10, 2016

Cranach


No hi ha pas hagut cap altre artista que hagi sabut com Cranach expressar la tristesa que la carn té per natural i en els moments de més frescor i puixança. Les seves Venus estilitzades, amb el cap una mica aixafat com les serpents, fan olor de consumit. Sota de la figura jove i de la carn daurada es veu un esquelet que fa posar pell de gallina. (...)  Terrible Lluc Cranach! Deixa un mal gust de boca intolerable i us asseca la llengua com si us l'empastés cíe cendra. Us passeu dos dies veient monstres, tot es despulla davant vostre, i veieu calaveres vestides de senyor.
L'art medieval alemany és més tardà que el nostre art medieval -no parlo del nostre art pirenenc, que és mil·lenari- i es troba involucrat en el pre-renaixement, que a les vores del Mediterrani té una cosa tan satisfeta i pausada -gairebé tan cofoia i merament ritual-, es troba a Alemanya ratllat, corromput per contradiccions doloroses. Aquestes nues eves deCranach, entre bíbliques i pornogràfiques, són l'essència del que voldríem tractar de comprendre.

Josep PlaEl nord (Ed. Destino, Barcelona, 1974 (2)), pp. 169-170.
Il·lustració: Lucas Cranach el Vell, Venus i Cupido, el lladre de mel (1530).. Statens Museum for Kunst, Copenhague..
Publica un comentari a l'entrada