dimecres, de maig 27, 2020

En el somni real



No vam voler que quedés intacte
cap desig, i quin desgast
les mans fent carreres
amb la llengua fora
per la pell.

(p. 15)

Sóc un saurí  —vaig dir-te—,
un llegidor de cors.

(p. 17)

A voltes, els besos,
topen les dents.

(p. 19)

No sempre el terrissaire
coneix el fang que fa servir.

(p. 20)

No se m'acaba mai
allò que persegueixo.
                               Quina força m'empeny
cap a la pell sota la roba,
cap a la sang sota la pell
fins que no toco l'os?

(p. 23)

Les ciutats on esimes algú —vas dir—
no se te'n van mai del cor.

(p. 27)

Bé que diem  amb només tres simples lletres
l'astre més gran de l'univers.

I com ho fem per definir
                                       l'amor,
aquest gest de cova d'unes mans
per protegir del vent
una flama.

(p. 29)

Hi ha records
com les mans del massatgista
sobre teu:
               fan mal
i fan bé alhora.

(p. 30)

Tinc la mà trencada d'amagar-me lluny
en el que no he fet
i en el que he fet que nego.

(p. 37)

           No hi ha ferro
lliure de rovell

Ara faig com al mar els nàufrags
cansats de tant nedar:
                                 faig el mort
per sobreviure.

(p. 54)

                                 Per viure
fes com els avions que travessen el cel de nit
amb el pilot automàtic
mentre el passatge dorm.

(p. 63)

La paraula escrita deforma allò que va ser dit, essent el pitjor els afegits i les omissions.
Abú Alá Al-Maarri, Diwan, s. XI.

(p. 71)

Que éreu banderes sense vent
però l'un a l'altre vau hissar-vos.
Que mai no tot esta perdut:
un cec pot començar el seu dia a mitjanit.

(p. 79)

Que va ser allà —vas dir-me—
on vas descobrir què era exactament la devoció:
no pas en els ciris davant dels sants intercessors,
ni en l'encens que cremava dins els temples,
ni en els peus nets dels fidels de les mesquites,
sinó en la visió i el tacte
del cos que desitjaves.
En el somni real.

(p. 80)

Del sufí persa Abu Saïd Abul-Kahyr:
Què hi ha de més dolç que això en aquest món?
l'amic troba l'amic, i l'amant el seu amat,
Allò era tot dolor, això és tot gaudi.
Els altres eren tot paraules, tu ets la realitat.

(pp. 82-83)

Quan una passió ens escomet, no ens hem d'amoïnar. Tot allò que s'esdevé és útil per a l'ànima.
Doroteu de Gaza, s. IV.

(p. 85)

Manuel Forcano, A tocar, Ed. Proa, Barcelona, 2020.

Cap comentari: