Van separar-me de tu, just quan volia
desunir-me del poc espai que existia,
entre tu i jo, per existir. Com esqueixant
la flor gitana i fent-la créixer ran de la carreter,
al marge. Esgranant una magrana
que no acaba. Palpant la gruta ignota
i fent-la grossa —eixamplant altura i fons
de tots els pous que em vaig trobant
per viure-hi dins. Com rebuscat l’últim
retorn cap a la unitat que mai no va existir:
directament vers tu, pare, cap a tots els llocs
on vas faltar-me, sense mans.
Pol Guasch, a La part del foc, Viena Edicions, Barcelona, 2021, p. 62.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada