dimecres, de febrer 19, 2025

Vint-i-vuit

 




Van separar-me de tu, just quan volia

desunir-me del poc espai que existia,

entre tu i jo, per existir. Com esqueixant

la flor gitana i fent-la créixer ran de la carreter,

al marge. Esgranant una magrana

que no acaba. Palpant la gruta ignota

i fent-la grossa —eixamplant altura i fons

de tots els pous que em vaig trobant

per viure-hi dins. Com rebuscat l’últim 

retorn cap a la unitat que mai no va existir: 

directament vers tu, pare, cap a tots els llocs 

on vas faltar-me, sense mans.


Pol Guasch, a La part del foc, Viena Edicions, Barcelona, 2021, p. 62.