D'aquí a una estona tenim Ple i, si tot va bé, aprovarem una proposta conjunta dels quatre grups que donem suport al nou estatut manifestant el recolzament de l'Ajuntament al nou text i encoratjant-nos a l'èxit de l'empresa. Si no m'erro, serem el primer ple municipal que s'hi manifesta a favor, un cop el Parlament ha aprovat la proposta que aquesta setmana ha entrat al Congrés dels Diputats. Les fotos d'aquí al costat, que són portada a El Periódico d'avui expliquen com cap altra cosa quin és l'esperit amb què Catalunya ha d'assolir la victòria: amb diàleg, la mà estesa, avantposant la tenacitat a la tossuderia, convencent, no equivocant-se d'aliats, i mostrant un altre dels tòpics sobre nosaltres dels que ara se'n parla poc: la nostra capacitat de negociació. Maragall deia seducció. I és que la proposta d'Estatut és bona per Espanya, no ens cansaremmai de dir-ho.dijous, d’octubre 06, 2005
Tenacitat i no tossuderia
D'aquí a una estona tenim Ple i, si tot va bé, aprovarem una proposta conjunta dels quatre grups que donem suport al nou estatut manifestant el recolzament de l'Ajuntament al nou text i encoratjant-nos a l'èxit de l'empresa. Si no m'erro, serem el primer ple municipal que s'hi manifesta a favor, un cop el Parlament ha aprovat la proposta que aquesta setmana ha entrat al Congrés dels Diputats. Les fotos d'aquí al costat, que són portada a El Periódico d'avui expliquen com cap altra cosa quin és l'esperit amb què Catalunya ha d'assolir la victòria: amb diàleg, la mà estesa, avantposant la tenacitat a la tossuderia, convencent, no equivocant-se d'aliats, i mostrant un altre dels tòpics sobre nosaltres dels que ara se'n parla poc: la nostra capacitat de negociació. Maragall deia seducció. I és que la proposta d'Estatut és bona per Espanya, no ens cansaremmai de dir-ho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Parece que los catalanes nunca aprendemos, quien fueron Pi i Margall o el mismo Joan Maragall?
Nestlé per primera vegada està oferint el seu web en
català!!
http://www.nestle.es/web/cat/web/index.asp
Les demandes que milers de consumidors els hi heu
expressat en més d'una ocasió de ben segur han influït
en aquest primer pas cap a la normalització del català
en les comunicacions de la multinacional, així que....
... moltes felicitats
Benvolgut anònim, fins a on jo conec, no hi ha cap relació de parentiu, directe o indirecte, entre el polític federalista republicà Francesc Pi i Margall i el poeta i escriptor Joan Maragall i Gorina. Per tant no entenc la teva insinuació...
Tens raó Safont, a més en Maragall, tot i que no era apolític (crec que ningú no ho pot ser, però en fi..), mai no va voler entrar en política, tot i que li van oferir fer-ho. En Maragall no era pas federalista, sinó més aviat nacionalista-conservador. No sé amb aquesta insinuació que vol dir "el usuario anónimo" (m'ho imagino, però crec que no encerta amb els noms que diu).
Està molt bé la disposició al diàleg, però a Rocafonda s'està creant una situació crítica que fa dies que s'ha comunicat al Sr. Bassas. Els veins han demanat una reunió amb els responsables de l'Ajuntament i el Sr. Bassas es nega a trobar-se amb ells.Només vol parlar amb una petita representació. Hi ha por de donar la cara ? No se n'adona que això és una olla a pressió a punt d'esclatar i que en bona part és responsabilitat de l'Ajuntament?. Que fa molt de temps que passen coses i no s'intervè amb inteligència ?. Si no es rebaixa aquesta pressió i esclata, totes les mirades acusatòries seran per
V. per negar-se a donar la cara a tots els veins preocupats.
Benvolgut Francesc,
No tinc costum de respondre els comentaris en horari laboral i tampoc sobre temes tan concrets que s'haurien de tractar en un altre lloc, però m'han avisat d'aquest comentari i crec que he de dir alguna cosa. En primer lloc, que he estat convocat, i posteriorment desconvocat, a una reunió a la que he tingut i tinc molt d'interès en assistir. Estic pendent que se'm concreti una data. I, en segon lloc, que, estrictament per motius de seguretat (donada la naturalesa dels temes a tractar), especialment dels meus interlocutors i no de la meva, he demanat certa discreció. Em passo molts vespres parlant amb veïns (que no em nego mai a rebre) sobre temes similars i a fe meva que la discreció sempre ha estat una bona aliada. I conec bé Rocafonda, hi vaig molt sovint, hi parlo amb força gent i hi tinc molts amics. Amb més raó tinc el màxim interès en concretar aquesta trobada, tal i com he reiterat als meus interlocutors.
No faré més comentaris al respecte, a menys que s'identifiqui qui m'escriu. I, per establir un contacte personal, suggereixo que m'escriguin a rbassas@ajmataro.es o em truquin al telèfon 93 758 22 93.
A ver, el señor Pi i Margall intentó vender el discurso federalista catalán hace 125 años y le fue imposible, duró unos meses como presidente, un golpe de estado volvió la cosas a su cauce.
Nadia ha hablado de que sea familia del seño Pascual Maragall.
Por cierto, decir que Joan Maragall era apolítico es de una gran ignorancia, nunca entró en un paretido pero como todo el mundo sabe, era catalanista e hizo un poema que terminaba:"adéu, España".
Por cierto, a ver si os leéis ese libro:
http://www.esferallibres.com/libros/librodetalle.html?libroISBN=8497343107
Bé, m'han avisat que algu s'ha confós. El "Francesc" que firma un comentari anterior no sóc pas jo. A partir d'ara firmaré "Cescamat" per evitar més confusions.
No n'he dubtat ni un moment...
Maragall avi m'arriscaria a dir que va ser l'intel·lectual català més important del seu temps. Poeta, periodista, escriptor, traductor de l'alemany... D'una gran profunditat i humanitat, fet que no li va privar de gran popularitat, políticament Catalanista, sí. Va escriure un poema cabdal per entendre la seva gran preocupació per l'encaix de Catalunya a l'Espanya que deixava de ser potència colonial i no ho volia admetre: Escolta Espanya.
També va demostrar la seva gran capacitat de reflexió arran de la Setmana Tràgica quan va escriure l'article "la Ciutat del perdó".
Publica un comentari a l'entrada