dissabte, de gener 25, 2014

Manyoc de vies, ple de veus



Home perdut entre un manyoc de vies.
(...)

L'ànima meva en solitud, desborda.
Oh erm! Dins mi s'animen converses quan m'atreus.
Més que el brogit la quietud eixorda:
tot cor és ple de veus

Josep CarnerNabí (II, fragment), Ed. 62 / Empúries, Barcelona, 1998, p. 94.
Publica un comentari a l'entrada