dijous, de gener 02, 2014

Roda el Born i torna al món



Hi ha una notícia d'abans de Nadal que, potser pels nervis de tenir tan a prop el 2014, ha passat una mica per alt. Resulta que el Consell Assessor per a la Transició Nacional, un grup d'experts que trealla pel Govern de la Generalitat per imaginar com ens ho farem, això de ser independents, resulta que recomana, l'endemà de la independència, que ens aliem amb Espanya. Reconeix que és molt millor compartir determinades despeses d'escala (fins i tot, diu, amb Portugal i Andorra) que no anar cadascú pel seu compte, amb el risc que l'estat propi tan somniat sigui directament inviable. O sigui que l'única manera de ser "el que volem ser" és buscar alguna mena de federació amb Espanya, la dolenta. La que no es "vol federar". La pregunta òbvia és: ¿i per arribar fins aquí cal recórrer el laberint de la independència, amb expulsió de la UE inclosa, com ha reconegut aquests dies de Nadal el propi president Mas en una entrevista a l'estranger?

Vaig visitar fa poc el centre cultural del Born. És molt maco. Tinc els meus dubtes sobre si aquelles runes mereixien aquest "temple" (en una ciutat que amaga les seves runes romanes, per exemple), a costa d'una inexistent biblioteca. I no tinc tants dubtes, més aviat discrepo, del discurs unívoc que envolta l'exposició. Hi vaig anar amb un noi anglès i no sé massa què devia pensar de nosaltres, tot i que va ser educat. Però sí, és maco. Però d'aquest mercat sortí la dita tan catalana de "roda el món i torna al Born", que és exactament el que sembla que volen fer els que ens porten cap a Ítaca. Provocar una crisi institucional sense precedents, amb conseqüències que no s'expliquen, per tornar a trucar la porta i demanar "per favor" que ens federem. ¿Ja ho han explicat als il·lusionats participants de la Via Catalana?

¿Per què no fem al revés? ¿Per què no ens mirem exactament quin lloc ocupem al món i quin volem ocupar? ¿Per què no analitzem què es cou globalment i decidim apostar per ser-hi aportant alguna cosa? Per això, senyors, necessitem Europa, el nostre referent institucional més capaç de fer-hi front. I a Europa, com a membre de ple dret, hi ha Espanya. Si no ens hi entenem, més val que continuem lamentant-nos al preciós recinte barceloní.
Publica un comentari a l'entrada